LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dilluns, 5 d’abril de 2021

Conferència de Dolors Zamora sobre el poblat ibèric de Burriac

 
Imatge: excavació d'una cisterna al poblat ibèric de Burriac per membres de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró (5-8-1983). Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa.

Una altra imatge de l'excavació de la cisterna. Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa. 

Estan disponible a internet els audios d'una colla de conferències pronunciades a Terrassa els anys 2014-15, en el XIV Curs de Cultura i Llengüa ibera, entre elles, una de Dolors Zamora, doctora en arqueologia per la Universitat de Barcelona i membre del Centre d'Estudis d'Història i Arqueologia de Mataró: Taula d'arqueologia: Aspectes arqueològics ibers: l'oppidum de burriac, la capital dels ibers laietans (Dolors Zamora) També podreu accedir a la resta de conferències.

Es tracta d'una exposició molt interessant i amena que agradarà sens dubte als que estimen la cultura ibera o senten senzillament curiositat pel poblat ibèric de Burriac, que fou el centre de poder polític i econòmic dels laietans i assolí una dimensió aproximada de 10 Ha. (la resta de poblats laietans no arriben a les 2 Ha.) .
No és la nostra feina fer un resum de l'extensa intervenció d'una hora i mitja, de la doctora Zamora, sino que us hi adrecem. Aquí només resaltarem algunes de les afirmacions que ens han semblat més interessants:
- La cultura ibera ha estat la gran desconeguda fins fa poc; van ser arqueòlegs i historiadors francesos els que van iniciar el seu estudi (i que van comprar la Dama d'Elx, descoberta el 1897 per uns agricultors).
-El poblat ibèric de Burriac fou descobert l'any 1916 per l'arquitecte Lluis Bonet Garí i el seu germà en una excursió per la zona.
-El poblat no gaudeix de cap protecció real, es va incoar expedient de Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1983, però ni s'ha resolt ni la sola incoació en garanteix la protecció.
-No s'ha dut a terme una excavació sistemàtica, sino una colla d'actuacions disperses en el temps i en diferents indrets per diversos arqueòlegs i el seus equips: Marià Ribas (1949);  Jaume Lladó (1954-55); Joan Maluquer (1964); Josep Barberà i Ricard Pascual (1969-72); Secció Arqueològica del Museu de Mataró (SAMM); Pla de l'Atur de la Generalitat (1984); Secció Arqueològica del Museu de Mataró (1984); Secció Arqueològica del Museu de Mataró (1991); Museu de Mataró i Albert Martín (2011)(1).
-La vida del poblat la podem dividir en tres etapes principals: ibèric antic, ibèric ple i ibèric tardà.
-De l'ibèric Antic (comença segle VI aC.) tenim alguns fons de cabanes i restes de llars de foc; ben aviat van evolucionar cap a les construccions en pedra.  
-Ibèric Ple (finals segle IV aC. - segle III aC.), en que es va bastir la muralla i una porta monumental; Burriac passa a ser un gran centre de poder no tan sols polític, sino comercial, com ho testimonien les restes de ceràmica i altres objectes provinents de tota la Mediterrània, sobretot en llocs d'abocament, com una fou en una gran cisterna o en sitges abandonades. El manteniment d'aquest ordre evidencia una societat jerarquitzada.
-Ibèric tardà (segle II-mitjan segle I aC.): amortització d'estructures anteriors; presència d'elements de construcció romans (tegulae i imbrices); una nova porta d'origen també romà. Canvis en la producció: de les sitges de cereals a la presència de dolia per emmagatzemar preferentment vi. El poblat resta abandonat vers la meitat del segle I aC.
-Per comprendre el poblat, no basta el poblat mateix: és necessari conèixer la seva zona periurbana: petits establiments, camps de sitges, dues necròpolis: Can Rodon de l'Hort i el Turó dels Dos Pins (i una zona d'enterraments, Cal Ros): zones de vigilància i control...tot estructures que pertanyen a una forta organització política, social i econòmica. Un altre element, aquest relacionat amb la religió, fou la ara anomenada "Cova de les Bones Dones" o de "les Encantades".
-Quan s'inicia la decadència del poblat ibèric i comença la romanització? Senyala Zamora que no tenim res del la primera meitat del segle II aC. Però explica que a finals del III aC. es basteix a la zona del Turó dels Dos Pins, una enorme torre de 60 metres quadrats de base, i fins 14 m. d'alçada, que va exigir un enorme treball en la roca, però que fou desmantellada aviat: tal vegada fou erigida per les necessitats de la II Guerra Púnica? Queda la incògnita.
-Cabrera de Mar va tenir possiblement un praesidium o campament estable romà, que llavors quedaria enmig dels d'Empúries i Tàrraco. Què tenim?: termes, una domus, carrers... 
El cas és que, a partir del segle II, la romanització va imposant un altre model econòmic i a la rapidesa amb que es va anar desenvolupant, no fou aliena la col.laboració de les elits iberes amb Roma, explica Dolors Zamora.

Podeu escoltar la conferència de Dolors Zamora clicant aquí.
 
També podeu veure més del pobla en la web: Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni (apartat dedicat al poblat). En la mateixa web podreu veure informació sobre les necròpolis.

BIBLIOGRAFIA

Dolors ZAMORA MORENO, L'oppidum de Burriac. Centre del poder polític de la Laitània ibèrica. Revista Laietania núm. 17, 2006-2007. Museu de Mataró, Secció Arqueològica. Mataró, 2007.

Imatge: equip d'arqueòlegs del Museu de Mataró en l'excavació de la porta sud del poblat (1984). Foto: Rosa Isabel Gari Lleixa.

(1) Amb posterioritat al 2015, moment en que es va fer aquesta conferència, s'ha dut a terme una altra campanya el 2019, dirigida per Joan Sanmartí Grego, Joaquim Garcia Rosselló i Oriol Cuscó Badia.
 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...