LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dilluns, 13 d’agost de 2018

II Jornades d'Estudis Locals Duos Rios


L'ajuntament de Dosrius ha convocat les "II Jornades d'Estudis Locals Duos Rios."
En la web de l'Ajuntament podem llegir: "En aquesta segona convocatòria el tema d’investigació haurà d’estar emmarcat o relacionat amb el municipi de Dosrius (Dosrius, Canyamars i El Far) i haurà de pivotar sobre qualsevol aspecte de la història, la geografia, l’arqueologia, l’art, la cultura, els estudis de fons documentals, la natura, el paisatge, l’arquitectura, el patrimoni o la figura i l’obra de l’Esteve Albert. Així, les comunicacions hauran de ser inèdites i en llengua catalana. Les bases del certamen es poden consultar a través del següent enllaç."
Tota la informació sobre aquesta convocatòria el la web de l'ajuntament de Dosrius.

dijous, 5 de juliol de 2018

El patrimoni medieval de Cabrera de Mar a Mataró Ràdio




El dia 24 de maig passat, va tenir lloc a Mataró Ràdio l'habitual programa de Tertúlia d'Història, on es va parlar del patrimoni medieval de Cabrera de Mar, tenint com a convidat a Joaquim Graupera.
Podeu escoltar aquest programa clicant aquí






 

dijous, 28 de juny de 2018

Presentació d'un estudi sobre els megàlits del Maresme i del Baix Vallès


Dolmen de Ca l'Arenes (Dosrius)
Procedència: Grup d'Història del Casal (Mataró)
Dolmens i menhirs entre la Tordera i el Baix Vallès, tal és el títol d'un estudi, fruit de vint anys de investigació, i del que són autors Imma Bassols, Daniel Daví, Josep Oriol Font, Robert Lleonart i Toni Lou, que serà presentat a Mataró, a Can Palauet, el proper 3  de juliol a les 19 hores.
Podeu trobar més informació a la web del Grup d'Història del Casal.

dissabte, 9 de juny de 2018

La glorieta de les Monges de Cabrera de Mar, atribuïda a Puig i Cadafalch

L'ajuntament de Cabrera de Mar i la Generalitat, promouen ara la conservació i restauració de la glorieta de fusta que hi ha a l'escola Parroquial, a l'antic convent de Monges, conegut també com a Ca l'Esquerra. Es tracta d'una obra modernista de principis del segle XX, que podria ésser obra de l'arquitecte Puig i Cadafalch; així mateix, l'antic convent presenta ornaments (ferros i motllures que presenten similitud amb altres, obra del gran arquitecte. Temps abans informàvem del deteriorament d'aquesta fràgil estructura de fusta.
Fa dos anys, el Grup d'Història del Casal va presentar ja davant el consistori cabrerenc, un escrit denunciant l'estat d'abandonament de la glorieta. En aquest mateix bloc, varem donar notícia de la situació. La resposta de l'Ajuntament va ser que no preveia, de moment, obres de consolidació. Sembla que ara ha conviat d'opinió.
L'historiador Josep M. Rovira és autor de diversos dibuixos i fotografies que va fer per al catàleg del Patrimoni de Cabrera, tant de la glorieta com de Ca l'Esquerra, malgrat que al final no hi van ser inclosos, i que avui podem publicar per gentilesa seva.
L'ajuntament de Cabrera demana a tots aquells que tinguin notícies o fotografies d'aquesta glorieta es s'hi posin en contacte, per poder ajudar en la seva catalogació i restauració.

Enllaços:
Una obra inèdita de Puig i Cadafalch. La glorieta de cabrera de Mar. Web del Grup d'Història del Casal de Mataró.
La glorieta-quiosc de Cabrera de Mar. Web del Grup d'Història del casal de Mataró.
La "glorieta de les Monges" de Cabrera de Mar, un element fràgil i en perill. Les Muralles d'Ilturo. 
L'ajuntament fa una crida per obtenir documentació de la glorieta. Web de l'ajuntament de Cabrera de Mar.

Imatges. Fotos i dibuixos de Josep M. Rovira. Clicar per augmentar la mida de la imatge.

Glorieta de les Monges
Ca L'Esquerra. Escola Parroquial
i antic convent de monges

Ca l'Esquerra. Escola Parroquial
i antic convent de monges

Glorieta de les Monges
Ca l'Esquerra. Escola Parroquial
i antic convent de monges
Ca l'Esquerra. Escola Parroquial
i antic convent de monges

,

 

dimecres, 30 de maig de 2018

Convocat el 60è Premi Iluro



La Fundació Iluro ha convocat per enguany la 60 edició del Premi Iluro de Monografia Històrica, que amplia el seu àmbit territorial i temàtic: els treballs podran referir-se a la història, les humanitats o les ciències socials, sobre Mataró i la comarca del Maresme, o de caràcter més general, però que Mataró o la comarca del Maresme tinguin presència destacable.
Podeu trobar informació i les bases de la convocatòria en la web de la Fundació Iluro
Podeu llegir una nota de premsa de la Fundació sobre el premi Iluro 2018, clicant aquí.

Nota de premsa de la Fundació Iluro

dilluns, 21 de maig de 2018

Una aproximació a la forma urbis d'Iluro (Mataró), article de Joan F. Clariana

Planta d'Iluro amb les troballes arqueològiques.
Dibuix: Xavier Cela, Joaquim Garcia i Joaquim Pera

La XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme, que va tenir lloc a Vilassar de Mar el 6 de maig del passat 2017, tenia com a lema "El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme".
Joan Francesc Clariana és autor de una de les ponències presentades, amb el títol "Aproximació a la forma urbis d'Iluro". Es un treball força interessant que ve a resumir les troballes arqueològiques que, especialment els darrers anys han donat forma a la romana Iluro (Mataró). Redactat amb claredat i ben documentat, pot ser útil tan a l'expert com al profà en arqueologia que tingui interès en conèixer els orígens de la ciutat.
Tal com l'autor diu a l'inici del seu treball:
La ciutat romana d'Iluro va quedar plenament identificada a partir del moment en què es va descobrir a Mataró, davant de l'antiga impremta Abadal, situada enfront de l'actual ajuntament, la prou coneguda inscripció que esmenta a Lucius Marcius com a primer duumvir quinquenal d'Iluro.
Aquesta ciutat molt possiblment es va fundar entre els anys 100 i 80 a.C., tal com ho acrediten els indicis materials trobats en el subsòl de la mateixa. En tant que fundació romana ex-novo, construïda de nova planta, tindria un traçat urbà de forma ortogonal tancat per una muralla. Les insulae o illes de cases, mesurarien aproximadament uns 35x35 metres. De totes formes, no sabem si aquest esquema ortogonal seria totalment uniforme o tindria variacions en funció de les vies d'entrada i el traçat topogràfic.  (Clariana, pàg. 29).

Làpida amb la inscripció de Lucius Marcius
Foto: Joan Francesc Clariana Roig. 


Iluro disposava també d'un seguit d'edificis i espais públics: el forum, el macellum, les termes, i altres dels que no en tenim notícies. Hi hauria també almenys un barri de cases benestants i també construccions més modestes, així com tavernes o espais de treball, etc. (Clariana, pàg. 30). La necròpolis alt imperial estava a l'exterior de la ciutat, tal com prescribien les lleis, mentre que la necròpolis paleocristiana s'estenia al voltant de l'actual església de Santa Maria. (Clariana, pàg. 30).
A on estaven o com eren aquests diversos elements?
Traçat dels carrers: de planta ortogonal, és a dir, amb els carrers tallats en angle recte, encara que amb possibles variacions par adaptar-se al terreny. Com tota ciutat romana, tenia dos eixos principals: el decumanus maximus (que anava d'est a oest) i que entrava a Iluro per l'actual carrer Sant Josep; l'altre eix és el cardo maximus (de nord a sud), i al seu voltant es desenvoluparien la resta de carrers. Gràcies als vestigis de la xarxa del clavagueram, s'han pogut esbrinar el traçat d'aquests carrers. (Clariana, pag. 30).
Les insulae o illes de cases de la ciutat romana, eren de planta quadrada, feien trenta--cinc metres de costat i ocupaven espais d'una superfície de mil dos-cents metres quadrats cada una (Clariana, pag. 30).
Un fet interssant és la troballa d'una font monumental situada enmig del cardo maximus. Aquesta font fou destruïda l'any 1982. Sens dubte, a més d'aquesta, hi havia més fonts públiques.
Muralles: se'n te constància documental, però poca constància física (Clariana, pàg. 31). Plini el Vell l'inclou dins la categoria oppidum civium romanorum.
Pel que fa a les restes materials, el vestigi més evident fou la base d'un gran fonament de carreus de granit, que va acabar destruït l'any 1979 en construïr-se l'edifici de la seu de Caixa Laietana (Clariana, pàg. 32).
Un altre element interessant pel coneixement de les muralles és un fragment de canelobre exhumat a les excavacions de Can Palauet:
(...) apareix grafitada la porta monumental d'una ciutat amb dues torres i, davant seu , transcorre una processó de personatges, tals com: un sacerdot (amb palma, una gerra a la ma dreta i el cap coronat amb llorer), un personatge disfressat de Príap, una figura fragmentada potser d'un cavall i un tercer personatge del qual tan sols es copsa una cama. És molt possible que l'artista s'inspirés en la porta monumental d'una ciutat romana que coneixia i que molt bé podria ser la d'Iluro. (Clariana, pàg. 33).

Fragment de canelobre i grafit del mateix.
Foto: Joan Francesc Clariana. Dibuix: Joaquim Garcia

Forum: Estava situat al centre neuràlgic de la ciutat, en la zona del temple de Santa Maria (Clariana, pag. 33).
Macellum o mercat: les seves restes s'han trobat al subsòl de l'actual plaça Gran.
Termes: banys públics que estaven situats al que ara es coneix com a plaça de Can Xammar. La major part de les seves restes es van destruïr per fer-hi un fallit mercat municipal. (Clariana, pag. 35).
Domus o cases benestants: S'han exhumat les restes de tres: una a la plaça Gran, l'altra al carrer de La Palma i tercera a l'illa de Can Cruzate. (Clariana, pàg. 37).
Necròpolis: S'han trobat restes d'enterraments -la majoria en tegulae- a la zona del carrer Sant Josep i la Riera. Durant el Baix Imperi, la zona d'enterraments estava al voltant de l'església actual de Santa Maria, reconvertit al culte cristà. (Clariana, pàg. 41).

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.
També podeu trobar un comentari sobre la làpida de Lucius Marcius aquí.

BIBLIOGRAFIA

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Aproximació a la forma d'urbis d'Iluro (Mataró), dins El desenvolupament urbanístic dels pobles del Maresme". XI Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme (2017). Vilassar de Mar, 2018.

dimecres, 16 de maig de 2018

El premi Thos i Codina, atorgat a un treball sobre una visita virtual a Torre Llauder

Procedència de la foto: Grup d'Història del Casal
Martí Garcia Zamora, de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró, és l'autor d'una visita guiada en 3D al jaciment romà de Torre Llauder (Mataró), que ha estat guardonat amb el XIVè premi Thos i Codina de treballs de recerca de batxillerat. La tutora ha estat la preofessora Núria Alberch Roca. El títol complet del treball premiat és:Visita virtual a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró). Recreació en 3D d'una casa romana benestant del segle II dC.
El jurat atorgà també un accèssit al treball de Júlia Guerrero Illa, de l'institut Domènec i Montaner de Canet de Mar, treball titolat Repercussió i importància de l'escola Montessori a Canet de Mar. La tutora va ser la professora Júlia Garcia Barrero.
Podeu trobar informació sobre l'esdeveniment a la web del Grup d'Història del Casal





Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...