LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dijous, 14 de febrer de 2019

Descoberta d'una nova necròpolis ibera d'incineració a Cabrera de Mar




Imatges: vistes de les excavacions de Cal Conde (Cabrera de Mar). Fotos: Joan Escriu Paradell.
Cliqueu al damunt per ampliar la imatge.

Segons sembla,  i informa l'ajuntament de Cabrera de Mar (Barcelona), durant les excavacions que s'estan duent a terme a la zona de Cal Conde, s'han exhumat uns sepulcres ibèrics d'incineració, datats en els segles IV i III aC. Si això es confirma, seria la quarta necròpolis descoberta dins el municipi de Cabrera, amb les de Can Rodon de l'Hort, del Turó dels Dos Pins i de Cal Ros. No obstant, aquesta nova descoberta podria tal vegada formar part del conjunt proper de Cal Ros, on es varen trobar cinc tombes escapçades.
A més de les esmentades tombes, sembla que ha aparegut més restes ibèrics i també de l'edat del bronze.
Notícies totes elles pendents de confirmar.
Les excavacions de Cal Conde no han estat exemptes de certa preocupació per part de molts veïns que confien es puguin iniciar les obres de construcció d'unes vivendes en aquell indret, i que varen motivar precisament l'inici de prospeccions arqueològiques. L'ajuntament de Cabrera  sempre n'ha assegurat la construcció.

Article en aquest blog: les necròpolis iberes d'incineració a Cabrera de Mar: Can Rodon de l'Hort, Turó dels Dos Pins i Cal Ros

Notícia anterior sobre aquestes esxcavacions (27-12-18): Importants troballes prehistòriques als terrenys de Cal Conde 

Imatge: vista de les excavacions de Cal Conde (Cabrera de Mar:
 


dilluns, 28 de gener de 2019

Un important article sobre l'epigrafia ibèrica a Ilduro

Vista parcial d'una zona d'excavacions en el centre de
Cabrera de Mar
Alejandro G. Sinner i Joan Ferrer i Jané són autors d'un article publicat a la revista Paleohispanica 18 (pàgs. 203-216), amb el títol: "Novedades epigràficas de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)".
Aquests arqueòlegs han dirigit i/o participat en diverses excavacions a l'antiga Ilturo o Ilduro, ibera i romana, i han publicat diversos treballs. Podeu consultar la web en llengua anglesa ILDURO.
Senyalen els autors, en primer lloc (pàg. 205), que malgrat que el jaciment romà tardo-republicà d'Ilduro és conegut pel nom de les diverses parcel.les o propietats on s'ha excavat, en realitat formaven un únic conjunt urbà, com ho demostra l'existència, no tan sols espais residencials, sino també magatzems, tallers, carrers...amb trets homogenis (1). Destaquen les termes públiques. El conjunt tardo-republicà es data entre la segona meitat del segle II aC. i el primer quart del segle I aC. coincidint amb la desaparició també del poblat ibèric.
L'article de Sinner i Ferrer tracta específicament sobre grafits ibers gravats damunt ceràmica cuita, i que, malgrat consten en la seva majoria d'un sol signe (pàg. 214) i no ajudin -malhauradament- a la traducció de la desconeguda llengua ibera, demostren l'ús d'aquesta escriptura almenys fins entrat el segle I aC., malgrat que els ibers de la zona es trobaven ja integrats dins les estructures socials i econòmiques itàliques (pàg. 215).
Tretze són els grafits inèdits publicats en aquest article, tres de Ca l'Arnau-Can Mateu, un de Can Rodon de l'Hort, quatre de procedència incerta, possiblement de Can Borràs (2), i cinc de Can Canal. Els tres primers jaciments estan inclosos en el nucli tardo-republicà.
Si afegim aquestes tretze inscripcions iberes a les 66 documentades pels mateixos autors l'any 2016 (3), tenim un corpus de 79 a la vall de Cabrera de Mar (pàg. 213).
Es tracta de grafits incisos damunt ceràmica de Cales o de Campaniana A, i algun d'ibera.
Destaquen els autors la singularitat del jaciment de Can Canal (pag. 206), un establiment ibèric potser de caràcter agrícola datat en la primera meitat del segle II, arrasat abans de l'aparició del nucli republicà, únic i per tant important per interpretar aquest moment de la història de Cabrera.

Podeu llegir l'article clicant aquí.


(1) Podeu consultar l'article d'Albert Martín o el comentari en aquest bloc, sobre el darrer decenni d'excavacions (2018)
(2) Existeix un article sobre aquesta excavació de Can Borràs: Josep Vinyals i Cortés,"Notícia sobre les habitacions ibèriques de Can Borràs (Cabrera de Mar)". revista Ilturo núm. 2. Publicació del Grup d'Arqueologia de Cabrera de Mar, 2000.
 (3)A.G. Sinner y J. Ferrer i Jané, “Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l’Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)”, AEspA 89, 2016, 193-223.

diumenge, 20 de gener de 2019

Un grup de plats mataronins del segle XIX en el Museu de Mataró i al de Mallorca

Plat 19 amb un edifici (Convent de les Tereses?)
Foto: Joan Francesc Clariana Roig
Plat amb la representació d'una dona (Isabel II?).
Fundació Fontana de Rubí.


Plat amb la inscripció "Viva la república federal".
Del llibre de Rosselló-Coll.
Joan Francesc Clariana, doctor en arqueologia clàssica, és ben conegut com a autor de minuciosos estudis sobre ceràmica romana, i sobre el món clàssic en general. Aquest cop però, ens mostra la seva versatiliat amb un estudi sobre plats decorats procedents de tallers mataronins del segle XIX, plats dels que se conserva una bella mostra al Museu de Mataró i al de Mallorca.
Clariana va presentar el seu treball, cenyint-se en principi a la col.lecció mataronina, a l'11è col.loqui "La història a debat", que va tenir lloc al Grup d'Història del Casal de Mataró el passat mes de novembre, amb el títol: Notícia sobre un grup de plats mataronis del segle XIX conservats al Museu de Mataró i al Museu de Mallorca.
Explica l'autor que es té notícia de l'existència d'un forn, l'anomenat forn de Cal Sord, ubicat a l'actual carrer Argentona 64, que pertanyia a un terrissaire anomenat Llobet, nissaga que roman activa fins al segle XIX.
Sortosament tenim una notable documentació sobre l'existència dels terrissaires mataronins del segle XIX, un bon exemple és el llistat de terrissaires publicat a El subsidio de Comercio, conservat a l'Arxiu Municipal de Mataró.
Cal distingir entre terrissaires o gerrers i els fabricants de totxanes. Marià Ribas diu que els primers feien també figures de pessebre. L'historiador Francesc Costa diu que hi havia 5 fàbriques de totxanes.
Tenim dades dels principals ceramistes i de la continuïtat dels negocis familiars. Un exemple, entre d'altres, seria el de Joaquim Lobet, el qual va continuar la seva vídua i després els seus fills.
Els motius decoratius preferits en la zona central dels plats, són els vegetals estilitzats, essent més rares les representacions d'animals. En un cas hi ha representat l'escut de Mataró i en un altre una corona reial.
L'autor complementa el seu treball amb una molt bona documentació gràfica dels plats, les signatura i la documentació escrita.
Podeu llegir l'article clicant aquí.

Marques de terrissaire


diumenge, 2 de desembre de 2018

Un article d'Alay i Clariana sobre els problemes de protecció de Burriac (2)

Excavacions a Burriac, l'any 1984. 



Fotos: Rosa Isabel Garí

En aquesta entrada seguim el comentari de l'article de Joan Carles Alay i Joan Francesc Clariana:El poblat ibèric de Burriac. Entre el desconeixement social i l'oblit de les administracions, que havíem iniciat en l'anterior
L'any 1984, i dins el Pla de Solidaritat amb l'Atur, va tenir lloc a Burriac la major campanya d'excavacions portada a terme fins aquell moment, en la que van intervenir cinc arqueòlegs, un dibuixant i quaranta obrers. 
Paralel.lament la SAMM va iniciar excavacions en la banda meridional del poblat, i va posar al descobert una de les entrades meridionals del poblat.
Es van consolidar precàriament les estructures, però en acabar els treballs, Burriac va quedar novament desprotegit, i va ser objecte d'accions vandàliques cada cop més freqüents pels arqueofurtius, incloent la destrucció d'un dels murs de l'entrada.
Una zona propera al poblat, la necròpolis del Turó dels Dos Pins, va ser en especial objecte de nombroses activitats furtives que, després de diverses inspeccions per part del Servei d'Arqueologia, culminà en una denúncia contra un infractor, el qual, vigent ja la Llei del Patrimoni Històric, va ser sancionat amb 400.000 pessetes pel Departament, sanció confirmada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
L'any 1992 es va constituir el Consorci del Parc de la Serralada Litoral, que engloba les muntanyes de Burriac, Montcabrer, Turó de l'Infern i Turó dels Oriols. El mateix any es va crear la Fundació Burriac, dedicada a la conservació, estudi i divulgació del patrimoni de Cabrera de Mar.
La segona meitat dels anys 90, i els primers d'aquest segle han estat testimonis de profunds canvis en el panorama de l'arqueologia cabrerenca.
Es varen fer noves troballes al voltant de Burriac, cada cop més a prop de la zona urbanitzada i es posà al descobert el nucli de la Cabrera (o Ilturo) romana, amb troballes com Ca l'Arnau-Can Mateu o Can Benet. Tot això comportava noves necessitats.
El 1997 es va poder actuar in extremis en l'establiment ibèric de l'Hostal i la terrisseria romana de Can Pau Ferrer, fets que varen significar que l'ajuntament prengués, a partir d'aquell moment, mesures de caràcter preventiu pel cas de vestigis arqueològics en sòl urbanitzable. 
El 1999, el grup d'arqueologia de la Fudació Burriac va detectar accions furtives en el torrent de Cal Coix, que van tenir continuïtat i finalment van dur a la detenció d'un infractor. A instàncies del SEPRONA, Joan Carles Alay va elaborar un informe. Finalment, però, l'infractor va tenir una sanció escassa, en no poder provar la seva intervenció en accions furtives anteriors.
L'any 2001, un acord entre l'ajuntament de Cabrera de Mar i el Departament de Cultura, va permetre la creació de la plaça d'arqueòleg municipal, que va recaure en Albert Martín, director també de les excavacions de Ca l'Arnau.
L'any 2014, el grup parlamentari Iniciativa per Catalunya-Els Verds va presentar una pregunta sobre l'expedient de declaració com a Bé d'Interès Cultural del poblat ibèric de Burriac, que va donar lloc a un debat i a una resposta per part del Conseller de Cutura, Ferran Mascarell, que, entre d'altres coses, al.legà que era difícil delimitar l'àrea protegida, i es va comprometre a seguir-hi treballant.
"Tot i així, ara per ara, l'única protecció física del jaciment, continua essent el rètol que el Departament de Cultura va instal.lar l'any 1983" (Alay i Clariana: "El poblat de Burriac.." a 11è col.loqui la Història a Debat. Pàg. 135.

Continuarà?

Podeu llegir l'article clicant aquí


(1) Joan Carles Alay és doctor en arqueologia. investigador del seminari d'Estudis i Recerques prehistòriques de la Universitat de Barcelona i membre de la Societat Catalana d'Arqueologia. 
Joan Francesc Clariana és doctor en arqueologia Clàssica, doctor en dret i membre del Grup d'Història del Casal de Mataró i del Grup d'Estudis d'Història i Arqueologia i Història de Mataró.

Una de les entrades sud del poblat, excavada per la SAMM

dissabte, 1 de desembre de 2018

Un article d'Alay y Clariana sobre el problemes de protecció de Burriac (1)


Un cartell del Servie (sic) d'Arqueologia ja gairebé esborrat
pel pas del temps, i amb una falta d'ortografia, és tota una
metàfora de la situació del jaciment.

Fotos: Rosa Isabel Garí.

Els arqueòlegs Joan Carles Alay i Joan Francesc Clariana (1) són autors d'un important article sobre el poblat ibèric de Burriac i la seva protecció, article que es va presentar en el cicle “La història de debat”, organitzat recentment pel Grup d’Història del Casal de Mataró.
La muntanya de Burriac (392 m. d'alçada), amb el seu cim coronat pel castell, és un dels símbols de la comarca del Maresme, i té una llarga història. El seu poblat ibèric (2), que ocupa la vessant sud, amb les seves entre 7 i 10 Ha., és sens dubte un dels més importants de Catalunya, però paradoxalment ha estat poc excavat i és objecte d’un incomprensible oblit per part de les autoritats responsables, com ho prova el fet que té obert un expedient de declaració de BéCultural d’Interès Nacional des de 1983!, sense que s’hagi resolt.
Aquest fet preocupa Alay i Clariana. Comencen el seu article amb un resum de la descoberta del poblat, oficialment per l’arquitecte Lluis Bonet Gari, el 1916, tot i que, naturalment, hi havia precedents de troballes, i el 1881 s’havia localitzat la necròpolis ibera de Can Rodon de l’Hort, en terrenys de l’advocat i erudit Joan Rubió de la Serna.
A partir d’aquell moment, successives troballes al poblat ibèric de Burriac han estat objecte d’estudis i publicacions, destacant en primer lloc l’arqueòleg mataroní Marià Ribas i Bertran, que va aixecar un planell, i fins i tot el seu germà Joan Ribas i Bertran, que publicà un primer monogràfic de les troballes l’any 1924. El 1928 Marià Ribas va escriure un article per al Diari de Mataró, i el 1931 publicà un llibret: El poblament ibèric de Burriac i la seva necròpolis, en el que inclourà el primer planell: no se’n tornarà a fer cap més fins el 1984.
Als anys 50 es van dur a terme més excavacions, sota la direcció de Jaume Lladó Font, i més tard de Jordi Maluquer de Motes i Josep Barberà i Ricard Pascual fins el 1972. Els anys 70 i 80 col.laborà en les excavacions un grup de la Secció Arqueològica del Museu Municipal de Mataró (SAMM).
Des dels anys 80, consta que el poblat ha estat objecte d’excavacions furtives, com la descoberta i fotografiada per membres de la SAMM l’any 1981, sense que es conegui cap sanció pels fets.
El novembre de 1982, la guàrdia civil descobreix un altre furtiu amb un detector de metalls: malgrat la denúncia interposada, no es coneix tampoc cap sanció.
La SAMM havia continuat les excavacions al poblat en el punt on el van deixar Barberà i Pascual, sota la direcció de Jordi Miró Canals i Jaume Pujol i Del Horno.
A partir d’aquell moment, es detecten nombroses accions furtives en el poblat, que no citarem ara, ja que les podeu trobar detallades en l’article d’Alay i Clariana.
En una reunió de membres de la SAMM amb l’alcalde de Cabrera, Antoni Carbonell, el 30 de març de 1983, es decidí la contractació temporal d’un vigilant, complementada en ocasions amb la visita al poblat de la guàrdia civil. Tot això mentre s’elaborava un informe per a declarar el poblat Bé Cultural d’Interès Nacional i es col.locava un cartell del Servei d’Arqueologia de la Generalitat.
El 5 d’octubre de 1983 es presentava oficialment l’expedient d’incoació de Bé Cultural d’Interès Nacional, sense que avui, desembre de 2018, s’hagi resolt.
Continuarà.
Podeu llegir l'article clicant aquí


(1) Joan Carles Alay és doctor en arqueologia. investigador del seminari d'Estudis i Recerques prehistòriques de la Universitat de Barcelona i membre de la Societat Catalana d'Arqueologia. Joan Francesc Clariana és doctor en arqueologia Clàssica, doctor en dret i membre del Grup d'Història del Casal de Mataró i del Grup d'Estudis d'Història i Arqueologia i Història de Mataró.
(2) Ilturo

Pel qui estigui interessat en un treball en profunditat sobre el poblat ibèric de Burriac hi ha l'extens treball de Dolors Zamora:
Dolors ZAMORA MORENO, L 'oppidum de Burriac. Centre de poder polític de la Laietània. Revista Laietània, núm. 17. Museu de Mataró, Secció Arqueològica. Mataró, 2006-2007.


Burriac guarda la memòria de Rafael Esteban i Salvador,
 que fou un dels membres de la SAMM que hi
treballà, mort prematurament.





divendres, 30 de novembre de 2018

XXXV Sesssió d'Estudis Mataronins


El passat dia 24 de novembre va tenir lloc a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria la XXXV Sessió d'Estudis Mataronins, dedicat com cada anys als investigadors de la història i l'arqueologia de la ciutat de Mataró i la comarca del Maresme. Així mateix es va presentar el volum de recull els treballs presentants en l'anterior Sessió.
Sens dubte un meritori treball mantingut durant 35 anys pel Museu Arxiu de Santa Maria.

dijous, 29 de novembre de 2018

Joan Giménez guanya el Premi Iluro 2018


L'historiador Joan Giménez ha estat guardonat per tercera vegada amb el Premi Iluro, que enguany celebra la seva 60 edició. El treball de Joan Giménez porta per títol: "Mataró 1939-1945, la repressió - paisatge humà després d’una guerra", i està dedicat a la repressió franquista de postguerra.
Podeu veure més informació a la web de la Fundació Iluro.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...