LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimarts, 10 de desembre de 2019

Presentació de llibre:"La vall de Cabrera a l'època medieval. El castell de Burriac" a Vilassar de Mar

Un moment de la presentació del llibre. Foto: M. Teresa Diví.

El passat dia 4 de desembre, va tenir lloc a la biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar, la presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D, obra de diversos autors, coordinats per Josep M. Rovira, historiador, arqueòleg i especialista en dibuix infogràfic 3D.
La presentació va estar a càrrec de na Esther López i Martí, regidora de cultura de l'ajuntament de Vilassar de Mar. Van prendre la paraula el mateix Josep M. Rovira, Jaume Vellvehí, president del Grup d'Història del Casal de Mataró, Joan Francesc Clariana, arqueòleg i Enric Subiñà, historiador.
El public es mostrà interessat, i diverses persones van plantejar interessants preguntes al final de l'acte.
El llibre compta amb 7 capítols escrits per especialistes en la matèria, a més del coordinador: Joan Carles Alay Rodríguez, Joan Francesc Clariana Roig, Rosa Isabel Garí Lleixa, Antoni Llamas Mantero, Enric Subiñà Coll, Jaume Vellvehí Altimira, llicenciats o doctors en història i arqueologia i algun màster en didàctica de les ciències socials. El pròleg corre a càrrec de Nicolau Guanyabens Calvet, director del Museu Arxiu de Santa Maria-Centre d'Estudis Locals de Mataró:

(...) compendi del saber sobre l'evolució dels 2000 anys de vida del castell. Compendi també d'infografies lluïdes. Les il.lustracions que posen de costat les estructures actuals amb les recompostes i projectades són excepcionals. Les preses aèries, les simulacions, les superposicions, els croquis, els mapes i els dibuixos del paisatge fan entrar el lector en els matisos, els detalls, el context, les tècniques de defensa i quotidianitat medievals. (Fragment del pròleg de Nicolau Guanyabens Calvet).

Es tracta d'un treball de divulgació, didàctic i pedagògic sobre el castell de Burriac, amb nombroses il.lustracions en 3D, restitucions virtuals, simulacions o  recreacions infogràfiques i fotografies (algunes inèdites), per explicar la seva arqueologia, la seva arquitectura i la seva història.
El llibre és el segon de la col.lecció "La vall de Cabrera de Mar. Patrimoni en 3D.", el primer, ja editat, té per títol: La vall de Cabrera de Mar a l'antiguitat. Ibers i romans. Patrimoni en 3D, i actualment s'està treballant en un tercer i quart. El primer volum, i el segon, motiu de la presentació, el podeu trobar en diverses llibreries de Mataró, Vilassar de Mar i Cabrera de Mar, i també on-line a Buc de LLibres (ambdós volums) i Pórtico Librerías (el primer).
Com hem informat en anteriors entrades, el llibre es va presentar el passat mes de setembre a Mataró, a l'octubre a Argentona, i el proper dia 14 està prevista la presnetació a Cabrils.
Enllaços:
Buc de Llibres
Pórtico Librerías



dilluns, 2 de desembre de 2019

Presentació a Cabrils del llibre dedicat al castell de Burriac


El proper dissabte, 14 de desembre, tindrà lloc a Cabrils la presentació de llibre "La vall de Cabrera de Mar. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D".

Dia: dissabte, 14 de desembre.
Hora: 19 hores (7 de la tarda).
Lloc: Museu-Arxiu de Cabrils (Can Ventura del Vi. Carrer Santa Creu, 5).
Presenten:
Laura Bosch (historiadora).
Josep Maria Rovira (coordinador).
Jaume Vellvehí (President del Grup d'Història de Casal de Mataró).
Joan Francesc Clariana (arqueòleg).

divendres, 29 de novembre de 2019

Presentació a Vilassar de Mar del llibre sobre el castell de Burriac


El proper dia 4 de desembre tindrà lloc a Vilassar de Mar la presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D, el segon dedicat a la història d'aquesta població.

Dia: Dijous, 4 de desembre.
Hora: 19 hores (7 de la tarda)
Lloc: Biblioteca Ernest Lluch (carrer Santa Eulàlia, 66-80)
Presenten:
Esther López i Martí, regidora de Cultura i Festes Populars.
Josep Maria Rovira, coordinador del llibre.
Jaume Vellvehí, president del Grup d'Història de Casal de Mataró.
Joan Francesc Clariana, arqueòleg.
Enric Subiñà, historiador.

dijous, 21 de novembre de 2019

Barcino-Tarraco-Roma: poder i prestigi en marbre

Procedència de la imatge: web de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica.

Els propers dies 22 i 23 de novembre, tindrà lloc al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona, (MUHBA), una reunió internacional que, amb el títol de "Barcino-Tarraco-Roma. Poder i prestigi en marbre", serà també un acte d'homenatge a la Dra. en arqueologia Isabel Rodà de Llanza (1), i que està organitzada per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), amb la col.laboració del MUHBA.
La reunió aplegarà gran nombre d'especialistes, que reflexionaran sobre el poder de Roma expressat en l'omnipresència de marbres i altres pedres ornamentals al llarg de tot l'antic imperi: arquitectura, escultura, epigrafia, etc, així com sobre l'explotació de pedres i les vies de comunicació que en permetien el trasllat.
La Dra. Rodà, catedràtica emèrita d'arqueologia de la UAB, i exdirectora de l'ICAC, donarà una lliçó magistral abans de la cloenda de la reunió, el dissabte 23, a les 12,30.
Podeo trobar informació i programa en la web de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, clicant aquí.

(1) Entre la seva vasta obra, està també la que ha dedicat als marbres i inscripcions d'Iluro i la seva àrea.

dimecres, 20 de novembre de 2019

Presentació de "Les ànimes del temps", de Jaume Borràs


La novel.la de Jaume Borràs Les ànimes del temps, ambientada en el món ibèric de la II Guerra Púnica (218-201 aC), es presentarà a Cabrera de Mar:

Dia: dijous, 28 de novembre.
hora: 19,30.
Lloc: Biblioteca Ilturo de Cabrera de Mar (carrer Sant Joan,8).
Presentació a càrrec de: David Farell (Fundació Burriac), Jaume Borràs (autor), Albert Calls (Quòrum llibres).

En un moment de canvis dramàtics, uns personatges (Turino, Leo, Nisile, Laisbe...), pateixen i lluiten per sobreviure a la guerra i a l'esclavatge i salvar els seus; s'enamoren i somien en passar la vida al costat d'aquells que estimen. Ens impressionarà la descripció de les mines de galena de Qart Hadasht i de les miserables vides dels esclaus que hi treballaven; ens interessarà la descripció d'Ilturo; la fuga de Turino i Balagui de les mines i el seu viatge per territori hostil; les descripcions de malalties, lesions i tractaments mèdics de l'època que ens fa l'autor, llicenciat en medicina; la presa d'Arse (Sagunt) pels romans, i altres fets.
Es la segona novel.la de l'autor.

dijous, 7 de novembre de 2019

Presentació a Argentona del llibre "La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval.El castell de Burriac"


El proper dijous 14 de novembre i a les 19 hores, tindrà lloc a la biblioteca Joan Fontcuberta i Gel d'Argentona, la presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D. obra de diversos autors, coordinats per Josep M. Rovira.
La presentació anirà a càrrec d'Angel Puig, regidor de Patrimoni, i els historiadors Josep M. Rovira, Enric Subiñà i Joan Francesc Clariana.

divendres, 1 de novembre de 2019

Article de Marta Prevosti sobre els canvis de poblament de la protohistòria a l'antiguitat tardana

Muralla d'Ullastret. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.
Marta PREVOSTI, "Els grans canvis de poblament a Catalunya. De la prehistòria a l'antiguitat". Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Núm XXI, 2010. Pàgs. 45-76.

La doctora Marta Prevosti Monclús és autora d'un molt interessant article en el que analitza els canvis succeïts en el territori de l'actual Catalunya durant el periode que va de la protohistòria a l'antiguitat tardana. Una tasca complexa, com reconeix Prevosti, per la manca de dades concretes, i a la que només s'hi pot apropar per deduccions, sigui de l'arqueologia o de les fonts clàssiques, especialment romanes. 
Dos són els aspectes que Prevosti té especialment en compte: 1) el número d'individus, l'augment o disminució de la població i 2) la distribució en l'espai d'aquest poblament.
Per l'estudi d'aquests aspecte, cita l'autora les teories evolucionistes d' A. Johnson i T. Earle, que posen l'èmfasi en el creixement demogràfic com a factor del desenvolupament econòmic i tecnològic (Prevosti, pàg. 47). Per a la distribució del territori, el Dr. Joan Sanmartí ha aplicat els anomenats polígons de Thiessen, que li han permès establir quatre categories de nuclis d poblament ibers (Prevosti, pàgs. 50-51).
Prevosti ha estudiat els següents periodes:
-Època preibèrica (1.100-550 aC.).
-Època ibèrica antiga (550-400 aC.).
-Època ibèrica plena (400-200 aC.).
-Romanització en l'època republicana (218-27 aC.).
-Alt Imperi (27 aC.-284 dC.)
-Tardoantiguitat (284-714).
 És evident -el fet ja és conegut de fa temps- que les colonitzacions fenícia i grega van tenir una importància trascendental en el desenvolupament de la cultura ibera de la península. Significaren l'increment del comerç, innovacions en l'agricultura i la tecnologia: encunyació de monedes, increment dels tallers de metal.úrgia i ceràmica, diversificació de l'utillatge agrari de ferro, proliferació dels establiments rurals dispersos, abundància de sitges (Prevosti, pàgs. 51.52)
En l'època ibèrica antiga, ja s'observen els primers canvis, dels quals el detonant seria un increment de la població, una competència pels recursos i una millora tecnològica (Prevosti, pàg. 49); es documenten evidències d'una estratificació social, l'existència d'una èlit de guerrers, que monopolitzen el comerç mediterrani (Prevosti, pàg. 49). Les primeres incripcions iberes daten del segle V aC. (Prevosti pàg. 50).
Els canvis demogràfics, socials i econòmics es consoliden durant el periode ibèric ple, en el qual l'arqueologia observa un increment dels assentaments, un engrandiment dels poblats i les fortificacions. Sanmartí i els seus col.laboradors han establert un plantejament nou de la societat ibera, establint quatre tipus d'assentaments (Prevosti, pàgs. 51-52): 
-Ciutats de primer ordre, ben fortificades amb muralles, amb una extensió entre 9 i 17 Ha., centres d'estats arcaics, com serien Ullastret, Burriac o Tarakon-Kese (Tarraco).
-Ciutats de segon ordre, que eren ciutadelles especialitzades en diverses activitats i devien controlar una colla d'altres nuclis, dispersos o agrupats.
-Ciutadelles i aldees fortificades.
-Poblament rural dispers. 
El creixement del nombre i extensió de poblats indica un creixement demogràfic, difícil d'avaluar, però del que s'ha intentat fer una aproximació. Com a exemples: Sanmartí i Santacana admeten una població mínima de 27.000 habitants a la Laietània, basant-se en l'extensió dels poblats (Prevosti, pàg. 53). Un altre exemple, en aquest cas basat en les fonts clàssiques, els ilergetes: si tenim en compte els 20.000 infants i 2.500 genets que van reunir Indíbil i Mandoni contra Roma, segons Titus Livi, i suposant el reclutament d'una persona per família, resultaria una població al voltant de 136.000 ilergetes (Prevosti, pàg. 53).
La romanització suposa un canvi total en l'estructura i explotació del territori. Els poblats ibèrics situats en llocs alçats són progressivament abandonats, des de els inicis del segle II fins a mitjans de l'I aC. S'estableix una centurització del territori, el conreu a les planes i el territori vertebrat al voltant de les ciutats, que ofereixen un tipus de vida i urbanisme molt evolucionats, i un territori sotmès al dret romà. 
El Dr. Guitart opina que la fundació de ciutats romanes en l'epoca republicana al voltant del 100 aC., té a veure amb l'amenaça de les invasions dels cimbris (1) (Prevosti, pàg. 55). S'gnora quina proporció d'itàlics i d'indígenes habitava aquestes primeres fundacions (Prevosti, pàg. 56). Ja en els inicis de l'imperi, August va dur a terme un ampli programa de fundació de ciutats, (Barcino, entre elles) i reestructuració administrativa i militar del territori.  
En l'Alt imperi, el centre de la vida rural són les vil.lae, centres d'explotació agrària i també residències, pertanyents sovint a propietaris adinerats, el que no impedeix que subsistissin petites explotacions (Prevosti, pàg. 61). 
Pel que fa al càlcul demogràfic, com sempre només es poden plantejar hipòtesi, basades en el nombre de vil.les o nuclis rurals i l'extensió de la zones residencials urbanes, i suposant un determinat nombre d'habitants per casa. En el cas de l'ager de Tarraco, s'ha estimat una població de 66.000 habitans , i per la Tarraco urbana, d'entre 9.590 i 15.120 habitants (Prevosti, pàg. 63).
Si és difícil calcular la població en època altoimperial, l'antiguitat tardana presenta encara més incògnites: en el camp de Tarragona, s'observa una disminució de la ceràmica, ignorant-se si es deu a una disminució de les vies comercials o de la demanda (Prevosti, pàg. 65). L'etudi dels jaciments d'aquest periode no dóna tampoc dades prou fiables (Prevosti, pàg. 67).
La ciutat de Tarraco experimenta també en aquest periode un notable canvi: l'antic fòrum provincial es transforma en zona residencial, mentre que l'antiga part residencial esdavé rural. No obstant, apareix un barri mercantil i agrari a extramurs (Prevosti, pàg. 66). Els canvis polítics que tenen lloc en aquest periode, però no semblen però afectar els establiments ocupats. Tampoc significa la interrupció total del comerç. Les àmfores africanes més tardanes son del segle VI o inicis del VII (Prevosti, pàg. 66).
L'article de Marta Prevosti, és un estudi important, que analitza i sintetitza un tema tan complex com és el poblament en el món antic, en aquest cas centrat en el que avui és Catalunya, aportant també notícia de les darreres hipòtesis, com són les de Joan Sanmartí.

(1) A les muralles d'Ilturo varem comentar aquest estudi del Dr. Guitart: "Josep Guitart publica un estudi sobre les primeres ciutats romanes de Catalunya", podeu llegir-lo en aquest enllaç.

Detall de la muralla de Tarragona. Foto pròpia.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...