Marques de terrissaire en terra sigil.lada hispànica de Torre Llauder, un estudi de Joan F. Clariana

Joan Francesc Clariana Roig és un expert en ceràmica romana, a la que ha dedicat anys d'estudi, especialment pel que fa a la terra sigil.lada, la terrissa més destacada d'època imperial, i sobre la que ha publicat un bon nombre d'estudis, molts d'ells centrats en les troballes de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), ja que va ser codirector de les excavacions, amb la Dra. Marta Prevosti, durant els anys 80.
Amb motiu de la XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins, corresponent al 2011, ha publicat ara un breu pero acurat estudi: "Marques de terrissaire en terra sigillata hispanica de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró, el Maresme).
Tal i com ell mateix explica al principi del seu treball, la publicació coincideix amb el 50è. aniversari de la descoberta de Torre Llauder per part de Marià Ribas i el seu equip, l'any 1962.
Però també aquest any és el de una molt sentida pèrdua per part del món de l'arqueologia, la del Dr. Joan Bonamusa i Roura, en homenatge al qual, li dedica aquest estudi.
Tal i com explica Clariana, Torre Llauder ofereix un notable conjunt de terra sigillata, en les seves diferents variants: itàlica/aretina, sudgàl.lica, tardoitàlica, hispànica i africana "A". (Pag. 1).
Destaca, però, el lot de hispànica, tant llisa com decorada, procedent dels tallers de La Rioja, concretament de Tritium Magallum, un dels centres terrissaires més importants d'occident. Un 90 per cent de les marques de T.S. Hispànica estudiades per Clariana procedeixen d'aquell indret.
Molt probablement Torre Llauder, considerada la vil.la romana -entre les conegudes- més sumptuosa de la comarca, disposava d'un petit port a prop, i les produccions de La Rioja devien distribuir-se gràcies al riu Ebre, llavors navegable, i després per la via marítima.  (Pag. 5).
Els tipus prodominants són les copes de mida reduïda, destacant la forma Dragendorff 27. (Pag. 6)
L'autor estableix la cronologia del grup de peces estudiades entre el 50 i el 150 d.C., època de màxim esplendor dels tallers de La Rioja. (Pag. 7).
Destaca:
 "un fragment de fons de copa, possiblement de la forma Drag. 27 (Ribas 1966, 28, 12 i 32, 1), amb la marca de cartel rectangular on consta "O A^E FIR fent nexe l'A amb l'E. Entre altres podria correspondre, malgrat que li falti el traç esquerre de la V, al terrissaire Valerius Firmus. Tampoc es poden descartar altres lectures més dubtoses, com Aemilius Fla(...), de Tritium Magallum (?), Cinus Aemilius (Solovera-Garavito, 1986, 121, 10) o Aemilius Firmus, si bé aquest darrer ,que tinguem notícia, no s'ha trobat, fina ara, documentat. En aquest sentit, el mal estat de conservació de la marca ajuda poc. Al dessota del vas presenta restes d'una inscripció feta post coctionem, on es llegeix "IM RIIM IO^IV RIISTTVUIT" (In rem Iovi restituit), possiblement interpretable com "I(...) M(...) va restituir-ho a Júpiter", tal vegada fent referència a a una libació, o ofrena, a aquesta deitat. Altres interpretacions serien, una, en sentit d'interpretar que el semnicercle que apareix al costat esquerre del segon traç vertical de la primera M fos equivalent a una P retrògada. aleshores podria tractar-se de l'abreviatura d'Imperator i, l'altra seria suposar que IM és l'abreviatura d'IMMVM i, aleshores, es podria traduir aproximadament com "va restituir a Júpiter la cosa més gran". En les parets exteriors del vas també s'aprecien dues línies d'un altre grafit incomplet. Gl.: S-37, semibrillant; P.: M-47, de fractura terrosa, amb presència de punts blancs i vácuols. Ref. TLL. 5.176." (Pags. 3 i 4).
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí
Fotografia: Peu de copa amb una inscripció possiblement dedicada a Júpiter. Autor: Joan Francesc Clariana Roig.