Un taller d'àmfores a la serralada litoral del Montnegre

Imatge: Àmfora reconstruïda de Can Collet forma Dressel 2-4. Publicada a l'article esmentat. Autor de la fotografia: Joan Francesc Clariana.
Ramon Jàrrega Domínguez i Joan Francesc Clariana Roig són autors d'un article publicat a Monografías ex officina Hispana I, titulat "Un atípico centro productor de ánforas de la forma Dressel 2-4 en la Layetania. El taller de Can Collet "Llinars del Vallés, Vallés Oriental, Barcelona)".
En aquest article, els autors analitzen els materials amfòrics exhumats en una singular figlina de Llinars del Vallès (Vallès Oriental).
Singular figlina per la seva situació, ja que es localitzà en un lloc elevat, a la serralada del Montnegre, a uns 200 metres d'altitud, propera al canvi de vessant, essent el més freqüent que aquests tallers es trobin en el pla. Aquest establiment és conegut amb el nom de Can Collet.
Els autors senyalen la causa d'aquesta infreqüent situació del taller: trobar-se en una zona de terrenys argilosos i a prop d'un camí, des d'on partirien per a la seva distribució posterior; l'existència d'una font propera, que proporcionaria l'aigua necessària, reforça aquesta hipòtesi (Pàg. 411).
Els descobriments de restes àmfòriques a Can Collet es remonten anys enrere; el 1932, membres de l'Agrupació Excursionista de Granollers varen dur a terme una petita excavació, en la que sembla descobriren les restes d'un forn; L'arqueòleg Alberto Balil va efectuar  prospeccions posteriors, el resultat de les quals es publicaren l'any 1953, i més tard hi varen treballar Ricard Pascual i un equip de membres de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró. (Pàg. 411)
L'any 1968, en obrir una rasa per a la distribució d'aigües es varen fer nous i importants descobriments:
(...)un conjunto de ánforas casi completas de la forma Dressel 2-4, que fueron destruídas sin ningún control científico, pero de las que se recuperaron nueve ejemplares. Pocos días más tarde se inició la búsqueda de más ánforas en los alrededores, y se halló, a un metro de profundidad, un par de docenas de ánforas colocadas en fila y vueltas cabeza abajo, alineadas a lo largo de unos 9 metros; en un extremo de esta alineación se hallaron dos ánforas superpuestas en dirección horizontal. (...) Finalmente, en fecha indeterminada, un corrimiento de tierras producido en el margen de un campo situado junto a la actual masía de Can Collet, (...) puso al descubierto nuevos ejemplares. (Pags. 411-412)
L'establiment de Can Collet, estava associat a una vil.la o es tractava d`un centre productor sense relació aparent amb cah hàbitat concret? No ho sabem de cert, ens diuen els autors, si bé els treballs agrícoles en època romana estan documentats, per l'existència de materials que permeten pensar en el conreu de la vinya i en que probablement es duia a terme el procés de transformació i envasat a la mateixa zona. (Pàg. 412)
L'escassetat de materials associats i la manca d'un context estatigràfic clar (Pag. 417), a causa aquest darrer fet de les condicions en que van ser exhumades les peces en els seus primers temps, fan difícil concretar massa sobre el significat de la figlina de Can Collet. La majoria de materials localitzats, corresponen a àmfores del tipus Dressel 2-4, i en molt poca quantitat, de la forma Pascual I. (Pàgs. 413 i 417). Sobre la data de producció, conclouen els autors:
La presencia de escasos fragmentos de de la forma Pascual I indican un inicio de la producción en tiempos de Augusto o Tiberio; sin embargo, la forma Dressel 2-4 permite deducir que el periodo más importante se fecha en plena época julio-claudia, el menos entre Claudio y Nerón. (Pàg. 417).
És important senyalar també que les àmfores presenten en alguns casos segells en el pivot, i menys habitualment en el llavi. Són textos tan minsos que:
No sabemos si hacen referencia al propietario de un fundus, un negotiator, un figlinarius o un esclavo del taller. (Pàg. 414)
Les àmfores del taller de Can Collet, servien possiblement per envasar la producció vinícola de la zona, que en part devia ésser transportada potser fin a Iluro (Mataró) i distribuïda per via marítima i en part cap a l'interior. (Pàg. 411)
BIBLIOGRAFIA
Ramón JARREGA DOMÍNGUEZ i Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Un atípìco centro productor de ánforas de la forma Dressel 2-4 en la Layetania. El taller de Can Collet (Vallés Oriental, Barcelona)" dins Hornos, talleres y focos de producción alfarera en Hispania, Monografias Ex Officina Hispana I. Editores científicos D. Bernal, L.C. Juan, M. Bustamente, J.J. Díaz y A.M. Sáez. Universitat de Cádiz, 2013.
Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC).

XVII Fira Iberoromana a Cabrera de Mar

El propers dies 31 de maig, 1 i 2 de juny tindrà lloc a Cabrera de Mar (Maresme), la XVII Fira Iberomana. Podeu trobar informació en la web de l'Ajuntament de Cabrera de Mar.
Aquesta fira coincideix amb el III Festival Laietània, que tindrà lloc en diversos pobles del Maresme, i que vol recrear de manera lúdica i didàctica el passat de la comarca; podeu consultar la programació aquí.
Foto: una imatge de la XVI Fira Iberoromana, que va tenir lloc al 2011. Autor: Francesc Garí i Lleixa.

La cisterna romana del carrer sant Francesc d'Assís de Mataró, un estudi de Carme Puerta

L'arqueòloga Carme Puerta és autora d'un interessant treball sobre una cisterna exhumada en el carrer sant Francesc d'Assís de la ciutat de Mataró (Barcelona), la Iluro romana: “Els contexts augustinians de la cisterna romana del carrer sant Francesc d'Assís(Mataró)"; l'article ha estat publicat a la web InterClassica, i inclou les aportacions dels anteriors arqueòlegs que hi van treballar.

Aquesta obra, amortitzada segons sembla poc abans del canvi d'era, així com el material que s'hi ha exhumat, ens transmet la visió d'una ciutat romana amb una gran activitat econòmica (Pàg. 124).

Les restes de la cisterna foren exhumats en diferents periodes d'excavació: 1979-1980; 2001 i 2003. En trobar-se en una zona urbana, el motiu de les intervencions va ser la realització d'obres en la zona.

Els anys 1979-1980, unes reformes en una casa, van motivar una excavació arqueològica dirigida per Josep A. Cerdà Mellado. Es va excavar un gran dipòsit del qual es desconeixen els límits:

A aquesta estructura pertenyia un mur de 0,60 m d'amplada, perpendicular a la façana de l'actual edifici i construit amb pedres de mides diverses lligades amb morter de calç. D'aquest mur es va poder comprovar que tenia una llargada no inferior a 14 metres i que conservava una alçada de 2,65 metres. Per la cara interna estava arrebossat amb opus signinum, de les mateixes característiques que els fons de l'estructura de la qual es van poder documentar 4 m2. L'amortització, poc abans dels canvi d'era indicava que es tractava d'una gran obra pública construïda en els primers temps de la ciutat romana. (Pag. 113).

L'any 2001, amb motiu de la remodelació d'un altra edifici, es va dur a terme una nova intervenció arqueològica, dirigida en aquesta ocasió per Esther Rodrigo Requena, i en la que es van obrir dues cales de sondeig:

La cala situada a prop de la façana va proporcionar un potent nivell arqueològic anterior al canvi d'era que cobria un paviment d'opus signinum que es va interpretar com el fons d'un dipòsit d'aigua. (Pàg. 113).

L'any 2003 va tenir lloc una tercera excavació, limitada per les dificultats de les estructures modernes existents:

Malgrat tot, en aquesta intervenció, es van poder documentar dos murs (…) de 0,60 m de gruix i que formaven part d'una mateixa estructura. Els murs estaven construïts amb pedra mitjana lligada amb morter de calç i tenien una de les cares arrebossades amb un revestiment d'opus signinum. (Pag. 114).

En resum, pel que fa a les estructures:

De la informació que s'obtingué de les tres excavacions es va interpretar que la estructura documentada era una gran cisterna de mides considerables -13 metres d'amplada, 35 metres de llargada i una profunditat no inferior a 2,60 metres- que tenia els murs fabricats amb pedres lligades amb morter de calç i les cares internes revestides amb una gruixuda capa d'opus signinum.

Aquest gran dipòsit, situat en el plànol hipotètic de la ciutat d' Iluro, encaixa perfectament en una de les insulae ocupant un terç d'un actus, tenia una superfície de 445 m2 i una capacitat de 1183 m3. Una estructura d'aquestes característiques havia de ser una construcció pública perfectament planificada.

La cisterna estava situada a la part alta de la ciutat amb la finalitat de subministrar aigua a les zones més baixes i aprofitava el pendent natural del terreny. La seva capacitat podria ser, com a mínim, de quasi 12.000.000 litres d'aigua. (Pàg. 114).

Pel que fa als materials ceràmics recuperats, són abundants; Carme Puerta fa en el seu article una interessant descripció dels tipus més trobats en el context laietà d'aquest periode, distingint entre materials procedents de tallers itàlics i els locals.

De les produccions itàliques destaquen la ceràmica de vernís negre procedent dels tallers calens. Pel que fa a la ceràmica de vernís vermell, totes les peces documentades tenen l'inici de producció en el darrer quart del segle I aC. (Pàg. 123). Les ceràmiques d'importació itàlica exhumades en aquesta zona representen un 30,4 del conjunt -percentage important-, mentre que la resta són produccions locals (Pàg. 124).

Destaca l'autora que les àmfores sudhispàniques són el 21 per cent del grup amfòric:

Les àmfores sudhispàniques són el 21,4 % del conjunt amfòric de la cisterna, la qual cosa sembla demostrar que els salaons, les olives i l'oli que es consumien a la ciutat s'importaven de la Baetica, i que els consum d'aquests productes formava part de la dieta habitual. (Pag. 124).

Com a conclusió final:

I finalment afegir que el nivell d'obliteració de la cisterna es va formar en un curt periode de temps, com ho indica el poc material residual trobat, i que situem entre el 15/10 i el canvi d'Era. Es tracta d'un periode amb una forta activitat comercial i industrial a la ciutat, com ho demostra el gran volum de peces ceràmiques de producció local i importades que es van recollir al dipòsit i que tornen a confirmar la importància de la comercialització del vi de la zona, les relacions comercials amb la Península Itàlica, bàsicament per les importacions de ceràmica de taula, amb la Baetica, en quan a productes agropecuaris. (Pag. 124).

Un article totalment recomenable per aquells que estiguin interessats en conèixer els orígens d'Iluro i el seu complex passat.

Podeu llegir l'article sencer aquí. 

Publicat a la web interclassica.um.es de Investigación y difusión del mundo griego y romano antiguo.
Publicat originàriament en les actes de la reunió que va tenir lloc a la Universitat de Barcelona els dies 15 i 16 d'abril de 2007, amb el tema "Contextos ceràmics i cultura material d'època augustal a l'occident romà", organitzades per la Universitat de Barcelona, l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica i el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, actes editades per Víctor Revilla i Mercè Roca.
Imatge: dibuix d'una peça de campaniana "B" procedent de la zona de la cisterna. Dibuix de Josep A. Cerdà Mellado, i publica en un article de Joan F. Clariana a la revista "Felibrejada" ("Consideracions sobre la gran cisterna romana del carrer Sant Francesc d'Assís",  a Felibrejada,  Grup d'Història del Casal, Gener, Febrer i Març de 2004)

Cel de Cabrera (4)

Publiquem avui una nova imatge de la sèrie "Cel de Cabrera", núvols i sol damunt les muntanyes. Autor de la fotografia: Josep Garí i Pons

Notícia sobre la col.locació de panells didàctics al castell de Burriac

Josep M. Rovira ens dóna notícia de la col.locació de panells didàctics a la zona del castell de Burriac (Cabrera de Mar). Aquests panells han estat dissenyats pel mateix Rovira, de forma desinteressada, i provenen de la web Patrimoni de Cabrera de Mar, que va ser elaborada per Ferran Bayés i el mateix Josep Maria Rovira, i que forma part d'un projecte de recerca del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm. 4986 de 14.09.2007).
Amb aquests panells, l'ajuntament de Cabrera de Mar, amb l'ajut de la fundació Alzina, fa una aposta clara per la divulgació del patrimoni cabrerenc. Els textos tenen l'aval de la Universitat de Barcelona i del Grup d'Història del Casal de Mataró.
El castell de Burriac té una importància que trascendeix de l'àmbit local, i ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, essent el monument més visitat, emblemàtic i simbòlic del Maresme. Es pot considerar el primer jaciment cabrerenc definitivament excavat i posat en valor, és a dir, estudiat en la seva totalitat, restaurat, cosolidat i adequat a les visites i, gràcies precisament als panells, didàcticament explicat.
Amb el panells aconseguim que qualsevol grup d'alumnes, sigui de primària, secundària o universitaris, o el públic en general, puguin conèixer la història i l'arquitectura del castell in situ, amb nombroses reconstruccions 3D.

La imatge processional de la Soledat de Mataró

Imatge processional de la Soledat.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig

La imatge processional de la Soledat, obra de Jordi Arenas, Marià Ribas i el daurador Joan Cases, fou encarregada l'any 1946 per la confraria del mateix nou; el el seu temps, alguns van qüestionar la imatge, en veure-la com a massa "sensual", fet que només és comprensible si el situem en la seva època. Jordi Arenas es va negar a modificar la imatge, i aquesta va restar "oblidada" a Santa Maria, fins ara.
La imatge ha estat objecte d'una restauració, impulsada per la marmessoneria Jordi Arenas i que l'ha tornat a posar d'actualitat. Pel seu interès posem aquest enllaç amb un article de Francesc Masriera i Ballescà, publicat a la revista Capgròs de Mataro.
Veient la bellesa d'aquesta imatge se'ns fa difícil pensar que hagués haver creat cap polèmica.

El poeta Josep Punsola, en el centenari del seu naixement, recordat pel GHC

Fotografia de Josep Punsola i Vallespí,
 publicada a la web del GHC

Avui dijous 4 d'abril, a les 21 hores i a la sintonia 89,3 de Mataró Ràdio, el Grup d'Història del Casal recordarà el poeta Josep Punsola i Vallespí (1913-1949), nascut ara fa 100 anys. El programa s'inclou dins les "Tertúlies del Racó" que organitza l'entitat, comptarà amb la presència de Maria Mercè Bruguera, i  serà una repetició del que es va emetre el 7 de maig de 2009, amb motiu del 60è aniversari de la mort del poeta mataroní, que després de la Guerra Civil va treballar intensament per la recuperació de la llengua catalana