Presentació del llibre de Ramon Coll: El Maresme històric. Llegendes

Avui dijous, 14 de gener, tindrà lloc la presentació del llibre El Maresme històric. Llegendes, obra de l'arqueòleg i historiador Ramon Coll Monteagudo. La presentació anirà a càrrec de l'editor Jordi Suades i del mateix autor.
Una obra i una presentació interessants, sens dubte.

Dia i hora; 14 de gener, a les 19,30
Lloc: Dòria Llibres, c/Argentona, 24, MATARÓ. Tel. 937906799.

Jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (8): el temple de Santa Margarida

Capella i planta de Santa Margarida, per Marià Ribas

Un petit, però valuós temple d'epoca romànica, amb arrels romanes i paleocristianes, existí a Cabrera de Mar fins l'any 1950, en que fou enderrocada pel seu propietari per bastir-hi una moderna construcció.
Com en d'altres ocasions, el treball de Marià Ribas i el seu equip, la seva tasca de documentació i dibuix, ha permès que coneguem ara -en part- la seva història. Aquest temple va estar dedicat primer a sant Cebrià i deprés a santa Margarida.

Malgrat la seva senzillesa arquitectònica, hi destacaven valors inapreciables de la seva antigor. Construïda en un solar que fou habitat en època romana, hi haviem vist interessants vestigis de construccions i hi haviem efectuat diverses troballes de materials i objectes de remarcable importància, pertanyents els més vells a època republicana i que, sense interrupció, lligaven amb d'altres del temps dels primitius cristians. M. Ribas, II Sessió, pàg. 33.

La capella amidava 4 per 7,35 m. i era formada per una sola nau (Ribas, II sessió, pàg. 35). Tenim notícies de l'existència de catorze enterraments, quatre d'ells descoberts en el moment de la seva destrucció. Marià Ribas opinava que el temple era d'origen paleocristià (Járrega i Clariana, XVII sessió, pàg. 203).
R. Jàrrega i J.F. Clariana van dur un a terme un estudi posterior dels materials salvats, incidint en la idea de l'existència d'una vil.la romana prèvia.
Com a trista anècdota, recordem:

En aquest darrer acte de destrucció es recolliren alguns pocs fragments ceràmics, els quals en principi es va dir que anirien a la parròquia de cabrera de Mar, on es volia fer un petit museu. La columna de l'altar i la seva taula han arribat als nostres dies mercès a què En Josep Vinyals i Cortés, nebot del propietari, en els anys setanta les va rescatar de la pila de pedres en què havia quedat convertida l'ermita i les traslladà al pati de la rectoria de Cabrera, on es conserven actualment. Jàrrega i Clariana, XVII sessió, pàg. 203.

 Durant els segles XIII i XIV Santa Margarida fou convertit en una casa de deodates, persones que es lliuraven al servei d'un temple o santuari religiós, formant una comunitat i duent una vida senzilla i austera. Segons Carreras Candi (citat per Ribas), el dia 27 de setembre de 1436, un pescador de Sant Genís de Vilassar, anomenat Pere Camps, seguit d'uns companys, enderrocà la porta del temple i s'endugué l'esclau que hi havia per guardar-la, el que fa pensar que ja no hi era la comunitat de deodates (Ribas, II, sessió, pàg. 34).
Durant molt de temps, el 20 de juliol,  s'hi celebrava a Santa Margarida un concorregut aplec, que va anar perdent importància, fins que la capella passà a propietat particular.

Es de lamentar que tan importantes vestigios se pierdan al amparo de la carencia de unas leyes que las protejan con eficacia. Es un ejemplo y la lección nos debe enseñar como evitar que el acervo cultural e historico se destruya. Algo que nos pertenece totalmente, pues son bienes que recibimos del pasado y debiéramos conservar para nuestros descendientes, como muestra de una realidad histórica, que contribuye a formar nuestra identidad como pueblo.
Ahora, la capilla de Santa Margarita de Cabrera de Mar, ya no existe. Fontana, 1989 (citat per Járrega i Clariana, pàg. 209). 


BIBLIOGRAFIA

Marià RIBAS I BERTRAN, "El temple de Santa Margarida de Cabrera de Mar. Casa de deodates." a II Sessío d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró,1985.

Ramon JÁRREGA I DOMINGUEZ i Joan Francesc CLARIANA ROIG,  "Noves consiederacions sobre els materials arqueològics provinents de la capella de Santa Margarida de Cabrera de Mar". XVII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2000.

Rosa Isabel GARÍ LLEIXA, "Sant Cebrià (o Santa Masrgarida), dins Catalunya Romànica, volum XX, el Barcelonès, el Baix Lobregat i el Maresme. Fundació Gran Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1992. Pàgs. 450-451.

Joan Francesc Clariana es doctora en arqueologia

Un moment de la lectura de la tesi

El passat dimecres dia 16 de desembre, a la Sala d’actes de l’Institut Català d’Arqueologia Classica, Joan Francesc Clariana i Roig, va llegir la tesi doctoral amb el títol: "La Terra Sigillata alt imperial de la vil·la romana de Torre Llauder. Model de consum d’una comunitat privilegiada", dirigida per la Dra. Marta Prevosti i el Dr. Ramon Járrega. El resum de la tesi, publicat a la web de L'ICAC, és el següent:
«La tesi es centra en obtenir dades sobre la dinàmica de comercialització i del coneixement de les xarxes de comerç de l’antiguitat, a través de l’indicador que representen les importacions de ceràmiques fines. La vil·la romana de Torre Llauder va seguir unes pautes de consum de terra sigil·lada, és a dir, de vaixella fina importada segons la diversitat dels llocs de procedència, que seguien unes rutes comercials prèviament establertes i que sovint no devien ser d’un únic producte.
Els materials que s’estudien són bàsicament les sigil·lades: itàlica, tardoitàlica, sudgàl·lica, hispànica i africana “A”, i també, tot i que escassegen, la sigil.lada de la Badia de Nàpols o Producció A, les imitacions de sigil·lada itàlica i la sigil.lada de procedència oriental, també coneguda com Eastern Sigillata B.
Per omplir el buit d’informació estratigràfica sobre la vil·la dels segles I i II dC, la riquesa de la vaixella de terra sigil.lada proporciona en bona part el suport de la interpretació de la història de l’establiment dins d’una prosperitat progressiva. La tesi planteja unes conclusions interpretativesa partir de tres eixos. El primer, centrat en l’època del taller d’àmfores, la seva amortització i construcció de la vil·la; el segon, sobre el coneixement i comportament de les importacions rebudes, dels segles I i II dC; i el tercer, sobre les dades relatives al primer terç del segle III dC, moment que coincideix amb les importants reformes d’època severiana de la vil·la.»
La tesi va obtenir la qualificació d'excel.lent.

Podeu llegir el resum d'aquesta tesi en la web de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica

Cinquanta-tres anys de la nevada de nadal del 1962 (7) (reedició)

Si! Avui fa 53 d'aquella nevada que diuen només es produeix cada cent anys, en aquests verals.
Imatge: Can Bosch (Cabrera de Mar), ara fa cinquanta anys. Autor: Josep Garí i Pons.
Fotografies anteriors d'aquest tema, del mateix autor:
Foto 6
Foto 5
Foto 4
Foto 3
Foto 2
Foto 1

Article publicat originàriament el 25 de desembre de 2012

En memòria de Santiago Ambrós i Gispert

El passat dia 7 de desembre, a l'edat de 83 anys, ens deixava l'amic Santi Ambrós i Gispert després d'una llarga malaltia. Des de l'any 1957 era membre fundador del Grup d'Arqueologia de Mataró, també conegut com a "Grup arqueològic Marià Ribas. Havia participat en moltes actuacions arqueològiques que es portaren a terme entre aquella data i el 1970, entre elles: les excavacions del poblat ibèric de Burriac a Cabrera de Mar, la descoberta de la vil.la romana de Torre Llauder el 1961, les excavacions a la zona del mausoleu de la Via Augusta de Mataró, l'actuació de salvament de la vil.la romana del Sant Crist a Cabrils, les excavacions a les termes romanes de Can Xammar a Mataró i un llarg etcètera. A l'any 1997, va participar en un homenatge pòstum que va fer la revista Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró a Marià Ribas i Bertran, on va publicar l'escrit: "El bon amic Marià Ribas i Bertran (Fulls 58, 1997, pp. 30-31). En els darrers anys era freqüent veure'l, per les tardes, a la biblioteca de la Fundació Iluro, junt amb l'historiador mataroní Joaquim Llovet, posant-se al dia en temes d'arqueologia i història. Des d'aquí fem constar el més expressiu condol a la família.
Podeu llegir l'article de Santi Ambròs dedicat a Marià Ribas clicant aquí.

Peces singulars de TS Hispànica del taller d'Abella trobades a Torre LLauder

Bol del taller d'Abella. Foto: Joan Francesc Clariana Roig

 

"Peces singulars de sigillata hispànica del taller d'Abella trobades a Torre Llauder" és un article que Joan Francesc Clariana va presentar a la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins -organitzat pel Museu Arxiu de Santa Maria- i que ha sortit publicat enguany.
Des de sempre Clariana ha estat un investigador minuciós de la ceràmica romana d'Iluro i el seu territori, i ho demostra un cop més amb aquesta article, dedicat a algunes peces que, procedents de l'anomenat Taller d'Abella (el Solsonès), s'han exhumat a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró).

Un aspecte poc conegut de la producció de sigillata hispànica a Catalunya, durant l'alt imperi romà, fou l'existència de petits tallers que, amb uns productes de qualitat tal vegada secundària, anirien adreçats a abastir mercats locals o de proximitat. (Clariana, XXXI Sessió, pàg. 309).

Entre aquests tallers, doncs estaria la producció d'Abella, estudiada per l'autor en funció de la seva presència a la vil.la romana deTorre Llauder, 13 peces  descobertes en les excavacions dirigides per Marià Ribas.

Els materials del taller d'Abella localitzats a Torre Llauder, tots ells són enquadrables dins la forma Drag. 37, que Mezquíriz va definir com a tardana. Procedeixen de les excavacions portades a termes per l'aleshores Comisaria Local de Excavaciones Arqueológicas del Maresme i sota la direcció de Marià Ribas. Del conjunt de tretze individus identificats, sols disposem de les referències del context arqueològic en quatre exemplars. (Clariana, XXXI Sessió, pàgs. 309 i 310).

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

BIBLIOGRAFIA

 XXXI Sessió d'Estudis Mataronins. Comunicacions presentades. 29 de novembre de 2014. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2015.


Imatges: peces del taller d'Abella exhumades a la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró).  Fotos: Joan Francesc Clariana Roig.

Passejada pels abrics neolítics de la Polseruda

Els esqueis rocallosos dels boscos de la serra de la Polseruda foren abrics de pastors neolítics. Avui són refugi d'una interessant flora i fauna.
Diumenge dia 6, l'arqueòleg Robert Lleonart, ferà de guia a aquells que hi estiguin interessats i s'apuntin, en una visita de quatre Km. amb unes vistes espectaculars.
Diumenge, 6 de desembre
Punt de Trobada: Ajuntament d'Òrrius.
Recorregut: 4 Km; desnivell 200 m; 3 hores.
Desplaçament en vehicles particulars fins a Can Rogent.
Preu: 3€ per a majors de 12 anys, 2€ per a menors d'entre 6 i 12, i gratuïta per als menors de 6 anys.