Es tracta d'un conjunt de ciutats fundades, la majoria, en un determinat moment, abans o als voltants de l'any 100 aC. Són ciutats de nova fundació -a voltes a prop d'un nucli ibèric- fortificades i traçades al model itàlic de ciutats noves, amb traçat urbanístic regular, de planta ortogonal, "de la quadrícula". Algunes es troben a prop d'un poblat ibèric, del que prenen el nom (per exemple, Ilturo).
Esment apart el mereix Tàrraco, de la que ja es coneix un nucli originari fundat, a la riba del Francolí, per Cneu Corneli Escipió, vingut a la Pernínsula el 218 aC., en la seva lluita contra Cartago, durant la II Guerra Púnica; una ciutat que s'anirà ampliant i remodelant, fins esdevenir amb el temps, capital de l'extensa província Tarraconense.
Guitart distingeix entre les ciutats costaneres (a banda de Tàrraco, Ilturo, Iluro, Baetulo i Empúries romana), i les de l'interior (Iesso, Aesso).
El fet d'haver-se trobat restes ibèriques en el seu perímetre, no impediex que Iluro sigui una ciutat de nova planta, un oppidum civium romanorum, una petita ciutat habitada per ciutadans romans; Guitart fa esment de les properes i més antigues restes romanes d'Ilturo (Cabrera de Mar), com les termes o les restes de la vil.la de can Benet, destacant la seva proximitat al gran centre ibèric laietà de Burriac, l'Ilturo ibèrica; un fet que per l'autor demostra la probable col.laboració entre els nou ocupants i la societat indígena, almenys en aquell indret.
"La cronologia de l'abandonament d'aquest jaciment (Ilturo romà) als primers anys del segle I aC., suggereix amb força la seva coincidència amb la fundació de la ciutat d'Iluro. Els problemes arqueològics, encara no resolts, per a afinar la cronologia d'aquesta coincidència, no permet afirmar-ho amb tota la rotunditat que voldríem, però sembla molt versemblant que el nou centre urbà d'Iluro, establert ja amb els paràmetres i models propis d'una ciutat romana, substituís aquest assentament anterior.(Guitart, 2010, pag. 150).
Destaca Josep Guitart que les ciutats costaneres romanorepublicanes, probablement, vindrien a fortificar la costa, amb un paper doncs, eminentment estratègic; es tractaria de nuclis reduïts, habitats per ciutadans romans. Les ciutats de l'interior, com Iesso i Aesso, tindrien un paper diferent: les seves muralles contribuirïen també a fortificar estratègicament el país, però cercarien una mena d'integració amb les comunitats indígenes, el seu nucli urbà englobaria part dels habitants ibers de la zona; destaca l'extensió de Iesso, al voltant de les 18 Ha. d'extensió; els habitants de Iesso gaudien de dret llatí, proper al dret romà.
Tot això en un marc històric fonamental, després que el cònsol de Roma, Gai Màrius vencés les tribus dels cimbris i els teutons, que procedents del Nord, havien amenaçat seriosament les penínsules Itàlica i Ibèrica. D'aquesta manera, Màrius aconseguiria col.locar part dels seus veterans i alhora enfortir el país enfront una futura invasió, tant a la costa com a l'interior.
Guitart opina que Baetulo, Iluro i la part romana d'Empúries (ciutat originàriament grega, fundada vers el 600 aC.), estarien fundades i habitades per nuclis de ciudatans romans i itàlics immigrats, amb participació dels habitants originaris del territori; no obstant esmenta altres hipòtesis ja plantejades, a saber: que poguessin ser bastides per indígenes sota la supervisió d'enginyers romans; que estiguessin impulsades per les comunitats indígenes, com a resposta als nous models d'ocupació del territori...
No deixa l'autor de fer un esment de Bàrcino (Barcelona), tot i ser una fundació augústea (Ca. 10 aC.) i no republicana: les seves mesures originàriament reduïdes, fan pensar més en un centre administratiu, religiós i polític d'aquella zona, més que un nucli destinat a contenir un gran nombre de pobladors.
Josep GUITART DURAN, "L'origen de les primeres ciutats romanes de Catalunya. Una aproximació des de l'arqueologia"; a Catalan Historical Review, núm. 3, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2010.
Fotografia: Restes de la vil.la romana de can Benet (Cabrera de Mar), amb mosaics. Autor desconegut. Tramesa per J. F. Clariana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada