LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dilluns, 15 de setembre de 2014

Memòria de la necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins (Cabrera de Mar)


Imatge: Portada del llibre de Joaquim Garcia Rosselló sobre la necròpoli del Turó dels Dos Pins, a Cabrera de Mar.

La necròpolis ibèrica del Turó dels Dos Pins (Cabrera de Mar, Barcelona), és un conjunt de 94 tombes ibèriques d'incineració.  Descoberta a  partir d'unes excavacions furtives que afectaren 9 tombes, va ser objecte de dues campanyes d'urgència, a càrrec d'un equip de la Secció Arqueològica de Mataró, dirigit  per Joaquim Garcia, Joaquim Arxé, Montserrat Caballero, Isabel Carpio Pérez i Santiago Pérez Tort. Diversos membres de la mateixa Secció arqueològica, i altres especialistes (consten els noms en les memòries) varen encarregar-se dels estudis.
La necròpolis es troba en un indret de forta presència ibèrica, destacant el poblat ibèric de Burriac (Ilturo) i el conjunt de la necròpolis de Can Rodon, de tipologia similar a la del Turó. (vegeu pàgs. 7 i 8 de la memòria de 1987).
La primera campanya d'excavacions va tenir lloc entre octubre i novembre de 1986; la segona fou entre gener i març de 1987.
A més de les tombes, les campanyes posaren al descobert un petit assentament rural ibèric, fins llavors desconegut, si bé Robert Lleonart,  en una petita nota de l'any 1979, feia esment d'unes restes, així mateix descobertes després d'una acció furtiva  (Robert LLEONART, "Nota sobre una excavació furtiva a Cabrera de Mar", a Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, 1979, pàgs. 177 a 180)
El Turó dels Dos Pins, de 250 m. d'alçada, està situat a la vessant sud de la muntanyade Burriac. La base d'aquesta muntanya, com la de tota la zona, és granítica.
La situació de la necròpolis, en zona de torrents, molt conreada al llarg del temps, i que pateix l'erosió pròpia del granit, les espoliacions...fan que gairebé totes les tombes estiguin escapçades o alterades. Només se n'ha trobat una d'intacta, la 51.
Els sepulcres estan cavats en la roca; en ells s'hi col.locaven les restes òssies del difunt, que no s'havien convertit en cendres i l'anomenat "aixovar funerari", compost de peces ceràmiques, armes, metalls i diversos objectes d'ús personal: fíbules, penjolls, anells, aplics, objectes que podrien indicar que s'incinerava vestit al difunt, potser "amb la seva millor roba". Pel que fa a les armes, s'han identificat escuts, llances, espases...en la tomba 51 es localitzaren 2 caps atribuïts la deesa Demèter. S'han exhumat també restes d'ossos animals.
Les restes d'ossos cremats no es troben mesclats amb cendres, i normalment es col.loquen dins àmfores ibèriques. Els sepulcres són individuals, tret d'alguns casos en que s'han trobat indicis de restes de dos cossos (en un, un infant), el segon en vasos de forma globular.
El ritual funerari s'aplicaba indistintament a homes i dones. S'incinerava el cos a prop del sepulcre. Per poder reduïr-los a cendres, s'havia d'utilitzar molta fusta i a altes temperatures, que podien arribar a 600 o 650 graus de temperatura. Com ja hem dit, els ossos no cremats es col.locaven en urnes (àmfores o vasos globulars), amb tot el seu aixovar. El significat d'aquest ritual no és ben conegut. Tal vegada els vasos contenien la part del banquet funerari destinat al mort. La incineració impedeix que es pugui fer un estudi dels individus, tret d'alguna poca resta conservada, per altra banda, poc significativa. (vegeu l'estudi fet per Domènec CAMPILLO VALERO a la memòria corresponent a 1987, Annex II).
Pel que fa a les restes animals s'han identificat: ovelles, cabres i aus.
Els autors han agrupat les tombes en el tipus següents: (vegeu pàgs. 26 i 27 de la memòria de les excavacions de 1987).
Tombes A-1, fons pla amb 2 forats per col.locar-hi àmfores.
Tombes A-2, fons pla, sense forats per colocar-hi àmfores.
Tombes B-1, en forma de ronyó (n'hi ha dues), forma fins ara desconeguda a les necròpolis catalanes.
Pel que fa a la cronologia, i en base a la ceràmica exhumada, els autors han datat els sepulcres entre el 250 aC. i el 180 aC. La primera data ve donada per la presència de fragments de ceràmica àtica de vernís negre i l'absència de fragments del taller de les Petites Estampilles (datables en la primera meitat del segle III aC.), i la segona per la presència de produccions antigues de campaniana A, tals com formes Lamb 23/Morel 1121 i Lamb 45/Morel 8151, com a formes més modernes exhumades, amb absència de Campaniana B. (vegeu pags. 113 a 119 de la memòria de les excavacions de1987)

Bibliografia:
Joaquim ARXÉ, Montserrat CABALLERO i Joaquin GARCIA, La necròpolis ibèrica del Turó dels Tres (sic) Pins (Cabrera de Mar, el Maresme). Podeu trobar-la a la web del departament de Cultura de la Generalitat clicant aquí
Joaquim GARCIA ROSSELLÓ, Memòria de les excavacions d'urgència efectuades a a necròpoli laietana del Turó dels Tres (sic) Pins (Cabrera de Mar. El Maresme). Campanya de febrer a març de 1987, podeu trobar-la a la web del departament de Cultura de la Generalitat clicant aquí.
Joaquim GARCIA ROSSELLÓ, Turó dels Dos Pins. Necròpolis ibèrica. Editorial Ausa, Sabadell, 1995.

Imatge: cap de Demèter. Foto pertanyent a la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.


Imatge: Reconstrucció de la tomba 51 amb el seu aixovar, efectuada per Josep M. Rovira. Podeu veure-la en aquest documental, la tomba 51.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...