L'organització del territori a l'antiga Laietània explicada per Maria Carme Belarte

 

Imatge: reconstrucció hipotètica del poblat ibèric de Burriac, segons Josep M. Rovira. Font: Cabrera de Mar. Patrimoni i arqueologia. 

Maria del Carme Belarte, arqueòloga i professora, va donar una conferència el passat 17 de març, sobre el tema L'organització del territori a l'antiga Laietània, la podeu seguir en aquest enllaç del Museu d'Història de Barcelona.

Una interessant explicació de la que intentarem resumir alguns punts.

-Els laietans són un dels pobles ibers citats per autor antics, com el geògraf grec Estrabó (63 aC - 24 dC). Els límits territorials abastaven aproximadament les actuals comarques del Maresme, el Barcelonès, el Baix Llobregat i el Vallès, entre el Tordera i el Llobregat. El territori ha estat objecte d'una activitat arqueològica intensa, essent Santa Coloma de Gramanet, el 1904, la pionera. (1)

-La tesi doctoral de Joan Sanmartí establí una divisió entre els diversos hàbitats laietans, segons les seves característiques: 1) Poblats grans, entre els que trobariem  ciutats-estat. 2) Viles o ciutats de segon ordre. 3) Petits poblats. 4) Castells i fortaleses. 5) Cases de camp.

-La Dra. Belarte exposà i va descriure  exemples de cada cas.

-Poblats grans, com Burriac i Ullastret (2), considerats com a ciutats-estat. Les restes de Burriac, capital dels laietans, es troba de cara al mar, a la vessant sud de la muntanya d'aquest nom, a Cabrera de Mar, des d'on podien controlar el territori. Era una ciutat emmurallada, amb torres. Conté restes d'edificacions, entre les que destaquen un edifici de grans dimensions que anomenem "públic". Ha estat objecte de diverses actuacions arqueològiques, com les del mataroní Marià Ribas. Actualment, des de 2017, és objecte d'un pla sistemàtic per part de la Universitat de Barcelona, a la zona sud on hi ha les restes d'una monumental porta de la muralla ja de l'època de la romanització. 

-A la mateixa Cabrera de Mar, i externament al poblat, s'han exhumat les úniques tres necròpolis d'incineració iberes trobades a Catalunya: Turó dels Tres Pins, Can Rodon i Cal Ros. ¿Podrien correspondre a una aristocràcia guerrera?  

-La conferenciant parlà de Barkeno, nom citat en les fonts i que apareix en monedes, i que podria ser l'origen de Barcelona. Unes excavacions a Montjuic han exhumat unes sitges de grans dimensions, una de les quals tenia una capacitat de 80.000 litres. S'ha trobat també ceràmica d'importació (grega, etrusca i itàlica) i les restes d'un carro. La falta de estructures com muralles, però, no permet identificar la zona com un poblat.     

-Ciutats de segon ordre: restes d'un poblat iber al turó de la Rovira (Barcelona), amb sitges (10.000 de capacitat la major), restes de construcció i ceràmica d'importació, podria haver tingut 3 ha. d'extensió; el Puig del Castell de Cànoves i Samalús, al Parc natural del Montseny, com a hipòtesi va senyalar que podria tractar-se de l'antiga Lauro, nom que apareix en monedes. Es creu podria haver tingut 4 ha. Un altre poblat és al turó de Ca n'Olivé a Cerdanyola,  on s'han exhumat fragments escultòrics, restes de muralla, un conjunt de sitges, indicis d'activitat metalúrgica i ceràmica d'importació. Se li calculen unes 2 ha. d'extensió.  

-Poblats petits i fortificacions, la Dra. Belarte cita com a exemples el llogaret fortificat de Puig Castellar, a Santa Coloma de Gramenet, d'uns 400 m2, on s'hi troben restes de cases adosades a la muralla, eines de ferro i un crani enclavat. Altres llocs que poden correspondre a aquest tipus d'hàbitat són: Les Maleses (Montcada i Reixac) Castellruf, turó Gros de Céllecs (Òrrius), Turó del Vent (Santa Coloma de Farnés). Aquest darrer es un assentament partit: una part petita d'hàbitat i l'altre d'activitat econòmica especialitzada en el teixit (telers).

Cases de camp, com a exemple va citar la conferenciant Can Calvet (Santa Coloma de Gramenet) i els petits establiments agrícoles al voltant de Burriac.

La romanització va comportar tot uns nous tipus d'assentaments,l'expansió dels sistema de vil.les i ciutats com Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona) o Blandae (Blanes).

Acabada la conferència, els assistents varen plantejar qüestions interessants. Una pregunta fou per què no s'han trobat més necròpolis d'incineració d'època ibera, només les de Cabrera de Mar. Una qüestió sobre la que hi si poden plantejar hipòtesi pero que, per ara, no tenen resposta.

(1) Els laietans són citats per Estrabó (Geographia, III, 4,8), Claudi Ptolemeu (Geographia, II, 6,18) i Plini el Vell (Naturalis Historia, III, 4,21).

(2) Capital de la tribu ibera dels indigets.

 Imatge: part de l'anomenat "edifici públic" de Burriac, situat al costat de la muralla, a Llevant, foto de l'any 1984.

Imatge: Torre occidental de la muralla de Burriac, foto de l'any 1984.

Imatge: Entrada sud la la muralla de Burriac, ja de l'època de la romanització. foto de l'any 2012

Dolia i espais de magatzem al Maresme

 

Imatge: dolia conservats al museu de Mataró.

El dolium (plural dolia), és un recipient de grans dimensions, fet de fang cuit i de forma globular, emprat a l'imperi romà per a l'emmagatzamatge de vins, olis, salses, menjar...

Marta Prevosti Monclús, Ramon Coll Monteagudo i Joan Francesc Clariana Roig, són autors d'un article que amb el nom de "Dolia i espais de magatzem a la comarca del Maresme. Proposta de catàleg de segells i inscripcions", ha estat publicat per l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC).

"Per la seva especialització agrària en la producció del vi a l'època romana, el Maresme és una regió on s'han documentat dolia en abundància" (Prevosti, Coll i Clariana: Dolia i espais d'emmagatzamatge... pàg. 127).

El Maresme, dins l'antiga Laietània, fou un espai d'una prompta i profunda romanització. A finals del segle II aC s'assenten els romans a la vall de Cabrera, i després a Iluro (Mataró). 

Expliquen els autors que els primers indicis de cel·les vinàries es daten a finals de la República, i els més antics són d'àmbit urbà, con son els casos del poblat de Burriac i d'Iluro. El fenòmen es generalitza ben aviat al camp. (pàg. 133).

"El sistema de la vila s'expansiona aviat i proliferen els centres productors de vi, amb espais de premsat, lacus per a l'elaboració del vi i cel.les vinàries, així com les terrissaries que produïen àmfores vinàries (...) Dins d'aquest context d'activitat econòmica entorn de la vinya i el vi, es documenta la presència abundant de dolia" (Prevosti, Coll i Clariana: "Dolia i espais d'emmagatzamatge... pàg. 128)

Dins l'article, els autors se centren especialment en els segells i l'epigrafia conservats a les peces o fragments, recollint també els magatzems de dolia. Lamenten que el poc espai del que disposen per publicar, els obligui a cenyir-se a la confecció d'un catàleg i unes breus conclusions.

Malgrat les limitacions de l'espai, els autors publiquen una àmplia relació dels jaciments. poblacions i referències bibliogràfiques on s'han documentat dolia o fragments de dolia al Maresme.

Les dolia es segellaven amb taps, opercula i se n'han pogut recuperar, però també es podien segellar amb tegulae i morter de calç. (pàg. 133).

Pel que toca al tipo d'estampilles impreses a les peces, els autors fan la següent classificació:

-Segells ante concturam anepigrafiats. És a dir, estampillats abans de coure el dolium. Generalment consistien en motius geomètrics.

-Segells ante cocturam amb epígrafs ibèrics.

-Segells ante concturam amb epígrafs llatins.

-Inscripcions ibèriques en dolia post cocturam, és a dir, després de coure el dolium.

-Inscripcions de capacitat en dòlia, post cocturam. És a dir, fent referència a la mesura de capacitat del dolium.

Aquesta classificació va acompanyada d'imatges de les peces esmantades, en un exhaustiu inventari.

Indiquem, finalment, algunes de les conclusions a que arriben els autors:

-La notable presència de dolia i fragments als registres arqueològics del Maresme, que testimonien la seva importància dins l'economia de la zona. 

"Si bé els dolia s'usaven per l'emmagatzamatge de gra, vi i oli, en el cas present responen majoritàriament a l'economia del vi, que va constituir l'especialització agrària de la zona que tractem" (Dolia i espais d'emmagatzamatge... pàg. 144).

"Destaca la quantitat notable de magatzems de dolia documentats, que constitueixen un dels indicis importants de l'existència de celle vinarie. (Dolia i espais d'emmagatzamatge... pàg. 144).

-Es troben segells repetits en espais allunyats, sigui pel radi d'abast d'una terrissaria o pel desplaçaments dels obrers especialitzats. 

-Sembla que en un periode inicial, els indígenes van tenir un paper important, no sabem si com a mà d'obra o propietaris.

Un treball interessant, que contribueix a explicar trets de l'economia de l'actual Maresme en l'època romana, com a plantejar hipòtesi sobre el paper del ibers en aquesta economia.

Marta PREVOSTI MONCLÚS, Ramon COLL MONTEAGUDO i Joan Francesc CLARIANA ROIG,  "Dolia i espais de magatzem a la comarca del Maresme. Proposta de catàleg de segells i inscripcions" Publica Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona, 2024. Treball possible gràcies al projecte de recerca "Amphorae Ex Hispania: Sistematización y Accessibilidad de los centros de producción".

Imatge: un altre ús dels dolia: per contenir el menjar que se servia en aquesta caupona d'Herculaneum (Itàlia).

Ibers i romans a Premià, conferència de Ramon Coll

 

L'arqueòleg Ramon Coll Monteagudo donará una conferencia sobre el tema: Ibers i romans a Premià (550 a.c-600 d.c.). Història de l'ocupació del territori en l'edat antiga.

Dia i hora: Dimarts, 8 d'abril, a les 18,30

Lloc: Biblioteca Martí Rosselló. Carretera de Vilassar de Dalt, 100 Premià de Mar.

Les restes de l'assentament romà de Cabrera de Mar

Imatges: estructures de l'assentament romà d'època republicana a Cabrera de Mar.

El descobriment  d'un assentament romà republicà a Cabrera de Mar ha estat una fita de l'arqueologia i la història, per antiguitat de les restes i considerar-se un possible centre administratiu i difusor de la romanització a la zona. La seva cronologia s'ha establert entre el darrer quart del segle II aC. i el primer quart del segle I aC. Conegudes són les restes d'una domus a Can Benet, un forn d'àmfores i unes termes a Ca l'Arnau.

Menys conegudes són les estructures de l'assentament pertanyents a cases, tallers o magatzem. Tristement, aquestes resten entre les herbes. A prop, s'està construïnt un aparcament per cotxes.

Vegeu: la Ilturo romana republicana en aquest bloc, conferència de l'arqueòleg Albert Martín.

Jornades sobre la rajola catalana a Mataró

 

Imatge: Rajola de Cal Conde (Cabrera de Mar). Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Entre els dies 10 de febrer i 8 de març, tindran lloc  unes jornades organitzades pel Centre d'Estudis  d'Arqueologia i Història de Mataró, sobre el tema "La rajola catalana. Una finestra oberta al passat", jornades coordinades pel doctor Josep Antoni Cerdà Mellado. 

Unes jornades que ens poden permetre entendre millor la història i la societat dels segles XVII i XVIII. Hi haurà conferències i visites guiades. Col.laboren Cultura Mataró i Biblioteca Popular.

Podeu trobar informació i descarregar el programa en aquesta web de l'Ajuntament de Mataró.

Les incripcions dels glandes de Can Genissans (Mataró)

Bala de Can Genissans. Imatge procedent del llibre de Joaquin Garcia Rosselló Iluro. Una ciutat per descobrir. Patronat Municipal de Cultura, 1999.

Jaume Noguera Guillén, de la Universitat de Barcelona, Jordi López Vilar, de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i Eduard Ble Gimeno, de la Universitat de Barcelona, són autors d'un interessant treball que vol donar a conèixer la troballa de 189 glandes o bales de fona de plom, exhumades en una cisterna romana de Can Genissans (Mataró). La importància de la troballa augmenta perque aquests projectils presenten 38 epígrafs i símbols: 29 amb la inscripció CAL, 8 amb un símbol que creuen els autors pot ésser un águila esquematitzada amb les ales exteses i un exemplar amb el símbol fulmen (llamp).

La ciutat romana d'Ilturo fou objecte de grans reformes en època d'August. Fou en aquest moment que es pot datar la cisterna de Can Genissans, un moment final en que es va utilitzar com a abocador, i on, entre d'altres objectes, s'hi deixaren els projectils esmentats.

Tres moments d'excavacions han tingut lloc a l'indret conegut com Can Genissans a Mataró (Barcelona). La primera per part d'un equip de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, al carrer Sant Francesc d'Assís núm 16. Posteriorment, el 2001, una nova intervenció durant les obres de rehabilitació d'un edifici en el núm. 15 del mateix carrer. El 2003 s'hi va realitzar una nova intervenció. El conjunt ha permèrs identificar la ja esmentada cisterna i les seves característiques. Possiblement fou construïda durant la fundació de la ciutat i es va començar a reomplir en els darrers decennis del segle I aC, condemnant-se entre els anys 15/10 aC i el canvi d'era. Presentaba unes dimensions de 35 x 13 x 2,60. 

Els materials ceràmics ja han estat objecte d'un estudi. Els autors se centren ara en els metàl.lics, a saber: Una punta de fletxa de bronze; el peu i el pont d'una fíbula, molt desgastada: dos peces circulars, identificades com a phalarae, ornaments de cavalleria; 9 monedes: una en el nivell superficial, de Carles I, i 8 més, encunyacions indígenes de seques iberes o de l'època de la república romana; 189 glandes o projectils de fona, de plom, fabricats en diversos motlles. 166 peces ho foren en un motlle univalve, presentant una cara plana, 21 peces són bivalves, tres de perfil fusiforme i finalment, hi ha dues peces deformades.

El conjunt de peces de plom pesa en total 11.449 g, el que fa pensar als autors que no els duia un únic soldat, tractant-se d'una càrrega excessiva. 

Un dels aspectes més interesants de l'estudi dels projectils són les inscripcions i símbols, com hem comentat al principi. Centrant-nos en l'epígraf CAL, els autors elaboren diverses hipòtesis sobre la seva significació. Per la cronologia, els sitúen en el segle I aC. Descartant el context de les guerres Sertorianes o les de Cèsar contra Pompeu per manca de parale.lelismes, consideren que els millors candidats són els conflictes contra els pobles ceretans, i després, els càntabres i asturs. Dins aquest possible context està el personatge de Cneu Domici Calví, procònsul d'Hispània entre els anys 39 i 37 Ac., que creuen els autors com a més probable.

Però també tenen esl autors una altra possible hipòtesi: CAL podria significar Cal(ca), imperatiu de la tercera persona del verb  calcare, és a dir, trepitjar, abatre, ferir a l'enemic. 

Com podeu llegir, un interessant estudi que ens permet conèixer un aspecte més de la història, i no només la d'Iluro, sino aspectes de la guerra a l'època romana.

Jaume NOGUERA GUILLÉN, Jordi LÓPEZ VILAR, Eduard BLE GIMENO, "Glandes inscriptae procedentes de la ciudad romana de Iluro (Mataró, Barcelona), a Gladius. Estudios sobre armas antiguas, arte militar y vida cultural en oriente y occidente, núm 44. Enero-Diciembre 2024.