LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimarts, 23 d’agost de 2016

En memòria d'Uschi Mesquida Melis

Ahir ens va deixar, sobtadament, Uschi Mesquida Melis (1959-2016), mare, esposa, amiga i fundadora de l'associació Ajucan.
Nascuda a Renània fa 56 anys, va raure a Mallorca, on es va casar. Compadida de la situació de la multitud de cans maltractats i abandonats a l'illa enmig de la indiferència general, fundà, amb l'ajuda del seu marit, Guillem Mesquida, ara fa més de 25 anys Ajucan (Ajuda als cans abandonats, o Hilde für herrenlose Hunde), que ha salvat a més de deu mil animals durant aquest anys, facilitant les adopcions, enmig de molts sacrificis personals i sovint a la incomprensió de determinats sectors.
Però Uschi no tan sols es preocupava dels animals, tenia una família i uns amics que no l'oblidaran mai. Viurà sempre en el nostre record.
Des d'aquí volem fer arribar el nostre més sentit condol a la família.



dissabte, 20 d’agost de 2016

L' oppidum d'Ilturo i els jaciments iberoromans de Cabrera de Mar, un article de J.M. Rovira


Entrada sud de la muralla de Burriac. Foto: Rosa Isabel Garí

Tot i ser el poblat ibèric de Burriac (Ilturo), un dels més importants de l'actual àrea catalana, continua essent un desconegut per a la majoria. És per això que resulta interessant aquest article de Josep M. Rovira Juan, presentat al XXV Congreso Nacional de Arqueologia, celebrat a València el 1999: "Nuevas aportaciones al modelo de ocupaciónde la circunscripción del oppidum de Ilturo (Burriac). Inventario de yacimeintos ibéricos y romanos del valle de Cabrera de Mar". Tot i que pot semblar que 17 anys són molts, no és així el arqueologia, on la investigació sol ser lenta i pacient, i que repetim, continua essent en bona mesura un desconegut, així com tot el conjunt arqueològic cabrerenc, malgrat no han faltat publicacions els darrers anys.
Creiem que pot ser útil aquest treball, que malgrat la seva brevetat, és una síntesi del que va ser Ilturo, i presenta una interessant proposta de classificació.
Rovira classifica els jaciments cabrerencs en dos grans grups:
1. Àrees urbanes i urbanitzacions o jaciments extensius.
Aquests serien: el poblat ibèric de Burric i la Ilturo romana.
2. Jaciments rurals, extramurs.
Aquests darrers es classifiquen en: hàbitats rurals, explotacions industrials o agrícoles; camps de sitges, talaies i zones de vigilància, necròpolis, espais de cultes, comunicacions i serveis.
Trobem també una enumeració i breu descripció dels jaciments iberoromans coneguts a Cabrera.
Tal i com ens diu l'autor, la vall de Cabrera, circumdada per muntanyes, amb una abundància relativa d'aigua i un terreny fèrtil pel conreu i adequat per a la ramaderia, ha ofert sempre bones condicions per a l'habitatge humà.
El poblat ibèric, del que se'n tenen indicis des del segle VI aC., fou sens dubte el més important de la Laietània, i va exercir possiblement un cert control sobre el territori laietà, que es va transmetre a la Ilturo romana, que devia exercir com a centre administratiu, militar i polític, ja desde finals del segle II aC. fins al primer quart del I aC., en que les seves funcions passaren a Iluro (Mataró), el nom de la qual evidencia una continuitat.
De la importància de la Ilturo romana en són testimonis els jaciments de la domus de can Benet, o les termes (les més antigues conegudes a Hispània) i el forn d'àmfores de Ca l'Arnau-Can Mateu.
La desaparició (?) de la Ilturo romana, no significa ni molt menys la fi de la presència itàlica, com ho testimonien el gran nombre de jaciments (Can Modolell...).
Pel que fa al poblat ibèric, que presenta indicis de romanització (és possible que vinguessin inmigrats itàlics) des del segle II aC, deixa d'estar habitat sobtadament, sense indicis de violència, a mitjans del segle I aC.
La romanització va significar un canvi radica en les formes d'hàbitat i de vida, i de l'estructura econòmica, passat d'una agricultura i ramaderia d'autoconsum a una altra de producció agrícola a grn escala, dedicada en part a l'exportació, vitivinícola en el cas de la Laietània i la Vall de Cabrera.
Pel qui estigui interessat en un treball en profunditat sobre el poblat ibèric de Burriac hi ha l'extens treball de Dolors Zamora:
Dolors ZAMORA MORENO, L 'oppidum de Burriac. Centre de poder polític de la Laietània. Revista Laietània, núm. 17. Museu de Mataró, Secció Arqueològica. Mataró, 2006-2007.

Per llegir l'article de Josep Maria Rovira, cliqueu aquí.



divendres, 19 d’agost de 2016

Fotos pel record: espectacular accident a la N II

Ja fa temps que no publicàvem les nostres "Fotos pel record", així que ja toca. Hem trobat aquesta imatge d'un espectacular accident a la carretera N II al seu pas per Cabrera de Mar; aparentment hi ha un camió volcat damunt la via. Data imprecisa, finals dels seixanta o principis del setanta. Algú sap què va passar?
Més detalls: un grup d'homes mirant-s'ho tranquil.lament i un model de cotxe d'aquell temps. 
Foto: Josep Garí Pons



divendres, 12 d’agost de 2016

La mostra de ceràmica del castell de Voltrera d'Abrera



Els dies 23 i 24 de juliol de 2016, va tenir lloc al casal Social de Can Villalba d'Abrera, l'exposició sobre els materials arqueològics trobats en el castell de Voltrera, durant els treballs d'excavació duts a terme des de finals dels anys 60 fins els setanta, pel Centre Muntanyec i de Recerques Olesà.
Entre d'altres, es va documehtar la troballa d'un important conjunt ceràmic, molts d'ells plats polícrom, datants en els segles XVI i XVII, molts semblants als trobats a la Plaça Gran de Mataró. En l'exposició hi ha col.laborat, entre d'altres, el company vinculat al Museu de Mataró, Josep Antoni Cedà, especialista en el tema.

Imatges de l'exposició. Autor: Joan Francesc Clariana:







dilluns, 8 d’agost de 2016

Festa major de Cabrera de Mar 2016

L'1 d'agost, festivitat de Sant Feliu Africà, és de la festa major d'estiu de Cabrera de Mar. Una tradició antiga que ha anat evolucionant amb el temps. Publiquem avui unes imatges corresponent a la festa d'enguany, gentilesa de Joan Francesc Clariana.
Va fer el pregó l'economista Xavier Sala Martín, nascut a Cabrera de Mar. En el balcó, de dreta a esquerra: Montserrat Reig i Maria J. Cortada (regidores), Joaquim Fernández (Ajuntament de Mataró), Jordi Mir (Alcalde), Xavier Sala Martín, Enric Mir (a l'extrem, regidor).

Pregó de la Festa, a càrrec de l'economista Xavier Sala Martín



Entrevista a Josep M. Rovira, per a la televisió




La nova geganta, i el gegant

Correfoc











Correfoc

divendres, 29 de juliol de 2016

Inauguració de les pintures restaurades de la Capella dels Dolors de Santa Maria de Mataró

El passant 20 de juliol, es va obrir de nou la Capella dels Dolors, de la basílica de Santa Maria de Mataró, després que han estat restaurades les pintures murals d'Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755); el conjunt, que ocupa uns 300 m2, està considerat un de les joies del Barroc català i ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. En una entrada anterior informàvem sobre aquesta restauració, duta a terme per l'empresa Policromia, sota la direcció del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya.
Podeu veure informació sobre aquest esdeveniment en aquesta web de l'Ajuntament de Mataró.
Un oferim aquí una col.lecció d'imatges de les pintures restaurades, fotografies de Joan Francesc Clariana i Roig.

Més informació el Museu Arxiu de Santa Maria i la Capella dels Dolors:
Web del Museu Arxiu de Santa María
Viquipèdia











Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...