Josep Maria Rovira publica un estudi sobre la seva web "Patrimoni de Cabrera de Mar"

Una de les imatges de la web "Patrimoni de Cabrera de Mar", en 3D, imatge que ofereix una reconstrucció del poblat ibèric de Burriac.

Sens dubte la web didàctica "Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni" és una de les més conegudes i que més defineix al nostre poble i al seu ric patrimoni cultural.
El present treball vol donar-vos a conèixer, i posar al vostre abast, un treball que Josep Maria Rovira Juan, arqueòleg i professor, ha publicat sobre la confecció d'aquesta pàgina i el seu mètode de treball, publicació que ha estat presentada i publicada al "II Congreso Internacional de Arqueología e Informática Gràfica, Patrimonio, Innovación arqueológica 2.0". La tasca de Josep M. Rovira ha estat possible gràcies al suport de diverses persones i entitats.

Comunicació “Web didáctica: “Cabrera de Mar, arqueologia i patrimoni”. Un ejemplo de reconstrucción o anastilosis virtual de yacimientos y paisajes arqueológicos íberos, romanos y medievales. La infografía al servicio de la arqueología, del patrimonio y de la educación”. Josep Maria Rovira
 II CONGRESO INTERNACIONAL DE ARQUEOLOGÍA E INFORMÁTICA GRÁFICA, PATRIMONIO E INNOVACIÓN, ARQUEOLÓGICA 2.0

II INTERNATIONAL MEETING ON GRAPHIC ARCHAEOLOGY AND INFORMATICS, CULTURAL HERITAGE AND INNOVATION, ARQUEOLÓGICA 2.0

SEVILLA, ESPAÑA 16-19 JUNIO 2010

Publcada a la revista  VAR (Virtual Archaeology Review).  Volumen 1 Número 2. ISSN: 1989-9947 Mayo 2010

 Aquesta comunicació preten explicar el perquè del web de patrimoni deCabrera de Mar com diu l'autor en el primer i cinquè paràgrafs de la comunicació:

 ……“El presente trabajo se inició a principios del curso 2007-2008 cuando el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya concedió al autor una Licencia de Estudios retribuida, el que subscribe es profesor de instituto especialista en dibujo técnico, licenciado en Geografía y Historia y en la década de los 90 trabajó como arqueólogo dirigiendo unas excavaciones de urgencia”…..

……“El proyecto ha contado con la financiación de Caixa Catalunya (Obra Social) concedida al Grup d’Historia del Casal de Mataró, sociedad científica y cultural sin ánimo de lucro que tiene por finalidad el estudio y divulgación de la historia y demás ciencias sociales así como del Excelentísimo Ayuntamiento de Cabrera de Mar.

En el ámbito científico cuenta con la colaboració de DidPatri (Didàctica i Patrimoni). Del Departamento de Didáctica de las Ciencias Sociales de la Universidad de Barcelona, y el asesoramiento del Sr. Albert Martín (arqueólogo Municipal de Cabrera de Mar), el Sr. Joaquim Garcia (arqueólogo municipal de Mataró y del Sr. Joaquim Graupera (historiador)”.

Una web que combina el rigor científic i la didàctica amb un caràcter pràctic per a navergar-hi.

Podeu llegir l'article clicant aquí.

Marques de TS sudgàl.lica a Torre Llauder (Mataró), un estudi de J. F. Clariana

 

Text i fotografies de Joan Francesc Clariana Roig 

Comunicació presentada al III Congrés de la Sociedad de Estudios de Cerámica Antigua ex officina Hispania (SECAH), Tarragona, desembre de 2014.

Podeu veure totes les imatges clicant aquí

El primer que ens crida l’atenció del grup de marques presents en el
conjunt de Torre Llauder, és, per un costat, la varietat de noms de
terrissaires arribant a un total de trenta-cinc, tots ells de La
Graufesenque i només un cas dubtós però que se’l considera també del
mateix origen (C• IVLIVS CLEMENS). Per altra costat, el fet que alguns
terrissaires (com CRESTIO, MACCARVS, MOMMO, PATRICIVS, PRIMVS I,
SILVINVS II i VITALIS) apareixen repetits més de tres vegades, ens pot
fer pensar en la possibilitat, no desorbitada, que a Torre Llauder hi
arribessin caixes senceres contenint vaixella, com veiem en els
exemples de Pompeia, amb la caixa d’Atkinson, o de Culip IV.

A continuació passem a detallar els noms dels terrissaires amb la
cronologia, nombre i formes, trobades en les diferents actuacions
portades a terme a Torre Llauder:

BASSVS II, datable del 70/80 fins el 150/170, tenim sols un exemplar
en un peu de la forma Drag. 27 (349).

CALVUS II, datat entre el 70/80 i el 150/170, hi ha una fragment de
fons de pàtera possiblement atribuïble, “OFI•CALVIT” (?) (405).

CANRUGATVS o CABVCATVS, datat del 40/50 fins el 70/80. El fons de la
forma Drag. 29, amb el final de marca “...ATI”, possiblement li sigui
atribuïble, la lectura del qual podria ser CANRVGATI (Hermet 1934,
làm. 103, núm. 6). o CABUCATI (48).

CARANTVS II,  datable del 70/80 fins el 150/170, tenim un peu de la
forma Drag. 27 (350).

L• COSIVS VIRILIS, datat del 70/80 fins el 150/170, a La Graufesenque
és una marca que ha estat trobada dins el farciment de reompliment
d’un gran forn (Genin et alii 2007, p. 485) i, a Torre Llauder, és
present en una peça de la forma Drag. 33 (380).

CRESTIO o CRESTVS, amb datació del 50/60 fins el 150/170, terrissaire
present a la fossa BASSVS (Genin et alii 2007, p. 467), el trobem en
la forma Ritt. 9 (257), dos exemplars de la forma Drag. 18 (283 i
284), un de la forma Drag. 24/25 (306) i un fons de copa (407).

CRISPVS, datable del 60/70 fins el 150/170, tenim només un exemplar,
un fons de copa (406).

CRVCVRO, datable del 70/80 fins el 100/110,  tenim un fons de la forma
Drag. 27 (357) i un final de marca (?) en un peu de la forma Ritt. 8
(254).

DAMONVS B, datable en la producció llisa del 15/20 fins el 70, el
veiem en un fons de la forma Drag. 29, amb l’acabament de marca
“.../MONIS” (49).

FRONTINVS I, datable en la producció llisa del 70/80 fins el 150/170
(segons Genin et alii 2007), s’ha trobat un exemplar pertanyent a una
pàtera, de la qual no és possible afirmar amb seguretat la forma
(415), a més, aquest nom és, precisament, el del terrisaire/decorador
de l’única marca intradecorativa trobada que correspondria a un
fragment de vora de la forma Drag. 29 (45), que Mees (1995, p. 76)
data del 80 al 100.

HABITVS I, datable del 50 al 100, tenim un fons de pàtera que tant pot
correspondre a la forma Drag. 15/17 com a la Drag. 18 (285).

INGENVS, amb una datació del 30/40 fins el 70/80, en trobem una
pertayent a un  fragment de fons de pàtera (409).

IVCVNDVS I B, datable del 20/30 fins el 70, tenim un fragment de peu
de la forma Drag. 27 (352).

C• IVLIVS CLEMENS, aquesta és una marca força interessant, tot i que
els exemplars o paral•lels que es coneixen no han estat trobats a La
Graufesenque, però hom creu que tindria aquell origen. Oswald (1931,
p. 80) li atribueix una datació genèrica de Claudi fins Vespasià i
Polak (2000, p. 209) la data del 70 al 100. A Torre Llauder tenim dos
exemplars corresponents a la forma Drag. 33 (374 i 383).

IVLLINVS, present a la fossa Bassus (Genin et alii 2007, p. 467), és
datable des del 70/80 fins el 150 (?). A Torre Llauder, hi ha un
exemplar de la forma Drag. 18 que, a més, porta un curiós gràfit
escrit, excepcionalment, al voltant de la marca (266).

IVSTVS, datable des de l’any  50 i fins el 80/90 (?), tenim un
exemplar en la forma Drag. 33 (384).

LABIO, amb un datació del 30/40 fins el 70, hi ha un fons de copa de
forma  inidentificable (410).

MACCARVS, amb una cronologia del 15/10 fins el 60/70; a Torre Llauder,
d’un total de gairebé vuit marques, veiem tres peces de la forma Drag.
18 (265, 286 i 287), dos pertanyents a la Drag. 33 (381, 387), dues
possibles de la forma Drag. 27 (353, 367) i un fragment de fons de
pàtera (411).

MIN...(el nom complet és un interrogant, podem suposar: MINERVIUS,
MINCIUS, MINISTER, MINUS, MINUTUS, etc). Oswald considerava que
aquesta marca tenia possibilitats de pertanyer al taller de Lezoux
(Oswald 1931, p. 206), encara que veiem que és present a La
Graufesenque, on ha estat trobada dintre d’un canal en l’àmbit del
conjunt de materials núm. 3 (Genin et alii 2007, làm. 29 i làm. 34),
amb una datació de 15 al 50 d.C., i aquí la tenim en una forma Drag.
27 (333)

MOMMO, datat del 60/70 fins el 10/110, present també a la fossa Bassus
(Genin et alii 2007, p. 468), aquí el trobem en una peça de la forma
Drag. 33 (372), en un fons atribuïble a la forma Drag. 15/17 o 18
(288) i, possiblement, també el veiem en un acabament en “M” en la
marca incompleta de la forma Drag. 29 (47). No sabem fins quin punt
les marques núms. 412, 325, 382 i 258, en tant que s’hi copsa la
lletra “M” tenen possibiliats de poguer pertanyer a aquest terrisser o
a MACCARVS vist abans.

NIGER, datable del 50/60 fins el 100/110, tenim tres marques, dues en
peus de la forma Drag 24/25 (321 i 320), encara que la segona, en tant
que s’hi llegeix “OF SNI”, tenim certs dubtes; la tercera és un
fragment de fons de forma inidentificable  (413).

PASSIENVS, datat del 50/60 fins el 100/110, està representat en un sol
exemplar de la forma Drag. 24/25 (305).

PATRICIVS, amb una cronologia del 70/80 fins el 150/170, present a la
fossa Bassus (Genin et alii 2007, p. 468), a Torre Llauder està
representat en set individuus, gairebé exclusivament en la forma Drag.
18 (289, 290, 291, 292, 293, 297 i 417).

PRIMVS I, datable del 15 fins el 70, representat en quatre exemplars,
tres en la forma Drag. 24/25 (304, 322 i 323) i un en la Drag. 27
(359).

PRIMVS II, datable del 7/80 i fins el 150/170, tenim una peça de la
forma Drag. 33 (373).

ROGATVS, datat entre el 15 i el 70, tenim un fons de copa del qual no
es pot averiguar la forma (414)

T. RVFINVS, datat entre els anys 60/70 i fins 100/110, tenim un
exemplar en la forma Drag. 18 (294).

RVSTICVS, datable del 15/20 fins el 70, hi ha un sol exemplar
pertanyent a un fons de la forma Ritt. 8 (253).

SECVNDVS II, datable del 70/80 i fins el 150/170, tenim un acabament
de marca en una pàtera de la forma Drag 18 (296).

SEXTIVS CANTVS, datable del 80/90 fins el segle II, el trobem en una
forma Drag. 27 de perfil complet (336).

SEVERVS II, amb una datació del 70/80 fins el 100/110, tenim un peu de
la forma Drag. 27 (350).

SILVINVS II, cronològicament datat entre els anys 70/80 i fins el
100/110, tenim tres exemplars segurs (363, 364, 365), un  altre de
dubtós (332) i altres dues marques, també dubtoses, de les quals sols
es llegeix la primera lletra i que corresponen a les formes Drag.
24/25 i Drag. 27 (328 i 330).

TERTIVS, datable del 15 al 70 d.C., a La Graufesenque és present en el
“Ensemble Fronto” (Genin et alii 2007, p. 372). L’exemplar de Torre
Llauder, en tant que l’única dada que tenim prové de Marià Ribas
(1972, p. 166, núm. 31), no ens permet fer més precisions sobre la
peça i forma a la qual corresponia (419).

L•TERTIVS SECVNDVS, present a La Graufesenque dins el conjunt  núm. 7
que correspon al farciment d’un gran forn (Genin et alii 2007, p.
488), està datat entre els anys 70/80 i fins el 150/170, tenim un
exemplar en un fons de pàtera, possiblement, de la forma Drag. 18 o
15/17 (295).

VITALIS, amb datació del 50/60 fins el 150/170 (?), a La Graufesenque
veiem que es present a la fossa BASSVS (Genin et alii 2007, p. 469).
Tenim un exemplar en la forma Drag. 24/25 (327), un altre en Drag. 27
(337), dos en forma Drag. 33 (385 i 386) i, finalment, dos exemplars
on sols es llegeix la primera lletra, la “V...”, i que per proximitat
possiblement li sigui assimilable (366 i 421).

Finalment comentar les dues marques d’identificació dubtosa, de les
quals proposem la interpretació, com són la Drag. 27 de perfil complet
on s’hi llegeix “OFDN” (335), amb totes les lletres i la lectura de la
marca retrògrades, menys la letra “D”  i, l’altra peça, un peu de
Drag. 27 on sembla que s’hi llegeix “CILNSO” (351), essent la lletra
“S” escrita de forma retrògrada.

Cabrera de Mar podrà gaudir de nou del retaule gòtic de sant Joan Baptista...

Francisco Blanco-Moreno Pérez (Pacheco), que coordinà els treballs, davant la rèplica del retaule, el dia de la inauguració. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Almenys podrà gaudir de la reproducció fidel que s'ha dut a terme per part de la Fundació Burriac de Cabrera de Mar.
El retaule de sant Joan s'atribueix a Bernat Martorell (1390-1452), un dels grans artistes del gòtic català.
Aquesta obra, que narra escenes de la vida de sant Joan Baptista, s'ha pensat que podria pertànyer la a capella de sant Joan, ubicada en la finca de Can Modolell-Can Lladó, capella documentada des de l'any 1025.
No obstant, un document de l'any 1393 (Arxiu Mas) fa constar les queixes dels fidels per l'estat ruinós de la capella de sant Joan Baptista i Evangelista (és excepcional el patronatge dels dos Joans alhora), per la qual cosa es fa difícil pensar que en segle següent es pogués ubicar-hi un retaule, i l'arqueologia sembla en principi confirmar la dada, ja que no s'han exhumat materials posteriors al segle XIV en el lloc que tradicionalment se ha atribuït a sant Joan, però també hi ha la possibilitat que estigués realment en un altre espai, encara no excavat.
Malgrat tot, la capella va tornar a entrar de nou i transitòriament en servei en el XVI, durant la construcció del temple gòtic de Sant Feliu. del que es dedueix la seva restautació en algun moment.
Pel que fa al retaule original, retirat durant la Guerra Civil a fi de preservar-lo, es troba actualment al Museu Diocesà de Barcelona.
L'obra, reproduïda fidelment a escala real, mitjançant un complex procés tècnic, ha estat feta sota els auspicis de la Fundació Burriac de Cabrera de Mar, i coordinat pel tècnic restaurador Francisco Blanco-Moreno Pérez ("Pacheco") i amb la col.laboració de la Parròquia de sant Feliu i l'ajuntament de Cabrera. Es va presentar el dia 24 de gener i es pot visitar de manera permanent a l'església parroquial.

BIBLIOGRAFIA

Rosa M. ROCA i David FARELL GARRIGÓS, "El retaule gòtic de sant Joan Baptista "torna" a la parròquia", al Full parroquial de Cabrera. 11 de gener de 2015.
Raimon CANALIAS, "Retaule de sant Joan Baptista: Capella de sant Joan de Cabrera de Mar (S. XV). Díptic de la festa Major de sant Vicenç, Cabrera de Mar, 1993.


INTERNEGRAFIA

Joaquim GRAUPERA: (2012) L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art.Cap. 5 p. 201,
Joaquin GRAUPERA: "Un retaule de Bernat Martorell a Cabrera de Mar" , al seu blog Maresme Medieval
Joaquim GRAUPERA: "Inauguració de la rèplica del retaule de sant Joan", al seu blog, Maresme Medieval
FUNDACIÓ BURRIAC:  "El dia 24 de gener es presentarà la rèplica del retaule de Sant Joan Baptista", al blog de la Fundació.

Mn. Martí Bonet, director del Museu Diocesà de Barcelona

Rèplica del retaule, a l'església de sant Feliu de Cabrera

Les imatges barroques de les rajoles de la masia de Cal Conde (Cabrera de Mar)

Vista de la masia de Cal Conde (Cabrera de Mar). Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Text: Joan Francesc Clariana Roig

La masia de Cal Conde de Cabrera de Mar, també coneguda com la Casa de Cabrera o també Can Dalmases, estranyament, tot i la seva gran importància històrica i arquitectònica no es troba inclosa en l’estudi que sobre les masies del Maresme feu l’arquitecte Lluís Bonet i Garí.

Tal com ens indica Josep M. Rovira, a la masia, a partir de l’any 1670, hi tenen lloc un seguit de reformes. A l’any 1763 es portà a terme la reforma del safareig o eixida, propi de tota masia. A més, s’aprofita per fer-hi un dipòsit d’aigua. Es just en aquest moment, en ple barroc, que es fa aquesta obra ornamentada per plafons de rajoles catalanes polícromes que, a continuació, passem a descriure: 
El primer conjunt de rajoles, datat a l’any 1763, representa l’escena de la conversió de sant Pau i la caiguda del cavall en el camí de Damasc (Fets dels Apòstols 9:1-9; 9:3-7; 22: 6-9; 26:13-18  Gàlatas 1:12-16; 1Corintis 2:10; 9:1; 15:8-9). Es una escena ben executada on veiem el sant caigut a terra i dos personatges més a dalt de cavall, un d’ells amb una bandera, i, a la part alta, la representació de Crist ressuscitat.
El segon conjunt és una imatge de sant Antoni de Pàdua, sostenint el Nen Jesús damunt d’un llibre. Es una escena molt difosa en representacions de rajoles i que, molt probablement, estava inspirada en els gravats al boix.
El tercer es un plafó compost de varis elements diferents. Com escena central veiem la imatge de sant Ramon Nonat amb la representació dels seus atributs (palma del martiri amb corones i la custòdia a la ma dreta) i la indicació que era mercedari, així com  la imatge d’un infant encadenat a la seva esquerra. A ambdós costats veiem una representació floral i al seu dessota les característiques rajoles catalanes de Barcelona, veiem un macer amb l’escut de Barcelona, una dona amb ventall, la mulassa barcelonina i un bou.
Aquest petit conjunt de plafons de rajoles hauria estat fabricat pels terrissaires barcelonins especialitzats en rajola polícroma. Es especialmente destacable el plafó de sant Pau amb la data del 1763.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí

Bibliografía:

A. Telese; M. Salomó; F. Farrés; M. Sánchez: Les rajoles catalanes d'arts i oficis. Catàleg general (1630 - 1850). Barcelona 2002.

A. Telese; J. Llorens; U. Voigt: Ceràmica catalana datada com a punt de referencia. Catàleg de la pisa (1533 - 1863). Barcelona 2012.

Plafó de rajoles que representa la conversió de sant Pau, en el camí de Damasc. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Dipòsit recobert amb plafons de rajoles. Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Plafó de rajoles que representa sant Antoni de Padua, amb Jesús en braços. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Plafó de rajoles que representa sant Ramon Nonat, amb el seus atributs. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

La terra sigil.lada Hispànica decorada de Torre Llauder (Mataró), un estudi de Joan F. Clariana

11.Vas de perfil sencer, forma 29/37

Continuant el seu ja ample curriculum d'estudis sobre la ceràmica romana terra sigil.lata, Joan Francesc Clariana presentà a la XXX Sessió d'Estudis Mataronins (2013) una comunicació sobre la TS Hispànica decorada de la vil.la de Torre Llauder (Mataró), estudi publicat enguany dins el llibre corresponent a aquella sessió.
Aquests estudis ens permeten tenir una àmplia i valuosa informació sobre l'evolució d'aquest "fòssil director", la ceràmica, i per tant sobre l'evolució del jaciment.
Ha ajudat força en el coneixement i estudi de la ceràmica de Torre Llauder el fet que es descobrissin dos abocadors d'escombraries del rebuig domèstic, amb una quantitat significativa de fragments, datats en la segona meitat del segle I dC. (Vegeu Clariana, 2014, pàg. 43).

Veiem que hi ha un predomini clar de les produccions originàries de la zona de la Rioja; del gran centre productor de Tritium Magalum, s'na comptabilitzat un total de tres-cents setanta-quatre indivídus. (Clariana, 2014, pàg. 43).

Del centre productor de Bronchales (Terol), s'ha identificat, amb reserves, un individu.
Fabricats a les comarques catalanes, s'han identificat exemplars procedents dels tallers d'Abella (Naves), Solsona, Ilerda i un exemplar molt similar als que es fabricaven a Mas d'en Corts (Reus). (Vegeu Clariana, 2014, pag. 43).

La cronolologia dels materials, sobretot de la Rioja (Tritium Magallum), Bronchales, Mas d'en Corts i Ilerda, els podem situar entre finals del segle I i bona part del segle II dC, mentre que els materials del taller d'Abella es poden datar a partir de la meitat del segle II dC. (Clariana, 2014, pàg. 43).

Quina informació sobre l'economia i la societat romana ens poden aportar les troballes de Torre Llauder?:

Les troballes de Torre Llauder són un exemple del resultat del funcionament del mercat de distribució de ceràmiques fines de fabricació hispànica durant l'època altoimperial romana, més concretament, el ventall cronològic que aquí tenim representat i que abasta una seqüència que aniría des de finals o darrer quart del segle I dC., tot el segle II i fins el segle III. És evident que existirien unes rutes a través de les quals haurien arribat a Torre Llauder els materials que hem vist. Tal com haviem apuntat anteriorment, una bona part del comerç s'efectuaria per via maritima, especialment les ceràmiques provinents de Tritium Magallum haurien seguit la ruta de l'Ebre, i posteriorment la ruta costanera. (Clariana, 2014, pàg. 46).

L'elevat nombre d'exemplars trobats, sols pot tenir l'explicació en el fet que, a Torre Llauder, els propìetaris i habitants gaudirien d'una posició benestant fora del comú pel que fa a les vil.les romanes d'aquell moment. Aquuesta opulència s'ha vist també en la troballa de tota mena d'objectes i en el fet que la vil.la estigués pavimentada amb mosaics. (Clariana, 2014, pag. 46).

Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç. 

BIBLIOGRAFIA

Joan Francesc CLARIANA i ROIG, "Apunts sobre la "Sigillata" hispànica decorada de Torre Llauder" , a XXX Sessió d'Estudis Mataronins, Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, 2014. Pags. 43 a 60.

12.Vas de perfil sencer, forma 29/37

21. Vas de perfil sencer, forma 37 b

22.Vora d'un gram bol de la forma 37-b

23.Fragment d'un fons de bol hemisfèric, forma 37

Els panys de porta de Mataró: un reflex de la història

Pany de porta de la casa núm. 60 del carrer de l'Esplanada de Mataró, enderrocada fa dos mesos. La forma correspon a un escut real borbònic. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Acaba de sortir publicat un article signat per  Francesc Navarro Bonamusa i Joan Francesc Clariana Roig, i que havia estat presentat en la Sessió d'Estudis Mataronins corresponent a l'any 2013. Un treball força interessant sobre els panys de porta antics de Mataró, tant més valuós perquè en poques dècades n'han desaparegut alguns de la vista.
El punt de partida de l'article és una recopilació, començada l'any 1972, de les plaques externes o escuts dels panys del casc antic mataroní, i sobre la que l'any següent (1973) es va publicar una petita ressenya en el Butlletí de l'Associació d'Antics Alumnes de l'Escola Pia Santa Anna.
Expliquen els autors de l'article que la propera data -en aquell moment- de 1914 que significà el tres-cents aniversari la fi de la Guerra de Successió a Catalunya, els va animar a recollir i reestudiar la documentació recollida en els anys setanta. La majoria de panys pertanyen a l'època barroca.
Clariana i Navarro han agrupat els escuts segons la seva simbologia, resultant tres modalitats:
-Ideologia política
-Simbologia religiosa
-Peces singulars (difícils d'encaixar)
Dins la simbologia política estan aquells que representen l'àliga bicèfala, símbol de la casa dels Àustries i els que semblen representar la flor de llis o dos lleons rampants en els extrems d'un escut (símbol de la casa dels Borbons).
Els símbols austracistes són, com senyala l'historiador Josep M. Pellicer, habituals en aquells llocs on va estar l'emperadriu Elisabeth Cristina de Brunswick.
No obstant, els autors expliquen els seus dubtes referent a aquesta classificació (Àustries o Borbons), pel fet que persisteix en èpoques posteriors.
Pel que toca a la simbologia religiosa, expliquen els autors que se'n troben de tres classes:
-Els que representen un cor, que es poden associar a la Confraria dels Dolors, molt important a Mataró durant l'època del barroc.
-Els que representen l'anagrama de la Mare de Déu o sigui, les lletres M i A entrellaçades.
-Un tercer model que correspondria a un pany desaparegut del Camí Ral i que representava una estilització de la simbologia de Sant Elm o Sant Telm
Referent als panys singulars, destaca un que representava una esfinx que ha caçat una serp.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí

BIBLIOGRAFIA

Francesc NAVARRO BONAMUSA i Joan Francesc CLARIANA i ROIG,  "Notes sobre els panys de Mataró, un reflex de la història" a  XXX Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2014. Pàgs.  137 a 156.

XXXI Sessió d'Estudis Mataronins

El proper dissabte 29 de novembre, a les 17 hores i a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró), s'iniciarà la XXXI Sessió d'Estudis Mataronins, organitzat pel mateix Museu Arxiu, i que recull estudis sobre arqueologia i història de Mataró i el Maresme.
Les comunicacions presentades són les següents:

Què se'n va fer dels "Quatre boigs de Mataró"? per Francesc Masriera i Ballescà.
Esteve Albert i Corps: l'occitanista, per Jaume Vellvehí.
Centenari Esteve Albert (1914-2014). Apunts del seu pensament polític i social, per Josep Puig i Pla.
Els materials inèdits d'Esteve Albert al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, per Jordi Malé.
Catalogació de l'arxiu històric de l'Associació de Pessebristes de Mataró, per Albert Dressaire Gaudí.
La Guerra Civil a Arenys de Mar (1936-1939), per Jordi Amat i Teixidó.
Dos metges en temps de guerra (1936-1939). Frederic Duran i Norman Bethune, per Agustí Barrera,
La casilla de peons caminers de Dosrius durant la Guerra Civil, per Daniel Daví i Salvanyà.
L'establiment de l'ensenyament del tall i confecció a l'escola d'Arts i Oficis de Mataró, per Montserrat Gurrera.
Projecte de restauració i digitalització del mapa parcel.lari de Cabrils (El Maresme), del segle XIX, per Laura Bosch.
Alguns aspectes de Cabrera durant el segle XVIII, per Enric Subinyà i Coll.
De Jesús a Al.là. La Inquisició contra el renegat Carlos Chapa. Mataró, 1727, per Antoni Llamas Montero.
Els trànsfugues del setge 1713/1714 al maresme: Milans d'Arenys, Matas i Lapeira de Mataró i Massiques de Vilassar, per Benet Oliva i Ricós.
Cartografia náutica dels segles XVI-XVII relativa a la costa de llevant que inclou el Maresme, per Antoni Martí i Coll.
Tractament arxivístic del subfons Arxiu del Rector custodiat al Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, per Jennifer Rodríguez Romero.
Hipòtesi sobre la procedència i arribada de la imposta bizantina trobada a la basílica de Santa Maria de Mataró, per Ruth Garcia i López.
Sobre alguns vidres antic d'Iluro i el seu territorium (II), per Joan Francesc Clariana.
Peces singulars de sigil.lata hispànica dels taller d'Abella trobades a Torre Llauder, per Joan Francesc Clariana.
Prehistòria de Burriac (Cabrera de Mar, el Maresme), per Jordi Bagà Pascual i Ramon Coll Monteagudo.