LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dijous, 27 de desembre de 2012

Les reconstruccions virtuals del patrimoni de Cabrera de Mar a càrrec de Josep M. Rovira

Josep Mª Rovira Juan, llicenciat en història i un estudiós de l'arqueologia i la història cabrerenca, ha dedicat temps, esforç i estudi a la reconstrucció del patrimoni històric i arqueològic de Cabrera de Mar en 3D. Ja fa temps que, en col.laboració amb Ferran Bayés, varen publicar la web Cabrera de Mar. Arqueologia i Patrimoni.
Ara us volem presentar un grup d'animacions en 3D que volen reproduïr el passat de Cabrera de Mar, la Ilturo romana i ibera, L'enllaç d'aquestes animacions el podreu trobar a la columna de la dreta d'aquest bloc. Són les següents:
Ritual de la mort i incineració d'un guerrer a la vall de Cabrera de Mar (S. IV-III aC).
Necròpolis ibèrica del turó dels Dos Pins de Cabrera de Mar (Barcelona)
Tomba 51 de la necròpolis ibèrica del turó dels Dos Pins (S. IV aC).
Poblat ibèric de Burriac (S.VI-I aC).
Actualització (15-7-2014): Poblat ibèric de Burriac.
Els banys romans d'Ilturo. Cabrera de Mar (Barcelona)
Termes o banys romans d'Ilturo (150-75 aC) de Ca l'Arnau (Cabrera de Mar).
Situació de les termes o banys romans d'Ilturo (Cabrera de Mar).
Termes o banys romans d'Ilturo de Cabrera de Mar (150-75 aC) Apodyterium i tepidarium.
Termes o banys romans romans d'Ilturo de Cabrera de Mar (150-75 aC). Vista zenital.
Actualització (27-8-2014) L'aigua a les termes o banys públics d'Ilturo a Ca l'Arnau. Cabrera de Mar-Barcelona. 
Forn d'àmfores romà de Ca l'Arnau de Cabrera de Mar (S. I aC) (1).
Forn d'àmfores romà de Ca l'Arnau de Cabrera de Mar (S. I aC) (2).
Actualització (29-8-2014) Forn romà de Ca l'Arnau a Cabrera de Mar (Barcelona)
La construcció de voltes amb tubi fittili als banys romans d'Ilturo.
L'animació 3D, entre l'arqueologia experimental vitual i la investigació didàctica. La construcció de voltes de canó i cúpules amb tubi fittili.
Masia de Can Bartomeu de Cabrera de Mar
Celler de la masia de Can Bartomeu de Cabrera de Mar.
Castell de Burriac o de Sant Vicenç de Cabrera de Mar.
Restitució virtual dels jaciments arqueològics de Cabrera de Mar (Barcelona)

Imatge: Restes romanes d'època republicana a Cabrera de Mar. Foto: Rosa Isabel Garí

dimarts, 25 de desembre de 2012

Fotos pel record: 50 anys de la nevada de Nadal de 1962 (7)

Si! Avui fa 50 d'aquella nevada que diuen només es produeix cada cent anys, en aquests verals.
Imatge: Can Bosch (Cabrera de Mar), ara fa cinquanta anys. Autor: Josep Garí i Pons.
Fotografies anteriors d'aquest tema, del mateix autor:
Foto 6
Foto 5
Foto 4
Foto 3
Foto 2
Foto 1

dissabte, 22 de desembre de 2012

Fotos pel record: 50 anys de la nevada de Nadal de 1962 (6)

Ara aviat fa cinquanta anys, en despertar-se i mirar per les finestres, observaren amb sorpresa com la neu cobria camps i carrers amb una intensitat que mai no havien vist per aquest verals; el somni d'un Nadal blanc que han tingut molts habitants del sur d'Europa es feia realitat,  i no només damunt un pessebre.
Imatge: La masía de can Barrau Llarg (Cabrera de Mar, el Maresme), el Nadal de 1962. Autor: Josep Garí i Pons.
Podeu ampliar la imatge clicant al damunt.
Altres fotografies de la nevada del nadal de 1962:
Foto núm. 1
Foto núm. 2
Foto núm. 3
Foto núm. 4
Foto núm. 5
També podeu clicar damunt l'etiqueta "Nevades" (n'hi ha d'altres)
I amb aquestes imatges us desitgem bon Nadal i bon any 2013!

dijous, 20 de desembre de 2012

Mn. Antoni M. Alcover i el Maresme, a Mataró Ràdio, a càrrec de Jaume Vellvehí

Avui dijous 20 de desembre, a les 21 h., a la tertúlia del Grup d'Història del Casal de Mataró que es transmet a través de l'emisora local, Jaume Vellvehí i Altamira, membre del Grup d'Història del Casal i de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, parlarà sobre: Antoni M. Alcover i el Maresme, 150 anys del seu naixament.
A la sintonia de Mataró Ràdio al 89,3 fm o a la carta des de la web de l'entitat organitzadora.
Imatge: Monument a Mn. Antoni M. Alcover a la seva localitat natal de Manacor. Fotografia de Rosa I. Garí.

diumenge, 16 de desembre de 2012

La terra sigil.lata de l'alt imperi a Can Modolell, un estudi de Joan F. Clariana




Fotografies, de dalt a baix:
-Pàtera de TS Itàlica del terrissaire Rasinius, de 66 cm. de diàmetre. Peça núm 9.Fotografia de Rosa I. Garí.
-Vas de T.S. Itàlica sencer del Museu d'Arles (Provença, França) amb decoració d'escates fetes a la barbotina, que imita la ceràmica de parets fines i que ens dóna una idea de com podia ser una peça de Can Modolell (la núm. 33), de la que resta un fragment. Fotografia de Joan F. Clariana.
-Fragment de T.S. Sudgàl.lica, corresponent a la forma Drag. 37, amb decoració a dues faixes, de la que resta una amb lleó vers la dreta i llebre o cèrvol vers l'esquerra, alternant-se amb mètopes i tancada per una sanefa de fulles bifoliades. Peça núm. 60. fotografia de Francesc Navarro.

Publicat el passat any 2011 en la col.lecció d'Estudis d'Arqueologia i Història de Cabrera de Mar que edita Josep Miquel Modolell, comentem avui aquest acurat estudi sobre la ceràmica terra sigil.lata de l'alt imperi, escrit per Joan Francesc Clariana: "La terra sigil.lata alt imperial de Can Modolell".
Can Modolell és un establiment arqueològic d'una llarga història, que va des de l'època medieval fins a la baixa edat mitjana; aquesta continuïtat en l'hàbitat explica la gran quantitat de materials exhumats, alhora que, en general, molt fragmentats.

"Sobta que davant la notòria importància d'alguns materials, certament sumptuosos, trobats en aquest jaciment (concretament ens estem referint al conjunt d'inscripcions i restes escultòriques en marbre), en el seu contrast, veiem que les troballes efectuades entre els anys 1974 i 1985, de ceràmica sigil.lata, llevat d'una peça excepcional (la gran pàtera itàlica de Rasinius/Memmius/Hiera), més una altra peça pràcticament sencera (la pàtera sudgal.lica signada per Regenus) i dues de perfil complet, la resta són de caràcter més aviat discret i, sobretot, molt fragmentari. Tot i així, com a continuació veurem, constitueix un conjunt material que ens aporta una informació força valuosa." (Pàg. 59)

Sigil.lata itàlica. Destaca l'autor la presència d'un fragment singular, un fons de fons de pàtera de vernís negre (núm. 1), corresponent a les primeres produccions de TS Itàlica, i que es podria datar vers el 40 aC. (Pag. 60 i nventari).
Les formes llises predominen damunt les decorades, de les que s'han exhumat vuit fragments; un d'ells porta la marca de Zoilus, esclau del taller de Cn. Ateius, característic del taller de Pisa. (Pag. 60 i inventari).

  "Entre les formes itàliques llises, podem veure una representació reduïda dels serveis de taula segons la tipologia clàssica de Loeschke, basada, com hem dit abans, en les troballes del campament de Haltern."  (Pàg. 60)

Destaca en aquest grup una peça excepciona, la pàtera del taller Rasinius:

"Entre les pàteres del servei III, tipus 4 (Conspectus 4,5, =Godineau 30), tindriem una peça excepcional (núm 9), que no és altra que la prou coneguda pàtera de 66 cm. de diàmetre amb els segells de Rasinius Memmius i Hiera, la qual constitueix un unicum. Pel seu descomunal diàmetre, és comparable amb una pàtera de semblants dimensions que s'exhibeix en les vitrines del Museu d'Arezzo, a Itàlia. Es va trobar en la sala situada al nord de la "Sala de les Pintures", formant par d'un possible ritual i, junt amb aquesta peça, n'hi havia diverses pràcticament senceres, tant de ceràmica comuna com de parets fines de la Bètica." (Pàg. 61 i inventari).

Data l'autor aquesta època en el moment del canvi d'era, mentre que la resta de peces que l'acompayen presenten una cronologia posterior.
Entre les peces singulars d'itàlica, s'esmenta un fragment amorf amb decoració d'escates de pinya fetes a la barbotina, imitant els vases de ceràmica de parets fines (forma Conspectus 50,5), datada a partir del 50 dC. (núm 33. Pàg. 62 i inventari).
No falten les imitacions d'itàlica aretina, que per altra banda són d'una qualitat inferior als originals.

Sigil.lata sudgàl.lica. Forma el gruix de sigil.lates de Can Modolell.

"De la producció decorada, podem veure com les formes més freqüents són la Drag. 29, la 30 i la 37 i una representació songular d'una forma poc freqüent, com és l'Hermet 13 o cantimplora." (núm. 73. Pàg. 63 i inventari)

Tot i la presència important de la forma Drag. 29, no se n'ha localitzat cap vora. La decoració d'alguns d'aquest fragments consisteix en motius vegetals estilitzats i en un cas, el fris inferior presenta la característica decoració de "nautilus" o "godronides volutés" de disposició radial. (Pàg. 63).
En aquest grup destaca, pel fet d'estar gairebé sencera, una pàtera gran de la forma Drag. 15/17-B, (núm. 74) amb decoració a rodet a la part interna i la marca de terrissaire REGENI, corresponent al terrissaire de la Graufesenque Regenus, que va treballar des del regnat deTiberi i fins al 70, aproximadament.

Sigil.lata hispànica. Crida l'atenció a l'autor que la producció de sigil.lata hispànica sigui ben escassa:

"Resulta sorprenent que la producció hispànica estigui representada per, tan sols, vuit escassos fragment, entre els quals un de paret de vas que pertany al fris inferior d'una forma Drag. 29, amb decoració de l'inies verticals zigzagejants (núm 113), altres dos individus de la forma Drag. 37, amb decoració de sanefes de cercles concèntrics (núms. 110 i 111), així com un tercer de forma no precisa amb un motiu de dos cercles concèntrics separats per petits cercles (núm 112). Més destacable és el fragment de peu de la forma Hispànica 37, om veiem dos cercles dentats concèntrics que contenen una gran "V", molt probablement abreviant la marca del terrissaire Valerius Paternus." (núm 114. Pàg. 68 i inventari).

No se li escapa a Clariana una certa sincronia històrica amb el jaciment de Can Benet, a la mateixa població de Cabrera de Mar:

"Observem la presència de ceràmica aretina de vernís negre, que data vers el 40 aC., però, a més, hem de tenir present que en aquest mateix jaciment es troben altres ceràmiques de vernís negre, més antigues, com la campaniana B oïde, que presenta restes d'un grafit post-coctem escrit en llatí, així mateix la troballaa de fragments de mosaic opus signinum amb tessel.les seguint l'esquema de retícula de rembes; això ens porta a suposar l'existència d'una certa sincronia història amb el jacimet de can Benet a Cabrera mateix." (Pàg. 82).

La datació del conjunt d'hispàniques de Can Modolell, la situa Clariana entre finals del segle I i al llarg del II.
El treball conté un minuciós inventari analític i dibuixos i fotografies de les peces més destacades.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "La terra sigil.lata alt imperial de Can Modolell", dins Estudis d'arqueologia i d'història de Cabrera de Mar". Ediució a cura de Josep Miquel Modolell, número 7 de la col.lecció. Cabrera de Mar, 2011.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

dissabte, 1 de desembre de 2012

Marques de terrissaire en terra sigillata hispànica de Torre Llauder, un estudi de Joan F. Clariana

Joan Francesc Clariana Roig és un expert en ceràmica romana, a la que ha dedicat anys d'estudi, especialment pel que fa a la terra sigil.lata, la terrissa més destacada d'època imperial, i sobre la que ha publicat un bon nombre d'estudis, molts d'ells centrats en les troballes de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), ja que va ser codirector de les excavacions, amb la Dra. Marta Prevosti, durant els anys 80.
Amb motiu de la XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins, corresponent al 2011, ha publicat ara un breu pero acurat estudi: "Marques de terrissaire en terra sigillata hispanica de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró, el Maresme).
Tal i com ell mateix explica al principi del seu treball, la publicació coincideix amb el 50è. aniversari de la descoberta de Torre Llauder per part de Marià Ribas i el seu equip, l'any 1962.
Però també aquest any és el de una molt sentida pèrdua per part del món de l'arqueologia, la del Dr. Joan Bonamusa i Roura, en homenatge al qual, li dedica aquest estudi.
Tal i com explica Clariana, Torre Llauder ofereix un notable conjunt de terra sigillata, en les seves diferents variants: itàlica/aretina, sudgàl.lica, tardoitàlica, hispànica i africana "A". (Pag. 1).
Destaca, però, el lot de hispànica, tant llisa com decorada, procedent dels tallers de La Rioja, concretament de Tritium Magallum, un dels centres terrissaires més importants d'occident. Un 90 per cent de les marques de T.S. Hispànica estudiades per Clariana procedeixen d'aquell indret.
Molt probablement Torre Llauder, considerada la vil.la romana -entre les conegudes- més sumptuosa de la comarca, disposava d'un petit port a prop, i les produccions de La Rioja devien distribuir-se gràcies al riu Ebre, llavors navegable, i després per la via marítima.  (Pag. 5).
Els tipus prodominants són les copes de mida reduïda, destacant la forma Dragendorff 27. (Pag. 6)
L'autor estableix la cronologia del grup de peces estudiades entre el 50 i el 150 d.C., època de màxim esplendor dels tallers de La Rioja. (Pag. 7).
Destaca:
 "un fragment de fons de copa, possiblement de la forma Drag. 27 (Ribas 1966, 28, 12 i 32, 1), amb la marca de cartel rectangular on consta "O A^E FIR fent nexe l'A amb l'E. Entre altres podria correspondre, malgrat que li falti el traç esquerre de la V, al terrissaire Valerius Firmus. Tampoc es poden descartar altres lectures més dubtoses, com Aemilius Fla(...), de Tritium Magallum (?), Cinus Aemilius (Solovera-Garavito, 1986, 121, 10) o Aemilius Firmus, si bé aquest darrer ,que tinguem notícia, no s'ha trobat, fina ara, documentat. En aquest sentit, el mal estat de conservació de la marca ajuda poc. Al dessota del vas presenta restes d'una inscripció feta post coctionem, on es llegeix "IM RIIM IO^IV RIISTTVUIT" (In rem Iovi restituit), possiblement interpretable com "I(...) M(...) va restituir-ho a Júpiter", tal vegada fent referència a a una libació, o ofrena, a aquesta deitat. Altres interpretacions serien, una, en sentit d'interpretar que el semnicercle que apareix al costat esquerre del segon traç vertical de la primera M fos equivalent a una P retrògada. aleshores podria tractar-se de l'abreviatura d'Imperator i, l'altra seria suposar que IM és l'abreviatura d'IMMVM i, aleshores, es podria traduir aproximadament com "va restituir a Júpiter la cosa més gran". En les parets exteriors del vas també s'aprecien dues línies d'un altre grafit incomplet. Gl.: S-37, semibrillant; P.: M-47, de fractura terrosa, amb presència de punts blancs i vácuols. Ref. TLL. 5.176." (Pags. 3 i 4).
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí
Fotografia: Peu de copa amb una inscripció possiblement dedicada a Júpiter. Autor: Joan Francesc Clariana Roig.




Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...