LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dijous, 7 de novembre de 2019

Presentació a Argentona del llibre "La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval.El castell de Burriac"


El proper dijous 14 de novembre i a les 19 hores, tindrà lloc a la biblioteca Joan Fontcuberta i Gel d'Argentona, la presentació del llibre La vall de Cabrera de Mar a l'època medieval. El castell de Burriac. Patrimoni en 3D. obra de diversos autors, coordinats per Josep M. Rovira.
La presentació anirà a càrrec d'Angel Puig, regidor de Patrimoni, i els historiadors Josep M. Rovira, Enric Subiñà i Joan Francesc Clariana.

divendres, 1 de novembre de 2019

Article de Marta Prevosti sobre els canvis de poblament de la protohistòria a l'antiguitat tardana

Muralla d'Ullastret. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.
Marta PREVOSTI, "Els grans canvis de poblament a Catalunya. De la prehistòria a l'antiguitat". Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Núm XXI, 2010. Pàgs. 45-76.

La doctora Marta Prevosti Monclús és autora d'un molt interessant article en el que analitza els canvis succeïts en el territori de l'actual Catalunya durant el periode que va de la protohistòria a l'antiguitat tardana. Una tasca complexa, com reconeix Prevosti, per la manca de dades concretes, i a la que només s'hi pot apropar per deduccions, sigui de l'arqueologia o de les fonts clàssiques, especialment romanes. 
Dos són els aspectes que Prevosti té especialment en compte: 1) el número d'individus, l'augment o disminució de la població i 2) la distribució en l'espai d'aquest poblament.
Per l'estudi d'aquests aspecte, cita l'autora les teories evolucionistes d' A. Johnson i T. Earle, que posen l'èmfasi en el creixement demogràfic com a factor del desenvolupament econòmic i tecnològic (Prevosti, pàg. 47). Per a la distribució del territori, el Dr. Joan Sanmartí ha aplicat els anomenats polígons de Thiessen, que li han permès establir quatre categories de nuclis d poblament ibers (Prevosti, pàgs. 50-51).
Prevosti ha estudiat els següents periodes:
-Època preibèrica (1.100-550 aC.).
-Època ibèrica antiga (550-400 aC.).
-Època ibèrica plena (400-200 aC.).
-Romanització en l'època republicana (218-27 aC.).
-Alt Imperi (27 aC.-284 dC.)
-Tardoantiguitat (284-714).
 És evident -el fet ja és conegut de fa temps- que les colonitzacions fenícia i grega van tenir una importància trascendental en el desenvolupament de la cultura ibera de la península. Significaren l'increment del comerç, innovacions en l'agricultura i la tecnologia: encunyació de monedes, increment dels tallers de metal.úrgia i ceràmica, diversificació de l'utillatge agrari de ferro, proliferació dels establiments rurals dispersos, abundància de sitges (Prevosti, pàgs. 51.52)
En l'època ibèrica antiga, ja s'observen els primers canvis, dels quals el detonant seria un increment de la població, una competència pels recursos i una millora tecnològica (Prevosti, pàg. 49); es documenten evidències d'una estratificació social, l'existència d'una èlit de guerrers, que monopolitzen el comerç mediterrani (Prevosti, pàg. 49). Les primeres incripcions iberes daten del segle V aC. (Prevosti pàg. 50).
Els canvis demogràfics, socials i econòmics es consoliden durant el periode ibèric ple, en el qual l'arqueologia observa un increment dels assentaments, un engrandiment dels poblats i les fortificacions. Sanmartí i els seus col.laboradors han establert un plantejament nou de la societat ibera, establint quatre tipus d'assentaments (Prevosti, pàgs. 51-52): 
-Ciutats de primer ordre, ben fortificades amb muralles, amb una extensió entre 9 i 17 Ha., centres d'estats arcaics, com serien Ullastret, Burriac o Tarakon-Kese (Tarraco).
-Ciutats de segon ordre, que eren ciutadelles especialitzades en diverses activitats i devien controlar una colla d'altres nuclis, dispersos o agrupats.
-Ciutadelles i aldees fortificades.
-Poblament rural dispers. 
El creixement del nombre i extensió de poblats indica un creixement demogràfic, difícil d'avaluar, però del que s'ha intentat fer una aproximació. Com a exemples: Sanmartí i Santacana admeten una població mínima de 27.000 habitants a la Laietània, basant-se en l'extensió dels poblats (Prevosti, pàg. 53). Un altre exemple, en aquest cas basat en les fonts clàssiques, els ilergetes: si tenim en compte els 20.000 infants i 2.500 genets que van reunir Indíbil i Mandoni contra Roma, segons Titus Livi, i suposant el reclutament d'una persona per família, resultaria una població al voltant de 136.000 ilergetes (Prevosti, pàg. 53).
La romanització suposa un canvi total en l'estructura i explotació del territori. Els poblats ibèrics situats en llocs alçats són progressivament abandonats, des de els inicis del segle II fins a mitjans de l'I aC. S'estableix una centurització del territori, el conreu a les planes i el territori vertebrat al voltant de les ciutats, que ofereixen un tipus de vida i urbanisme molt evolucionats, i un territori sotmès al dret romà. 
El Dr. Guitart opina que la fundació de ciutats romanes en l'epoca republicana al voltant del 100 aC., té a veure amb l'amenaça de les invasions dels cimbris (1) (Prevosti, pàg. 55). S'gnora quina proporció d'itàlics i d'indígenes habitava aquestes primeres fundacions (Prevosti, pàg. 56). Ja en els inicis de l'imperi, August va dur a terme un ampli programa de fundació de ciutats, (Barcino, entre elles) i reestructuració administrativa i militar del territori.  
En l'Alt imperi, el centre de la vida rural són les vil.lae, centres d'explotació agrària i també residències, pertanyents sovint a propietaris adinerats, el que no impedeix que subsistissin petites explotacions (Prevosti, pàg. 61). 
Pel que fa al càlcul demogràfic, com sempre només es poden plantejar hipòtesi, basades en el nombre de vil.les o nuclis rurals i l'extensió de la zones residencials urbanes, i suposant un determinat nombre d'habitants per casa. En el cas de l'ager de Tarraco, s'ha estimat una població de 66.000 habitans , i per la Tarraco urbana, d'entre 9.590 i 15.120 habitants (Prevosti, pàg. 63).
Si és difícil calcular la població en època altoimperial, l'antiguitat tardana presenta encara més incògnites: en el camp de Tarragona, s'observa una disminució de la ceràmica, ignorant-se si es deu a una disminució de les vies comercials o de la demanda (Prevosti, pàg. 65). L'etudi dels jaciments d'aquest periode no dóna tampoc dades prou fiables (Prevosti, pàg. 67).
La ciutat de Tarraco experimenta també en aquest periode un notable canvi: l'antic fòrum provincial es transforma en zona residencial, mentre que l'antiga part residencial esdavé rural. No obstant, apareix un barri mercantil i agrari a extramurs (Prevosti, pàg. 66). Els canvis polítics que tenen lloc en aquest periode, però no semblen però afectar els establiments ocupats. Tampoc significa la interrupció total del comerç. Les àmfores africanes més tardanes son del segle VI o inicis del VII (Prevosti, pàg. 66).
L'article de Marta Prevosti, és un estudi important, que analitza i sintetitza un tema tan complex com és el poblament en el món antic, en aquest cas centrat en el que avui és Catalunya, aportant també notícia de les darreres hipòtesis, com són les de Joan Sanmartí.

(1) A les muralles d'Ilturo varem comentar aquest estudi del Dr. Guitart: "Josep Guitart publica un estudi sobre les primeres ciutats romanes de Catalunya", podeu llegir-lo en aquest enllaç.

Detall de la muralla de Tarragona. Foto pròpia.

dijous, 31 d’octubre de 2019

Reviu Ilturo 2019. Imatges (i 3)

El mosaic en el món grec i romà, era un art meravellós. 
Foto: F. Garí.
Lliurem avui la tercera i darrera colla de fotos del festival "Reviu Ilturo" 2019, celebrat a Cabrera en el mes d'octubre. Fotos de Joan Francesc Clariana i Franccesc Garí.

Podem veure el nom d'Ilturo en grafia ibera. Foto: F. Garí.

Els infants aprenen sobre el patrimoni. Foto: J.F. Clariana

Caseta d'informació amb l'estendart de les legions.
 Foto: F. Garí.

Un record d'Ilturo. Foto: F. Garí.

Conferència de l'arqueòleg Oriol Cuscó sobre fortificacions 
 iberes, el 5 d'octubre.

Tropes del Baix Imperi? Foto: J.F. Clariana.




Reviu Ilturo 2019. Imatges (1). En aquest enllaç.

.
Reviu Ilturo 2019. Imatges (2). En aquest enllaç.



dimecres, 30 d’octubre de 2019

Reviu Ilturo 2019. Imatges (2)

Els visitants poden contemplar la reproducció a mida real
d'una catapulta romana. Foto: F. Garí.






Seguim avui amb la publicació d'imatges del festival "Reviu Ilturo" 2019, que va tenir lloc a Cabrera de Mar els dies 5-6 i 12-13 d'octubre. Fotografies de Joan Francesc Clariana i Francesc Garí.

Catapulta. Foto: J. F. Clariana

Aquesta taula d'informació lluiex un dels estendards
 de les legions.Foto: J.F. Clariana.


Herbes curatives, espècies....Foto: F. Garí.

Preciosos articles fets d'os i banya. Foto: F. Garí.

Concurs de pintura ràpida. Foto: F. Garí.

Els jocs de taula eren molt populars en el món antic.
Foto: F. Garí.

Els legionaris exhibeixen el seu famós escut rectangular
 i la seva aquila. Foto: F. Garí.

Legionaris, amb tres centurions, formant davant el públic 
d'Ilturo. Foto: F. Garí.

Reviu Ilturo 2019. Imatges (1). En aquest enllaç.

Reviu Ilturo 2019. Imatges (3). En aquest enllaç.

dimarts, 29 d’octubre de 2019

Reviu Ilturo 2019. Imatges (1)

Arriven les legions a Ilturo, amb el seu tocat de pell de llop
 i el seus instruments musicals, bàsicament eren la buccina
 i el cornu, com el que veiem aquí. Foto: J.F. Clariana.

Els passats caps de setmana dies 5-6  i 12-13 d'octubre, va tenir lloc a Cabrera de Mar el festival Reviu Ilturo 2019, amb tallers, conferències, visites guiades, exposicions, jocs, concursos. El primer cap de setmana va estar dedicat als ibers, el segons als romans. Com en d'anys anterior, i també quan el festival es deia "Fira Iberoromana", en oferim algunes imatges. Fotografies de Joan Francesc Clariana Roig i Francesc Gari Lleixa.

La legió exhibeix la seva insignes o aquilae, que els 
legionaris han de defensar amb la seva vida si cal,
 i l'estandart. El centurió porta el seu característic casc 
amb el plomall travesser. 
Foto: J. F. Clariana.


Un legionari i el seu equipament, impedimenta,
que pot arribar a pesar molt, i amb la qual
 ha de fera vegades, llargues marxes. 
Foto: J.F. Clariana.

Com sabeu, les latrines romanes acostumaven a ser 
comunitàries, cap problema. L'aigua abundava a les 
ciutats romanes gràcies als seus fantàstics aqüeductes,
fet que facilitava el bany, l'aigua per beure, o l'eliminació
de residus, entre altres. Foto: F. Garí.


Qui vol un record? Foto: F. Garí.
Reviu Ilturo 2019. Imatges (2). En aquest enllaç

Reviu Ilturo 2019. Imatges (3). En aquest enllaç.

dimecres, 23 d’octubre de 2019

Conferència de l'arqueòleg Oriol Cuscó sobre les fortificacions iberes


Un moment de la conferència d'Oriol Cuscó.

El passat dia 5 d'octubre, i dins del festival "Reviu Ilturo", de Cabrera de Mar, va pronunciar una conferència Oriol Cuscó sobre fortificacions iberes. Cuscó és un dels arqueòlegs que estan excavant actualment al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar).
Les explicacions d'Oriol Cuscó van sintetizar, i va ser molt aclaridores, sobre el que fou el món ibèric en el que és l'actual Catalunya. Es va centrar en el periode ibèric ple, anterior a la romanització, i va parlar dels diversos tipos d'assentaments, segons la hipòtesi de Joan Sanmartí i el paper de cada un d'ells; assentaments agraris, petits nuclis fortificats, ciutats de segons ordre "comarcals" i capitals, destacant com a tals Ullastret i Burriac, com a centres de petits estats arcaics.
Va parlar també del paper de les èlits locals, i dels seus signes de poder: cases grans, necròpolis, objectes d'importació, armes i fortificacions, i el seu control sobre la resta de la població. Destacà també Cuscó la importància de les guerres entre ibers, i les seves possibles causes, així com el paper dels guerrers ibers com a mercenaris.
Una part important de la conferència, la va dedicar Oriol Cuscó a explicar els diversos tipus de fortificacions de podem trobar a l'actual Catalunya, destacant, es clar, les de les capitals iberes, i donant una àmplia explicació sobre les encara poc conegudes, muralles de Burriac. 

Podeu escoltar la conferència en aquest enllaç de Ràdio Cabrera de Mar.

Interior de l'entrada sud de la muralla de Burriac, 
agost de 2019. Fotografia pròpia.


dimarts, 22 d’octubre de 2019

Conferència de Victor Revilla sobre el jaciment arqueològic de Can Modolell (Cabrera de Mar)

Can Modolell, el setembre de 1987. Fotografia pròpia.

Dins de les jornades del festival "Reviu Ilturo", el Dr. en arqueologia Víctor Revilla, professor de la Universitat de Barcelona, i codirector de les excavacions al jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar), va donar una conferència a fi de posar a l'abast del públic, les darreres hipòtesi sobre aquest enigmàtic establiment, de llarga història. La conferència dui per títol: "El paisatge religiós d'una ciutat romana: el santuari de Can Modolell".
Can Modolell va ser incialment excavat, de 1974 a 1984 per un equip de la Secció Arqueològica del Museu De Mataró; després fou objecte de diverses campanyes. Actualment, un equip del que són directors Alejandro Garcia Sinner (Victoria University) i Víctor Revilla (Universitat de Barcelona), està al càrrec dels treballs. Aquest  equip compta amb la col.laboració de la Fundació Burriac, actual propietària del jaciment.
Revilla confirma l'època augústea com època fundacional de l'edifici romà, que considera un gran santuari bastit per les èlits d'Iluro, i no la vil.la amb santuari que era la hipòtesi dels primers excavadors. Després d'un periode  d'abandonament, en època romana tardana, resurgí com a complex de tipus agrari. Apunta també la hipòtesi de que la K del Kautes mitraic podria encobrir una divinitat local. Tot i això, l'establiment continua presentant moltes incògnites.

Podeu escoltar la conferència en aquest enllaç de Ràdio Cabrera de Mar
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...