Les peces desaparegudes de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar)

 

Imatge: Dibuixos de la publicació de Rubio de la Serna, amb dibuixos del seu germà D. F. de A. Rubio, i on es veuen el lècit (a la part inferior esquerra) i el Rhyton (a la part inferior dreta). Al centre part superior, àmfora ibèrica. Procedència: Felibrejada.

 

De nou Joan Francesc Clariana i Joan Carles Alay són autors d'un article reivindicant peces desaparegudes del nostre patrimoni arqueològic, article publicat pel Grup d'Història del Casal de Mataró, amb el títol "Les peces desaparegudes de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar, Maresme)".

A la segona meitat del segle passat, l'arqueòleg Josep Barberà va estudiar els materials de la col.lecció Rubio de la Serna, procedents de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar), i no va poder trobar-ne alguns documentats en anteriors estudis.

 
En concret es tractava d’un lècit, un rhyton, un lagynos i un plat de peix. També es va trobar que de les aproximadament dotze àmfores ibèriques que hi havia d’haver, només en localitzà una.(Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàg. 273).

 

Fou en el ya llunyà any 1881 on en el transcurs d'unes tasques sobre el terreny de Can Rodon de l'Hort que es descobriren alguns recipients de formes i dimensions variades. (Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàg. 273). El propietari del terrenys era Juan Rubio de la Serna (1834-1917), jutge de Barcelona, propietari de diverses finques i una casa a Sant Andreu de Llavaneres. Adonant-se de la importància de les troballes, Rubio de la Serna es va presentar al terreny i va ser l'inici una sèrie d'excavacions, que ben aviat van despertar l'interès dels estudiosos.

L'any 1884, el butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana va incorporar un escrit de Rubio de la Serna, il.lustrat amb alguns dibuixos de la col.lecció: aquí és on trobem per primera vegada dibuixats el lècit i el rhyton, que tenia forma de peu.

El 1888 es va publicar la primera memòria, en ella:

Es descriuen en detall tres de les peces interessades: el lècit, el rhyton i el plat de peix. També es publiquen un seguit de làmines fetes pel seu germà (D.F. de A. Rubio), on apareixen dibuixades. (Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàg. 276).

 

Rubió de la Serna morí el 1917, un any després de la descoberta del poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar). La seva vídua va llegar els materials de Can Rodon al Museu Arqueològic de Barcelona, reservant-se la família algunes peces. El 1926, Josep de C. Serra Ràfols publicà a la Gaseta de les Arts la notícia de la donació i per primer cop van aparèixer publicades fotografies de les peces.
(Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàg. 273).

El 1932, el Museu d'Arqueologia es va traslladr al peu de la muntanya de Montjuïc, a l'anomenat Palau de les Arts Gràfiques de l'Exposició Internacional de 1929.

En esclatar la Guerra Civil, el director del museu, Pere Bosch i Gimpera ordenà retirar les peces exposades, per temor als saqueigs i als bombardeigs. Després de diverses vicisituds,  foren traslladades a l'Alt Empordà i posteriorment a Ginebra. El 1939 es varen retornar a Barcelona via Madrid. (Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàgs. 273-274).

Les publicacions posteriors a aquesta etapa, varen emprar sempre els dibuixos i footografies anteriors, sense fer-ne de nous.

Els anys 1968 i 1869, es varen reprendre les excavacions a Can Rodon de l'Hort, sota la direcció de Josep Barberà i Ricard Pascual, la finalitat d'aquesta campanya era localitzar tombes que es poguessin posar en relació amb els materials. Es descobriren un total de quatre tombes iberes d'incineració, datades entre els segles IV i III aC.;participaren també excavadors del grup de Marià Ribas, de Matarói de Cabrera. Fou l'estudi de Josep Barberà el que posà en evidència que havien desparegut les esmentades peces, a saber: un lècit aribalístic, un rhyton, un legynos (publicat per primera vegada en les fotografies de Serra Ràfols de 1926), un plat de peix. El mateix Serra, en informar de la donació, havia fet esment de 12 àmfores ibèriques, de les que Barberà només en va localitzar una, al Museu de Vilafranca de Penedès. (Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàg. 278-279).

I ara ve el misteri: què va passar amb les peces? Pregunten els autors. "Desaparegudes, perdudes o espoliades?". 

 

 D’acord amb els fets exposats, des de l’ingrés en el Museu d’Arqueologia l’any 1926 –quan van ser fotografiades- fins l’estudi de Josep Barberà –a la segona meitat dels anys seixanta del segle passatno hi ha cap evidència que confirmi que les peces interessades estiguessin al Museu. Tot i aparèixer en diferents estudis i publicacions, sempre són fonamentades en les primeres descripcions i il·lustrades amb les fotografies de l’any 1926. (Vegeu Alay i Clariana, "Les peces desaparegudes de Can Rodon..." pàgs. 280-281).

 

Imatge: dibuix on consten el lagynos, le rhyton i el lècit (Barberà, 1968). Procedència: Felibrejada. 

 

Podeu llegir un altre article sobre la col.leció Rubio de la Serna de Can Rodon en aquesta entrada del bloc.

 

 J.C. Alay és membre de la Comissió de Patrimoni de la Societat Catalana d'Arqueologia i investigador del Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòrics.

 

 J.F. Clariana és membre del Grup de Història del Casal de Mataró i del Centre d'Arqueologia i Història de Mataró.

 

Joan Carles ALAY i RODRÍGUEZ; Joan Francesc CLARIANA i ROIG, "Les peces desaparegudes de Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar, Maresme).

 

Excavacions a Can Rodon de l'Hort, fa quaranta anys

A finals dels anys 60 i principis dels 70, del segle passat, va tenir lloc una campanya d'excavacions a la necròpolis ibèrica d'incineració de Can Rodon de l'Hort, a Cabrera de Mar (la necròpolis està allà on ara hi ha un bar i un restaurant); a més dels arqueòlegs, van participar-hi alguns cabrerencs amants de l'arqueologia, com a excavadors. Aquí us oferim dues de les fotografies que es varen prendre en aquella memorable ocasió, que també va reunir un bon nombre de curiosos. Va ser director d'aquesta excavació, el Dr. Josep Barberà.
La necròpolis de Can Rodon de l'Hort fou descoberta l'any 1881 per Joan Rubio de la Serna.
Podeu consultar sobre Can Rodon de l'Hort i d'altres necròpolis cabrerenques en la pàgina de Josep M. Rovira i Ferran Bayés.
També podeu veure una entrada anterior sobre aquest jaciment, en aquest mateix bloc.

Fotografies:
Possible autor: Josep López i Viñals.
Arxiu: Joan F. Clariana

La col.lecció Rubio de la Serna de can Rodon de l'Hort, en un article de l'anuari de l'IEC de l'any 1931

Foto: La masia de can Rodon de l'Hort, durant les excavacions de Josep Barberà.
Possible autor: Josep López.i Viñals.
Arxiu: Joan F. Clariana.
 
A l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans, volum VI, corresponent a l'any 1931, fou publicat, amb les seves corresponents fotografies, un article de Josep de C. Serra Ràfols sobre la col.lecció Rubio de la Serna de troballes procedents de la necròpolis ibèrica d'incineració de Can Rodon de l'Hort, conservades al Museu de Barcelona. Es tracta doncs, d'un document de gran valor, que ens demostra la importància que ja havia assolit fa vuitanta anys l'arqueologia a Cabrera.
La necròpolis ibèrica de can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar, el Maresme), fou descoberta l'any 1881 i excavada i estudiada per l'erudit Joan Rubio de la Serna, llavors propietari de la finca. A finals dels anys seixanta, l'arqueòleg Josep Barberà va reelaborar els estudis i excavar de nou la zona, en la que foren exhumats quatre sepulcres més. L'any 1975 amb motiu d'unes obres, es varen efectuar noves excavacions, sobre les que, posteriorment, el cabrerenc Josep Viñals i Cortés, del Grup d'Arqueologia de Cabrera de la Fundació Burriac en va publicar un treball. El conjunt es composa en l'actualitat d'un total de 14 tombes excavades.
La necròpolis ibèrica d'incineració de can Rodon de l'Hort, es troba a distància del poblat, entre dues rieres i està datada en el segle III aC.: "Els sepulcres sortien a una fondària que variava entre 0,50 i 2 metres, formant grups separats per la mateixa terra o per grosses pedres . Cada grup es componia generalment de dues urnes cineràries, al costat de les quals es trobaven els objectes contenint a voltes restes d'aliments (ossos d'aus i petits mamífers, petxines, espines de peix, closques d'ou, etc), armes i objectes d'ornament". Anuari IEC, 1931, pag. 67.
Segons l'annuari, la ceràmica forma el nucli de les troballes de can Rodon, i la divideix en tres grups: ceràmica ibèrica feta a ma -escassa- ceràmica ibèrica feta a torn, i ceràmica hel.lenística d'importació. L'autor de l'article considera que la terrissa hel.lenística és la més bella, destacant una magnífica cràtera immillorablement conservada.
A més de la ceràmica, la col.lecció es composava d'objectes de metall: armes, objectes ornamentals i altres. Les armes són totes de ferro, destacant una falcata, la famosa espasa curta i corba ibèrica, diverses espases tipus La Tène II, puntes de llança, umbus d'escut i pilums.
Entres els objectes ornamentals s'esmenta un braçalet de bronze, bastantes fíbules de bronze anulars i sivelles de cinturó, també de bronze.
Un cert nombre d'objectes no es poden classificar ni entre les rames ni entre els objectes ornamentals, es tracta d'útils domèstics: destaquen unes tissores ibèriques.
Tota una colla, doncs, d'objectes i ofrenes destinades a acompanyar les cendres del difunt després de la mort.
"Veiem, doncs, que dintre la pobresa en troballes d'aquesta mena en totes les excavacions de la costa, la de Cabrera és una de les relativament més riques." Anuari IEC, 1931, pàg. 69.
Podeu llegir aquest article de Serra i Ràfols i veure les fotografies dels objectes en aquesta adreça

Un estudi sobre les monedes de Can Rodon de l'Hort

Una comunicació anomenada "Las monedas de las excavaciones (2006-2010) en "Can Rodon de l'Hort" (Cabrera de Mar, Barcelona), es va presentar a València el passat dia 26 d'octubre dins el Congreso Nacional de Numismática, celebrat a Nules i a València els dies 26 i 27. La comunicació estava redactada per Alejandro García Sinner i Carlos Martí García, aquest darrer membre del Museu de Mataró, i participant en les excavacions i els estudis de can Modolell durant la dècada dels vuitanta. Esperem la publicació d'aquest interessant treball.