Avui os oferim imatges dels participants en la mostra de dibuixos del poble. Sens dubte tenim bons artistes. Demà, més imatges. Fotos de Joan Francesc Clariana Roig.
divendres, 17 d’octubre del 2025
dijous, 16 d’octubre del 2025
Festival Reviu Ilturo 2025. Fotos (2)
Prestigiosos comerciants vinguts de tots el racons de l'Imperi, ha vingut a Iluro a oferir els seus productes.
Una foto de record?
dimecres, 15 d’octubre del 2025
Festival Reviu Ilturo 2025. Fotos. (1)
Com cada any, anirem presentant algunes fotos del festival Reviu Ilturo. Les d'ara són del dissabte 11 d'octubre i són de Francesc Garí Lleixa.
Com és lògic, en un lloc tan important com Ilturo, no podien faltar els combats de gladiadors i un campament de legionaris. Més imatges als propers posts!
diumenge, 5 d’octubre del 2025
Un jaciment neolític a Cal Conde (Cabrera de Mar)
Imatge: un moment de l'excavació del jaciment neolític de Cal Conde (Cabrera de Mar), el 2018.
Cabrera de Mar no deixa de donar-nos sorpeses en l'àmbit de l'arqueologia. Amb motiu d'unes excavacions preventives a l'antic bosc de Cal Conde, han aparegut unes restes del neolític mitjà, molt poc freqüents de trobar a prop de la costa.
Ara, els seus excavadors (1) han publicat un estudi preliminar, de les que intentarem destacar alguns punts.
Destaquen que es tracta d'un jaciment excepcional del neolític mitjà molt poc freqüent de trobar a prop de la línea de la costa. Descobert i excavat entre 2018 i 2020.
Característiques: Es tracta d'un hàbitat a l'aire lliure, on s'han identificat estructures de grans dimensions, tant d'habitatge com funeràries, en aquest darrer cas, una estructura de túmul amb enterraments d'inhumació, acompanyats d'objectes com làmines de sílex, puntes de fletxa i petxines. Com a materials arqueològics, s'han recuperat ceràmiques, eines de pedra, restes d'animals i petxines, que indiquen una economia basada en la ramaderia, la caça i els recursos marins.
Cronologia: se sitúa entre el 4700 i el 4000 aC, amb dues fases del neolític mitjà: inicial i ple. Cal Conde doncs, aporta informació sobre aquesta societat.
Ceràmica: vasos globulars de diferents capacitats, decorats.
Materialsl lítics: eines de sílex, quars i jaspi.
Fauna: fragments d'od d'ovelles, cabres, porcs, bovins, cabirols.
Restes malecològics: closques de moluscs.
Estructures: restes d'habitages cavats al sòl, espais d'emmagatzement. Destaca l'estructura funerària monumental, de planta circular, amb inhumacions.
Es tracta doncs, d'una troballa excepcional i inèdita, que, com senyalen els autors, afageix dades al nostre coneixement del neolític mitjà i les societats ramaderes i caçadores.
(1) Miquel MOLIST, Anna BACH-GÓMEZ Andreu MONFORTE-BARBERÁN, Lara MARÍN, Anna SANMIGUEL, Adrián SEGARRA, Astrid ORTEGA, Jordi NADAL, Joaquim RIPOLL, Marta MERINO, María SAÑA, Albert CASTELLÂ, Jordi CHORËN, y Iván SALVADO: "Cal Conde (Cabrera de Mar, Barcelona): un nuevo yacimiento en la zona de la costa central del Nordeste peninsular." Munibe Monographs. Anthropology and Archaelogy Series. 3. Donostia-San Sebastián. 2025.
Una altra imatge de les excavacions del jaciment neolític de Cal Conde.
dijous, 2 d’octubre del 2025
El Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró, estrena la seva web
El Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró, hereu de la Secció Arqueològica del Museu, que tant ha aportat al coneixement de la ciutat i la comarca, ha estrenat la seva pàgina web, que podeu consultar aquí:
Trobareu molts temes interessant de la nostra història i cultura!
dijous, 7 d’agost del 2025
El patrimoni de Premià de Mar, explicat per Ramon Coll
Imatge. Edifici Octogonal de Can Farrerons (Premià de Mar). Procedència de la imatge: Grup d'història del Casal de Mataró.
Ramon Coll Monteagudo (1961) és arqueòleg, ha excavat i ha publicat nombrosos articles i llibres. L'any 2022 va ser guardonat amb l'accèssit del Premi Iluro amb un extens i documentat estudi: El santuari ibèric de la Cova de les Encantades del Montcabrer (Cabrera de Mar, Barcelona). Als anys 80 ja defensava l'arqueologia de prevenció, básicament esser allà on hi havia obres. Actualment és Tècnic de Patrimoni de l'Ajunatment de Premià de Mar, i com a tal, responsable del Museu Romà, ubicat en el singular edifici octogonal romà.
El passat 19 de juny va ser entrevistat a la Tertúlia del Racó que organitza el Grup d'Història del Casal a Ràdio Mataró.
Una entrevista molt interessant, en la qual ens vam assabentar, tristement, que hi ha més patrimoni destruït que conservat, si bé resulta una fita important la conservació de l'anomenat Edifici Octogonal de Can Ferrerons, en l'excavació i estudi del qual hi ha participat de manera important, en Ramon Coll.
Intentarem resumir alguns dels punts d'aquesta extensa entrevista:
-Parla Ramon Coll de la escassa o nula protecció del patrimoni en època de Franco. En el curs de la construcció de l'autopista de Barcelona a Mataró (actual C 32) "es destruïa un jaciment cada 100 o 200 metres". En aquell moment, es constituïren a molts pobles, entre ells Premià, equips que intentaven rescaptar o testimoniar el que podien. Es coneguda la figura de Marià Ribas a la zona de Mataró.
-1969. Es porta a terme la urbanització de Can Farrerons. Un promotor, Enric Bardina, avisa de l'existència d'un mosaic en el número 231 de la Gran Via, el que porta a l'actuació del Museu Arqueològic de Barcelona. Cap més promotor va avisar de cap troballa, en el que més tard es va revel.lar con un important jaciment arqueològic. De fet, tingueren notícies, de l'existència d'un mosaic, feia cinc anys, en el número 237, que representava un nen damunt un dofí, potser en el balneum de la vil.la romana?
-1976 (remarca l'any), durant la construcció d'unes cases unifamiliars en els jardins de El Palmar, es va destruïr una necròpolis. Amb prou feines varen aconseguir recuperar alguns materials.
-1999. Amb motiu d'unes obres de dos col.lectors, surten a la llum, en un carrer al darrera del de les troballes de l'any 69, estructures a banda i banda del carrer. Es tracta potser un d'un dels més grans complexes agrícoles de la Península, més de 5 Ha., ara ja perdut en la seva major part i convertit en un trencaclosques. Una vil.la que es pot datar, grosso modo, entre el 75 aC i el 600 dC. Joan Francesc Clariana comenta el cas similar de Torre Llauder i cita els 2.700.000 euros de subvenció de la UE per al patrimoni. Subvenció a la qual l'Ajuntament de Mataró ha renunciat. El 1999, l'excavació d'una de les parts més productives de la vil.la de Premià, es situa en època de Tiberi.
"Al voltant de Torre Llauder, l'any 1970, van passar les màquines" (Joan Francesc Clariana)
"Hi ha una manca total de sensibilitat, sobretot per part d'uns determinats membres de la classe política" (Joan Francesc Clariana)
"Hi ha una preparació molt escassa. Persones que prenen decissions sobre temes dels que ho ignoren absolutament tot" (Ramon Coll)
-La costrucció dels col.lectors, permet fer prospeccions a una amplia zona del poble.
-2000. Es contacta amb la promotora Mas Soler, que va donar tota mena de facilitats als arqueòlegs per dur a terme excavacions. Descobriment de primeres parets de l'anomenat "Edifici Octogonal", que sorprenenment es revel.larà més tard com un pabelló de recepció del propietari, datat en el segle V i posteriorment reconvertit en centre de producció entre el segle VI i principis del VII. Un complex doncs, del que tenim notícies de de l'època de Tiberi (primera meitat del segle I) fins els segles VI-VII, ja en època prefeudal. Contrasta amb altres vil.les romanes en aquell moment ja desaparegudes. Es tracta d'unes estructures de 750 m2, de les que és molt difícil trobar paral.lels.
-2001. Primer pla de protecció del patrimoni a Premià de Mar.
-2015. L'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch impulsa el Museu Romà a la zona de l'edifici Octogonal. Museitzar-lo i fer-lo visitable
-Gestió Can Farrerons. La visita al museu es inmersiva i es fa amb audioguia.
"Recerca sense difusió, no és res". (Ramon Coll).
"La recerca ha de tornar a la societat, que ha pagat" (Ramon Coll).
-Altres jaciments:
-Tornant al cas de El Palmar, creu que es tractava d'unes 70 tombes, datades entre el segles III i IV.
-Zona "dels Frigorífics": 3 abocadors de ceràmica. Un d'ells datat d'entre el 70 i el 50 aC. i els altres 2, més de l'època de Claudi-Neró. La Laietania era zona exportadora de vi.
Joan Francesc Clariana esmenta el cas de la necròpolis de Ca la Madrona, a Mataró, on podem dir que s'han "carregat" el jaciment per traslladat les tombes (les que no havien estat destruïdes en èpoques anteriors).
"Les societats ignorants tendeixen a esborrar la història" (Ramon Coll).
Entrevistadors: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
Enllaços:
Ajuntament de Premià de Mar. Llibres de l'autor Ramon Coll.
Ajuntament de Premià de Mar: Museu Romà de Premià de Mar.
Ràdio Mataró. La tèrtúlia del Racó. Entrevista a Ramon Coll. 19-6-2025.
Grup d'Història del Casal: El patrimoni arqueològic de Premià de Mar.
dilluns, 16 de juny del 2025
Joan Turà i Dalmau: una vida dedicada a l'arqueologia.
Imatge: Felicitació que el Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM) han dedicat a Joan Turà amb motiu del seu 80è aniversari.
L'arqueologia i la història de Mataró i del Maresme, tenen un deute d'agraïment amb els voluntaris que durant dècades es van dedicar a salvar un patrimoni que sense ells s'hagués perdut sense remei, abans que arribés la reglamentació i profesionalització de l'arqueologia, i es pensés seriosament en conservar aquest patrimoni.
Un d'aquests voluntaris és en Joan Turà i Dalmau, de Mataró. Va començar d'adolescent, aquest 10 de juny ha complert 80 anys i segueix en actiu! Els seus companys, membres de l'actual CEAHM li han oferit un homenatge i ha estat entrevistat a Ràdio Mataró en la Tertúlia del Racó que organitzen cada setmana el Grup d'Història del Casal (GHC) i el CEAHM. Podeu trobar un enllaç al final d'aquest article.
La veu d'en Joan Turà es manté ferma i demostra una excel.lent memòria al llarg de la gairebé hora de l'entrevista.
Joan, el seu germà Jaume i altres joves, a finals dels anys 50, feien el camí del Mig des de Mataró i pujaven al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), fascinats per veure les estructures i els materials superficials del poblat ibèric...i excavar. Amb el temps varen coincidir amb un altre grup de joves i decidiren anar plegats.
Més tard es varen incorporar a l'equip d'excavacions de Marià Ribas i Bertran, que era delegat d'excavacions de Mataró, un personatge fonamental de l'arqueologia mataronina, amb ell i altres companys i col.laboradors, Joan Turà va participar en nombroses campanyes d'excavacions a la zona de Mataró i pobles veïns, començant per Burriac.
El grups d'excavadors, aleshores grup de col.laboradors de Marià Ribas, fou el nucli del que sortiria més tard la Secció Arqueològica del Museu de Mataró.
A l'entrevista, Joan Turà es mostra adolorit per la destrucció de Can Xammar (Mataró) "varen llençar els mosaics trossejats a la riera d'Argentona" (i en bona part també al solar darrera el velòdrom de Mataró), que en aquells moment, anys 60, no es va poder evitar. "Eren preciosos", va comentar algú de les obres.
Un altre desastre que va lamentar fou la destrucció total de la masia Llauder (Mataró), de la que varen poder recuperar l'escut. Les estructures de la vil.la romana estaven al descobert "s'hi feia fins i tot una fira i moto cross". Finalment es va poder construir el clos que avui tanca i protegeix el que queda de la vil.la. El fotògraf mataroní Tomàs Manent va poder fotos de la masia en el moment de la seva destrucció, gràcies a ell, n'han quedat imatges, recorda Joan Turà,
Va parlar també del descobriment de Can Modolell (Cabrera de Mar), arrel d'una acció furtiva, excavació en la que hi treballà amb Joan Bonamusa i l'equip de la Secció Arqueològica.
De Can Modolell i les seves peces, recorda Turà, va fer un gran nombre de dibuixos l'artista mataroní Jordi Arenas i Clavell, a pluma i tinta i en paper vegetal, dibuixos que va donar generosament a la Secció Arqueològica, però que ara són al Museu de Mataró.
No acaben aquí les sorpreses sobre en Joan: també es va dedicar a l'arqueologia submarina, no tans sols al Mareme, juntament amb Xavier Nieto i altres arqueòlegs, a Roses va col.laborar en una excavació científica d'un derelicte, que fins aquell moment havia estat objecte de recollida furtiva de peces. (1)
Quin és ara el desig de Joan Turà? a la pregunta dels entrevistadors respon: un museu. Un museu aamb la capacitat suficient per exhibir i explicar les valuoses troballes, algunes úniques a Europa, que es guarden emmagatzemades. Amb espai per aparcar autobusos i venir col.legis de visites.
Des d'aquest bloc felicitem efusivament en Joan Turà i Dalmau. Enhorabona!
Podeu escoltar l'entrevista a Joan Turà i Dalmau en l'enllaç del Grup d'Història del Casal.
Entrevistadors: Imma Bassols, Joan Francesc Clariana Roig, Maria Teresa Diví i Jaume Vellvehí.
(1) Vegeu: Joan Turá i Dalmau, "Informe sobre la campaña arqueològica d'exploració submarina portada a terme a principis dels anys 80 entre entre les rieres de Sant Simó i el Torrent de les Bruixes". Revista Felibrejada del Grup d'Història del Casal, núm 101, 2024, pàgs. 297 a 308.
Francesc Navarro (esquerra) fa entrega d'un dibuix seu a Joan Turà, amb motiu de l'homenatge que li varen retre els membres del CEAHM.
En Joan Turà a l'absis de Torre Llauder (Mataró).
A Can Modolell (Cabrera de Mar) l'any 1983, a dalt seu, dret, Alfons Palau Diví.
Davant el plafó del Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró, a la fira d'entitatats.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
