dimecres, 20 de setembre de 2023
Un article sobre la fundació d'Iluro (Mataró)
diumenge, 27 d’agost de 2023
15e col.loqui la història a debat: Primera República i carlisme
dimecres, 26 de juliol de 2023
L'artista Josep Maria Rovira-Brull a YouTube
Imatge: "Laia l'Arquera". de Josep Maria Rovira Brull. Procedència de la imatge: Wikipedia.
Imatge: Josep M. Rovira-Brull. Procedència: web del Cercle Històric Miquel Biada
diumenge, 2 de juliol de 2023
Col.loqui sobre la cova de les Encantades de Cabrera de Mar
dimecres, 14 de juny de 2023
Col.loqui sobre la protecció del patrimoni arqueològic
Imatge. excavacions en el centre de Cabrera de Mar. Foto: Rosa Isabel Garí.
divendres, 9 de juny de 2023
XII Jornades d'Història al monestir de les Avellanes
Imatge: monestir de santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Ós de Balaguer). Procedència: Wikimedia Commons.
dijous, 8 de juny de 2023
175 anys de la Missa de les Santes de Mataró
El proper dimarts, 13 de juny, tindrà lloc la inauguració de l'exposició commemorativa del 175 aniversari de la Missa de les Santes, de Mossèn Blanch, considerat l'acte central de la festa major de les Santes Juliana i Semproniana de Mataró.
Dia i hora: 13 de juny, a 2/4 de 8 del vespre.
Lloc: Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (carrer de la Beata Maria, 3).
Exposició oberta del 13 de juny al 22 de juliol, els dimarts, divendres i dissabtes, de 6 a 2/4 de nou (excepte el dies 23 i 24 de juny).
dimecres, 7 de juny de 2023
Presentació del llibre Fàbriques de Mataró 02. El gènere de punt.
dilluns, 8 de maig de 2023
El naixement de l'agrupació Científico-Excursionista de Mataró
El proper dijous, 11 de març, tindrà lloc una conferència sobre la fundació de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, Conferència a càrrec de Pere Tió.
Dia: dijous, 11 de març
Hora: 19,30.
lloc: sala d'actes de la l'agrupació. Passatge de Pou d'Avall 1, cantonada amb la baixada de les Escaletes (Mataró).
dilluns, 17 d’abril de 2023
Un llibre de Jaume Lladó Font sobre Burriac
Podeu veure i descarregar el llibre a la web del Departament de Cultura.
Una altra entrada sobre Jaume Lladó Font en aquest bloc: Jaume Lladó i Font compleix 97 anys.
En el bloc Maresme Medieval: Homenatge a Jaume Lladó, organitzat pel Centre d'Estudos d'Arqueologia i Història de Mataro (CEAHM).
En el bloc La Raconera: Jaume Lladó i Font, lluitador per la identitat.
divendres, 24 de març de 2023
Conferència sobre la cultura del vi, ahir i avui
dijous, 23 de març de 2023
Presentació del llibre de Jaume Lladó Font sobre Burriac
El proper 13 d'abril es presenta el llibre pòstum de l'historiador argentoní JAUME LLADÓ I FONT: BURRIAC. PASSAT I PRESENT. GRANDESA DE LA CULTURA.
Dia i hora: 13 d'abril a les 19 hores.
Lloc: Sala d'actes municipal de l'ajuntament de Cabrera de Mar.
dimarts, 21 de març de 2023
Inauguració del nou Museu Romà de Premià de Mar
diumenge, 19 de març de 2023
Conferència de Josep Antoni Cerdà sobre la ceràmica pisa de Barcelona
dijous, 9 de març de 2023
Actes de cloenda del centenari de Jordi Arenas i Clavell
Jordi Arenas i Clavell (Mataró, 7 de novembre de 1920 - Mataró, 1 de juliol de 1998) fou dibuixant, pintor i escultor. Es considera un dels artistes de més anomenada i prestigi de Mataró.
Aquest mes tindran lloc el actes de cloenda del centenari de l'artista, que varen ser ajornats per la pandèmia en el seu moment.
Divendres, 10 de març a les 18 hores a l'església de Santa Anna: conferència amb el tema JORDI ARENAS: MAGISTERI. EXCEL.LÈNCIA I RESPONSABILITAT. A càrrec del Dr. Rafael Romero, director del grup d'innovació docent M.I.M.A (Memòria i matèria artística). Universitat de Barcelona.
Diumenge, 26 de març a les 18 hores a l'església de Santa Anna, concert del Cor Madrigalista, dirigit per Clàudia Dubé.
Des d'aquest bloc dedicat a la història i a l'arqueologia, fem també esment de la col.laboració que va tenir Jordi Arenas amb la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, de la que fou membre, i per la que va dibuixar nombroses peces. Un dels llocs on exercí aquesta tasca fou Can Modolell.
Gràcies, mestre.
Jordi Arenas Clavell dibuixant una tomba a Can Modolell (Cabrera de Mar) el 1983, acompanyat de Josep Antoni Cerdà.
dimecres, 1 de març de 2023
Conferència de Joaquim Garcia. La descoberta d'un jaciment excepcional a Rocafonda (Mataró)
La conferència que va pronunciar el Dr. Joaquim Garcia, antic arqueòleg municipal, va despertar gran interès i expectació, com ho va demostrar el nombrós públic assistent. La Sra. Maria Majó, mestre jubilada i activista cultural de l'Associació de Veïns de Rocafonda, va presentar l'acte, fent una defensa sobre el barri de Rocafonda i el seu futur, així com del seu passat.
Malhauradament, com s'ha anat veient, no hem de parlar només de descobertes, sinó també de perill de pèrdua.
Òbviament, i com va recalcar Joaquim Garcia, no es poden publicar imatges de l'excavació, ja que pertanyen en exclusiva al seu director i equip, així com la seva interpretació. Per la qual cosa, aquí, intentarem enumerar algunes de les principals idees exposades en la conferència.
-El conferenciant enumera tres jaciments importants del passat de Rocafonda: Caputxins, l'anomenada "vil.la" Rocafonda" i Ca la Madrona. Com ell mateix explica, s'ha emprat sovint el mot "vil.la" per a molts establiments rurals romans, però com assenyalava el catedràtic, Dr. Víctor Revilla, una vil.la ha de complir tres requisits: part agrícola, part d'activitats industrials, i part residencial.
-Destaca la troballa -singular- d'una moneda de la mare de l'emperador Constantí, Elena i un relleu amb un personatge togat (un magistrat o personatge destacat?) procedents del jaciment de Caputxins. Al mateix jaciment es va trobar un forn de terrissa semienterrat, que es avui visitable.
-Ca la Madrona, és un jaciment conegut com a romà des de l'època de Marià Ribas, un dels grans pares de l'arqueologia mataronina.
El 1972, amb motiu de la construcció de l'edifici de les Cristalleries de Mataró en aquella zona -que va incloure subterranis amb rampes per calderes- es varen destruir un nombre no calculat de tombes. La aleshores Secció Arqueològica del Museu (SAMM) va excavar-hi un cap de setmana, i no paraven de sortir-ne, després va seguir la destrucció. Tombes considerades en aquell moment com a altomedievals.
-El 1988, en uns nous temps, es va tornar a construir en el que havia de ser un polígon. El Museu de Mataró va excavar-hi, amb Joaquim Garcia com a director, exhumant-se unes poques tombes més. Hi ha un treball publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria, dins la Sessió d'Estudis Mataronins.
-El 2002, l'indret és declarat com a "zona d'expectativa arqueològica".
-El 2017, amb motiu de les obres de construcció
d’un Parc Circular per l'empresa Consorci Circular en aquella zona, s’inicien excavacions,
encomanades a l'empresa Baula Arqueologia, i al seu director, Jordi Ardiaca.
-Explica el conferenciant que Ca la Madrona presenta tres fases:
-Començant per dalt, la més moderna arqueològicament, pertany als segles XIII-XIV, consistia en una colla de cubetes de les emprades per plantar ceps, i enmarcades per un mur de contenció.
-Fase romana (segles I al V), hi ha una colla d'estructures d'època romana, de difícil identificació, però que no semblen de caràcter residencial, sino dedicades a acitivitats agrícoles (sembla que alguna era per a la producció del vi), d'emmagatzamatge o industrials. Algunes estructures malmeses per les construccions del nostre temps.
-Fase anomenada tardoantiga o visigòtica
(segles V al VII): s'exhumen les restes de murs d'un edifici de grans
dimensions, i al voltant de cent sepulcres de caixa, continuïtat dels coneguts anteriorment.
-Sabem que els enterraments en aquella època es localitzaven al voltant dels llocs de culte, pel que podem deduir que es tractava d'un edifici religiós.
-Les tombes consisteixen en un sot cavat en la terra
envoltat, la major part de vegades, de lloses de pedra. Orientades a
l'est i sense cap símbol o inscripció, ni aixovar.
-Es poden relacionar aquestes troballes amb la història i les migracions dels visigots (=els gots de l'oest): 410: saqueig de Roma per Alaric; 415: capital a Barcelona; 418: regne de Tolosa, amb capital a aquesta ciutat; 508: batalla de Vouillé, els francs expulsen els visigots del sud de l'actual França: segona migració visigoda; 531-532: capital a Barcelona; 573: capital a Toledo; 589: conversió dels visigots al catolicisme, en el regnat de Recared.
-Què tenim amb això? Segueix l’arqueòleg: els visigots inmigrats eren cristians de la secta arriana. Aquesta branca del cristianisme, no posa ni símbols ni imatges en les seves tombes, a diferència dels hispanoromans d'Iluro en aquell mateix moment, que tampoc orienten necessàriamen cap l'est els sepulcres. Ens trobem doncs, amb una possible necròpolis visgoda arriana.
Garcia planteja la hipòtesi que el nom de Civitas Fracta (ciutat trencada), atribuït a Mataró en documents posteriors, pot referir-se a l'existència de dues comunitats separades. (1)
-Un altre aspecte sorprenent: el 80 per cent dels sepulcres exhumats corresponen a nens, morts poc després del part o abans del cinc anys; ens explica que, o bé hi va haver una epidèmia que afectà als infants -fet indemostrable arqueològicament- o bé s'enterrava per sectors, el que no es troba mai en la resta de necròpolis visigodes.
-Calcula el conferenciant que entre les tombes destruïdes, les recuperades i les que falten, n'hi podria haver hagut més de 400.
-Conclou que es tracta d'un jaciment singular i excepcional, del que s'ha de conseguir la conservació in situ, per bé que el Consorci Circular, l'Ajuntament i la Generalitat, preveuen el seu trasllat.
(1) El matrimoni entre visigots i hispanoromans no va ser autoritzat fins el Codex Revisus de Leovigild (582).
dijous, 23 de febrer de 2023
Troben un centenar de tombes del segles V al VII a Mataró
Procedència de la imatge: Grup d'Història del Casal de Mataró.
Una de les tombes exhumades. Procedència de la imatge: web de l'Ajuntament de Mataró. Consorci Circular.
dimarts, 21 de febrer de 2023
Exposicions sobre els 25 anys de Laia l'arquera i el seu autor Josep M. Rovira Brull
De dimecres a divendres de 17 a 20 h; dissabtes d’11 a 14 h i de 17 a 20 h, i diumenges d’11 a 14 h. Festius tancat (excepte Divendres Sant, Dilluns de Pasqua i 5 de juny).
dissabte, 18 de febrer de 2023
Conferència de Joaquim Garcia Rosselló sobre l'antiguitat a Rocafonda
El proper 24 de febrer i dins els Divendres Culturals de Rocafonda, tindrà lloc una conferència del Dr. en arqueologia, Joaquim Garcia Rosselló sobre el tema: Rocafonda a l'antiguitat (s. I-VII dC) i els orígens de Mataró.
Lloc: Can Noé.
Dia i hora: divendres 24 de febrer a les 7 del vespre.
dimecres, 15 de febrer de 2023
Conferència de Joan Carles Alay sobre arqueofurtivisme
Demà dijous 16 de febrer, tindrà lloc una conferència del Dr. en arqueologia i expert en arqueofurtivisme, Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d'Arqueologia.
Tema: Mètode Rocafort. Perfilació criminològica a l'estudi de les activitats arqueofurtives.
Lloc: Biblioteca Francesc Pujals (Martorell).
Dia i hora: dijous, 16 de febrer a les 18,30 hores.
Reserva d'entrades: entrades.martorell.cat