Molts historiadors han vessat rius de tinta intentant parlar de les causes de la caiguda de l'mperi romà. Potser el que passa és, senzillament, que tot té un començament i un final. No és el moment d'insistir-ho nosaltres.
En canvi no hem pogut resistir la temptació de llegir alguns textos d'autors coetanis, textos que ha voltes ens han semblat sorprenentmen moderns. L'ésser humà no canvia tant com ens pensem.
La crisi del segle III va acabar, i la formidable -per la grandària- estructura de l'estat imperial va resistir, potser a un elevat preu, fins al segle V, en que la destitució de Ròmul Augústul l'any 476 és vist com el final "oficial" de l'imperi occidental.
Però el que més ens crida l'atenció no són els grans esdeveniments als nivells més elevats dels poder, sino el sofriment i la penúria dels més desvalguts.
Les ciutats, abans el puntal de l'imperi, centres de població, economia, administració, cultura...van perdent població; el el camp, els pagesos perden les seves propietats i es veuen obligats a posar-se sota la protecció -i el poder- d'un gran terratinent.
La pèrdua de territoris conforme els pobles germànics ocupen l'imperi occidental, fa que l'administració romana vulgui compensar la pèrdua d'ingressos amb una alça desmesurada de tributs, la fiscalitat arriba a ser agobiant.
Moltes coses podriem dir, però a partir d'aquest moment ens limitarem a reproduir algunes cites d'autors que visqueren aquells moments:
"Els tributs augmentaren d'una manera alarmant, el nombre dels que percebien era major que el dels que pagaven, de manera que els colons arruinats abandonaren les terres i els camps van quedar sense conrear. Pitjor va ser el fet que les províncies fossin dividides en parts, i que a cada una de les ciutats s'enviés una multitud de funcionaris i recaptadors." Lactanci (segle III), "Sobre la mort dels perseguidors, 7)
"La multitud dels pobres i dels miserables, espoliats els seus ramats i perdudes les seves propietats, les han d'abandonar, no obstant continuen pagant el tribut" Salvià de Marsella (segle V) "De Gubernatione Dei".
"Molts prefereixen llibertat amb pobresa entre els bàrbars que no poder pagar tribut entre els romans". Salvià de Marsella (S.V) "De Gubernatione Dei"
"Els pobres, les vídues i els orfes, despullats de tot, i oprimits, havien arribat a tal desesperació que molts, que havien fins i tot rebut una bona educació, es veien obligats a buscar refugi entre els enemics dels seu poble. Anaven als bàrbars a la recerca de la humanitat romana, ja que no podien soportar entre els romans la inhumanitat bàrbara." Salvià de Marsella (S. V.), De Gubernatione Dei, 5.
BIBLIOGRAFIA
Jose Maria BLAZQUEZ MARTÍNEZ, La crisis del Bajo Imperio en la obra de Salviano de Marsella. Problemas económicos y sociales. Antigua: Historia y Arqueologia de las civilizaciones (Web).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada