Un dels aspectes més interessants i enigmàtics del jaciment de Can Modolell (Cabrera de Mar), el constitueixen els noms de personatges gravats damunt plaques, làpides o altars; qui eren? que saben d'ells i que ens poden ensenyar?
En una entrada anterior citàvem la inscripció que hi ha en una placa, una tabula ansata de bronze, d'uns 10 cm d'ample, destinada a identificar l'oferent o propietari algun objecte, possiblement un altar votiu o un exvot.
Fabre, Mayer i Rodà en varen fer la següent trascripció:
APHNI · PACCI o P(ubli) · PACCI
SATURNINI
PROC(uratoris) · VESPASI
SIANI AUG (usti) · L(iberti)
Varen entendre, a més, que hi havia un sol dedicant, es tractava d'Aphnus, llibert d'un procurador de l'emperador Vespasià, anomenat P. Accius o Paccius Saturninus. Crida l'atenció que la sil.laba SI de Vespasià, estigui repetida. No és, tampoc, la primera vegada que apareixen referencies a lliberts o esclaus imperials en l'epigrafia de Can Modolell, Tenim els casos de Successus i Elaine i Flavius Moschus . Malhauradament, no podem saber la seva relació amb la vil.la o santuari.
Pablo Ozcáriz Gil, professor universitari d'arqueologia, en un article publicat l'any 2002 al número 18 de la revista Laietània, i que ara podeu consultar en aquest enllaç, proposa una nova lectura de la inscripció i fa noves i molt interessants aportacions per a la seva comprensió.
Amb totes les precaucions, ja que la interpretació no és senzilla, Ozcáriz proposa que puguin ser dos els noms d'oferents gravats a la placa, ja que, ens recorda que un llibert de Vespasià hauria de dur el mateix nomen i cognomen del seu antic amo, en aquest cas l'emperador, Titus Flavi Vespasià:
"Establecer si se trata de uno o dos dedicantes resulta complicado. En el caso de que el procurador citado sea ecuestre, debe ser una sola persona (Aphnius) y en el caso de que sea liberto, dos (Aphnius y Saturninus). Esto se debe a que si fue liberto imperial tuvo que tener como nomen y cognomen los mismos que el emperador que lo liberó, lo que no se corresponde con la inscripción" (Ozcáriz, 2002, pag. 191)
Observació personal: Creiem que hauria de dir els mateixos praenomen y nomen, de la persona que el va alliberar, no nomen y cognomen.
En cas d'acceptar-se la tesi dels dos dedicants, per Ozcáriz, la transcripció seria la següent:
APHNII PACCI (o P. ACCI)
SATURNINI
PROC(URATORIS)
VESPA(SI)SIANI AUG(USTI) LIBERTI
D'aquesta manera els dos oferents serien Aphnus, llibert de Paccius o de P. Accius, i Saturninus procurador, llibert de Vespasià August. (Ozcáriz, 2002, pag. 191).
Per Pablo Ozcáriz, resulta més versosímil la hipòtesi de dos dedicants, creu també que Saturninus fou un procurador llibert; els procuradors lliberts es trobaven sota el comandament dels procuradors eqüestres, realitzaven tasques subalternes especialment referides a l'exèrcit o l'extracció minera; una segon grup de procuradors lliberts, de rang inferior, es dedicaria a tasques subalternes (Ozcáriz, 2002, pàg. 192).
Però, hi aquí ve el que pot fer Saturninus especial, aquest no era un procurador de rang inferior, sino situat sota el comandament directe del procurador equestre, en realitat, un dos únics casos documentats a Hispània, i potser el més antic conegut; l'altre procurador llibert sota les ordres de l'eqüestre del que en tenim notícies, anomenat també Saturninus (!), va exercir les seves funcions al noroest hispànic també en temps de Vespasià. (Ozcáriz, 2002, pag. 192).
Un personatge, doncs, singular, obert encara a moltes interpretacions.
Pablo Ozcáriz Gil, "El testimonio más antiguo de un procurador liberto de la provincia Hispania Citerior", dins Laietània, núm. 18, Mataró, 2002. Pags. 191 a 194.
Trobareu l'article a Internet, clicant aquí.
George Fabre, Isabel Rodà i Marc Mayer, Inscripcions romanes de Mataró i la seva àrea. Mataró, 1983, pags. 97 a 100.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada