LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

divendres, 23 de desembre de 2011

Un campament militar a la Ilturo romana?








Pel seu interès, publiquem de nou aquest article, alhora que us desitjem BON NADAL I UN ANY 2012 MILLOR QUE EL QUE SE'N VA.

Autor: Joan Francesc Clariana
 
Podria haver-hi hagut presència de legionaris o alguna mena de campament militar romà a Ilturo?. Fora molt possible i, a més, si comparem les fotografies de Can Benet amb les del campament romà d' Oedenburg, a Bisheim-Kunheim (Alsàcia, França). No obstant, ara per ara, provinents dels jaciments del centre de Cabrera de Mar, encara no s’han trobat suficients vestigis materials per assegurar-ho de forma concluent, però les línies de la recerca arqueològica van en aquesta direcció. En canvi en el poblat ibèric de Burriac (la troballa de la punta d’un pilum i d’un ornament de cavalleria de l’exercit romà) i a Can Modolell (també un ornament de cavalleria) hi ha testimonis que ajuden a poder començar a construir una hipòtesi en aquest sentit.
Fotografies: De dalt a baix: planta de Can Benet (Cabrera de Mar); planta del campament romà d'Oedeburg; esquema d'un campament militar romà; planta del campament de Haltern (Alemanya).

dimecres, 14 de desembre de 2011

Antoni Tugores ens desvetlla la història robada

Heus aquí un llibre amb una gran força, del que ja fa temps volia explicar-ne alguna cosa al lector: "El batle Antoni Amer "Garanya". La història robada".
"La història robada", del periodista i historiador mallorquí Antoni Tugores és la biografia d'Antoni Amer, batlle republicà de Manacor, assassinat en el primer any de la guerra civil; pero el llibre és molt més que això: és un fresc extraordinari de la Mallorca dels primers trenta-sis anys del segle passat, i ens permet entendre en quines condicions es desenvolupava la vida quotidiana en aquella època, com es va arribar a la guerra civil -inclòs el cèlebre desembarcament de d'Albert Bayo a Portocristo- i la duríssima represió: "Les execucions i assassinats començaren a Manacor una vegada consumat el desembarcament." (pags. 265-266).
Una terra on "La feina era un bé escàs" (pàg. 47) i la subsistència de la població depenia de la voluntat dels propietaris. On no obstant: "L'any 1903 va significar un any històric per Manacor, malgrat la victòria conservadors: hi sortí elegit un regidor socialista, Mateu Soler, "Molinet"" (pàg. 47).
"la pobresa era present a gairebé tots els indrets del poble. Rere la pobresa hi venien la misèria, la manca d'aliments, de medicines, d'higiene i d'infrestructures bàsiques. Les febres i les malalties contagioses feien estralls entre la població manacorina que setmanalment veia amb impotència com desapareixien infants i persones joves en la flor de la vida" (pàg. 51).
Una mortalitat elevada, la de Mallorca en aquell temps: "Naixements: 698. Defuncions: 658. Matrimonis: 289. Avortaments: 10. Pel que fa a les defuncions, 164 dels 658 tenen menys de cins anys, la qual cosa implica un 24,92 %. Dels 164 que han mort menors de cinc anys, 55 no arribaven a un anys. La mortalitat infantil era escandalosament semblant a la del Tercer Món." (pags. 89-90)
Tenim una societat, i tenim un home, Antoni Amer Llodrà (1882-1936), que va viure intensament la època: polític preocupat pel benestar del seu poble, pare de família nombrosa, de molts oficis per tirar-la endavant, emprenedor...per què havien de voler matar-lo pensava ell amagat en els inicis de la Guerra Civil (en una de les ocasions, dins el cementiri de Petra), si no havia fet res de mal, només treballar des del seu càrrec perque el poble avancés?: "Amer prega als propietaris més poderosos que col.loquin quatre o cinc treballadors cada un, perque l'Ajuntament no pot aguantar per més temps seixanta homes fent feina pel seu compte. Els recorda que la fam és mala consellera (...)" (pag. 129).
I no obstant, va passar, el varen agafar i matar, igual que al seu fill gran, en Jaume, sense comptar el que havia mort abans de la guerra i el que va morir després, en Toni; l'esposa, Magdalena Roig, obligada a comparèixer davant un consell de guerra; ciutadans multats amb dues o tres mil pessetes per haver expressat en condol a la vídua!
Però tots els comentaris que pugui fer aquí no poden abastar tota la riquesa d'aquest llibre, que Antoni Tugores ha elaborat a base dels testimonis que van viure els fets, especialment el de la filla menor, Dora Amer, però també d'altres persones, i de la documentació de l'època, entre les que s'inclouen valuoses fotografies (impacta especialment la dels presoners procedents dels desembarcament de Bayo, i que hores després de la footografia serien afusellats)i un annex amb documentació, que inclou una llista amb quatre-cents (!) veïns de Manacor sancionats amb la confiscació de béns (per bé que algun nom estigui repetit). Un testimoni viu. Un intent reixit de recuperar una història que havia estat amagada, "robada". Fa uns anys, el batle Amer va rebre el merescut homenatge pòstum que li va retre l'Ajuntament delñ seu poble.

Antoni Tugores, El batle Antoni Amer "Garanya". La història robada. Edicions Documenta Balear, 2004. 345 pàgines.

diumenge, 11 de desembre de 2011

Dos interessants cursos sobre art a Mataró

Pels interessats en l'art i en la història, us recordem que podeu participar en el següents cursos:

Curs "L'art medieval al Maresme, un patrimoni per descobrir"
A càrrec de l'historiador Joaquim Graupera.
Horari: cada dimecres de 19 a 20,30 h. Inici del curs el 18 de gener de 2012 (8 sessions).
Preu: 80 €. Inscripció i organització: Llibreria Robafaves (Aula Robafaves), carrer Nou, 9 (mataró). 937905582.

Curs: "Introducció a la història de l'art de Mataró"
A càrrec de Joaquim Graupera.
Horari: cada dimecres de 19 a 20,30 h. Inici del curs el 19 de gener de 2012 (8 sessions)
Preu: 24,60 €. Inscripció i realització: TRES ROQUES - Pl. Canigó, 7 (c. Tres Roques)
08303 - MATARÓ - 937582475

Premeu damunt els enllaços per conèixer el programa de les activitats.

dissabte, 10 de desembre de 2011

Nous descobriments arqueològics a Cabrera...l'any 1884

Imatge: descobriments a Can Rodon de l'Hort (Cabrera de Mar), a finals dels anys seixanta o principis dels setanta del segle XX. Pobable autor de la fotografia: Josep López Viñals.

En una entrada anterior us comentàvem una excursió realitzada a Argentona, Burriac i Montcabrer l'any. i publida per Cèsar August Torras a la revista L'Excursionista. Avui us volem mostrar un nou article: "Nous descobriments arqueològichs a Cabrera de Mataró":


"Las indicadas troballas tingueren lloch en una excavació que vaig practicar en Maig darrer, y consistiren en una sepultura d'un metre i mitj de profunditat per dos de diàmetre aproximadament, en la qual hi havia quatre grans urnas cinerarias de forma cónica, y al seu voltant, com succeheix generalment ab las de sa classe, varis vasos y armas de mérit superior als trobats fins allavors y de suma importancia arqueológica per las inscripcions que apareixen en alguns dels primers, las quals venen a confirmar mes y mes las opinió dels renomnáts arqueólechs MM. Lenormant y Birch que de comú consentiument la referien a una época ante-romana en nostra pátria fentla remontar al segle III ans de J.C. L'excursionista. Bolletí mensual de la Associació Catalanista d'Excursionisme Científic, núm. 71, pags. 340-342. Barcelona, 30 de setembre de 1884.

Així explicava, ar afa 127 anys, el Sr. Joan Rubió de la Serna, el descobriment en la seva propietat, de la necròpolis ibèrica que avui coneixem com de "Can Rodon de l'Hort" de Cabrera de Mar. No era la primera vegada que l'Excursionista publicava un article sobre les troballes sobre l'esdeveniment, ja que:

"(...)podem donar compte de la importancia dels objectes trobats en las excavacions verificades lo passat mes de Maig, com lo donárem ja en aquests BOLLETÍ dels anteriorment descoberts."

Descriu l'article diverses peces amb inscripcions ibèriques: una gran copa o cántharus d'argila roja envernissada de negre, amb una inscripció a prop de les anses; un ascos d'argila envernissada de negre blavenc, afectant la forma d'un peu calçat, també amb una inscripció; una pàtera d'argila roja sense vernís, i la seva inscripció; dues espases, dreta una i doblegada l'altra de 80 cm. de llargada.
Podeu llegir l'article sencer a la revista l'Excursionista digitalitzada per la Universitat Autònoma de Barcelona, si punxeu aquí. Núm 71, 30 de setembre de 1884, pags. 440-442

Agraiment: al Sr. Joan C. Alay, que ha descobert aquesta informació.

dilluns, 5 de desembre de 2011

Taula rodona sobre bruixeria i Inquisició


El proper dissabte, 10 de desembre, tindrà lloc al Racó del Casal Nova Aliança de Mataró, una taula rodona sobre "Bruixeria i Inquisició a Catalunya", a càrrec d'Enric Puig i Antoni Llamas. Un tema sens dubte interessant i polèmic, però alhora poc conegut!
Lloc: Casal Nova Aliança de Mataró, carrer Bonaire núm. 25, 2on. pis
Hora: les 19 hores
Organitza: Grup d'Història del Casal.

dissabte, 3 de desembre de 2011

Un campament militar a la Ilturo romana?








Autor: Joan Francesc Clariana
 
Podria haver-hi hagut presència de legionaris o alguna mena de campament militar romà a Ilturo?. Fora molt possible i, a més, si comparem les fotografies de Can Benet amb les del campament romà d' Oedenburg, a Bisheim-Kunheim (Alsàcia, França). No obstant, ara per ara, provinents dels jaciments del centre de Cabrera de Mar, encara no s’han trobat suficients vestigis materials per assegurar-ho de forma concluent, però les línies de la recerca arqueològica van en aquesta direcció. En canvi en el poblat ibèric de Burriac (la troballa de la punta d’un pilum i d’un ornament de cavalleria de l’exercit romà) i a Can Modolell (també un ornament de cavalleria) hi ha testimonis que ajuden a poder començar a construir una hipòtesi en aquest sentit.
Fotografies: De dalt a baix: planta de Can Benet (Cabrera de Mar); planta del campament romà d'Oedeburg; esquema d'un campament militar romà; planta del campament de Haltern (Alemanya).


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...