Un article sobre la fundació d'Iluro (Mataró)

 

Làpida honorífica del duumvir d'Iluro Lucius Marcius. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

 

Les darreres dècades, dels anys 80 fins avui, han estat prolífiques en excavacions arqueològiques que han permès respondre part d'incògnites plantejades des de fa temps.

Joaquim Garcia Rosselló i Víctor Revilla Calvo, doctors en arqueologia i amb una extensa carrera en aquest camp, són autors d'un article, "La fundació de la ciutat romana d'Iluro", publicat per la Universitat de Girona. (1)

Quins foren els canvis que va comportar la romanització del territori laietà? Constaten Garcia i Revilla que, en la segona meitat del segle II aC., no hi ha despoblament de centres urbans ibers, com Burriac, sino una redistribució. A la plana del Maresme, s'han localitzat petites explotacions agràries que combinen formes tradicionals amb altres noves (per exemple l'emmagatzamatge de cereals en sitges i amb dòlies d'origen itàlic). (Garcia i Revilla, pàg. 73). El gran canvi però, es produeix a partir de la fundació de noves ciutats:

Al nostre entendre, fou durant la reorganització territorial que es produí a partir de la fundació de les ciutats, entre elles Iluro, quan s'implantaren els models romans d'explotació agrària que progressivament evolucionaren fins a l'època d'August (...) (Garcia i Revilla, pàg. 73).

 

Quins foren aquests canvis?: 

La nova organització territorial sembla suggerir importants canvis de caire econòmic tant pel que fa al sistema d'explotació i producció com a la introducció de nous productes, a l'adopció de nous costums de consum, a la recaptació de tributs i de rendes i segurament a una nova concepció de la propietat de la terra. (Garcia i Revilla, pàg. 73).

Segons les dades arqueològiques més fiables, expliquen els autors, el nou model econòmic es basa en la la vinya i la producció del vi, a partir del primer quart del segle I aC. 

Amb el temps el territori de l'antic país dels laietans esdevingué un indret especialitzat en el conreu de la vinya, l'elaboració del vi i la seva comercialització. (Garcia i Revilla, pàg. 74).

Els indicis més antics coneguts fins ara, es situen a la vall de Cabrera de Mar, en  excavacions com Can Pau Ferrer, Ca l'Arnau la Peirota, amb els forns de producció d'àmfores de producció local i altres indicis.

El nou sistema econòmic feia necessària la reorganització del territori, amb ciutats que fossin centres de gestió econòmica i administrativa. Així cal entendre la fundació d'Iluro i altres ciutats romanes d'aquell moment. (2)

El moment i les circumstàncies de la fundació d'Iluro ha estat sempre un dels centres d'interès de l'arqueologia mataronina. Marià Ribas, que havia localitzat un potent estrat iberoromà, opinava que la fundació havia estat a finals dels segle II aC. o principis del I aC. Joan Bonamusa entenia que Iluro es va fundar, per raons socioeconòmiques, durant el darrer quart del segle II aC. o principis de l'I aC. L'historiador Francesc Gusi, no obstant, opinava que Iluro va néixer en época d'August, amb motivacions econòmiques. (Garcia i Revilla, pàgs. 76 i 77).

Dins les noves generacions d'investigadors a partir del anys 80, Joan Francesc Clariana s'alineava amb les tesis que situaven l'origen d'iluro a finals dels segle II aC. o principis de l'I aC. Unes noves excavacions efectuades el 1984, situaven  Iluro en època d'August. Josep Guitart, enmarcava la fundació d'Iluro en un programa de defensa del territori arrel de la invasió de cimbris i teutons, i en la necessitat d'assentar els veterans de l'exèrcit de Màrius, entre finals del segle II i inicis de l'I aC. A  aquesta tesi s'oposava Oriol Olesti, que creia que Iluro i altres ciutats de la Hispània Citerior foren fundades per Pompeu Magne cap el 75 aC., després de les guerres sertorianes, i per assentar els llicenciats d'origen hispànic. Una tercera proposta, presentada per un grup d'investigadors del Museu de Mataró, dataven la fundació d'Iluro cap a mitjans del segle I aC. Les dades de 1997 obligaven a una datació àmplia, dins el segon quart del segle I aC. (Garcia i Revilla, pàg. 77).

Darrerament, a partir de l'avanç de la recerca arqueològica al jaciment, s'ha pogut concretar aquesta datació vers el 80-70 aC. (Garcia i Revilla, pag. 77).

Esmenten els autors les fonts clàssiques que parlen d'Iluro, en realitat molt escasses, i entre les que està la ben coneguda de Plini el Vell, que descriu Iluro com oppida civium romanorum. Així mateix, dediquen un apartat a l'epigrafia conservada amb el nom d'Iluro.

La visió des de la línia de la costa és d'un petit turó que s'alça enmig d'una zona plana. (Garcia i Revilla, pàg. 80).

L'arqueologia documenta Iluro  com un nucli urbà extens amb un urbanisme planificat, amb cardines i decumani. Coneixem restes de les muralles,de la  xarxa del clavegueram, de cases senzilles, de domus, de les termes, les d'un edifici que pot ser interpretat com un macellum, és a dir, un mercat de notables dimensions, una gran cisterna que podria emmagatzemar 12.000.000 litres d'aigua (Garcia i Revilla, pàg. 83).

Tenia port Iluro? no hi ha cap constància, si bé no descarten els arqueòlegs l'existència d'una zona portuaria amb activitat intensa, tal com es documenta en altres periodes. (Garcia i Revilla, pàg. 93)

Quina era la procedència dels habitants d'Iluro? Suposen els autors que es tractaria d'una societat heterogènia, uns pobladors de diverses procedències geogràfiques, que s'afegí a la autòctona, molts dels que vingueren devein ser itàlics (Garcia i Revilla, pàg. 89).

 

La implantació al territori del sistema de les villae, a les darreries del segle I aC o poc després del canvi d'era, modificà substancialment les estratègies econòmiques que havien funcionat fins llavors, i s'iniciaren nous models que caracteritzaries l'etapa alt-imperial (Garcia i Revilla, pàg. 94).  

Un detallat estudi de la ceràmica d'Iluro, les seves formes i procedència, permet als autors de l'article establir una cronologia. 

L'estudi es complementa amb un valuós material gràfic: mapes, plànols i fotos.

 

(1) Joaquim GARCIA ROSSELLÓ i Víctor GARCIA CALVO, "La fundació de la ciutat romana d'Iluro", dins El gran canvi. La fundació de les primeres ciutats romanes al nord-est de la Hispania Citerior. Pàgs. 71 a 102. Documenta Universitaria. Girona 2023. Disponible a Academia EDU.

(2) L'Emporiae romana (Empúries), Baetulo (Badalona) i Gerunda (Girona), sembl que foren fundades dins el mateix periode que Iluro.

15e col.loqui la història a debat: Primera República i carlisme

Imatge: el general carlí Ramon Cabrera (Tortosa 1806-Wentworth 1877) , el "Tigre del Maestrat". Procedència: Wikipedia.

 

El Grup d'Història del Casal de Mataró, organitza el 15è col.loqui "La història a debat", que tindrà lloc els dies 11 i 12 de novembre propers, a Mataró i Tordera, amb el títol: 150 anys de la proclamació de la primera república. Liberals, carlins, republicans i isabelins .

El col.loqui commemora també els 150 anys l'atac carlí a Mataró.

El termini per a presentar comunicacions conclou el 20 de setembre.

Podeu veure tota la informació a la web del Grup d'Història del Casal. 

 

 

 

L'artista Josep Maria Rovira-Brull a YouTube

Imatge: "Laia l'Arquera". de Josep Maria Rovira Brull. Procedència de la imatge: Wikipedia.

El polifacètic artista Josep Maria Rovira-Brull (Barcelona 1926-Mataró 2000), conegut pel gran públic per la monumental i icònica escultura de Laia l'Arquera, situada a l'entrada de Mataró i apuntant a Burriac, va pertànyer a les anomenades  segones avantguardes, va patir la Guerra Civil i la postguerra, el que es reflexa en la seva vida i la seva obra: sempre va lluitar per un món més just. Va cultivar diversos estils, gèneres i tècniques; la pintura, el dibuix, l’escultura, el gravat, els murals i, la publicitat gràfica, la tipografia, el cartellisme i la il·lustració. Totes formaven part de la seva manera d'expressar-se.

 

Podeu seguir l'obra de Josep Maria Rovira Brull en aquest enllaç.

 

Altres enllaços: www.rovirabrull.cat i www.instagram.com/rovirabrull

També, en aquest bloc: exposició sobre l'artista Josep M. Rovira-Brull i el tren. 

 

 

 Imatge: Josep M. Rovira-Brull. Procedència: web del Cercle Històric Miquel Biada

 

Col.loqui sobre la cova de les Encantades de Cabrera de Mar

 

Imatge: la cova anomenada de les Encantades (Cabrera de Mar). Procedència: Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni.

El passat 22 de juny, dins la tertúlia "El Racó" de Ràdio Mataró, programa a càrrec del Grup d'Història del Casal, va tenir lloc un molt interessant col.loqui sobre la cova de les Encantades -coneguda també per molts com "de les Males Dones" o de "les Bones Dones"-, en el que l'arqueòleg Ramon Coll Monteagudo va respondre les preguntes de Jaume Vellvehí, Joan Francesc Clariana i Maria Teresa Diví.

Ramon Coll és arqueòleg, autor de nombroses publicacions i Tècnic del Patrimoni dels Museus de Premià de Mar. El passat 2022 va obtenir l'accèssit del premi Iluro amb un estudi sobre la cova de les Encantades de Cabrera de Mar. El llibre sortirà publicat aquesta tardor.

Aquesta cova, situada a la vessant cara la mar de la muntanya de Montcabrer, sempre ha estat envoltada d'una certa fama popular de sobrenatural. Ja ens avisa Ramon Coll que el triangle Montcabrer-Burriac-Argentona és el que conserva més llegendes de tot el Maresme (1).

Explica Ramon Coll que, des de finals del segle XIX ha estat coneguda con un lloc on s'hi trobaven restes arqueològiques. En la dècada dels 30 del segle passat, l'arqueòleg Marià Ribas, amb la col.laboració del rector de Cabrils, Mn. Lluis Sobregrau, va explorar els voltants de la cova. Es tracta d'un lloc amb una forta pendent de 45 graus, que ha anat perdent sediments. En el transcurs dels anys 1950 i 1951 hi van haver noves intervencions, en les que s'exhumaren vasets, a més de materials no ibèrics ni romans.

L'agost de 1993, un sondeig, dirigit per Ramon Coll, va posar al descobert les restes d'una construcció molt feble.

Què tenim sobre la cova de les Encantades, a més de les poques restes arqueològiques? Explica l'arqueòleg que hem d'acudir a la documentació etnogràfica, és a dir: llegendes, tradicions, superticions...i també als fets històrics.

¿Per què hi ha una creu al cim de Montcabrer? ¿Per què trobem materials dels segles XVII i XVIII? La primera creu al cim es va col.locar l'any 1707, explica Ramon Coll.  Una mena d'exorcisme? 

La cova de les Encantades ofereix més preguntes que respostes. Opina Ramon Coll, que es podia tractar d'una cova santuari, relacionada amb el proper poblat ibèric de Burriac.  Situada en un lloc de fort impacte paisagístic, dominant la vall i la plana. 

Quines divinitats? No ho sabem, no coneixem la mitologia dels habitants de la zona, i no podem interpretar-la, avisa l'arqueòleg, en base a les llegendes, ja que el significat d'aquestes, varia de generació en generació. Si que podem pensar en una colla de rituals, tal com es pot deduir d'alguns dels materials trobats. Els orígens del santuari es poden situar en el segle IV aC.

Ramon Coll explica que, per la documentació, sabem que a inicis del segle XVIII, el rector de Cabrils, després d'un cicle d'intensos aiguats que "ens han deixat pobres per molts anys", parla de fets que no pareixien cosa natural. Aquests fets serien els que van decidir el rector a demanar permís al bisbe per col.locar una creu al cim.

Tornant als materials, varen destacar els contertul.lis el fet que s'haguessin trobat restes de dòlies, grans atuells que servien per emmagatzemar habitualment líquids o grans, es tracta d'elements de gran pes i volum, pel que pujar-los exigia un gran esforç en aquell lloc, elevat i escarpat.

Va enumerar Ramon Coll alguns dels materials propis de rituals, com ara els coneguts "pebeters de Demèter", entre d'altres , i per finalitzar, va citar la seva teoria, segons la qual, Montcabrer podria haver estat el Promontori Lunar", citat per Claudi Ptolemeu (segle II) en la seva Geografia.

Com podeu veure, un tema apassionant, valdrà la pena llegir el llibre de Ramon Coll Monteagudo quan surti publicat.

 

(1) Ell mateix n'ha recollit en alguns dels seus llibre, vegeu per exemple, entre d'altres: Ramon Coll Monteagudo, El Maresme fantàstic. Llegendes. Farell editors, 2012. o El Maresme històric. Llegendes. Farell editors, 2016.

 

Podeu escoltar aquesta col.loqui en la web de Ràdio Mataró.

 

Imatge: la muntanya de Montcabrer, massa granítica de 317 m. d'alçada, situada entre els termes de Cabrils i Cabrera de Mar. Aquí la veiem des de la vessant cabrerenca. Foto: Rosa Isabel Garí.

Enllaços:

Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni. El santuari.

Muralles d'Ilturo. La cova de les Encantades de Montcabrer (Cabrera de Mar).

 

Col.loqui sobre la protecció del patrimoni arqueològic

 

Imatge. excavacions en el centre de Cabrera de Mar. Foto: Rosa Isabel Garí.

El passat 1 de juny, al programa El Racó, de Ràdio Mataró, va trenir lloc un molt interessant col.loqui sobre la preservació del patrimoni arqueològic, en el que varen intervenir Joan Carles Alay, Joan Francesc Clariana i Ramon Coll, tots ells doctors en arqueologia i amb un ampli historial en aquest camp. Alay és expert també en la lluita contra el furtivisme.

Joan Carles Alay va explicar que malhauradament, les lleis i sancions contra els atemptats al patrimoni, es compleixen poc o no es compleixen. Va lamentar la gran quantitat de jaciments destruïts, molts d'ells en l'anomenat "tardofranquisme", un moment de gran expansió urbanística i viària. Casos com els de Can Xammar -les termes l'Iluro- on els membres dela Secció Arqueològica de Mataró varen recuperar fragments de mosaic en un abocador- Torre Llauder, o la construcció de l'autopista A-19. Recordà que el que es conserva actualment d'alguns jaciments, és només un fragment dels mateixos. Malgrat que amb el temps i els canvis polítics i administratius s'ha anat imposant la idea de la conservació i protecció a nivell legal, encara falta molt.

Va enumerar l'arqueòleg tres nivells de protecció d'un jaciment arqueològic. 1) evitar-ne la destrucció quan és descobert, abans fins i tot de documentar-lo, 2) decidir si s'ha de preservar de cara al futur, catalogar-lo. 3) mantenir la protecció i fer-lo visitable.

Està clar que el paper dels ajuntaments és bàsic per protegir tot allò que es trobi en el moment d'urbanitzar.

Va lamentar el cas del poblat de Burriac, sense cap protecció legal clara, només la voluntat dels ciutadans. (1)

Joan Francesc Clariana va detallar la destrucció de jaciments importantíssims en l'època ja abans esmentada a voltes de forma absolutament gratuïta, com fou el cas de Torre Llauder, i lamentà també el de can Xammar, entre d'altres.

Ramon Coll va explicar un model exemplar de protecció de jaciment que és el de la Torre Octogonal de Can Farrerons de Premià de Mar, novament una part d'un jaciment més extens.

Van destacar els arqueòlegs el cas de Cabrera de Mar, el seu inabastable patrimoni mereix tota mena de protecció.

Unes reflexions molt importants que convidem a escoltar senceres a El Racó de Ràdio Mataró

(1) El 1983 es va incoar expedient de declaració del poblat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, sense que, 40 anys després, s'hagi resolt. Vegeu: Alay i Clariana: El poblat ibèric de Burriac, entre el desconeixement social i l'oblit de les administracions.

XII Jornades d'Història al monestir de les Avellanes

 

 

Imatge: monestir de santa Maria de Bellpuig de les Avellanes (Ós de Balaguer). Procedència: Wikimedia Commons.

Els propers dies 13 i 14 de juliol tindrà lloc al monestir de les Avellanes  les XII Jornades d'Història de l'Església i la Religiositat, amb el tema: Regles i regulacions al món monàstic medieval.

El programa consta de: 

8 ponències i debats.

10è sopar medieval al claustre. La regulació de l'alimentació monàstica medieval.

Concert nocturn amb "La dama en el camí", a càrrec d'Ilerda Antiqua (Dir. Maria Altadill).

Visita guiada als jaciments i monestirs de Bovalar, Avinganya i Santa Maria d'Escarp.

Exposició: "Petjades del Císter a la Noguera".

Inscripcions: podeu consultar la web del monestir.

 

175 anys de la Missa de les Santes de Mataró

El proper dimarts, 13 de juny, tindrà lloc la inauguració de l'exposició commemorativa del 175 aniversari de la Missa de les Santes, de Mossèn Blanch, considerat l'acte central de la festa major de les Santes Juliana i Semproniana de Mataró.

Dia i hora: 13 de juny, a 2/4 de 8 del vespre.

Lloc: Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró (carrer de la Beata Maria, 3).

Exposició oberta del 13 de juny al 22 de juliol, els dimarts, divendres i dissabtes, de 6 a 2/4 de nou (excepte el dies 23 i 24 de juny).

Presentació del llibre Fàbriques de Mataró 02. El gènere de punt.

Imatge: Fabricació de mitjons a Can Torrellas (Mataró, 1928). Autor: Santiago Carreras i Oliver

El dimarts 13 de juny, tindrà lloc la presentació del llibre  Fàbriques de Mataró 02. El gènere de punt, del que és autora l'escriptora Pilar Gonzàlez-Agàpito. La presentació anirà a càrrec de l'autora i de Pere Vilaseca, docent i president de la Fundació Jaume Vilaseca.

El gènere de punt ha estat el puntal de la indústria mataronina al llarg dels segles XIX i XX. L'autora ens mostra l'evolució des del teler manual a la mecanització, les persones que hi treballaven.

Un llibre interessant i necessari pel qui vulgui conèixer la història del Mataró contemporani.

 

Dia: 13 de juny.

Lloc: Can Marfà. Museu de Mataró. (Passatge de Can Marfà, 1).

Hora 19 hores.

El naixement de l'agrupació Científico-Excursionista de Mataró

 El proper dijous, 11 de març, tindrà lloc una conferència sobre la fundació de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, Conferència a càrrec de Pere Tió.

Dia: dijous, 11 de març

Hora: 19,30.

lloc: sala d'actes de la l'agrupació. Passatge de Pou d'Avall 1, cantonada amb la baixada de les Escaletes (Mataró).

 

Un llibre de Jaume Lladó Font sobre Burriac

 

Jaume Lladó i Font (1923-2020), fou un destacat activista cultural, essent els seus camps prinicpals d'interès l'arqueologia, el patrimoni català, l'art i la literatura. S'exilià a França el 1958, on continuà amb les seves accions per la salvaguarda del patrimoni.

A la seva mort va deixa diversos escrits sobre els temes que l'apassionaven, així com diverses vivències, records, anècdotes amb personalitats de la cultura.

Amb aquest conjunt d'escrits, s'ha compost un llibre: Burriac, passat i present. Grandesa de la cultura. Editat pel Departament de Cultura de la Generalitat, amb el suport del Consell Comarcal del Maresme i l'Ajuntament de Cabrera de Mar.

La presentació de llibre va tenir lloc el passat 13 d'abril, a càrrec de Robert Lleonart, Alexis Serrano i David Farell

Podeu veure i descarregar el llibre a la web del Departament de Cultura.

Una altra entrada sobre Jaume Lladó Font en aquest bloc: Jaume Lladó i Font compleix 97 anys.

En el bloc Maresme Medieval: Homenatge a Jaume Lladó, organitzat pel Centre d'Estudos d'Arqueologia i Història de Mataro (CEAHM). 

En el bloc La Raconera: Jaume Lladó i Font, lluitador per la identitat.

Conferència sobre la cultura del vi, ahir i avui

El divendres 24 de març a les 19.00 hores a la Sala d'Actes Josep García i Oliver, de la Biblioteca Popular de Mataró, amb entrada al carrer d'en Palau, 18,  es portarà a terme la darrera conferència del Cicle "La Cultura del vi, ahir i avui", sobre:

La comercialització i difusió del vi laietà: la importància de les vies marítimes.

A càrrec del doctor Jordi Miró Canals 

Entrada lliure limitada a l’aforament permès a la sala d’actes 

Presentació del llibre de Jaume Lladó Font sobre Burriac

 

El proper 13 d'abril es presenta el llibre pòstum de l'historiador argentoní JAUME LLADÓ I FONT: BURRIAC. PASSAT I PRESENT. GRANDESA DE LA CULTURA.

Dia i hora: 13 d'abril a les 19 hores.

Lloc: Sala d'actes municipal de l'ajuntament de Cabrera de Mar.

 

 

Inauguració del nou Museu Romà de Premià de Mar

 

El proper diumenge 21 de març, entre les 10 i les 14 hores, tindrà lloc la inauguració del Museu Romà de Premià de Mar.

Podreu gaudir de visites al jaciment, recreacions de la vida quotidiana romana (passis de 10,30 a 11,30 i de 12,30 a 13,30), i tallers romans per a tota la família.

Més informació a la web de l'ajuntament de Premià de Mar. 

 

 

 

 

 

Conferència de Josep Antoni Cerdà sobre la ceràmica pisa de Barcelona

 

Una molt interessant conferència del Dr. Josep Antoni Cerdà sobre la producció de ceràmica pisa va tenir lloc al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona el passat dia 13 de febrer.

Josep Antoni Cerdà es va doctorar amb una extensa tesi doctoral que va treballar durant 20 anys: Els Escudellers i la producció de pisa a Barcelona (segles XV-XIX).

Un món desconegut a voltes pel públic, però que, com senyalà Cerdà, la ciutat de Barcelona té una incomparable història i patrimoni, patrimoni que mereixeria un museu específic. 

Per què aquesta tradició a Barcelona?: explica el conferenciant que la ciutat tenia aqüífers, terra adequada, combustible, mercat i tradició ceramista, bones vies de comunicació, diferències amb altres centres.

El conferenciant va acompanyar la seva explicació amb gran quantitat d'imatges i referències.

Explicà també l'evolució dels diversos tipus de ceràmica pisa al llarg d'aquests segles: verd i morat, blau, daurat i polícroma.

El periode estudiat per Cerdà s'estén dels segles XV al XIX, i comprèn multitud d'objectes: plats, rajoles, pots de farmàcia...amb multitud de temes: sobre institucions, escuts nobiliaris, oficis, devocions, convents, sants patrons, commemoracions, festes de l'any...

Així mateix, el conferenciant va donar una àmplia i documentada explicació sobre el gremi d'escudellers de Barcelona, dels que s'en coneixen 1300: la seva localizació i importància dins la ciutat i l'antic règim; constituïen unitats fiscals, polítiques, militars, piadoses, assistencials. La dissolució dels gremis el 1836, va deixar desamparada la seva funció assistencial.

Un tret característic de Barcelona, va explicar, és que les èlits locals no importaven massa ceràmica de luxe (al segle XVIII la poca que ha quedat venia de la Reial Fàbrica d'Alcora o era de producció xinesa).

 

Podeu seguit aquesta conferència clicant aquí.

Actes de cloenda del centenari de Jordi Arenas i Clavell

Jordi Arenas i Clavell (Mataró, 7 de novembre de 1920 - Mataró, 1 de juliol de 1998) fou dibuixant, pintor i escultor. Es considera un dels artistes de més anomenada i prestigi de Mataró.

Aquest mes tindran lloc el actes de cloenda del centenari de l'artista, que varen ser ajornats per la pandèmia en el seu moment.

Divendres, 10 de març a les 18 hores a l'església de Santa Anna: conferència amb el tema JORDI ARENAS: MAGISTERI. EXCEL.LÈNCIA I RESPONSABILITAT. A càrrec del Dr. Rafael Romero, director del grup d'innovació docent M.I.M.A (Memòria i matèria artística). Universitat de Barcelona.

Diumenge, 26 de març a les 18 hores a l'església de Santa Anna, concert del Cor Madrigalista, dirigit per Clàudia Dubé.

Des d'aquest bloc dedicat a la història i a l'arqueologia, fem també esment de la col.laboració que va tenir Jordi Arenas amb la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, de la que fou membre, i per la que va dibuixar nombroses peces. Un dels llocs on exercí aquesta tasca fou Can Modolell.

Gràcies, mestre.

Jordi Arenas Clavell dibuixant una tomba a Can Modolell (Cabrera de Mar) el 1983, acompanyat de Josep Antoni Cerdà.

 

Conferència de Joaquim Garcia. La descoberta d'un jaciment excepcional a Rocafonda (Mataró)

 

 Imatge: Maria Majó presenta Joaquim Garcia al públic assistent.

La conferència que va pronunciar el Dr. Joaquim Garcia, antic arqueòleg municipal, va despertar gran interès i expectació, com ho va demostrar el nombrós públic assistent. La Sra. Maria Majó, mestre jubilada i activista cultural de l'Associació de Veïns de Rocafonda, va presentar l'acte, fent una defensa sobre el barri de Rocafonda i el seu futur, així com del seu passat.

Malhauradament, com s'ha anat veient, no hem de parlar només de descobertes, sinó també de perill de pèrdua.

Òbviament, i com va recalcar Joaquim Garcia, no es poden publicar imatges de l'excavació, ja que pertanyen en exclusiva al seu director i equip, així com la seva interpretació. Per la qual cosa, aquí, intentarem enumerar algunes de les principals idees exposades en la conferència.

-El conferenciant enumera tres jaciments importants del passat de Rocafonda: Caputxins, l'anomenada "vil.la" Rocafonda" i Ca la Madrona. Com ell mateix explica, s'ha emprat sovint el mot "vil.la" per a molts establiments rurals romans, però com assenyalava el catedràtic, Dr. Víctor Revilla, una vil.la ha de complir tres requisits: part agrícola, part d'activitats industrials, i part residencial.

-Destaca la troballa -singular- d'una moneda de la mare de l'emperador Constantí, Elena i un relleu amb un personatge togat (un magistrat o personatge destacat?) procedents del jaciment de Caputxins. Al mateix jaciment es va trobar un forn de terrissa semienterrat, que es avui visitable.

-Ca la Madrona, és un jaciment conegut com a romà des de l'època de Marià Ribas, un dels grans pares de l'arqueologia mataronina.

El 1972, amb motiu de la construcció de l'edifici de les Cristalleries de Mataró en aquella zona -que  va incloure subterranis amb rampes per calderes- es varen destruir un nombre no calculat de tombes. La aleshores Secció Arqueològica del Museu (SAMM) va excavar-hi un cap de setmana, i no paraven de sortir-ne, després va seguir la destrucció. Tombes considerades en aquell moment com a altomedievals.

-El 1988, en uns nous temps, es va tornar a construir en el que havia de ser un polígon. El Museu de Mataró va excavar-hi, amb Joaquim Garcia com a director, exhumant-se unes poques tombes més. Hi ha un treball publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria, dins la Sessió d'Estudis Mataronins.

-El 2002, l'indret és declarat com a "zona d'expectativa arqueològica".

-El 2017, amb motiu de les obres de construcció d’un Parc Circular per l'empresa Consorci Circular en aquella zona, s’inicien excavacions, encomanades a l'empresa Baula Arqueologia, i al seu director, Jordi Ardiaca.

-Explica el conferenciant que Ca la Madrona presenta tres fases:

-Començant per dalt, la més moderna arqueològicament, pertany als segles XIII-XIV, consistia en una colla de cubetes de les emprades per plantar ceps, i enmarcades per un mur de contenció.

-Fase romana (segles I al V), hi ha una colla d'estructures d'època romana, de difícil identificació, però que no semblen de caràcter residencial, sino dedicades a acitivitats agrícoles (sembla que alguna era per a la producció del vi), d'emmagatzamatge o industrials. Algunes estructures malmeses per les construccions del nostre temps.

-Fase anomenada tardoantiga o visigòtica (segles V al VII): s'exhumen les restes de murs d'un edifici de grans dimensions, i al voltant de cent sepulcres de caixa, continuïtat dels coneguts anteriorment.

-Sabem que els enterraments en aquella època es localitzaven al voltant dels llocs de culte, pel que podem deduir que es tractava d'un edifici religiós.

-Les tombes consisteixen en un sot cavat en la terra envoltat, la major part de vegades, de lloses de pedra. Orientades a l'est i sense cap símbol o inscripció, ni aixovar.

-Es poden relacionar aquestes troballes amb la història i les migracions dels visigots (=els gots de l'oest): 410: saqueig de Roma per Alaric; 415: capital a Barcelona; 418: regne de Tolosa, amb capital a aquesta ciutat; 508: batalla de Vouillé, els francs expulsen els visigots del sud de l'actual França: segona migració visigoda; 531-532: capital a Barcelona; 573: capital a Toledo; 589: conversió dels visigots al catolicisme, en el regnat de Recared.

-Què tenim amb això? Segueix l’arqueòleg: els visigots inmigrats eren cristians de la secta arriana. Aquesta branca del cristianisme, no posa ni símbols ni imatges en les seves tombes, a diferència dels hispanoromans d'Iluro en aquell mateix moment, que tampoc orienten necessàriamen cap l'est els sepulcres. Ens trobem doncs, amb una possible necròpolis visgoda arriana.

Garcia planteja la hipòtesi que el nom de Civitas Fracta (ciutat trencada), atribuït a Mataró en documents posteriors, pot referir-se a l'existència de dues comunitats separades. (1)

-Un altre aspecte sorprenent: el 80 per cent dels sepulcres exhumats corresponen a nens, morts poc després del part o abans del cinc anys; ens explica que, o bé hi va haver una epidèmia que afectà als infants -fet indemostrable arqueològicament- o bé s'enterrava per sectors, el que no es troba mai en la resta de necròpolis visigodes.

-Calcula el conferenciant que entre les tombes destruïdes, les recuperades i les que falten, n'hi podria haver hagut més de 400.

-Conclou que es tracta d'un jaciment singular i excepcional, del que s'ha de conseguir la conservació in situ, per bé que el Consorci Circular, l'Ajuntament i la Generalitat, preveuen el seu trasllat.

(1) El matrimoni entre visigots i hispanoromans no va ser autoritzat fins el Codex Revisus de Leovigild (582).

 

Troben un centenar de tombes del segles V al VII a Mataró

 Procedència de la imatge: Grup d'Història del Casal de Mataró.

 

Un centenar de tombes datades en el segle V i associades a un edifici, han estat exhumades a Mataró, en la zona de Mata- Rocafonda, en el transcurs de les excavacions prèvies a la construcció del Parc Circular. Es tracta d'un descobriment molt important per a l'estudi dels orígens de Mataró. Crida l'atenció que el 80 per cent de les tombes corresponguin a infants. El conjunt forma part d'un jaciment més extens.

Una part d'aquesta necròpolis, coneguda com de Ca la Madrona havia estat malhauradament destruïda els anys 1972 i 1988, segons expliquen Joaquim Garcia i Josep Antoni Cerdà en un article publicat per la Sessió d'Estudis Mataronins (1).

 El consorci Maresme-Circular, l'Ajuntament de Mataró i la Generalitat elaboren un pla per a la conservació i trasllat de les restes, el que ha estat contestat per entitats culturals de Mataró, com el Grup d'Història del Casal, que demanen que el conjunt arqueològic sigui preservat i resti in situ.

 "La presència de restes d’una vil·la romana, sumada a les restes d’una possible basílica d’època visigòtica, així com les restes d’un carrer o via de comunicació, a més d’una extensa necròpoli d’aquesta època, fan que aquest sigui un jaciment singular que caldria que es conservés íntegrament en el seu lloc", llegim a la web del Grup d'Història del Casal.

Seguirem informant sobre aquesta singular troballa.

 

(1) Joaquim GARCIA i ROSSELLÓ i Josep Antoni CERDÀ i MELLADO, "Una necròpoli tardo-romana a Ca la Madrona (Mataró, El Maresme)" Sessió d’Estudis Mataronins, 1989, Núm. 6, p. 7-22. Disponible a la web El Racó Català.

 

Enllaços per a més informació:

Diari digital Cap Gros: Encuentran un centenar de tumbas que serían importantes para explicar el origen de Mataró.

Diari digital Cap Gros: Piden no trasladar los restos arqueológicos de Rocafonda.

 

Grup d'Història del Casal: Preservar íntegrament en el seu lloc les restes arqueològiques de Ca la Madrona. 

Ajuntament de Mataró: Maresme Circular protegeix les troballes arqueològiques del solar on anirà el Parc Circular Mataró-Maresme.

 

Televisió de Mataró: Troben una necròpolis visigoda al futur Parc Circular.

 

Diari digital Cap Gros: Pressió per a no traslladar el jaciment romà i visigòtic trobat a Mataró.

 

Una de les tombes exhumades. Procedència de la imatge: web de l'Ajuntament de Mataró. Consorci Circular.

 

Exposicions sobre els 25 anys de Laia l'arquera i el seu autor Josep M. Rovira Brull

 

Amb motiu dels 25 anys de la inauguració de Laia l'arquera, l'1 de novembre de 1998, es podran visitar dues interessants exposicions, una dedicada a l'escultura i l'altra a l'autor, Josep Maria Rovira Brull.

Laia l'arquera és un símbol de Mataró, situat a la seva entrada sud, inspirat, segons l'autor en la deessa Artemis (Diana), llença la flexta cap a la muntanya de Burriac; el nom, Laia recorda la tribu dels ibers laietans, que habitaren aquesta zona, essent precisament Burriac (Cabrera de Mar), el seu poblat principal.

Josep Maria Rovira Brull (Barcelona, Gràcia, 1926 – Mataró, 2000), pertany a les segones avanguardes artístiques i va va practicar diversos estils, gèneres i tècniques. La pintura, el dibuix, l’escultura, el gravat, els murals, la publicitat, el cartellisme i la il·lustració. Fou també un activista cultural preocupat per la sort dels més desvalguts.

 

Podeu conèixer l'obra d'aquest singular artista en aquesta web. 

 

Més informació a la web de l'ajuntament de Mataró.

 

Llocs i horaris de les exposicions: 

Del 03.03.2023 al 25.06.2023. Sales d'exposicions de Can Palauet (Arxiu Comarcal del Maresme) i de Can Serra (Museu de Mataró).
De dimecres a divendres de 17 a 20 h; dissabtes d’11 a 14 h i de 17 a 20 h, i diumenges d’11 a 14 h. Festius tancat (excepte Divendres Sant, Dilluns de Pasqua i 5 de juny). 

 

Laia l'arquera, escultura de Josep M. Rovira Brull. Procedència de la imatge: Wikimedia Commons.

Conferència de Joaquim Garcia Rosselló sobre l'antiguitat a Rocafonda

 

El proper 24 de febrer i dins els Divendres Culturals de Rocafonda, tindrà lloc una conferència del Dr. en arqueologia, Joaquim Garcia Rosselló sobre el tema: Rocafonda a l'antiguitat (s. I-VII dC) i els orígens de Mataró. 

Lloc: Can Noé.

Dia i hora: divendres 24 de febrer a les 7 del vespre.

 

 

Conferència de Joan Carles Alay sobre arqueofurtivisme

Demà dijous 16 de febrer, tindrà lloc una conferència del Dr. en arqueologia i expert en arqueofurtivisme, Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d'Arqueologia.

Tema: Mètode Rocafort. Perfilació criminològica a l'estudi de les activitats arqueofurtives.

Lloc: Biblioteca Francesc Pujals (Martorell).

Dia i hora:  dijous, 16 de febrer a les 18,30 hores.

Reserva d'entrades: entrades.martorell.cat

Conferència de Josep A. Cerdà sobre la producció de pisa a Barcelona

 Avui, 13 de febrer, a les 19 hores, tindrà lloc una conferència del Dr. en Art, Josep Antoni Cerdà Mellado, sobre "El gremi dels escudellers i la producció de pisa a Barcelona (segles XV-XIX).

L'acte se celebrarà al Centre Cívic Pati Llimona. Sala Aurèlia Campmany.

Josep Antoni Cerdà va escriure la seva tesi doctoral sobre la pisa. (1)

(1) Tipus de ceràmica esmaltada o envernissada, de pasta fina, porosa, absorbent i opaca.

 

 

 

Article sobre l'evolució de les excavacions en el jaciment de Can Modolell

 

Imatge: Vista parcial de Can Modolell, el setembre de 1987. Foto: Rosa Isabel Garí.

 

La revista Laietània, que publica en Museu de Mataró, en el seu número 23, com a commemoració dels 50 anys de la fundació de la Secció Arqueològica del Museu (SAMM)-de la que és hereu en Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró- publica un artícle sobre l'evolució de les excavacions i estudis sobre el jaciment romano-medieval de Can Modolell (Cabrera de Mar). La Secció fou hereva de l'arqueòleg mataroní, Marià Ribas i Bertran i del seu equip.

L'article porta per títol: "Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme, Barcelona). Història d'un projecte arqueològic en dos actes." i està signat per Carles Martí Garcia, Rosa Isabel Garí Lleixa, Víctor Revilla Calvo i Alejandro G. Sinner. 

Els autors divideixen les excavacions de Can Modolell, iniciades com a una urgència l'any 1974, en dues etapes: la primera va de 1974 a 1984 i la segona a partir de 2017, entremig es compten algunes actuacions aïllades, "motivades per la necessitat de preservar les seves estructures arquitectòniques". (Pàg. 71).

El 1974, una actuació furtiva va ocasionar una excavació d'emergència per part de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, recuperant-se, entre altres materials, una peça clau: l'àrula votiva de Lucius Petreius. Les actuación de la Secció es perllogaren 10 anys més, i encara després la Secció va dur a terme treballs de neteja. Així mateix s'efectuaren excavacions durant el Pla Contra l'Atur de 1984.

No amaguen els autors les limitacions que va tenir una actuació que es duia a terme els caps de setmanes (1) (Pàg. 81), i sobre la que hi ha publicacions disperses o bé dedicades a un tipus de troballes específiques, com foren els marbres i bronzes epigrafiats, les escultures, els marbres, la ceràmica sigil.lata, els vidres, les pintures... Senyalen que aquesta excavació fou emblemàtica de la Secció, en la que d'alguna manera hi participaren tots els seus membres. Can Modolell i la resta d'actuacions de la Secció Arqueològica, va donar lloc, en el transcurs del temps, a una llarga llista d'arqueòlegs i voluntaris. A partir dels anys 90, l'arqueologia es va anar profesionalitzant.

Diu l'article que l'excavació va ser finançada exclusivament per la SAMM i els seus excavadors (2) (pàg. 81).

Les conclusions provisionals d'aquell moment inicial varen ser que Can Modolell fou en època romana una luxosa vil.la amb santuari, degut a la riquesa dels materials i als elements votius o cultuals, alguns d'ells atribuïts a Mitra.

Com senyalen els autors, l'existència de Can Modolell es va estendre entre els segle I al V o VI, amb algun periode d'interrupció, i hi ha incis d'estendre's en època medieval. Més llacunes presenta la hipotètica cristianització de l'indret.

A partir de l'any 2000, nous temps i nous arqueòlegs, decideixen que cal posar al dia els estudis i hipòtesis sobre el jaciment. 

Des del 2017, un nou equip d'arqueòlegs dirigits per Víctor Revilla (Universitat de Barcelona) i Alejandro G. Sinner (University of Victoria), ha dut a termes noves campanyes, les quals han permès arribar a la hipòtesi que Can Modolell podria haver estat un santuari bastit per les èlits locals, tesi avançada ja per Revilla en una conferència a Cabrera, l'any 2019.

Un article que val la pena llegir: podeu conèixer els que han treballat i dedicat esforços a Can Modolell, i les darreres interpretacions d' "un dels més importants jaciments de Catalunya", tal com senyalen els autors de l'article.

 

 

(1) Tot i que les excavacions en aquest periode són "de cap de setmana", és just senyalar que el juny de 1982 hi va haver una campanya de 15 dies seguits per part de l'equip de la SAMM, en el sector de la "torre semicircular".

(2) Això, essent bàsicament cert, conté una petita inexactitud: la Conselleria de Cultura atorgà dues subvencions entre els anys 1982 i 83.

 

Carles MARTÍ GARCIA, Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, Víctor REVILLA CALVO, Alejando G.  SINNER: "Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme, Barcelona). Història d'un projecte arqueològic en dos actes." Revista Laietània núm. 23, 2022. Museu de Mataró.

Disponible a Academia EDU. 

 

Membres de la SAMM en l'excavació de Can Modolell, l'any 1984: de dalt a baix i d'esquerra a dreta: no identificat, Roser Fadó, Joan Bonamusa, Joaquim Pera i Rosa isabel Garí. Bonamusa i Gari foren director i codirectors. Foto: anònim.

l'any 1986, els incívics van convertir Can Modolell en un abocador de deixalles. Foto: Rosa Isabel Garí.

 

Neteja del jaciment l'abril de 1987, amb Josep Garrido (al mig) al capdavant, envoltat per Enric Juhé i un jove Garrido a l'escala. Foto: Rosa Isabel Garí.

 

Actualment, Can Modolell és un clos tancat, on s'hi duen noves campanyes d'excavació; el jaciment és propietat de la Fundació Burriac, després de la donació de l'anterior propietari, Josep Miquel Modolell. Foto: Rosa Isabel Garí.