Imatge. excavacions en el centre de Cabrera de Mar. Foto: Rosa Isabel Garí.
El passat 1 de juny, al programa El Racó, de Ràdio Mataró, va trenir lloc un molt interessant col.loqui sobre la preservació del patrimoni arqueològic, en el que varen intervenir Joan Carles Alay, Joan Francesc Clariana i Ramon Coll, tots ells doctors en arqueologia i amb un ampli historial en aquest camp. Alay és expert també en la lluita contra el furtivisme.
Joan Carles Alay va explicar que malhauradament, les lleis i sancions contra els atemptats al patrimoni, es compleixen poc o no es compleixen. Va lamentar la gran quantitat de jaciments destruïts, molts d'ells en l'anomenat "tardofranquisme", un moment de gran expansió urbanística i viària. Casos com els de Can Xammar -les termes l'Iluro- on els membres dela Secció Arqueològica de Mataró varen recuperar fragments de mosaic en un abocador- Torre Llauder, o la construcció de l'autopista A-19. Recordà que el que es conserva actualment d'alguns jaciments, és només un fragment dels mateixos. Malgrat que amb el temps i els canvis polítics i administratius s'ha anat imposant la idea de la conservació i protecció a nivell legal, encara falta molt.
Va enumerar l'arqueòleg tres nivells de protecció d'un jaciment arqueològic. 1) evitar-ne la destrucció quan és descobert, abans fins i tot de documentar-lo, 2) decidir si s'ha de preservar de cara al futur, catalogar-lo. 3) mantenir la protecció i fer-lo visitable.
Està clar que el paper dels ajuntaments és bàsic per protegir tot allò que es trobi en el moment d'urbanitzar.
Va lamentar el cas del poblat de Burriac, sense cap protecció legal clara, només la voluntat dels ciutadans. (1)
Joan Francesc Clariana va detallar la destrucció de jaciments importantíssims en l'època ja abans esmentada a voltes de forma absolutament gratuïta, com fou el cas de Torre Llauder, i lamentà també el de can Xammar, entre d'altres.
Ramon Coll va explicar un model exemplar de protecció de jaciment que és el de la Torre Octogonal de Can Farrerons de Premià de Mar, novament una part d'un jaciment més extens.
Van destacar els arqueòlegs el cas de Cabrera de Mar, el seu inabastable patrimoni mereix tota mena de protecció.
Unes reflexions molt importants que convidem a escoltar senceres a El Racó de Ràdio Mataró
(1) El 1983 es va incoar expedient de declaració del poblat com a Bé Cultural d'Interès Nacional, sense que, 40 anys després, s'hagi resolt. Vegeu: Alay i Clariana: El poblat ibèric de Burriac, entre el desconeixement social i l'oblit de les administracions.
