Viatge a Stonehenge (1). Reedició

Entrada publicada en aquest blog el 30 de juliol de 2017.

Imatges: una vista de Stonhenge i una grup de "driudes" en les cerimònies dels solstici d'estiu de 2017. Segons alguns amics, m'assemblo molt a la druida del vestit verd (però us asseguro que no sóc jo). Fotos. Joan Francesc Clariana Roig.

Encara que siguem un blog d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, també ens agrada observar altres cultures, i avui us mostrarem un recull d'imatges de Stonehenge, el conegut cromlec del sud d'Anglaterra.
Stonehenge forma part de la cultura europea del megalitisme, caracteritzada per la construcció d'estructures a base de grans blocs de pedra, cultura que es desenvolupà a Europa entre finals del neolític i l'edat del bronze.
Stonehenge va ser bastit entre el 3700 i el 1.600 aC., en diferents etapes, i està format per quatre cercles concèntrics de pedres en posició vertical, i d'altres al damunt; alguns bloc mesuren més de 4 metres d'alçada i pesen fins a 50 tones. Hi ha una gran pedra central que podria ser un altar. Tot el conjunt està envoltat per un gran fossar. S'ignora quina era la finalitat concreta del monument: religiós, funerari, astronòmic...o bé una mescla de tot. S'hi han exhumat restes de 300 individusi també restes d'animals. 
En el solstici d'estiu, el sol travessava l'eix de la construcció i en el lloc on s'amagava s'han trobat restes d'animals. Se suposa que s'hi celebraven festes. 
Amb la grandesa de Stonehenge pot competir el dolmen de la Menga, a Màlaga (Espanya), una de les pedres de la coberta podria rribar a les 250 tones de pes.
Tornant al cromlec anglès, durant el solstici d'estiu, es reviuen les cerimònies del passat amb una desfilada de druides.

Fotografies de Joan Francesc Clariana Roig:

 

Una vista del conjunt

Un dels blocs de pedra, amb el possible mitjà de transport

Un altre bloc

Reconstrucció d'una cabana de l'àpoca

Interior d'una cabana, amb els seus estris

Armes

Armes

Diversos estris domèstics

Micromecenatge per un llibre sobre el castell de Burriac i Cabrera a l'edat mitjana

La Vall de Cabrera de Mar a l'època medieval, el castell de Burriac. Patrimoni en 3D, és el títol del llibre redactat per diversos experts, coordinats per Josep M. Rovira, i que és segon d'una sèrie dedicada a la història de la població. El primer fou el dedicat a l'antiguitat. El llibre es pot adquirir per micromecenatge.

A més dels acurats texts, el llibre comptarà amb unes 130 pàgines a color de format quadrat de 21 x 21 cm, amb unes 160 imatges de les quals un seixantena són infografies 3D, amb un bon nombre de simulacions i restitucions virtuals. 

El gramatge serà de 300gr/m2 per a la coberta i de 115 gr/m2 per als fulls interiors ambdós amb estucat semimate.
La coberta serà plastificada amb antiratlles mate i amb solapes de 19 cm. El disseny serà modern i vistós.
Podeu trobar tota mena d'informació en aquest enllaç.

X Jornades d'història del monestir de les Avellanes

Els propers dies de juliol, dilluns 8 i dinarts 9, tindrà lloc la 10a. edició les les jornades d'història del Monestir de les Avellanes: Història de l'Església i la religiositat.  El tema escollit per enguanys és: Ora et labora. La vida diària als monestirs medievals.

El programa d’aquesta edició està format per:

·         8 ponències i debats de la mà dels millors especialistes.

·         1 visita guiada a Santa Maria de Mur (inclosa en la inscripció)

·         VIII Sopar Medieval, reproduint un àpat de 1220 del Monestir de Sant Cugat del Vallès.

·         El concert al claustre amb el grup “Corrandes són Corrandes”  (inclòs amb la inscripció).
 

Inscripcions al curs:

-          Universitat de Lleida. Tel. 973 70 31 52 o bé medieval@historia.udl.cat (Més informació: http://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/edicions/x-jornades-dhistoria-del-monestir-de-les-avellanes/inscripcio/)

Reserves d’allotjaments i activitats:

-          Monestir de les Avellanes. Tel. 973 43 80 06 o bé avellanes@maristes.org (Més informació: http://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/edicions/x-jornades-dhistoria-del-monestir-de-les-avellanes/ofertes-dallotjament/)

Més informació a: http://www.monestirdelesavellanes.com/jornades-historia/ (estem acabant d’introduir la informació)

Monestir de les Avellanes
Crta. C-12, Qm. 181
25612 Os de Balaguer (La Noguera, LLeida)
Tel. 973438006 - Fax 973438037
www.monestirdelesavellanes.com

 

Micromecenatge per a una novel.la ambientada a l'antiga Ilturo (Cabrera de Mar)

Jaume Borràs i Ferré és autor d'una novel.la ambientada en antiga Ilturo (Cabrera de Mar), amb un títol suggestiu: Les ànimes del temps, editada per Quorum Llibres, i que segur ens captivarà. Es pot adquirir pel sistema de micromecenatge en aquest enllaç. 
La història es desenvolupa en el rerafons de la  Segona Guerra Púnica, entre el 219 i el 212 aC., amb personatges imaginaris, però que també podrien haver estat reals: un nen edetà, un legionari romà i una jove ilercarvona, sotmesos a la duresa de la guerra i en una època difícil, en la que la guerra i l'esclavatge eren normals, però també plena de moments heroics. Uns anys en els que es decidí si la Mediterrània Occidental seria romana o cartaginesa.
Aquesta és la segona novel.la de l'autor, que el 2010 en va publicar una altra amb el títol d' Ilturo, l'oppidum laietà, comentada en  aquest mateix blog, i que, com Les ànimes del temps porta el sots-títol Els contes que expliquen les pedres.

Recordeu, si voleu participar en Les ànimes de temps, cliqueu en aquest enllaç  de Quorum Llibres

Les pedres de Burriac han estat testimonis de moltes vides
 passades. Eren com nosaltres, però visqueren una època 
més difícil.

L'obra de l'escultor neoclàssic mataroní, Damià Campeny, en una exposició (i 2)

La Santíssima Trinitat (Anvers), 
de Damià Campeny. Museu de Mataró.

Llumanera (revers del dibuix anterior),
 de Damià Campeny.
 Museu de Mataró.

En l'anterior entrada, publicàvem la notícia de l'exposició que sobre l'escultor neoclàssic mataroní Damià Campeny, té lloc a Ca l'Arenes, centre cultural del Museu de Mataró.Continuem aquí la publicació d'alguna de les obres del gran artista. El dibuix de la llumanera es va descobrir en treure del seu marc per a l'exposició, el de la Santíssima Trinitat.

Sant Jaume, de Damià Campeny.
Hospital de Sant Jaume i 
Santa Magdalena (Mataró).

Sant Vicenç de Paul, de Damià Campeny.
Parròquia de Sant Josep (Mataró).

Sant Jaume, de Damià Campeny.
Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Devallament de la creu., de Damià Campeny.
Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Projecte d'altar per l'hospital de Sant Jaume.
Museu Arxiu de Santa Maria.

Grup escultòric de la Pietat, de Damià Campeny,
destruït el 1936.

L'obra de l'escultor neoclàssic mataroní Damià Campeny, en una exposició (1)

Damià Campeny Estrany, per Vicente Rodés.
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Lucrècia morta, per Damià Campeny.
Original en marbre a la Llotja de Barcelona.
Bronze en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. 
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Reflexos. L'obra de Damià Campeny, és l'exposició dedicada a l'escultor neoclàssic nascut a Mataró, Damià Campeny, inaugurada el passat 12 d'abril a Ca l'Arenas, centre cultural del Museu de Mataró, mostra que es podrà visitar fins el 27 d'octubre, i de la que ha estat comissària Anna Riera Mora, experta en l'obra d'aquest artista.
L'exposició reuneix 30 obres, entre escultures, dibuixos i documents. No reuneix les obres de gran format ubicada a la Llotja de Mar de Barcelona, sino prèstecs del MNAC, de la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, del Museu Frederic Marès, de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i del Museu Santacana de Martorell.
Damià Campeny (Mataró, 1771-Barcelona, 1855), visqué una època de grans canvis, tant el la societat com en les formes artístiques. Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, i va guanyar una pensió per acabar de formar-se a Roma, on va romandre de 1797 a 1815, tornant després a Barcelona. El rei Ferran VII el nomenà "escultor de càmara del rei". Fou també acadèmic de San Fernando i professor.
Damià Campeny és el gran referent del neoclassicisme català, no obstant, sembla que la seva ciutat natal se n'hagi distanciat, segons explica el crític d'art Pere Pascual en el seu blog.
Sols dues escultures seves es conserven a la ciutat natal de l'artista: Sant Vicenç de Paul a la parròquia de Sant Josep, i Sant Jaume, a l'hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Joan Francesc Clariana parla d'una tercera obra en l'article "Presència d'un mataroní oblidat. Damià Campeny a la nostra ciutat". (Felibrejada. Revista del Grup d'Història del Casal, núm. 76, Mataró, 2005). Un grup escultòric de la Pietat, obra de Campeny, fou destruït en els inicis de la Guerra Civil.
El neoclassicisme és l'art que il.lustra la Revolució Francesa i l'Imperi; pretenia recuperar els valors cívics de la Roma republicana, oposats  l'Antic Règim, així com l'arquitectura i l'escultura clàssiques, però amb l'esperit del nous temps, lluny del barroc i el rococó. No és potser casualitat que també coincideixi amb l'inici de les excavacions de Pompeia.

Un article anterior sobre Damià Campeny publicat en aquest blog: "El grup escultòric del Sant Enterrament, de Damià Campeny".

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Carles CID PRIEGO, La vida y la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny y Estrany. Caixa Laietana, 1998.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Presència d'un mataroní oblidat. Damià Campeny a la nostra ciutat" a Felibrejada, revista del Grup d'Història del Casal, núm. 76, Mataró,2005.

Pere PASCUAL, "Reflexos. L'obra de Damià Campeny", al seu blog Transport Públic.

Francesc FONTBONA, "Damià Campeny en Mataró", en el seu bloc Mirador de les Arts.

"El Museo de Mataró profundiza en la obra de Damià Campeny", a El Periódico, 23-4-2019. 

"Damià Campeny", Wikipedia.

Mort de Cleòpatra, de Damià Campeny.
Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig. 

Deianira raptada per centaure Nessos, de Damià Campeny
Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

 

Diana i les seves nimfes, sorpreses per Acteó,
 de Damià Campeny. 
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Nova campanya d'excavacions al jaciment de Ca l'Arnau - Can Mateu (Cabrera de Mar)

Com en anys anteriors, s'està portant a terme una nova campanya d'excavacions al jaciment romà de Ca l'Arnau - Can Mateu (Cabrera de Mar); no s'ha informat oficialment, però és de suposar que aquesta campanya està a càrrec pel mateix equip d'arqueòlegs i estudiants canadencs d'anys anteriors.

Actualització (2 de juliol de 2019): L'ajuntament de Cabrera de Mar informa que alumnes de la Universitat de Barcelona i de la University of Victoria, han treballat als jaciments de Can Mateu i de Can Modolell. Podeu llegir-ho aquí.