Imatge:
Maria Majó presenta Joaquim Garcia al públic assistent.
La conferència que va pronunciar el Dr. Joaquim
Garcia, antic arqueòleg municipal, va despertar gran interès i
expectació, com ho va demostrar el nombrós públic assistent. La
Sra. Maria Majó, mestre jubilada i activista cultural de
l'Associació de Veïns de Rocafonda, va presentar l'acte, fent una
defensa sobre el barri de Rocafonda i el seu futur, així com del seu
passat.
Malhauradament, com s'ha anat veient, no hem de
parlar només de descobertes, sinó també de perill de pèrdua.
Òbviament, i com va recalcar Joaquim Garcia, no
es poden publicar imatges de l'excavació, ja que pertanyen en
exclusiva al seu director i equip, així com la seva interpretació.
Per la qual cosa, aquí, intentarem enumerar algunes de les principals idees exposades en la
conferència.
-El
conferenciant
enumera tres jaciments importants del passat de Rocafonda: Caputxins,
l'anomenada "vil.la" Rocafonda"
i Ca la Madrona. Com ell mateix explica, s'ha emprat sovint el mot
"vil.la" per a
molts establiments rurals romans, però com assenyalava el
catedràtic, Dr. Víctor Revilla, una vil.la ha
de complir tres requisits: part agrícola, part d'activitats
industrials, i part residencial.
-Destaca la troballa -singular- d'una moneda de
la mare de l'emperador Constantí, Elena i un relleu amb un
personatge togat (un magistrat o personatge destacat?) procedents del
jaciment de Caputxins. Al mateix jaciment es va trobar un forn de
terrissa semienterrat, que es avui visitable.
-Ca
la Madrona, és un jaciment conegut com a romà des de l'època
de Marià Ribas, un dels grans pares de l'arqueologia mataronina.
El 1972, amb motiu de la construcció de
l'edifici de les Cristalleries de Mataró en aquella zona -que
va incloure subterranis amb rampes per calderes- es varen destruir un
nombre no calculat de tombes. La aleshores Secció Arqueològica
del Museu (SAMM) va excavar-hi un cap de setmana, i no paraven de
sortir-ne, després va seguir la destrucció. Tombes considerades en
aquell moment com a altomedievals.
-El
1988, en uns nous temps, es va tornar a construir en el que havia de ser un polígon. El Museu de Mataró va excavar-hi, amb Joaquim Garcia
com a director, exhumant-se unes poques tombes més. Hi ha un treball publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria, dins
la Sessió d'Estudis Mataronins.
-El 2002, l'indret és declarat com a "zona
d'expectativa arqueològica".
-El 2017, amb motiu de les obres de construcció
d’un Parc Circular per l'empresa Consorci Circular en aquella zona, s’inicien excavacions,
encomanades a l'empresa Baula Arqueologia, i al seu director, Jordi Ardiaca.
-Explica el conferenciant que Ca la Madrona
presenta tres fases:
-Començant per dalt, la més moderna
arqueològicament, pertany als segles XIII-XIV, consistia en una
colla de cubetes de les emprades per plantar ceps, i enmarcades per
un mur de contenció.
-Fase romana (segles I al V), hi ha una colla
d'estructures d'època romana, de difícil identificació, però que
no semblen de caràcter residencial, sino dedicades a acitivitats
agrícoles (sembla que alguna era per a la producció del vi),
d'emmagatzamatge o industrials. Algunes estructures malmeses per les
construccions del nostre temps.
-Fase anomenada tardoantiga o visigòtica
(segles V al VII): s'exhumen les restes de murs d'un edifici de grans
dimensions, i al voltant de cent sepulcres de caixa, continuïtat dels coneguts anteriorment.
-Sabem que els enterraments en aquella època es
localitzaven al voltant dels llocs de culte, pel que podem deduir que
es tractava d'un edifici religiós.
-Les tombes consisteixen en un sot cavat en la terra
envoltat, la major part de vegades, de lloses de pedra. Orientades a
l'est i sense cap símbol o inscripció, ni aixovar.
-Es poden relacionar aquestes troballes amb la
història i les migracions dels visigots (=els gots de l'oest): 410:
saqueig de Roma per Alaric; 415: capital a Barcelona; 418: regne de
Tolosa, amb capital a aquesta ciutat; 508: batalla de Vouillé, els
francs expulsen els visigots del sud de l'actual França: segona
migració visigoda; 531-532: capital a Barcelona; 573: capital a
Toledo; 589: conversió dels visigots al catolicisme, en el regnat de
Recared.
-Què tenim amb això? Segueix l’arqueòleg:
els visigots inmigrats eren cristians de la secta arriana. Aquesta
branca del cristianisme, no posa ni símbols ni imatges en les seves
tombes, a diferència dels hispanoromans d'Iluro en aquell mateix
moment, que tampoc orienten necessàriamen cap l'est els sepulcres.
Ens trobem doncs, amb una possible necròpolis visgoda arriana.
Garcia planteja la hipòtesi que el nom de Civitas Fracta (ciutat trencada), atribuït a Mataró en documents posteriors, pot referir-se a l'existència de dues comunitats separades. (1)
-Un altre aspecte sorprenent: el 80 per cent
dels sepulcres exhumats corresponen a nens, morts poc després del
part o abans del cinc anys; ens explica que, o bé hi va haver una
epidèmia que afectà als infants -fet indemostrable
arqueològicament- o bé s'enterrava per sectors, el que no es troba
mai en la resta de necròpolis visigodes.
-Calcula el conferenciant que entre les tombes
destruïdes, les recuperades i les que falten, n'hi podria haver
hagut més de 400.
-Conclou que es tracta d'un jaciment singular i
excepcional, del que s'ha de conseguir la conservació in
situ, per bé que el Consorci Circular, l'Ajuntament i la
Generalitat, preveuen el seu trasllat.
(1) El matrimoni entre visigots i hispanoromans no va ser autoritzat fins el Codex Revisus de Leovigild (582).