Imatge: Llamborda en memòria d'Esteva Rovira Rovira davant el lloc on va estar la seva casa.
Esteve Rovira Rovira fou un cabrerenc que va néixer el 5 de juny de 1898 i va morir assassinat a Gusen (sotscamp de Mauthausen) el 8 d'agost de 1941.
El passat dia 9 de novembre va tenir lloc a Cabrera un homenatge a Esteve Rovira, amb assistència de membres actuals de la seva família, oradors i autoritats. Es va colocar una llamborda de bronze davant el que havia estat la seva casa, que ja no existeix.
Les primeres notícies que recordo sobre Esteve Rovira varen ser en un any del primer ajuntament democràtic, els primers 80, quan va arribar a l'ajuntament una carta d'Amical Mauthausen demanant notícies sobre ell i els descendents o familiars que pogués tenir.
En aquell moment restaven encara persones que l'havien conegut i viscut la Guerra Civil, i va ser trascendental la memòria del cronista de Cabrera de Mar, Joan Vilalta Reixach. Les dades de Vilalta han estat recollides per Albert Calls, David Farell i Margarida Colomer i recollides en la seva biografia, per a la confecció de la qual va ser molt important l'entrevista que va fer la historiadora Margarida Colomer a la filla d'Esteve, Roser Rovira Freixenet (+ setembre 2025), una dona molt amable.
El setembre de 2004, l'ajuntament de Cabrera va fer un primer homenatge a Rovira.
Esteve Rovira i Rovira és esmentat per Montserrat Roig al seu Llibre Els catalans als camps nazis. (1)
Nascut al Molí d'en Llado el 5 de juny de 1898, a Cabrera de Mataró (el nom d'abans d'aquest poble), va ser activista cultural i va dur el cafè de la Societat Atlàntida. Va publicar dos escrits i alguna poesia al programa de la Festa Major i fins i tot va intentar dur endavant una revista El Cor del poble.
Va treballar a la fàbrica tèxtil Mañé-Ordeig, no va anar al front durant la Guerra Civil, i si va treballar en una fàbrica de material armamentístic.
Estava casat amb Josefa Freixenet i Rovira(2), van tenir una filla, Roser.
Acabada la guerra, i per termor a possibles represàlies per part dels guanyadors, va haver d'exiliar-se a França on va acabar detingut pels nazis el setembre de 1940, i traslladat a Gusen, sotscamp de Mauthausen, on van anar tants republicans espanyols. Ignorats pel govern de Franco.
Esmentat al Banc de la Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.
Un supervivent de Mauthausen, Jaume Álvarez, va explicar:
"La chimenea del crematorio no paraba. Salía un olor agridulce. Nos mataban como a perros. A tiros, en el coche fantasma (un automóvil en el que te metían hasta asfixiarte), con gas o en el pasillo del crematorio: te decían que subieras a un altímetro para medirte y te daban el tiro en la nuca" (3)
No sabem exactament com va ser assassinat Esteve, però per una trista ironia va ser un 1 d'agost, quan el seu poble celebrava la festa major de sant Feliu.
En l'acte d'homentage va estar presents descendents d'Esteve Rovira. Els parlaments van anar a càrrec de Josep Calvet (Memorial Democràtic de Catalunya), Margalida Colomer i Rovira (historiadora i autora de la biografia de Rovira), Albert Calls i Xart (periodista), David Farell i Garrigós (historiador i coordinador de la Fundació Burriac), Óscar Fernández i Cuñado (Alcalde de Cabrera). Interpretà el Cant del Ocells al violí: Pau Alasà i Teixido (Escola de Música de Cabrera). Els oradors van recordar la vida d'Esteve Rovira, les circumstàncies d'aquella època terrible: Guerra Civil, represàlies, II Guerra Mundial, camps d'extermini, la recuperació de la seva memòria.
(1) Montserrat ROIG, Els catalans alls camps nazis. Pàg. 419.
(2) Citada per Montserrat Roig, al mateix llibre i pàgina.
(3) Jaume ÁLVAREZ, "A mi me salvó el amor", a El País, 24 d'agost de 2004. Contraportada.
BIBLIOGRAFIA
Albert CALLS I XART, Margalida COLOMER i ROVIRA, David FARELL i GARRIGÓS, Jaume MOLINAS i ROCA, Joan VILALTA i REIXACH. Esteve Rovira i Rovira (1898-1941) In memoriam. Cabrera de Mar, novembre 2025.
Imatges: portada de l'opuscle publicat per a l'homenatge. Carrer actual on havia estat la casa d'Esteve Rovira, amb la llamborda.
Algunes imatges de l'homenatge a Esteve Rovira el 9 de novembre de 2025. Fotos de Joan Francesc Clariana, David Farell i Josep M Rovira.
Una imatge del públic assistent.
Un moment de la intervenció de Margalida Colomer.
