LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 31 de gener de 2016

Restauració de les pintures de la capella dels Dolors de Santa Maria (Mataró)


El passat dia 19 de gener de 2016 va tenir lloc una visita del Consell del Patrimoni Arquitectònic de Mataró a les obres de restauració de les pintures murals que s'estan portant a terme a la capella dels Dolors de Santa Maria de Mataró.
La gran joia pictòrica del barroc català, obra d'Antoni Viladomat i Manalt (Barcelona 1678-1755), que fou executada entre els anys 1722 i 1737, es troba necessitada d'una actuació restauradora urgent. A tal efecte la parròquia va obtenir una subvenció per tal de tirar endavant els treballs de restauració. Bàsicament consisteixen en una neteja i consolidació de les pintures al tremp, sobretot la part del sostre, que és la més malmesa. 

Enllaços:

Blog de les confraries, germandats i armats de Mataró
 
XipTV. 24 hores Maresme 

Imatges de la restauració de la capella. Fotos de Joan Francesc Clariana Roig




dimarts, 26 de gener de 2016

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (9): Sant Joan de Can Modolell


Carreu amb la inscripció: Pª DESANCT JOhAN :· 1557

Un temple dedicat a sant Joan va estar ubicat en els terrenys de l'actual Can Modolell, la memòria del qual ha quedat en el nom del carrer que hi mena, així com en un mapa de Cels Gomis pubicat a la Geografia General de Catalunya, dirigida per Carreras Candi, i la documentació medieval.
Malgrat això, no s'ha pogut determinar la seva situació exacta, ja que les runes actuals corresponen a l'època romana i tardoromana.
És possible -i això és especulatiu- que hi hagués una continuïtat de culte, del paganisme fins a l'epoca paleocristiana i altomedieval. Ens ho permet pensar la troballa de quatre sepulcres d'èpoques diferents (fins al segle XII), que acostumaven a estar al voltant de les esglésies, i un fragment de mesa d'altar.
Quinze fosses medievals, datables entre els segles XII i XIII podrien correspondre a la capella o un mas situat a l'indret, i citat en la documentació.
Aquesta documentació ens explica que al segle XIV, la capella estava en desús; una visita pastoral de 1393 transmet la queixa del fidels sobre el rector, que no celebra les misses setmanals que li pertoquen a Sant Joan.  Aquesta queixa sobre l'abandonament, coincideix amb la cronologia del material arqueològic exhumat. El fòssil director d'aquesta etapa medieval és la ceràmica grisa de cuina.
 Sant Joan pogué tenir un ressorgiment posterior, en bastir-se el temple gòtic de Sant Feliu, tam com sembla demostrar-ho un carreu de granit empotrada en la porta del jardí de la parròquia, amb la inscripció: PARROQUIA DE SANCT JOHAN 1557.
El 1662, consta un benefici de la capella de Sant Joan, a l'heretat de Bartomeu (propietat veïna de Can Modolell), mentre que Mn. Mas documenta que, al segle XVIII, aquesta era desfeta.
Així, doncs, si no apareixen nous indicis, la seva ubicació exacta continuarà essent un misteri per a nosaltres.

BIBLIOGRAFIA I INTERNETGRAFIA

J. BONAMUSA, J.F. CLARIANA, R.I. GARÍ, "Dades per a l'estudi de l'hàbitat medieval en el jaciment arqueològic de Can Modolell" a II Jornades d'arqueologia i història del Maresme. Grup d'Història de Casal, Mataró, 2003. Pàgs. 101-117.
Es pot trobar en aquest enllaç.

J. BONAMUSA, J.F. CLARIANA, R.I. GARÍ, E. JUHÉ, Trenta anys d'excavacions arqueològiques a Can Modolell. Del déu Mitra a Sant Joan. Edició a cura de Josep M. Modolell Ros. Cabrera de Mar, 2004.

 R.I. GARÍ, "Sant Joan de Can Modolell", a Catalunya romànica. El Barcelonès,Volum XX, El Baix Llobregat i el Maresme. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992, pàg. 451


Sepulcre de caixa de lloses, del segle XII, a Can Modolell

Olla grisa medieval. Dibuix: Joan Francesc Clariana



divendres, 22 de gener de 2016

Conferència de Joaquim Graupera amb el tema "El monestir de Sant Pol, un edifici enigmàtic"


Ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar). Procedència: Costa del Maresme. Barcelona

El proper diumenge dia 24 de gener tindrà lloc una conferència de Joaquim Graupera sobre el tema "El monestir de Sant Pol, un lloc enigmàtic".
Dia i hora: 24 de gener, a les 12 hores
Lloc: ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar).

Informació al blog "Maresme Medieval": http://quimgraupera.blogspot.com.es/p/les-meves-activitats-segueix-me.html





dimarts, 19 de gener de 2016

Joan Carles Alay es doctora amb una tesi sobre l'espoli arqueològic

Dos moments en la lectura de la tesi. Foto: M.T. Diví
Ahir dilluns, 18 de gener, va tenir lloc a la Universitat de Barcelona, la lectura de la tesi doctoral de Joan Carles Alay, investigador del Servei d'Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP). La tesi té per títol L'espoli arqueològic a Catalunya: sistematització de la tipologia conductual del furtius. Aquesta tesi ha estat dirigida pels Drs. Josep M. Fullola i Maria Àngels Petit, i avaluada per Dr. Narcís Soler, de la Universitat de Girona, el Dr. Jordi Tresserras de la Universitat de Barcelona, i el Dr. Jordi Campillo.
La nostra felicitació al nou doctor.

dijous, 14 de gener de 2016

Presentació del llibre de Ramon Coll: El Maresme històric. Llegendes


Avui dijous, 14 de gener, tindrà lloc la presentació del llibre El Maresme històric. Llegendes, obra de l'arqueòleg i historiador Ramon Coll Monteagudo. La presentació anirà a càrrec de l'editor Jordi Suades i del mateix autor.
Una obra i una presentació interessants, sens dubte.

Dia i hora; 14 de gener, a les 19,30
Lloc: Dòria Llibres, c/Argentona, 24, MATARÓ. Tel. 937906799.

dissabte, 2 de gener de 2016

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (8): el temple de Santa Margarida

Capella i planta de Santa Margarida, per Marià Ribas

Un petit, però valuós temple d'epoca romànica, amb arrels romanes i paleocristianes, existí a Cabrera de Mar fins l'any 1950, en que fou enderrocada pel seu propietari per bastir-hi una moderna construcció.
Com en d'altres ocasions, el treball de Marià Ribas i el seu equip, la seva tasca de documentació i dibuix, ha permès que coneguem ara -en part- la seva història. Aquest temple va estar dedicat primer a sant Cebrià i deprés a santa Margarida.

Malgrat la seva senzillesa arquitectònica, hi destacaven valors inapreciables de la seva antigor. Construïda en un solar que fou habitat en època romana, hi haviem vist interessants vestigis de construccions i hi haviem efectuat diverses troballes de materials i objectes de remarcable importància, pertanyents els més vells a època republicana i que, sense interrupció, lligaven amb d'altres del temps dels primitius cristians. M. Ribas, II Sessió, pàg. 33.

La capella amidava 4 per 7,35 m. i era formada per una sola nau (Ribas, II sessió, pàg. 35). Tenim notícies de l'existència de catorze enterraments, quatre d'ells descoberts en el moment de la seva destrucció. Marià Ribas opinava que el temple era d'origen paleocristià (Járrega i Clariana, XVII sessió, pàg. 203).
R. Jàrrega i J.F. Clariana van dur un a terme un estudi posterior dels materials salvats, incidint en la idea de l'existència d'una vil.la romana prèvia.
Com a trista anècdota, recordem:

En aquest darrer acte de destrucció es recolliren alguns pocs fragments ceràmics, els quals en principi es va dir que anirien a la parròquia de cabrera de Mar, on es volia fer un petit museu. La columna de l'altar i la seva taula han arribat als nostres dies mercès a què En Josep Vinyals i Cortés, nebot del propietari, en els anys setanta les va rescatar de la pila de pedres en què havia quedat convertida l'ermita i les traslladà al pati de la rectoria de Cabrera, on es conserven actualment. Jàrrega i Clariana, XVII sessió, pàg. 203.

 Durant els segles XIII i XIV Santa Margarida fou convertit en una casa de deodates, persones que es lliuraven al servei d'un temple o santuari religiós, formant una comunitat i duent una vida senzilla i austera. Segons Carreras Candi (citat per Ribas), el dia 27 de setembre de 1436, un pescador de Sant Genís de Vilassar, anomenat Pere Camps, seguit d'uns companys, enderrocà la porta del temple i s'endugué l'esclau que hi havia per guardar-la, el que fa pensar que ja no hi era la comunitat de deodates (Ribas, II, sessió, pàg. 34).
Durant molt de temps, el 20 de juliol,  s'hi celebrava a Santa Margarida un concorregut aplec, que va anar perdent importància, fins que la capella passà a propietat particular.

Es de lamentar que tan importantes vestigios se pierdan al amparo de la carencia de unas leyes que las protejan con eficacia. Es un ejemplo y la lección nos debe enseñar como evitar que el acervo cultural e historico se destruya. Algo que nos pertenece totalmente, pues son bienes que recibimos del pasado y debiéramos conservar para nuestros descendientes, como muestra de una realidad histórica, que contribuye a formar nuestra identidad como pueblo.
Ahora, la capilla de Santa Margarita de Cabrera de Mar, ya no existe. Fontana, 1989 (citat per Járrega i Clariana, pàg. 209). 


BIBLIOGRAFIA

Marià RIBAS I BERTRAN, "El temple de Santa Margarida de Cabrera de Mar. Casa de deodates." a II Sessío d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró,1985.

Ramon JÁRREGA I DOMINGUEZ i Joan Francesc CLARIANA ROIG,  "Noves consiederacions sobre els materials arqueològics provinents de la capella de Santa Margarida de Cabrera de Mar". XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2000.

Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, "Sant Cebrià (o Santa Masrgarida), dins Catalunya Romànica, volum XX, el Barcelonès, el Baix Lobregat i el Maresme. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992. Pàgs. 450-451.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...