El naixement de l'agrupació Científico-Excursionista de Mataró

 El proper dijous, 11 de març, tindrà lloc una conferència sobre la fundació de l'Agrupació Científico-Excursionista de Mataró, Conferència a càrrec de Pere Tió.

Dia: dijous, 11 de març

Hora: 19,30.

lloc: sala d'actes de la l'agrupació. Passatge de Pou d'Avall 1, cantonada amb la baixada de les Escaletes (Mataró).

 

Un llibre de Jaume Lladó Font sobre Burriac

 

Jaume Lladó i Font (1923-2020), fou un destacat activista cultural, essent els seus camps prinicpals d'interès l'arqueologia, el patrimoni català, l'art i la literatura. S'exilià a França el 1958, on continuà amb les seves accions per la salvaguarda del patrimoni.

A la seva mort va deixa diversos escrits sobre els temes que l'apassionaven, així com diverses vivències, records, anècdotes amb personalitats de la cultura.

Amb aquest conjunt d'escrits, s'ha compost un llibre: Burriac, passat i present. Grandesa de la cultura. Editat pel Departament de Cultura de la Generalitat, amb el suport del Consell Comarcal del Maresme i l'Ajuntament de Cabrera de Mar.

La presentació de llibre va tenir lloc el passat 13 d'abril, a càrrec de Robert Lleonart, Alexis Serrano i David Farell

Podeu veure i descarregar el llibre a la web del Departament de Cultura.

Una altra entrada sobre Jaume Lladó Font en aquest bloc: Jaume Lladó i Font compleix 97 anys.

En el bloc Maresme Medieval: Homenatge a Jaume Lladó, organitzat pel Centre d'Estudos d'Arqueologia i Història de Mataro (CEAHM). 

En el bloc La Raconera: Jaume Lladó i Font, lluitador per la identitat.

Conferència sobre la cultura del vi, ahir i avui

El divendres 24 de març a les 19.00 hores a la Sala d'Actes Josep García i Oliver, de la Biblioteca Popular de Mataró, amb entrada al carrer d'en Palau, 18,  es portarà a terme la darrera conferència del Cicle "La Cultura del vi, ahir i avui", sobre:

La comercialització i difusió del vi laietà: la importància de les vies marítimes.

A càrrec del doctor Jordi Miró Canals 

Entrada lliure limitada a l’aforament permès a la sala d’actes 

Presentació del llibre de Jaume Lladó Font sobre Burriac

 

El proper 13 d'abril es presenta el llibre pòstum de l'historiador argentoní JAUME LLADÓ I FONT: BURRIAC. PASSAT I PRESENT. GRANDESA DE LA CULTURA.

Dia i hora: 13 d'abril a les 19 hores.

Lloc: Sala d'actes municipal de l'ajuntament de Cabrera de Mar.

 

 

Inauguració del nou Museu Romà de Premià de Mar

 

El proper diumenge 21 de març, entre les 10 i les 14 hores, tindrà lloc la inauguració del Museu Romà de Premià de Mar.

Podreu gaudir de visites al jaciment, recreacions de la vida quotidiana romana (passis de 10,30 a 11,30 i de 12,30 a 13,30), i tallers romans per a tota la família.

Més informació a la web de l'ajuntament de Premià de Mar. 

 

 

 

 

 

Conferència de Josep Antoni Cerdà sobre la ceràmica pisa de Barcelona

 

Una molt interessant conferència del Dr. Josep Antoni Cerdà sobre la producció de ceràmica pisa va tenir lloc al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona el passat dia 13 de febrer.

Josep Antoni Cerdà es va doctorar amb una extensa tesi doctoral que va treballar durant 20 anys: Els Escudellers i la producció de pisa a Barcelona (segles XV-XIX).

Un món desconegut a voltes pel públic, però que, com senyalà Cerdà, la ciutat de Barcelona té una incomparable història i patrimoni, patrimoni que mereixeria un museu específic. 

Per què aquesta tradició a Barcelona?: explica el conferenciant que la ciutat tenia aqüífers, terra adequada, combustible, mercat i tradició ceramista, bones vies de comunicació, diferències amb altres centres.

El conferenciant va acompanyar la seva explicació amb gran quantitat d'imatges i referències.

Explicà també l'evolució dels diversos tipus de ceràmica pisa al llarg d'aquests segles: verd i morat, blau, daurat i polícroma.

El periode estudiat per Cerdà s'estén dels segles XV al XIX, i comprèn multitud d'objectes: plats, rajoles, pots de farmàcia...amb multitud de temes: sobre institucions, escuts nobiliaris, oficis, devocions, convents, sants patrons, commemoracions, festes de l'any...

Així mateix, el conferenciant va donar una àmplia i documentada explicació sobre el gremi d'escudellers de Barcelona, dels que s'en coneixen 1300: la seva localizació i importància dins la ciutat i l'antic règim; constituïen unitats fiscals, polítiques, militars, piadoses, assistencials. La dissolució dels gremis el 1836, va deixar desamparada la seva funció assistencial.

Un tret característic de Barcelona, va explicar, és que les èlits locals no importaven massa ceràmica de luxe (al segle XVIII la poca que ha quedat venia de la Reial Fàbrica d'Alcora o era de producció xinesa).

 

Podeu seguit aquesta conferència clicant aquí.

Actes de cloenda del centenari de Jordi Arenas i Clavell

Jordi Arenas i Clavell (Mataró, 7 de novembre de 1920 - Mataró, 1 de juliol de 1998) fou dibuixant, pintor i escultor. Es considera un dels artistes de més anomenada i prestigi de Mataró.

Aquest mes tindran lloc el actes de cloenda del centenari de l'artista, que varen ser ajornats per la pandèmia en el seu moment.

Divendres, 10 de març a les 18 hores a l'església de Santa Anna: conferència amb el tema JORDI ARENAS: MAGISTERI. EXCEL.LÈNCIA I RESPONSABILITAT. A càrrec del Dr. Rafael Romero, director del grup d'innovació docent M.I.M.A (Memòria i matèria artística). Universitat de Barcelona.

Diumenge, 26 de març a les 18 hores a l'església de Santa Anna, concert del Cor Madrigalista, dirigit per Clàudia Dubé.

Des d'aquest bloc dedicat a la història i a l'arqueologia, fem també esment de la col.laboració que va tenir Jordi Arenas amb la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, de la que fou membre, i per la que va dibuixar nombroses peces. Un dels llocs on exercí aquesta tasca fou Can Modolell.

Gràcies, mestre.

Jordi Arenas Clavell dibuixant una tomba a Can Modolell (Cabrera de Mar) el 1983, acompanyat de Josep Antoni Cerdà.

 

Conferència de Joaquim Garcia. La descoberta d'un jaciment excepcional a Rocafonda (Mataró)

 

 Imatge: Maria Majó presenta Joaquim Garcia al públic assistent.

La conferència que va pronunciar el Dr. Joaquim Garcia, antic arqueòleg municipal, va despertar gran interès i expectació, com ho va demostrar el nombrós públic assistent. La Sra. Maria Majó, mestre jubilada i activista cultural de l'Associació de Veïns de Rocafonda, va presentar l'acte, fent una defensa sobre el barri de Rocafonda i el seu futur, així com del seu passat.

Malhauradament, com s'ha anat veient, no hem de parlar només de descobertes, sinó també de perill de pèrdua.

Òbviament, i com va recalcar Joaquim Garcia, no es poden publicar imatges de l'excavació, ja que pertanyen en exclusiva al seu director i equip, així com la seva interpretació. Per la qual cosa, aquí, intentarem enumerar algunes de les principals idees exposades en la conferència.

-El conferenciant enumera tres jaciments importants del passat de Rocafonda: Caputxins, l'anomenada "vil.la" Rocafonda" i Ca la Madrona. Com ell mateix explica, s'ha emprat sovint el mot "vil.la" per a molts establiments rurals romans, però com assenyalava el catedràtic, Dr. Víctor Revilla, una vil.la ha de complir tres requisits: part agrícola, part d'activitats industrials, i part residencial.

-Destaca la troballa -singular- d'una moneda de la mare de l'emperador Constantí, Elena i un relleu amb un personatge togat (un magistrat o personatge destacat?) procedents del jaciment de Caputxins. Al mateix jaciment es va trobar un forn de terrissa semienterrat, que es avui visitable.

-Ca la Madrona, és un jaciment conegut com a romà des de l'època de Marià Ribas, un dels grans pares de l'arqueologia mataronina.

El 1972, amb motiu de la construcció de l'edifici de les Cristalleries de Mataró en aquella zona -que  va incloure subterranis amb rampes per calderes- es varen destruir un nombre no calculat de tombes. La aleshores Secció Arqueològica del Museu (SAMM) va excavar-hi un cap de setmana, i no paraven de sortir-ne, després va seguir la destrucció. Tombes considerades en aquell moment com a altomedievals.

-El 1988, en uns nous temps, es va tornar a construir en el que havia de ser un polígon. El Museu de Mataró va excavar-hi, amb Joaquim Garcia com a director, exhumant-se unes poques tombes més. Hi ha un treball publicat pel Museu Arxiu de Santa Maria, dins la Sessió d'Estudis Mataronins.

-El 2002, l'indret és declarat com a "zona d'expectativa arqueològica".

-El 2017, amb motiu de les obres de construcció d’un Parc Circular per l'empresa Consorci Circular en aquella zona, s’inicien excavacions, encomanades a l'empresa Baula Arqueologia, i al seu director, Jordi Ardiaca.

-Explica el conferenciant que Ca la Madrona presenta tres fases:

-Començant per dalt, la més moderna arqueològicament, pertany als segles XIII-XIV, consistia en una colla de cubetes de les emprades per plantar ceps, i enmarcades per un mur de contenció.

-Fase romana (segles I al V), hi ha una colla d'estructures d'època romana, de difícil identificació, però que no semblen de caràcter residencial, sino dedicades a acitivitats agrícoles (sembla que alguna era per a la producció del vi), d'emmagatzamatge o industrials. Algunes estructures malmeses per les construccions del nostre temps.

-Fase anomenada tardoantiga o visigòtica (segles V al VII): s'exhumen les restes de murs d'un edifici de grans dimensions, i al voltant de cent sepulcres de caixa, continuïtat dels coneguts anteriorment.

-Sabem que els enterraments en aquella època es localitzaven al voltant dels llocs de culte, pel que podem deduir que es tractava d'un edifici religiós.

-Les tombes consisteixen en un sot cavat en la terra envoltat, la major part de vegades, de lloses de pedra. Orientades a l'est i sense cap símbol o inscripció, ni aixovar.

-Es poden relacionar aquestes troballes amb la història i les migracions dels visigots (=els gots de l'oest): 410: saqueig de Roma per Alaric; 415: capital a Barcelona; 418: regne de Tolosa, amb capital a aquesta ciutat; 508: batalla de Vouillé, els francs expulsen els visigots del sud de l'actual França: segona migració visigoda; 531-532: capital a Barcelona; 573: capital a Toledo; 589: conversió dels visigots al catolicisme, en el regnat de Recared.

-Què tenim amb això? Segueix l’arqueòleg: els visigots inmigrats eren cristians de la secta arriana. Aquesta branca del cristianisme, no posa ni símbols ni imatges en les seves tombes, a diferència dels hispanoromans d'Iluro en aquell mateix moment, que tampoc orienten necessàriamen cap l'est els sepulcres. Ens trobem doncs, amb una possible necròpolis visgoda arriana.

Garcia planteja la hipòtesi que el nom de Civitas Fracta (ciutat trencada), atribuït a Mataró en documents posteriors, pot referir-se a l'existència de dues comunitats separades. (1)

-Un altre aspecte sorprenent: el 80 per cent dels sepulcres exhumats corresponen a nens, morts poc després del part o abans del cinc anys; ens explica que, o bé hi va haver una epidèmia que afectà als infants -fet indemostrable arqueològicament- o bé s'enterrava per sectors, el que no es troba mai en la resta de necròpolis visigodes.

-Calcula el conferenciant que entre les tombes destruïdes, les recuperades i les que falten, n'hi podria haver hagut més de 400.

-Conclou que es tracta d'un jaciment singular i excepcional, del que s'ha de conseguir la conservació in situ, per bé que el Consorci Circular, l'Ajuntament i la Generalitat, preveuen el seu trasllat.

(1) El matrimoni entre visigots i hispanoromans no va ser autoritzat fins el Codex Revisus de Leovigild (582).

 

Troben un centenar de tombes del segles V al VII a Mataró

 Procedència de la imatge: Grup d'Història del Casal de Mataró.

 

Un centenar de tombes datades en el segle V i associades a un edifici, han estat exhumades a Mataró, en la zona de Mata- Rocafonda, en el transcurs de les excavacions prèvies a la construcció del Parc Circular. Es tracta d'un descobriment molt important per a l'estudi dels orígens de Mataró. Crida l'atenció que el 80 per cent de les tombes corresponguin a infants. El conjunt forma part d'un jaciment més extens.

Una part d'aquesta necròpolis, coneguda com de Ca la Madrona havia estat malhauradament destruïda els anys 1972 i 1988, segons expliquen Joaquim Garcia i Josep Antoni Cerdà en un article publicat per la Sessió d'Estudis Mataronins (1).

 El consorci Maresme-Circular, l'Ajuntament de Mataró i la Generalitat elaboren un pla per a la conservació i trasllat de les restes, el que ha estat contestat per entitats culturals de Mataró, com el Grup d'Història del Casal, que demanen que el conjunt arqueològic sigui preservat i resti in situ.

 "La presència de restes d’una vil·la romana, sumada a les restes d’una possible basílica d’època visigòtica, així com les restes d’un carrer o via de comunicació, a més d’una extensa necròpoli d’aquesta època, fan que aquest sigui un jaciment singular que caldria que es conservés íntegrament en el seu lloc", llegim a la web del Grup d'Història del Casal.

Seguirem informant sobre aquesta singular troballa.

 

(1) Joaquim GARCIA i ROSSELLÓ i Josep Antoni CERDÀ i MELLADO, "Una necròpoli tardo-romana a Ca la Madrona (Mataró, El Maresme)" Sessió d’Estudis Mataronins, 1989, Núm. 6, p. 7-22. Disponible a la web El Racó Català.

 

Enllaços per a més informació:

Diari digital Cap Gros: Encuentran un centenar de tumbas que serían importantes para explicar el origen de Mataró.

Diari digital Cap Gros: Piden no trasladar los restos arqueológicos de Rocafonda.

 

Grup d'Història del Casal: Preservar íntegrament en el seu lloc les restes arqueològiques de Ca la Madrona. 

Ajuntament de Mataró: Maresme Circular protegeix les troballes arqueològiques del solar on anirà el Parc Circular Mataró-Maresme.

 

Televisió de Mataró: Troben una necròpolis visigoda al futur Parc Circular.

 

Diari digital Cap Gros: Pressió per a no traslladar el jaciment romà i visigòtic trobat a Mataró.

 

Una de les tombes exhumades. Procedència de la imatge: web de l'Ajuntament de Mataró. Consorci Circular.

 

Exposicions sobre els 25 anys de Laia l'arquera i el seu autor Josep M. Rovira Brull

 

Amb motiu dels 25 anys de la inauguració de Laia l'arquera, l'1 de novembre de 1998, es podran visitar dues interessants exposicions, una dedicada a l'escultura i l'altra a l'autor, Josep Maria Rovira Brull.

Laia l'arquera és un símbol de Mataró, situat a la seva entrada sud, inspirat, segons l'autor en la deessa Artemis (Diana), llença la flexta cap a la muntanya de Burriac; el nom, Laia recorda la tribu dels ibers laietans, que habitaren aquesta zona, essent precisament Burriac (Cabrera de Mar), el seu poblat principal.

Josep Maria Rovira Brull (Barcelona, Gràcia, 1926 – Mataró, 2000), pertany a les segones avanguardes artístiques i va va practicar diversos estils, gèneres i tècniques. La pintura, el dibuix, l’escultura, el gravat, els murals, la publicitat, el cartellisme i la il·lustració. Fou també un activista cultural preocupat per la sort dels més desvalguts.

 

Podeu conèixer l'obra d'aquest singular artista en aquesta web. 

 

Més informació a la web de l'ajuntament de Mataró.

 

Llocs i horaris de les exposicions: 

Del 03.03.2023 al 25.06.2023. Sales d'exposicions de Can Palauet (Arxiu Comarcal del Maresme) i de Can Serra (Museu de Mataró).
De dimecres a divendres de 17 a 20 h; dissabtes d’11 a 14 h i de 17 a 20 h, i diumenges d’11 a 14 h. Festius tancat (excepte Divendres Sant, Dilluns de Pasqua i 5 de juny). 

 

Laia l'arquera, escultura de Josep M. Rovira Brull. Procedència de la imatge: Wikimedia Commons.

Conferència de Joaquim Garcia Rosselló sobre l'antiguitat a Rocafonda

 

El proper 24 de febrer i dins els Divendres Culturals de Rocafonda, tindrà lloc una conferència del Dr. en arqueologia, Joaquim Garcia Rosselló sobre el tema: Rocafonda a l'antiguitat (s. I-VII dC) i els orígens de Mataró. 

Lloc: Can Noé.

Dia i hora: divendres 24 de febrer a les 7 del vespre.

 

 

Conferència de Joan Carles Alay sobre arqueofurtivisme

Demà dijous 16 de febrer, tindrà lloc una conferència del Dr. en arqueologia i expert en arqueofurtivisme, Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d'Arqueologia.

Tema: Mètode Rocafort. Perfilació criminològica a l'estudi de les activitats arqueofurtives.

Lloc: Biblioteca Francesc Pujals (Martorell).

Dia i hora:  dijous, 16 de febrer a les 18,30 hores.

Reserva d'entrades: entrades.martorell.cat

Conferència de Josep A. Cerdà sobre la producció de pisa a Barcelona

 Avui, 13 de febrer, a les 19 hores, tindrà lloc una conferència del Dr. en Art, Josep Antoni Cerdà Mellado, sobre "El gremi dels escudellers i la producció de pisa a Barcelona (segles XV-XIX).

L'acte se celebrarà al Centre Cívic Pati Llimona. Sala Aurèlia Campmany.

Josep Antoni Cerdà va escriure la seva tesi doctoral sobre la pisa. (1)

(1) Tipus de ceràmica esmaltada o envernissada, de pasta fina, porosa, absorbent i opaca.

 

 

 

Article sobre l'evolució de les excavacions en el jaciment de Can Modolell

 

Imatge: Vista parcial de Can Modolell, el setembre de 1987. Foto: Rosa Isabel Garí.

 

La revista Laietània, que publica en Museu de Mataró, en el seu número 23, com a commemoració dels 50 anys de la fundació de la Secció Arqueològica del Museu (SAMM)-de la que és hereu en Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró- publica un artícle sobre l'evolució de les excavacions i estudis sobre el jaciment romano-medieval de Can Modolell (Cabrera de Mar). La Secció fou hereva de l'arqueòleg mataroní, Marià Ribas i Bertran i del seu equip.

L'article porta per títol: "Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme, Barcelona). Història d'un projecte arqueològic en dos actes." i està signat per Carles Martí Garcia, Rosa Isabel Garí Lleixa, Víctor Revilla Calvo i Alejandro G. Sinner. 

Els autors divideixen les excavacions de Can Modolell, iniciades com a una urgència l'any 1974, en dues etapes: la primera va de 1974 a 1984 i la segona a partir de 2017, entremig es compten algunes actuacions aïllades, "motivades per la necessitat de preservar les seves estructures arquitectòniques". (Pàg. 71).

El 1974, una actuació furtiva va ocasionar una excavació d'emergència per part de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, recuperant-se, entre altres materials, una peça clau: l'àrula votiva de Lucius Petreius. Les actuación de la Secció es perllogaren 10 anys més, i encara després la Secció va dur a terme treballs de neteja. Així mateix s'efectuaren excavacions durant el Pla Contra l'Atur de 1984.

No amaguen els autors les limitacions que va tenir una actuació que es duia a terme els caps de setmanes (1) (Pàg. 81), i sobre la que hi ha publicacions disperses o bé dedicades a un tipus de troballes específiques, com foren els marbres i bronzes epigrafiats, les escultures, els marbres, la ceràmica sigil.lata, els vidres, les pintures... Senyalen que aquesta excavació fou emblemàtica de la Secció, en la que d'alguna manera hi participaren tots els seus membres. Can Modolell i la resta d'actuacions de la Secció Arqueològica, va donar lloc, en el transcurs del temps, a una llarga llista d'arqueòlegs i voluntaris. A partir dels anys 90, l'arqueologia es va anar profesionalitzant.

Diu l'article que l'excavació va ser finançada exclusivament per la SAMM i els seus excavadors (2) (pàg. 81).

Les conclusions provisionals d'aquell moment inicial varen ser que Can Modolell fou en època romana una luxosa vil.la amb santuari, degut a la riquesa dels materials i als elements votius o cultuals, alguns d'ells atribuïts a Mitra.

Com senyalen els autors, l'existència de Can Modolell es va estendre entre els segle I al V o VI, amb algun periode d'interrupció, i hi ha incis d'estendre's en època medieval. Més llacunes presenta la hipotètica cristianització de l'indret.

A partir de l'any 2000, nous temps i nous arqueòlegs, decideixen que cal posar al dia els estudis i hipòtesis sobre el jaciment. 

Des del 2017, un nou equip d'arqueòlegs dirigits per Víctor Revilla (Universitat de Barcelona) i Alejandro G. Sinner (University of Victoria), ha dut a termes noves campanyes, les quals han permès arribar a la hipòtesi que Can Modolell podria haver estat un santuari bastit per les èlits locals, tesi avançada ja per Revilla en una conferència a Cabrera, l'any 2019.

Un article que val la pena llegir: podeu conèixer els que han treballat i dedicat esforços a Can Modolell, i les darreres interpretacions d' "un dels més importants jaciments de Catalunya", tal com senyalen els autors de l'article.

 

 

(1) Tot i que les excavacions en aquest periode són "de cap de setmana", és just senyalar que el juny de 1982 hi va haver una campanya de 15 dies seguits per part de l'equip de la SAMM, en el sector de la "torre semicircular".

(2) Això, essent bàsicament cert, conté una petita inexactitud: la Conselleria de Cultura atorgà dues subvencions entre els anys 1982 i 83.

 

Carles MARTÍ GARCIA, Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, Víctor REVILLA CALVO, Alejando G.  SINNER: "Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme, Barcelona). Història d'un projecte arqueològic en dos actes." Revista Laietània núm. 23, 2022. Museu de Mataró.

Disponible a Academia EDU. 

 

Membres de la SAMM en l'excavació de Can Modolell, l'any 1984: de dalt a baix i d'esquerra a dreta: no identificat, Roser Fadó, Joan Bonamusa, Joaquim Pera i Rosa isabel Garí. Bonamusa i Gari foren director i codirectors. Foto: anònim.

l'any 1986, els incívics van convertir Can Modolell en un abocador de deixalles. Foto: Rosa Isabel Garí.

 

Neteja del jaciment l'abril de 1987, amb Josep Garrido (al mig) al capdavant, envoltat per Enric Juhé i un jove Garrido a l'escala. Foto: Rosa Isabel Garí.

 

Actualment, Can Modolell és un clos tancat, on s'hi duen noves campanyes d'excavació; el jaciment és propietat de la Fundació Burriac, després de la donació de l'anterior propietari, Josep Miquel Modolell. Foto: Rosa Isabel Garí.