Un aspecte de l'exposició. Foto: Francesc Navarro.
El passat 27 de novembre, a Ràdio Mataró, dins les tertúlies d'història que organitza el Grup d'Història del Casal, va ser entrevistat el Dr. en arqueologia Víctor Revilla Calvo, responsable de les actuals excavacions de Can Modolell i de l'exposició que hi ha al Museu de Mataró.
Els entrevistadors van ser: Imma Bassols, Joan Francesc Clariana i Jaume Vellvehí, historiadors i arqueòlegs, membres del Centre d'Estudis i Arqueologia i Història de Mataró i del Grup d'Història del Casal. Joan Francesc Clariana és un dels majors investigadors dels materials del jaciment, especialment de la ceràmica romana.
Intentarem resumir els punts més destacats de la entrevista.
Explica el Dr. Revilla que l'activitat dels deus primers anys de l'excavació (1974-1984) va ser la preservació i posta en valor del jaciment.
La singularitat del jaciment. Es tracta d'un cas únic, una edificació monumental. Arquitectura, ofrenes, inscripcions sobre materials diversos. Un jaciment agraït que pot donar molta informació.
L'exposició vol destacar aquest caràcter excepcional. Dóna informació sobre personatges: alts funcionaris, esclaus, duumvirs d'Iluro i les seves aspiracions.
Es tracta ara d'integrar les noves i antigues excavacions i obrir les portes del magatzem. Mostrar a la societat, treure'n profit didàctic. La vida dels romans a la comarca. La religió ens mostra la vida pública i la privada.
Quin criteri s'ha seguit per l'exxposició? El material ha estat triat en funció del guió. Mostra 150 peces però només 5 són troballes de l'etapa actual. A aquesta qüestió respon l'entrevistat que es tracta de situar el jaciment en el seu context, Iluro, quines divinitats ens consten i quin tipus de persones varen freqüentar el lloc. A la darrera etapa es va establir una granja camperola.
Hi ha també la sort. Les excavacions dels anys 70 i 80 van recuperar molt de material i es va arribar a molta profunditat. Molt de material sumptuari: marbres, fragments d'escultures...L'etapa actual d'excavacions ens ha donat una inscripció que ens parla d'una família important d'Iluro, pare i fill. En canvi avui tenim mètodes que fa quaranta anys que ni es somiaven, com llavors i fragments biològics.
Dues divinitats conegudes: Neptú i el déu K, només present amb aquesta inicial. No sabem si van conviure o un va substituir l'altre. La religió romana era molt oberta i les pràctiques, diverses.
A la qüestió de si hi havia hagut un culte mistèric, el Dr. Revilla respon que inicialment s'havia identificat K amb Kautes, un dels acompanyants de Mitra, però el nombre d'inscripcions a Kautes (o Cautes) és molt escàs, i sempre amb el nom sencer. A Barcelona hi ha una altra inscripció amb la K. Pensa que possiblement K sigui una divinitat local. No hi ha dades per parlar de cultes orientals, més aviat era a ciutats grans, portuaries.
Joan Francesc Clariana aporta aquí raons per les quals podria ser Kautes, identificat així per Fabre, Mayer i Rodà (1), i també Mariner (2), esmenten un coronament d'altar amb una possible iconografia mitraica i altres inscripcions amb la K. (2)
Com era arquitectònicament el santuari? Es tractava, no d'un edifici, sino d'un complex d'edificis, organitzats en dos eixos: N-S i E-O i potser una explanada tancada per murs. Espai pensat per acollir persones, canalitzar-les per entrar en una banda o altra. Sabem que en algun moment va tenir un segon pis molt sòlid. Enlairat, visible des de lluny, però de fàcil accés.
Fases: materials fundacionals en l'època de Tiberi (20-40 dC). Fou en aquell moment en que Iluro es va convertir en municipi de ciutadans romans? Té això alguna relació amb la fundació del santuari? Hi ha una posterior fase de reforma (o potser vàries reformes), difícil de indentificar. Un segle després de la fundació es reconstrueix a escala monumental. Les èlits inverteixen. Potser lliberts acabalats que volien fer-se un lloc? A finals del segle II o inicis del III, però, es produeix l'abandonament, no sabem si gradual o sobtat, potser el primer, i a partir d'aquí, comença el deteriorament i l'expoliació de materials. Hi ha també l'erosió, es tracta d'una zona en pendent. El sauló protegeix el que queda. Cap el segle V, una granja camperola.
S'ha pogut trobar a la granja camperola un gran dipòsit de vi, dues habitacions i un gran forn domèstic. Economia mixta agrícola, ramadera i artesana. En canvi, i al contari de les primeres opcions, Revilla no veu indicis de culte cristià. Postoriorment a aquesta granja, ja en època carolingia (s. VIII-IX), trobem indicis de dues parets i una llar.
Per què a l'exposició hi ha peces d'un altre jaciment com és la cova de les Encantades, de Montcabrer? Es tracta de mostrar un paisatge religiós, on la gent vivia, una època d canvis.
Podia haver estat una propietat imperial, com va apuntar la possibilitat, Mayer (4)? Revilla no ho creu. Les inscripcions d'un alt funcionari i dos esclaus imperials no significa que habitessin al lloc, podrien haver vingut a dipositar ofrenes.
Per acabar, explica l'entrevistat que resta per excavar el forn d'època tardana (carolingia), i no creu que quedi res més, el georadar no mostra res més. I ens convida a participar en les visites programades.
Podeu escoltar l'entrevista sencera en aquest enllaç del Grup d'Història del Casal.
(1) Georges FABRE, Marc MAYER, Isabel RODÀ, Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea. Mataró, 1983, pàgs. 97 a 100.
(2) Sebastià MARINER, "Nuevos testimonios de culto mitraico en el litoral de la Tarraconense" II Congreso internacional de culturas del Mediterráneo Occidental. Barcelona 1975. Publicat 1978. Article també a "Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 7-8, Mataró, 1978.
(3) Dedicarem una propera entrada a aquest debat sobre K.
(4) Jordi Pons, Territori i societat romana a Catalunya. Dels inicis al Baix Imperi. Pròleg de Marc Mayer, edicions 62, Barcelona, 1994.
Mapa a l'exposició, amb la procedència dels materials de pedra i marbre trobats a Can Modolell.
