El capitell bizantí de Santa Maria de Mataró i la IV Croada, un treball de J. C. Alay i J. F. Clariana

En les meves classes d’història de l’art, quan s’arriba a les famoses “característiques generals” que s’atribueixen a tot estil, en concret ara referint-me a l’arquitectura bizantina, surt l’anomenat “capitell imposta”, que tothom es veu obligat a preguntar què és.

El seu orígen bizantí no impedeix que a Catalunya hi hagi diversos exemples.

Exemples molt bells i de gran qualitat, com podeu veure en la comunicació presentada per Joan Carles Alay i Francesc Clariana a les IV Jornades d’Arquelogia i Història del Maresme, que organitza el grup d’Història del Casal, i de les que s’han publicat fa poc les actes.

Els autors, acompanyats d’un extraordinari material gràfic, de gran qualitat, i d’una llarga i documentada explicació històrica sobre els factors que van dur a que Europa occidental tingui ara nombroses relíquies i obres artístiques provinents de l’imperi bizantí, descriuen una peça de gran qualitat, recuperada de la paret de l’església de santa Maria de Mataró l’any 1945, i que l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch va catalogar com pertanyent a l’antic temple paleocristià d’Iluro, i en va fer una reconstruccíó, col.locant al dessota una columna i un capitell corinti.

Es tracta d’un capitell jònic amb imposta bizantina fet en marbre de l’illa de Màrmara, Turquia; consisteix en una gran prisma troncopiramidal invertit, el qual, sols en una de les seves cares presenta un relleu consistent en una creu de tipus grega que s’eixampla en els extrems. La base presenta una decoració inspirada en els capitells d’ordre corinti; veiem, en els frontals, les volutes molt esquematitzades i, entre elles, un òvul central i els senyals insinuants d’un òvul a cada costat a semblança de la decoració clàssica de la kyma, mentre els altres dos costats laterals, o pulvinus, l’un presenta una decoració inspirada en un relleu vegetal molt esquemàtic, i l’altre, dos semicercles amb una separació de dos filets verticals que recorda,vagament, el balteus. A semblança de l’àbac, en la cara frontal, presenta una línea horitzontal. La part alta del capitell en la cara frontal, o de la creu, presenta un bisellat horitzontal de 7 cm d’alçada. La cronologia, la podem situar des de la meitat del segle VI a principis del VII. (Pag. 168).

L’alçada total de la peça ,es de 43, 5 cm.

Esmenten els autors tres capitells del mateix tipus:  el de l’esglesia de sant Miquel de Barcelona, el de l’esglesia de sant Just i Pastor, també de Barcelona, i el del Museu Diocesà de Palma.

A  tall d’hipòtesi, els autors exposen tres possibles explicacions de que aquestes peces es trobin on es troban ara:

-Que fos fruit dels saqueig de Constantinoble durant la IV Croada (1198-1204).

-Que procedís de les anomenades “pedres sicilianes” vingudes a Catalunya després de la mort de Pere el Gran (1285),les més conegudes de les quals es conserven al museu de Santes Creus.

-Que procedís del saqueig dut a terme pels almogàvers, amb l’anomenada “Venjança catalana”, després de la mort de Roger de Flor (1305).

Alay i Clariana exposen al principi del seu treball una interessant consideració sobre el que significaren les croades en general, i en especial la quarta, exposició que val la pena tenir  en compte.

Foren en realitat un conjunt d’expedicions militars destinades a recuperar els llocs on va viure i morir Jesús,  llocs en l’edat Mitjana, islamitzats, (si bé molts pobladors conservaren les seves creences jueves o cristianes); es desenvoluparen entre finals ldel segle XI i finals dels XIII.

Si bé es parla habitualment de nou croades, en realitat hi va haver més expedicions. Fins i tot hi va haver un intent per part de Jaume I.

Dirigides per nobles o reis, tenien un caràcter eminentment religiós, els croats eren creients, però no s’escapen altres factors  militars, polítics o econòmics

La IV Croada (1198-1204) fou iniciada per un grup de nobles del regne de França, amb el recolzament dels venecians, que hi veien possibilitats comercials; el cas és que, fora ja del seu proposit inicial, els croats van decidir acudir en auxili d’Aleix de Bizanci, aspirant al tron imperial. Els croats acamparen a les afores de Constantinoble i Aleix fou proclamat emperador,  però les promeses de recompensa no es varen complir; un incident entre croats i bizantins provocà un incendi terrible que va durar tres dies. Finalment el “protegit” Aleix IV va ser assassinat, i llavors l’exèrcit croat,  es va fer amb la capital i en “venjança” s’iiniciaren una colla se saquejos, violacions i assassinats, de tal envergadura, que fins fa poc  (2001) el papa Joan Pau II es va creure obligat a demanar perdó.

BIBLIOGRAFIA

Joan Carles Alay Rodríguez i Joan Francesc Clariana Roig, “El capitell bizantí de Santa Maria de Mataró (Maresme) i la IV Croada”, dins Actes de les IV jornades d’Arqueologia i Història del Maresme. Novembre del 2007, publicades pel Grup d’Història del Casal (Mataró), 2011.