Conferència d'Enric Subiñà sobre la Cabrera de 1714

El proper dijous dia 27 de novembre, a les 20 hores, tindrà lloc a la sala d'actes municipal de Cabrera de Mar (davant de l'ajuntament) una conferència de l'historiador Enric Subiñà sobre: "Cabrera 1714. Tres-cents anys després."
Podeu veure informació a la web de la Fundació Burriac.

Una exposició sobre els cranis clavats d'Ullastret

Muralles del poblat iber d'Ullastret. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

S'ha inaugurat al museu d'Ullastret i amb el nom de "Els cranis clavats d'Ullastret. Violència i ritual en el món iber", una exposició sobre un conjunt de cinc cranis humans que van patir el ritual de l'enclavament, l'exposició pública dels seus caps travessats per llargs claus.
Dos dels cranis conservaven encara els claus, els altres tres forats amb senyals d'òxid de ferro. Una d'aquestes peces mesurava uns 20 cm. Alguns dels individus presentaven senyals de ferides anteriors. Quatre cranis han estat trobats al Puig de sant Andreu d' Ullastret, i un altre al jaciment laietà  de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona).
Es tracta d'un ritual d'origen celta que consistia en exposar els cranis dels enemics vençuts, com a símbol del poder i força dels líders guanyadors, i potser també amb finalitats religioses. Les troballes testimonien la pràctica d'aquest ritual entre els pobles ibers del nordest de la península, indigets i laietans.
L'estudi mèdic ha estat realitzat a l'hospital de Palamós, i l'exposició presenta a més la reconstrucció facial en 3D d'un dels individus, un jove d'entre setze i divuit anys, que va morir a finals del segle III o principis del II aC.
L'exposició romandrà oberta fins el proper mes de maig.
Enllaços:
Dossier exposició
Museu d'Arqueologia de Catalunya
El País
Diari de Girona
Ara

Un fragment de vidre fenici al jaciment ibèric del Turó dels Dos Pins (Cabrera de Mar)

Fragment de vidre fenici procedent del jaciment ibèric del Turó dels Dos Pins, Cabrera de Mar (Barcelona). Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

 Text: Joan F. Clariana Roig
Aquest interessant fragment de vidre fenici o púnic, fou trobat en les excavacions del jaciment del Turó dels Dos Pins a Cabrera de Mar (Barcelona). En aquest indret situat a l’àrea periurbana de poblat ibèric de Burriac i molt a prop de la prou coneguda necròpoli ibèrica tardana, es varen excavar un petit grup d'estances que estarien adossades a una torre defensiva, les quals tindrien una primera fase datada  a la segona meitat del segle IV a.C i, el seu final arribaria, a jutjar pels diferents estrats trobats, com a molt, a l’any 190 a.C. La peça trobada, per tant, essent més antiga que el conjunt, s’hauria de considerar com a residual. No és la primera peça d’aquestes característiques que es localitza a Cabrera de Mar, coneixem altres fragments similars que havien estat exhumats en les excavacions portades a terme per Marià Ribas en els anys seixanta  (Juncosa-Clariana, 1984).
La peça correspon a l’espatlla d’un petit ungüentari amb forma d’amforisc, de vidre opac color blau marí fosc, amb decoracions de fils o lacticinis aplicats de color groc llimona i blanc, disposats horitzontalment i en ziga-zaga. A la vegada, en la zona decorada, presenta solcs verticals coincidents amb els punts d’inflexió de línies. El modelatges’hauria realitzat sobre un nucli (sense aplicació de la tècnica del bufat). Estracta d’una peça produïda a la zona del Mediterrani Oriental, possiblement aRodes. Correspondria al grup Mediterrani 1, 2 de Harden (1981) i tindria unadatació situable entre el segle VI a.C. i meitat segle V a.C.
Com exemple, a la Col·lecció Amatller de Barcelona, amb el número de referènciaIAAH, 190, podem veure un amforisc sencer, del qual es desconeix la procedència (foto: J.F. Clariana).

BIBLIOGRAFIA
  
Ramon JUNCOSA i Joan Francesc CLARIANA: “El vidre a Mataró, I. Notes sobre el vidre i la tècnica de la seva fabricació en temps antic”. Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, 21. Mataró 1984: 39 – 46.

Ungüentari procedent de la col.lecció Ametller de Barcelona; referència IAAH, 190.         Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

La vil.la romana de Torre Llauder, pren vida en les imatges d'Enric Juhé

Una de les imatges d'Enric Juhé publicades al seu àlbum sobre Torre Llauder.

Enric Juhé Corbalán és un estudiós de l'arquitectura domèstica romana. Va la pena veure les seves reconstruccions arquitectòniques i de vaixells. Aquí un deixem un enllaç on podeu visitar les imatges d'una maqueta de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), com podria haver estat en els seus bons temps, segons l'estudi de les restes arqueològiques exhumades.
Torre Llauder, segons la reconstrucció d'Enric Juhé.
Àlbums d'Enric Juhé a Flickr.
Reconstrucció del "Criptopòrtic" de Can Modolell.
Reconstrucció de la façana oest de Can Modolell.
Reconstrucció del porticat damunt el "Criptopòrtic" de Can Modolell
A la web Via Avgvsta, dedicada al patrimoni romà a l'entorn de la riera d'Argentona

El retrat de Marià Ribas ja figura a la galeria de mataronins il.lustres

 Ahir, a l'ajuntament de Mataró. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Com anunciàvem en l'anterior entrada, ahir dijous va tenir lloc a l'Ajuntament de Mataró, la presentació del retrat de l'arqueòleg, historiador i dibuixant mataroní Marià Ribas i Bertran que figura ja a la galeria de mataronins il.lustres; el retrat és obra de l'artista Manuel Cusachs.
Marià Ribas i Bertran (1902-1996) va néixer a Mataró, a la casa núm. 2 de la Plaça Gran. Va estudiar dibuix i pintura, treballant posteriormen amb activitats relacionades amb l'arquitectura i la construcció, i es va iniciar en l'arqueologia en excavacions realitzades al casc antic de Barcelona. Va guanyar una plaça de dibuixant al Servei de Catalogació i Conservació de Monuments Històrics de la Diputació.
Va formar-se amb figures tan importants com Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat, Pere Bosch i Gimpera, Josep Coromines, Josep de C. Serra Ràfols, Alberto del Castillo i altres.
Després de la Guerra Civil, passà a formar part del Comité Local del Patrimoni, iniciant una tasca de documentació de les esglésies que no havien estat destruïdes.
El 1947 va presidir la Secció d'Història i Arqueologia del Museu de Mataró, que publicava en català un butlletí sobre història i arqueologia local. El 1948 va ser nomenat Comisario Local de Excavaciones Arqueológicas de Mataró, i va dirigir diverses excavacions, com la de la vil.la romana de Can Sans (Llavaneres), a la ciutat romana d'Iluro (Plaça Pius XII, plaça del Beat Salvador, plaça de la perixateria, plaça del Fossar Xic i plaça de Santa Maria), i al poblat ibèric de Burriac, a Cabrera de Mar. Descobrí a Vilassar de Mar el conegut mil.liari de la Via Augusta.
Als anys 60 descobrí la vil.la romana de la Torre Llauder, a Mataró, amb la col.laboració d'un grup que seria la base de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.
Fins poc abans de la seva mort, continuà col.laborant amb el Museu de Mataró i amb el Museu Arxiu de Santa Maria.
El 3 de maig de 2012, fou nomenat mataroní il.lustre pel ple de l'Ajuntament de Mataró, després d'una campanya promoguda pel Grup d'Història del Casal.
Font: web de l'Ajuntament de Mataró.

La filla de Ribas, Maria Dolça Ribas, al costat del retrat de l'arqueòleg. Foto: Joan Francesc Clariana.

 

 L'artista Manuel Cusachs explica els components del retrat. Foto: Joan Francesc Clariana.

Intervenció de l' historiador J. Vellvehí. Foto: Joan Francesc Clariana.

Marià Ribas i Bertran, mataroní il.lustre

El proper dijous, 23 d'octubre, a les 19,30, tindrà lloc a la sala de sessions de l'Ajuntament de Mataró, l'acte institucional de la presentació del retrat de l'arqueòleg, historiador i dibuixant Marià Ribas i Bertran (1902-1996) per a la galeria de mataronins il.lustres,  títol concedit en el 3 de maig de 2012.
Intervendran en l'acte l'artista, Manuel Cusachs i l'arqueòleg Dr. Josep Guitart.

Imatge: visita del Dr. Maluquer al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar). D'esquerra a dreta: Jaume Soler (de perfil), Josep Lloansi, Joan Maluquer i Marià Ribas. Anys 60. Autor: anònim. Fotografia pertanyent a Josep M. Modolell.

Presentació d'un llibre sobre l'estada d'Elisabet Cristina de Brunsvic a Mataró

Elisabet Cristina de Brunsvic, la reina dels catalans a Mataró. Juliol de 1708, el llibre de l'escriptor i periodista Xavier Amat serà presentat el proper dimarts 7 d'octubre, a les 19 hores, a la capella dels Dolors de Santa María de Mataró. L'acte comptarà també amb l'assistència del musicòleg Francesc Cortés. Elisabet Cristina de Brunsvic (1691-1750) fou l'esposa del pretendent al tron espanyol, Carles d'Àustria, després emperador de Sacre Imperi Romanogermànic.
Imatge: Elisabet Cristina de Brunsvic. Retrat pintat per Martin van Meytens. Procedència: Wikimedia Commons.