LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dilluns, 27 de febrer de 2012

Carta des del front de batalla, l'any 1938 (1)




A la memòria de Francesc Garí i Pons (1920-1938) i de Joan Camps i Pons (1920-1938).

Què quedarà de nosaltres setanta-quatre anys després de la nostra mort? En parlaran, guardaran els objectes que hem estimat en vida o llegiran les nostres cartes? O tal vegada hauran acabat en un contenidor? (els que ens dediquem a la història o a l'arqueologia sabem molt bé que en un contenidor de brossa s'hi han trobat tresors increïbles). O potser algú hagi conservat les cartes que un fill, un pare o un germà estimats, mort prematurament, va enviar des del camp de batalla, explicant les seves esperances de tornar ben aviat "forjant les il.lusions més planeres i felices", tal com és natural en un jove de divuit o dinou anys.
Un jove que ja no va poder dur a terme aquestes il.lusions.
Francesc Garí i Pons (1919-1938), nascut a Llavaneres, ciutadà de Vilassar de Mar i soldat de l'anomenada "Lleva del Biberó", morí en combat el 27 de maig de 1938 al pont de Balaguer junt amb el seu cosí Joan Camps i Pons, sense que s'hagin recuperat mai les restes de cap d'ells. Sembla ser que serviren en la 27 Divisió.
Un destí com els de tants i tants homes en aquella dissortada Guerra Civil.
Va deixar algunes cartes, com aquesta, inèdita, que avui reproduïm aquí. Morí 10 dies després d'haver-la escrit.

                                                               A na
                                                               Antonia Pons
                                                               Vilassar de Mar                                        

Front de l'Est 17-5-1938
Estimada mare. Espero que al rebrer la present esteu tan be de salud com es la meva.
Suposos que haureu rebut les meves lletres amb fecha 15 16 del corrent.
Haurieu de mirar d'enviar-me lo mes prompta possible un paquet amb targetes postal o sia del Govern, ja que d'aquesta manera podria escriure diariament, i al mateix temps sortiria molt mes barato. Tambe em faltan uns parells de mitjans doncs el que tenia ja son dolents.
Sabreu que em trobo molt be i que disfruto de molt bona salud, tambe sabreu que mengem molt be i al mateix temps calent, que ens donen en bona cuantitat, sobretot uns plats de mogetes amb carn que et quedes llepant els dits. També ens donen vi i tabaco, i al mati un bon plat de café amb llet ben calent que suquem amb un bon troç de pa.
Suposo que aci a Vilassat també un donen pa, així com algunes altres coses, com escriviu expliqueu-mo
Com donin tabac aneu a l'Ajuntament a vuscar el meu i guardeu-lo i vigileu que en Josep no faci jocs de mans.
Ja fa alguns dies que no tinc noticies vostres, pero espero tenir-ne aviat, tres o cuatre de juntes.
No us descuideu d'enviar-me paquetes de Targetes del Govern.
Ja em direu com pinta Vilassar i com estan les noies.
No sabeu amb quin desig espero que s'acabi aquesta maleida guerra, i amb ella tots els feixistes i poguer venir a casa per poguer-ho selebrar tots junts i sobretot fer unes cuantes sortides amb en Joan, que volem dedicar la nostre joventut fent esport excursionistas i fent tiberis i cargoladas al camp.
Cada dia estem fent calendaris sobre l'esdevenidor, forjant les ilusions mes planeres i felices, esperant el moment de derrotar el nostre enemic i poguer tornar a casa.
Una de les parts mes principals per guanyar la guerra la teniu les dones a la reraguarda denunciant tots els acaparadors i venedors de preus avusius aixi com tots els emboscats.
Espero doncs que si desitgeu que torni prompte a casa sabreu tambe lluitar d'aquesta forma, per guanyar la guerra.
Demà o demà passat ja tornaré a escriure, rebeu un fort abraç del vostre fill que no us oblida.
Francesc Garí
Records a en Josep i dieu-li que m'escrigui sovint i que tambe treballi perque s'acabi aviat la guerra.

 BIBLIOGRAFIA
Ramon i Pera, Francesc-Xavier, Vilassar de Mar. 1936-1939. Una història que no s'ha d'oblidar, però que no s'ha de repetir. Oikos-Tau. Estudis Maresmencs/Història. Vilassar de Mar, 1998.
El llibre explica la vida quotidiana al Vilassar de Mar en el temps de la guerra civil, i reprodueix a més una valuosa documentació. El capítol XV (pags. 299- 3129, està dedicat a les lleves. En la pàgina 303 es parla de l'autor d'aquesta carta.

dijous, 23 de febrer de 2012

Els arqueòlegs davant les actuacions furtives, sessió informativa a càrrec de Joan Carles Alay

El proper dimarts, 28 de febrer a les 18,30 hores, tindrà lloc al Centre Cívic Urgell de Barcelona, una interessant sessió informativa sobre "L'actuació dels arqueòlegs davant les actuacions furtives", a càrrec de Joan Carles Alay i Rodríguez, doctorand en arqueologia, diplomat en Investigació de l'Escena del Crim i Expert en elaboració de Perfils Criminològics. La sessió esta organitzada per l'Associació d'Arqueòlegs de Catalunya.

dijous, 16 de febrer de 2012

Barques i neu a Mataró, l'any 1985


El mes de gener de 1985 també va nevar a ran de mar, com ho testimonia aquesta foto de Tomàs Manent presa a Mataró.

dissabte, 11 de febrer de 2012

Febrer

Imatge: el mes de febrer. Miniatura del Llibre d'Hores del duc de Berry, segle XV.

Refrany català: Febrer és molt traïdor, borrascós i gelador.

El mes de febrer (Februarius) pren el seu nom de les cerimònies de purificació (Februa) que tenien lloc a Roma per aplacar els esperits dels difunts, el déu etrusc dels quals era Februus. En el primitiu calendari romà, que la tradició atribuïa al legendari fundador Ròmul (771-717?), l'any tenia 10 mesos, de març a desembre, i venien seguits d'un periode sense mesos, fins al març. Segons Plutarc, Numa Pompili, (715- 672 aC.?) segon rei de Roma, va dividir l'any en dotze mesos lunars, establint els de gener i febrer, els darrers de l'any. L'any 153 l'inici de l'any va traslladar-se a l'1de gener (Ianuarius).
El fet de no correspondre la duració oficial de l'any amb l'any real, va provocar un important i cada cop més accentuat desfase en les dates. Juli Cèsar, amb l'ajut del matemàtic Sosígenes, va ordenar la reforma del calendari establint un dia mes cada quatre anys al final de febrer, en els que anomenem, anys de traspàs. La reforma s'inaugurà en 44 aC, que va tenir 445 dies per compensar el desfase acumulat.
Si bé el nou calendari va resoldre el problema durant molt de temps, tampoc corresponia exactament a l'any real, de manera que en el segle XVI, el papa Gregori XIII ordenà reformar de nou el calendari per adequar-lo a l'any litúrgic: s'exceptuaven de l'any de traspàs els anomenats "anys seculars" acabats en 00, però si que n'hi hauria un cada quatre segles, en els múltiples de 4 (l'any 2000 ho va ser).
Un mes, doncs, sempre accidentat!

dimarts, 7 de febrer de 2012

El programa "Sota Terra" i Can Modolell


 Can Modolell és un jaciment arqueològic situat a Cabrera de Mar (Barcelona), amb una llarga història que va de l'època ibèrica a la baixa edat mitjana, però conegut especialment per les seves estructures romanes i sobretot pels indicis de culte al déu indopersa Mitra, entre els que destaquen els fragments epigrafiats amb dedicatòries a aquesta i altres divinitats. Es va començar a excavar l'any 1974.
Les estructures conservades no permeten identificar d'una manera taxativa la seva funcionalitat, però no és probable que corresponguin a la zona del santuari, que possiblement ha desaparegut amb les diferents transformacions que ha sofert al terreny al llarg de la seva dilatada història. La hipòtesi que més s'ha considerat és que es tracta de les restes d'una sumptuosa vil.la, possiblement pertanyent a un important personatge o família.
Va sorprendre'ns doncs, en el transcurs del programa "Sota Terra" de TV3 corresponent al passat diumenge dia 5 de febrer, i segon dels dedicats a Cabrera, sentir a parlar sense parar d'el "temple mitraic" en referir-se a l'establiment. A no ser que tot sigui una qüestió de llenguatge o algú hagi descobert alguna cosa nova i definitiva. A més de a Can Modolell, el "Sota Terra" va estar dedicat a la ciutat romana i al poblat ibèric.
En el programa es va trobar un enterrament, aparentent singular, però és el cas que ja fa temps es van descobrir tres tombes -no de fa dos mil anys, sino tardoromanes o altomedievals- i es tenen notícies de moltes més en aquell indret, fet gens estrany si tenim en compte que va existir una o més capelles en aquella zona.
Pel que fa a l'entrada de la muralla del poblat ibèric: fou descoberta durant unes excavacions l'any 1984 i restaurada el 1991, i ja fa anys es parla d'un abandonament progressiu de l'indret, o almenys sense violència aparent, no es cap descobriment "recent", i és una pena que no s'aprofitessin les excel.lents reconstruccions de Josep M. Rovira i Ferran Bayès.
Són només uns exemples del que em va sorprendre del programa "Sota Terra", segon dels dedicats a Cabrera de Mar. Una cosa a agrair: el programa ha divulgat l'existència de la Ilturo romana, una peça clau en la romanització.
Podeu trobar diversos treballs sobre Can Modolell en la columna d'enllaços d'arqueologia i història.

diumenge, 5 de febrer de 2012

Les monedes de Can Benet (Cabrera de Mar), un estudi de Carles Martí

Carles Martí Garcia, és des de fa anys, un estudiós de la numismàtica que ha publicat des de els seus inicis en la Secció Arqueològica de Mataró, una bon nombre de treballs sobre aquesta matèria.
Entre les actes del XIII Congreso Nacional de Numismática, (Cádiz, 22-24 octubre de 2007), pags. 361-337, el seu treball Las monedas de las excavaciones en "Can Benet" (Cabrera de Mar. Barcelona).
Es tracta d'una domus republicana, un jaciment important per a l'estudi de la romanització, la cronologia del qual s'extén entre el 130/125 aC. i el 80 aC.
L'estudi, que complementa un altre dedicat a Ca l'Arnau, comprèn un lot de 35 monedes ibèriques i una de la seca d'Ebusus (Eivissa). Les peces ibèriques són de diverses seques, concretament de la d'Iluro n'hi ha 13; la darrera emisió d'aquesta seca podria haver tingut lloc l'any 80 aC.
Lamenta Martí en les seves conclusions que no s'hagin trobat monedes en els estrats fundacionals de Can Benet, i posa de relleu que aquestes monedes ibèriques poden tenir més a veure amb assentaments romans que no amb les poblacions indígenes, especialment si s'observa l'escassa presència de moneda propiament romana.
Podeu trobar les actes del XIII Congreso Nacional de Numismática punxant aquí. Article sobre Can Benet a les pàgines 361-377.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...