LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 18 de desembre de 2016

Marques de terrissaire en la TS sudgàl.lica de Torre Llauder

Dibuix i fotos de Joan Francesc Clariana

"Marques de terrissaire en terra sigil.lata sudgàl.lica de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró) és un article Joan Francesc Clariana, expert en ceràmica romana, a presentat a la Sissió d'Estudis Mataronins, com a continuació de dos estudis anteriors, dedicats a les marques de terrissaire en sigillata hispànica i en sigillata itèlica, i presentats també a les XXVIII i XXIX sessions, respectivament.
 La major part de la ceràmica exhumada correspon a les excavacions de Marià Ribas, quan es van excavar dos abocadors i els estrats de colmatació del sector de l'hipocaust 2. En franca minoria estan les dels darrers trenta-cinc anys. Torre Llauder, considerada la vil.la romana més impoirtant de la comarca, ha proporcinat, senyala l'autor, el major número de marques de terrissaire de sudgàl.liques en aquesta zona,
Explicac Clariana que s'han comptabil.litzat fins a vuitanta marques de diferents terrissaires, algunes d'elles repetides diverses vegades. Tot fa pensar en un comerç marítim a través del qual arribaren en ocasions, caixes senceres de ceràmica a la vil.la romana, com veiem també en els exemples de Pompeia, amb la caixa d'Atkinson, o de Culip IV. (Clariana, XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 31).
Marques repetides diverses vegades, són per exemple: CRESTIO, MACCARVS, MOMMO, PATRICIVS, PRIMVS I, SILVINVIUS II i VITALIS. Totes elles provenen dels tallers de La Grufesenque.
El total de marques de Terra Sigil.lata Sudgàl.lica és del 61 per cent del total de marques de sudgàl.lica de Torre Llauder. xifra molt semblant a la dels abocadors del Passatge de Cobos (Tarragona) i de Baetulo. (Clariana, XXXII Sessió...pàg. 37).
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Marques de terrissaire en Terra Sigillata sudgàl.lica de la vila romana de Torre Llauder", a XXXII Sessió d'Estudis Mataronins, 2015. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2016.

dilluns, 5 de desembre de 2016

L'excavació del subsòl de l'aula principal de Torre Llauder


Imatge: mosaic restaurat de Torre Llauder. Foto: Joan Francesc Clariana Roig
Joan Francesc Clariana Roig i Marta Prevosti Monclús, que foren directors de l'excavació, són els autors d'un interessant article sobre l'excavació del subsol de l'anomenada aula principal de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró). Clariana va presentar aquest article en els debats commemoratius del 30 aniversari del Grup d'Història del Casal de Mataró.
Aquesta excavació es va plantejar a partir de la inauguració del mur de tamcament del jaciment l'any 1980.
L'excavació d'aquesta estança havia estat iniciada per Marià Ribas, el qual l'anomenà "triclini", el seu terra està decorat amb un conjunt de mosaics, dels quals es va plantejar -i es va dur a terme- la restauració.
En realitat, aquesta estança -de la pars urbana del jaciment- és la més destacada d'un conjunt de sales nobles que, segons els autors,  formen un apartament de rebre; les sales estan agrupades al voltant d'un pati interior adornat amb un brollador, que Ribas va anomenar atri, encara que no ho és pròpiament.
Abans de procedir a la nova excavació, es va documentar les restes d'un fragment d'estuc pintat en el mur oest. A la part superior dels murs que encerclaven l'estança es trobà un fragment d'àmfora amb la marca I.C.GALL, i es copsà que les restes de la petita arcada de volta de canó dels murs nord, estava feta amb fragments de tegualae reaprofitades.
Extret el mosaic per ser restaurat, va apàreixer al dessota el llit de calç, amb nombroses falles provocades per diferents intrusions al llarg dels segles. Dessota de la capa de calç es trobava la capa anivelladora per tal de crear una superficie horitzontal.
Es tractava d'un estrat de farciment de terres de 40-50 cm de potencia. Entre els materials exhumats en aquest estrat hi havia fragments de plaques de marbre, possiblement pertanyents a una instal.lació de balneum.
Retirat aquest estrat anivellador, observaren els arqueòlegs abundants restes de calç que podrien correspondre a la preparació del morter per a les reformes, i fins i tot senyals de que hi podrien haver estat emmagatzemats dolia, aquests i altres indicis fan pensar que, abans de les reformes, podría haver-hi hagut una estança rústica.
La cronología d'aquest estrat de rebliment ve fixada, bàsicament per la presencia, entre d'altres, per la presencia de cerámica sigil.lata africana A-2 i de lucernae forma Dressel 28-A, datades entre finals del segle II i principis del III, en época dels Severs.
Sota aquest estrat previ a la reforma severiana, es va procedir a netejar el primitiu paviment, localitzant-se,m entre d'altres elements, una capa de cendres a la part sud, restes dels murs, amb una decoració estucada, i en les trinxeres de fonamentació de l'antiuc mur, fragments d'àmfora Pascual 1. Crida l'atenció també les restes de quatre grans contraforts adossats als murs; potser ajudaven a sostenir les voltes d'un hipocaust que no es va arribar a materialitzar?
Per acabar aquest resum, podem dir que són especialmente interessants els contextos ceràmics, per una part, la de la sala on es va preparar en mosaic, en época severiana, i per l'altre, els de les trinxeres de fonamentació, d'epoca augústea.


Joan Francesc CLARIANA ROIG i Marta PREVOSTI MONCLÚS,  "La represa de les excavacions arqueològiques a Torre Llauder després de la inauguració del mur. Resum de l'actuació a l'aula principal. Dins 10é. Col.loqui Història a Debat. Grup d'Història del Casal. Mataró, Octubre de 2016.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...