Qui era el déu K?

 

Imatge: basa d'escultura amb la inscripció: K·V(otum)·L(ibens)·M(erito). Foto: Francesc Navarro.

En l'anterior entrada varem resumir un petit debat sobre el significat de K, una divinitat a qui s'hi fan dedicatòries d'agraïment. Mentre que tradicionalment s'ha atribuït a Kautes (o Cautes), un dels acompanyants de Mitra, Víctor Revilla pensa que no és així, i que podria correspondre a una divinitat local. A banda de les inscripcions de Can Modolell, només trobem en una altra amb la K, a Barcelona, encastada a la muralla:

K DEO VALER(ius) MONTEIVS/ V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito).

Dues inscripcions similars, si bé en la de Cabrera, malhauradament, no consta el nom del dedicant. En les dues es mostra que s'ha complert el vot de bon grat i degudament: V(otum) S(olvit) L(ibens) M(erito). A aquestes dues n'hem afegir dues més a Cabrera: la de Lucius Petreius i la de dos esclaus imperials: Successus i Elaine. Les quatre han estat atribuïdes a Kautes, hipòtesi que no consideren probades els actuals responsables de Can Modolell.

Farem un petit resum de les dues hipòtesis i els arguments que les recolzen.

1) Kautes (o Cautes). Per què es va plantejar aquesta hipòtesi?

Fou identificat inicialment  com a tal per arqueòlegs i llatinistes: Fabre, Mayer i Rodà i  també Mariner(1) 

Fabre Mayer i Rodà observen una similitud amb la inscripció de Barcelona i que el cognomen només es torna a repetir en una Monteia, al mitreu de Mèrida, on també trobem un Petreiui, nom semblant al de Petreius a la inscripció d'una àrula votiva de Can Modolell. Això els va fer considerar la possibilitat d'una conexió entre ambdós indrets. (2). 

-L'arqueòleg Ricard Pascual va observar elements de la litúrgia mitraica en un coronament d'altar de Can Modolell i que es poden comparar amb el del mitreu de Sant Climent de Roma: Dos bustos (Cautes i Cautopates?), una roda solar, un brau i un lleó. (3). 

En un coronament de torxa de bronze, s'ha observat una possible figura de dos corbs, els missatgers del Sol, freqüents en la iconografia mitraica. Corb és també el primer grau de la iniciació mitraica (4)

2) Déu desconegut, o divinitat local. 

Víctor Revilla observa que no es coneixen més de 10 inscripcions dedicades a Cautes, i sempre amb C, Cautes. No hi ha prou elements per indentificar-lo amb la K, i segons ell, no hi ha proves. Només n'hi ha una altra coneguda, a Barcelona, igualment amb aquesta inicial. El culte a Mitra es troba en ciutats grans o portuàries, no tant en zones rurals.

(1) Georges FABRE, Marc MAYER, Isabel RODÀ: Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea. Mataró, 1983. Pàgs. 97 a 100.

Sebastià MARINER, "Nuevos testimonios de culto mitraico en el litoral de la Tarraconense". II Congreso Internacional de Culturas del Mediterráneo Occidental. Barcelona 1975. Barcelona, 1978. Article publicat també a Quaders de Prehistòria i Arqueologia, núm. 7-8. Mataró, 1978.

(2) Georges FABRE, Marc MAYER, Isabel RODÀ, pàg. 87

(3) Ricard PASCUAL, "La religió de Mitra". L'arqueologia a Cabrera de Mar, núm.2. Col.leccionable de la Fundació Burriac. Cabrera de Mar, 1994.

BONAMUSA et Alii: El jaciment romano-medieval de Can Modolell. Deu anys d'excavacions (1974-1984). Pàg. 28. Mataró, 1984.

(4) BONAMUSA et Alii, Guia del clos arqueològic de Can Modolell. Edició a cura de Josep Miquel Modolell. Cabrera de Mar, 2006.

Imatge: Coronament d'altar amb suposada iconografia mitraica. Els dos caps podrien ser, segons aquesta interpretació, Cautes i Cautopates. Foto. David Farell.

Coronament d'altar amb suposats elements de litúrgia mitraica, dibuixos de Jordi

 Arenas.

Imatge: Àrula votiva dedicada per L(ucius) Petreius) al déu K, procedent de Can Modolell. Foto. Joan Francesc Clariana.

Imatge: columneta votiva de Successus i Elaine, dedicada a K., procedent de Can Modolell. Foto: Joan Francesc Clariana.

Imatge: coronament de torxa de bronze on s'ha observat dos corbs, procedent de Can Modolell. Foto: Joan Francesc Clariana.

Imatge. Altar votiu de Lucius Valerius Monteius dedicat a K. Es pot traduir per: al déu K, Valerius Monteius va complir el seu vot de bon grat i degudament.

BIBLIOGRAFIA

Si voleu saber què era la religió pels romans, podeu llegir el llibre:

Nestor F. MARQUÉS, ¡Qué los dioses nos ayuden! Religiones, ritos y supersticiones en la antigua Roma. Espasa, Barcelona, 2021.

Entrevista a Víctor Revilla sobre l'exposició de Can Modolell

 

Un aspecte de l'exposició. Foto: Francesc Navarro.

El passat 27 de novembre, a Ràdio Mataró, dins les tertúlies d'història que organitza el Grup d'Història del Casal, va ser entrevistat el Dr. en arqueologia Víctor Revilla Calvo, responsable de les actuals excavacions de Can Modolell i de l'exposició que hi ha al Museu de Mataró.

Els entrevistadors van ser: Imma Bassols, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí, historiadors i arqueòlegs, membres del Centre d'Estudis i Arqueologia i Història de Mataró i del Grup d'Història del Casal. Joan Francesc Clariana és un dels majors investigadors dels materials del jaciment, especialment de la ceràmica romana.

Intentarem resumir els punts més destacats de la entrevista.

Explica el Dr. Revilla que l'activitat dels deus primers anys de l'excavació (1974-1984) va ser la preservació i posta en valor del jaciment.

La singularitat del jaciment. Es tracta d'un cas únic, una edificació monumental. Arquitectura, ofrenes, inscripcions sobre materials diversos. Un jaciment agraït que pot donar molta informació. 

L'exposició vol destacar aquest caràcter excepcional. Dóna informació sobre personatges: alts funcionaris, esclaus, duumvirs d'Iluro i les seves aspiracions.

Es tracta ara d'integrar les noves i antigues excavacions  i obrir les portes del magatzem. Mostrar a la societat, treure'n profit didàctic. La vida dels romans a la comarca. La religió ens mostra la vida pública i la privada.

Quin criteri s'ha seguit per l'exposició? El material ha estat triat en funció del guió. Mostra 150 peces però només 5 són troballes de l'etapa actual. A aquesta qüestió respon l'entrevistat que es tracta de situar el jaciment en el seu context, Iluro, quines divinitats ens consten i quin tipus de persones varen freqüentar el lloc.  A la darrera etapa es va establir una granja camperola. 

Hi ha també la sort. Les excavacions dels anys 70 i 80 van recuperar molt de material i es va arribar a molta profunditat. Molt de material sumptuari: marbres, fragments d'escultures...L'etapa actual d'excavacions ens ha donat una inscripció que ens parla d'una família important d'Iluro, pare i fill. En canvi avui tenim mètodes que fa quaranta anys que ni es somiaven, com llavors i fragments biològics.

Dues divinitats conegudes: Neptú i el déu K, només present amb aquesta inicial. No sabem si van conviure o un va substituir l'altre. La religió romana era molt oberta i les pràctiques, diverses.

A la qüestió de si hi havia hagut un culte mistèric, el Dr. Revilla respon que inicialment s'havia identificat K amb Kautes, un dels acompanyants de Mitra, però el nombre d'inscripcions a Kautes (o Cautes) és molt escàs, i sempre amb el nom sencer. A Barcelona hi ha una altra inscripció amb la K. Pensa que possiblement K sigui una divinitat local. No hi ha dades per parlar de cultes orientals, més aviat era a ciutats grans, portuaries.

Joan Francesc Clariana aporta aquí raons per les quals podria ser Kautes, identificat així per Fabre, Mayer i Rodà (1), i també Mariner (2), esmenten un coronament d'altar amb una possible iconografia mitraica i altres inscripcions amb la K. (2) 

Com era arquitectònicament el santuari? Es tractava, no d'un edifici, sino d'un complex d'edificis, organitzats en dos eixos: N-S i E-O i potser una esplanada tancada per murs. Espai pensat per acollir persones, canalitzar-les per entrar en una banda o altra. Sabem que en algun moment va tenir un segon pis molt sòlid. Enlairat, visible des de lluny, però de fàcil accés.

Fases: materials fundacionals en l'època de Tiberi (20-40 dC). Fou en aquell moment en que Iluro (Mataró) es va convertir en municipi de ciutadans romans? Té això alguna relació amb la fundació del santuari? Hi ha una posterior fase de reforma (o potser vàries reformes), difícil de indentificar. Un segle després de la fundació es reconstrueix a escala monumental. Les èlits inverteixen. Potser lliberts acabalats que volien fer-se un lloc?  A finals del segle II o inicis del III, però, es produeix l'abandonament, no sabem si gradual o sobtat, potser el primer, i a partir d'aquí, comença el deteriorament i l'expoliació de materials. Hi ha també l'erosió, es tracta d'una zona en pendent. El sauló protegeix el que queda. Cap el segle V, una granja camperola.

S'ha pogut trobar a la granja camperola un gran dipòsit de vi, dues habitacions i un gran forn domèstic. Economia mixta agrícola, ramadera i artesana.  En canvi, i al contrari de les primeres opcions, Revilla no veu indicis de culte cristià. Postoriorment a aquesta granja, ja en època carolingia (s. VIII-IX), trobem indicis de dues parets i una llar.

Per què a l'exposició hi ha peces d'un altre jaciment com és la cova de les Encantades, de Montcabrer? Es tracta de mostrar un paisatge religiós, on la gent vivia, una època d canvis.

Podia haver estat una propietat imperial, com va apuntar la possibilitat, Mayer (4)? Revilla no ho creu. Les inscripcions d'un alt funcionari i dos esclaus imperials no significa que habitessin al lloc, podrien haver vingut a dipositar ofrenes.

Per acabar, explica l'entrevistat que resta per excavar el forn d'època tardana (carolingia), i no creu que quedi res més, el georadar no mostra res més. I ens convida a participar en les visites programades.

Podeu escoltar l'entrevista sencera en aquest enllaç del Grup d'Història del Casal.

(1) Georges FABRE, Marc MAYER, Isabel RODÀ, Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea. Mataró, 1983, pàgs. 97 a 100.

(2) Sebastià MARINER, "Nuevos testimonios de culto mitraico en el litoral de la Tarraconense" II Congreso internacional de culturas del Mediterráneo Occidental. Barcelona 1975. Publicat 1978. Article també a "Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 7-8, Mataró, 1978.

(3) Dedicarem una propera entrada a aquest debat sobre K.

(4) Jordi Pons, Territori i societat romana a Catalunya. Dels inicis al Baix Imperi. Pròleg de Marc Mayer, edicions 62, Barcelona,  1994.

Mapa a l'exposició, amb la procedència dels materials de pedra i marbre trobats a Can Modolell.

Una exposició dedicada a un jaciment singular: Can Modolell (Cabrera de Mar)

Imatge: Inscripció votiva sobre marbre, on es llegeix K·V(otum) · S(olvit)·L(ibens)·M(erito). És a dir: va complir lliurement el seu vot a K en la forma deguda. (Can Modolell, Cabrera de Mar, Barcelona).

El passat divendres 21 de novembre va tenir lloc al Museu de Mataró la inauguració que, amb el títol "Déus i pelegrins. El santuari romà de Can Modolell", està dedicada a aquest important jaciment, que està previst poguem visitar fins el 31 de maig de 2026, i que coincideix amb els 51 anys dels inicis de l'excavació. 

La mostra consta de 150 peces escollides, i estan també programades visites guiades al jaciment, que actualment pertany a la Fundació Burriac de Cabrera de Mar.

Can Modolell, descobert casualment el 1974, ha estat objecte de diverses campanyes d'excavació i estudis, destacant-ne dues: la de l'inici, duta a terme per la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, i la que va començar el 2017, on un equip conjunt de la Universitat de Barcelona i de la University of Victoria del Canadá, s'han dedicat a continuar l'excavació i a estudiar nombroses les peces i les estructures conservades, a fi de reconstruir la vida de les persones que visqueren a la zona.

Com ha destacat Víctor Revilla, actual director de les excavacions, es tracta d'un conjunt singular, doncs fins el present, no s'ha n'ha trobat cap de les seves característiques a la Península. Un santuari sumptuós, erigit per les èlits locals del que s'en conserven part dels murs. En una propera entrada resumirem l'entrevista que va tenir lloc a Mataró Ràdio al Dr. Revilla, perque pogueu conèixer més sobre Can Modolell. En la present entrada, ens limitarem a mostrar-vos algunes peces. Si ho voleu conèixer més, no us perdeu una visita a l''exposició.

Fotografies de Joan Francesc Clariana Roig, David Farell Garrigós i Francesc Navarro Bonamusa.

Foto: Francesc Navarro Bonamusa.

Inauguren l'exposició, d'esquerra a dreta: Anna Capella, directora del Museu, Víctor Revilla, arqueòleg responsable de l'exposició i Heidi Pérez, regidora de cultura de l'ajuntament de Mataró. Foto: David Farell.

Dos exvots de marbre: un altaret dedicat a K· D(eo) per L(ucius) Petreius, i una columna dedicada al mateix déu per Successus i Elaine, esclaus del Cèsar. Foto: David Farell.

Fragment escultòric en marbre. Foto: Joan Francesc Clariana.

Fragment de pintura mural. Foto: David Farell.

Un aspecte de l'exposició: Un escenari per al déus: el santuari. Foto: Joan Francesc Clariana.

Un altre aspecte de l'exposició: de pelegrins a camperols. Can Modolell al final de l'Antiguitat. Foto: Joan Francesc Clariana.

Alguns dels extraordinaris dibuixos de peces del jaciment que va fer l'artista mataroní Jordi Arenas els anys 70 i 80.

Esteve Rovira Rovira, un cabrerenc a Mauthausen

Imatge: Llamborda en memòria d'Esteva Rovira Rovira davant el lloc on va estar la seva casa.

Esteve Rovira Rovira fou un cabrerenc que va néixer el 5 de juny de 1898 i va morir assassinat a Gusen (sotscamp de Mauthausen) el 8 d'agost de 1941. 

El passat dia 9 de novembre va tenir lloc a Cabrera un homenatge a Esteve Rovira, amb assistència de membres actuals de la seva família, oradors i autoritats. Es va colocar una llamborda de bronze davant el que havia estat la seva casa, que ja no existeix.

Les primeres notícies que recordo sobre Esteve Rovira varen ser en un any del primer ajuntament democràtic, els primers 80, quan va arribar a l'ajuntament una carta d'Amical Mauthausen demanant notícies sobre ell i els descendents o familiars que pogués tenir. 

En aquell moment restaven encara persones que l'havien conegut i viscut la Guerra Civil, i va ser trascendental la memòria del cronista de Cabrera de Mar, Joan Vilalta Reixach. Les dades de Vilalta han estat recollides per Albert Calls, David Farell i Margarida Colomer i recollides en la seva biografia, per a la confecció de la qual va ser molt important l'entrevista que va fer la historiadora Margarida Colomer a la filla d'Esteve, Roser Rovira Freixenet (+ setembre 2025), una dona molt amable.

El setembre de 2004, l'ajuntament de Cabrera va fer un primer homenatge a Rovira.

Esteve Rovira i Rovira és esmentat per Montserrat Roig al seu Llibre Els catalans als camps nazis. (1)

Nascut al Molí d'en Llado el 5 de juny de 1898, a Cabrera de Mataró (el nom d'abans d'aquest poble), va ser activista cultural i va dur el cafè de la Societat Atlàntida. Va publicar dos escrits i alguna poesia al programa de la Festa Major i fins i tot va intentar dur endavant una revista El Cor del poble.

Va treballar a la fàbrica tèxtil Mañé-Ordeig, no va anar al front durant la Guerra Civil, i si va treballar en una fàbrica de material armamentístic. 

Estava casat amb Josefa Freixenet i Rovira(2), van tenir una filla, Roser.

Acabada la guerra, i per termor a possibles represàlies per part dels guanyadors, va haver d'exiliar-se a França on  va acabar detingut pels nazis el setembre de 1940, i traslladat a Gusen, sotscamp de Mauthausen, on van anar tants republicans espanyols. Ignorats pel govern de Franco.

Esmentat al Banc de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.

 Un supervivent de Mauthausen, Jaume Álvarez, va explicar:

"La chimenea del crematorio no paraba. Salía un olor agridulce. Nos mataban como a perros. A tiros, en el coche fantasma (un automóvil en el que te metían hasta asfixiarte), con gas o en el pasillo del crematorio: te decían que subieras a un altímetro para medirte y te daban el tiro en la nuca" (3)

No sabem exactament com va ser assassinat Esteve, però per una trista ironia va ser un 1 d'agost, quan el seu poble celebrava la festa major de sant Feliu.

En l'acte d'homentage va estar presents descendents d'Esteve Rovira. Els parlaments van anar a càrrec de Josep Calvet (Memorial Democràtic de Catalunya), Margalida Colomer i Rovira (historiadora i autora de la biografia de Rovira), Albert Calls i Xart (periodista), David Farell i Garrigós (historiador i coordinador de la Fundació Burriac), Óscar Fernández i Cuñado (Alcalde de Cabrera). Interpretà el Cant del Ocells al violí: Pau Alasà i Teixido (Escola de Música de Cabrera). Els oradors van recordar la vida d'Esteve Rovira, les circumstàncies d'aquella època terrible: Guerra Civil, represàlies, II Guerra Mundial, camps d'extermini, la recuperació de la seva memòria.

(1) Montserrat ROIG, Els catalans als camps nazis. Pàg. 419.

(2) Citada per Montserrat Roig, al mateix llibre i pàgina.

(3) Jaume ÁLVAREZ, "A mi me salvó el amor", a El País, 24 d'agost de 2004. Contraportada.

BIBLIOGRAFIA

Albert CALLS I XART, Margalida COLOMER i ROVIRA, David FARELL i GARRIGÓS, Jaume MOLINAS i ROCA, Joan VILALTA i REIXACH. Esteve Rovira i Rovira (1898-1941) In memoriam. Cabrera de Mar, novembre 2025.

Imatges: portada de l'opuscle publicat per a l'homenatge. Carrer actual on havia estat la casa d'Esteve Rovira, amb la llamborda.

Algunes imatges de l'homenatge a Esteve Rovira el 9 de novembre de 2025. Fotos de Joan Francesc Clariana, David Farell i Josep M Rovira.

Vídeo: Pau Alasà i Teixidó (Escola de Música de Cabrera) interpreta el cant dels ocells amb els familiars d'Esteve Rovira.

Una imatge del públic assistent.

Un moment de la intervenció de Margalida Colomer.

Cicle de conferències sobre la revolució neolítica

 

A partir del dijous 20 de novembre fins el 4 de desembre, el Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM) organitza un cicle de conferències i activitats que, amb el nom de "La revolució neolítica", ens posarà al dia sobre aquest periode històric i el que en sabem a la comarca del Maresme.

Les sessions tindran lloc a la sala d'actes Josep Garcia Oliver de la Biblioteca popular.

Podeu veure i descarregar el programa a la web del centre.

Festival Reviu Ilturo 2025. Fotos (y 5)

 Més fotos de la mostra de dibuixants. Fins l'any vinent. Fotos: Joan Francesc Clariana Roig.

Festival Reviu Ilturo 2025. Fotos (4).

 Més fotos de la mostra de dibuixants del dia 12 d'octubre. Sens dubte, tenim grans artistes, els seus passats devien treballar als murals de Pompeia. Demà publicarem les darreres fotos. Fotografies de Joan Francesc Clariana Roig.