LES MURALLES DE ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

divendres, 13 de maig de 2022

Els teixits i els vestits dels ibers


 

Imatges, de dalt a baix: Dama de Baza (s. IV aC.). Dama oferent del Cerro de los Santos (s. III-II aC.). Dama d'Elx (s. V-IV aC.). Museu Arqueòlogic Nacional (Madrid). Fotos: Rosa Isabel Garí Lleixa.
 
Comencem aquí una petita sèrie d'entrades dedicades als teixits i la vestimenta a l'antiguitat, i començarem els ibers, una cultura avançada i original, que va desenvolupar-se a l'est de la Península entre els segles VI-I aC.
Els ibers continuen essent un enigma per nosaltres, ni tan sols podem traduïr la seva escriptura,  el que coneixem és gràcies a l'arqueologia i les fonts clàssiques, els escrits d'autors grecs i llatins.
Són aquets clàssics els que ens donen notícia de la bona qualitat dels teixits d'Hispània. L'historiador grec Polibi (n. 120/118 aC.), en la seva descripció de la batalla de Cannes, ens diu que els mercenaris ibers d'Annibal duien unes fines capes de lli ribertejades de vermell (1). El geògraf grec Estrabó (64/63 aC-19/24 dC), en parla de la "bellesa insuperable" de les llanes de Turdetània (actual Andalusia), especialment les de color negre (2). Plini el Vell (23-79 dC.) escriu sobre diversos colors de velló, entre ells els rogenc de la Bètica i altra cop el negre d'Hispània, com el millor (3). El mateix Plini ens descriu el lli fi i blaquíssim de la Hispània Citerior (4). Pel que toca a l'espart, parla de la zona de Carthago Nova i explica el cultiu i preparació d'aquesta planta, destinada a diversos usos: cistelleria, sabates... (5). Evidentment, aquests teixits no estaven destinats únicament a vestir.
El poc que sabem del vestit iber, ho devem a l'escultura, en pedra o metall, o la ceràmica pintada. L'escultura representa generalment guerrers o figures femenines ben conegudes per nosaltres, com les dames d'Elx o de Baza, d'interpretació encara dubtosa, i que pertanyien als estrats superiors del món iber.
Els vestits, tan el masculí com el femení, consistia en túniques de lli o de llana, cenyides amb un cinturó, llargues per les dones, curtes pels guerrers, decorades amb bandes tenyides llises o escacades (com les de la Dama de Baza), blaves o vermelles, o també serrells. Completava la vestimenta un mantell damunt les espatlles aferrat amb una fíbula, un vel per les dones i un calçat aparentment de cuiro o espart. La roba era majoritàriament de confecció domèstica, i s'han exhumat pesos de teler en els jaciments ibèrics.
Criden especialment l'atenció els complicats tocats femenins: mitres còniques (com la de la Dama d'Elx), peinetes, diademes, rodets i les ostentoses, abundants i grans joies, suposadament d'or, plata i bronze: arracades, collarets, braçalets, anells, que estarien reservades a les èlits. Els guerrers són a voltes representats amb torques (collars rígids de metall). Sens dubte, les mines d'Ibèria, proporcionarien metall: or, plata, coure i estany, abundants en aquell moment. Alguns autors veuen en la peineta i el vell ibèrics, l'origen de la peineta i la mantellina (6), i fins i tot en els rodets, el del pentinat tradicional valencià. Personalment, ens sembla unes hipòtesis arriscades .

(1) Polibi, Històries, III, 114
(2) Estrabó Geografia, III, 6.
(3) Plini el Vell, Història natural, VIII, 73, 191.
(4) Plini el Vell, Història natural, XIX, 2,9,10.
(5) Plini el Vell, Història natural, XIX, 7, 26-27; 8, 28-30.
(6) Ana Velasco: Historia de la moda en España. De la mantilla al bikini, pàg. 31.
 
BIBLIOGRAFIA i WEBGRAFIA
 
Ana VELASCO MOLPECERES, Historia de la moda en España. De la mantilla al bikini. Los Libros de la Catarata, Madrid, 2021.
Enriqueta ALBIZUA HUARTE, "El traje en España. Un rápido recorrido por su historia", dins James LEVER Breve historia del traje y de la moda. Cátedra, Madrid, 2012. 
 
 
Vas dels guerrers del Tossal de Llíria (s. III-II aC.). Procedència de la imatge: Museu de Prehistòria de València. Els guerrers sembla portin un calçat de mitja canya.
 
 

Pes de teler iber de plom amb una inscripció, procedent de Can Moodolell (Cabrera de Mar). Dibuix de Robert Lleonart.

dissabte, 7 de maig de 2022

Marques de terrissaire en la TS Itàlica de la plaça de l'ajuntament







Imatges: fragments de TS Itàlica amb marques de terrissaire, procedents de la plaça de l'ajuntament de Mataró. Fotos: Joan Francesc Clariana Roig. 
De dalt a baix: AVILI MANI; L·IEG/IDIVS; AVIBI/FICVL;(...)/EX/NN; (...)ERENNI.
 
Una de les actuacions del "Programa de Recuperació de Jaciments Arqueològics del Pla de Solidaritat amb l'Atur", l'any 1984, va tenir lloc a la plaça de l'ajuntament de Mataró, un ampli espai en el que es va poder constatar la seqüència cronològica de la Iluro romana, des del segle I Ac. fins a l'antiguitat tardana.
Joan Francesc Clariana és autor d'un article dedicat a la terra sigil.lata exhumada en el transcurs d'aquelles excavacions, especialment en l'anomenat "sector 5, que corresponía a un conjunt d'abocadors de diferents èpoques, situats en l'exterior immediat de la ciutat romana, pròxim a la porta d'accés des de la via Augusta ("Marcas de alfarero...", pàg. 285). En la resta de sectors, només s'han documentat dues marques de sigil·lata itàlica.
Descriu l'autor com la meitat nord del sector estava ocupat per un abocador de l'època d'August i Tiberi, amb gran quantitat de fragments d'àmfora, materials de construcció, ceràmica comuna, de parets fines itàlica, lucernae, restes de fauna i sigillata itàlica, amb les marques de tarrissaire que Clariana ha presentat en l'article esmentat ("Marcas de alfarero...", pàg. 285).
Crida l'atenció la quantitat i varietat de les marques estudiades, la major part ben documentades ("Marcas de alfarero...", pàg. 286). Ha elaborat un catàleg exhaustiu d'aquests fragments. Conclou que les troballes són fonamentals per entendre les relacions comercials existentens en aquell moment, que pensa fou l'època de major esplendor econòmic d'Iluro. Estaven en aquell moment actives tres domus pertanyents a les èlits, dues d'elles en el traçat del documanus màxim: les conegudes com "dels Dofins" i la de "Can Cruzate", una tercera al carrer de la Palma ("Marcas de alfarero...", pàg. 291).
Explica Clariana que l'exportació de vins laietans va significar la prosperitat econòmica de la ciutat, i un reflex en serien els abocadors. Com a contrapartida a l'exportació de vins, hi hauria un fluix d'exportacions, de la que els materials comentats en serien una bona mostra ("Marcas de alfarero..." pàgs. 291-292).

Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç
 
Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Marcas de alfarero en Terra Sigillata itálica procedentes de la excavación de la plaça de l'Ajuntament (Mataró). Actas del V Congreso Internacional de la SECAH. Alcalá de Henares, 2019.
 
 
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...