Un document inèdit i un estudi de Montserrat Richou sobre la Casa de Cabrera

Segons Josep Miquel Modolell, la Casa de Cabrera hauria
estat allà on és ara "Cal Conde", a Cabrera de Mar.
 Fotografia de Francesc Garí Lleixa

La Casa de Cabrera, una fortificació existent des de l'Edat Mitjana a la parròquia de Sant Feliu de Cabrera (Cabrera de Mar) els senyors de la qual gaudien de drets feudals, ha format part d'estudis com el de Francesc Carreras Candi (Lo castell de Burriach o de Sant Vicents, 1900) i Josep M. Modolell Ros (Cabrera de Mar. El castell de Burriac o de Sant Vicenç. Síntesi històrica, 1993).
El descobriment d'un document inèdit a l'Arxiu Històric de Protocols de Barcelona, dóna peu a Montserrat Richou i Llimona a elaborar un interessant estudi que, a més de donar a conèixer el document, aporta nova llum a la sempre complexa qüestió del feudalisme i els drets senyorials i jurisdiccionals, en aquest cas concret, a Cabrera de Mar.
El document esmentat dóna fe de la venda, efectuada el 23 de gener de 1392, per part de Raimon de Ballester, llicenciat en dret, en favor del cavaller Raimon de Blanes, abans senyor del castell de Blanes, d'una colla de béns, entre ells la Casa de Cabrera, amb els seus drets i rendes.
Entre aquests drets figuren ni més ni menys que les jurisdiccions civil i criminal, que atorguen al senyor de la Casa la potestat d'impartir justícia i nomenar els "funcionaris" encarregats d'administra-la en el seu nom, a més de poder aixecar forques, ja que la jurisdicció criminal també atorgava la potestat d'aplicar la pena capital.
Ens explica Montserrat Richou, que en el document figura un mas encara sotmès als mals usos, així com els treballs que els pagesos depenents de la Casa de Cabrera estaven obligats a efectuar pel seu senyor, i la relació de masos que havien de pagar rendes i delmes.
En la segona part del seu estudi, Montserrat Richou reflexiona sobre si realment hi va haver un "alliberament dels vincles feudals" en el segle XV, com en algun mement s'ha dit.
En realitat, hi havia profundes diferències econòmiques entre els membres de la pagesia, els anomenats "pagesos grassos" i "pagesos menuts", que es reflectiren el les guerres remences del segle XV. L'alliberament de les càrregues senyorial s'havia de fer amb elevats pagaments, que no estaven a l'abast de tothom.
Consta la venda dels béns i drets de la Casa de Cabrera efectuada a Francesc de sant Vicenç per part d'alguns prohoms de Cabrera, que obtenien així el domini útil de les seves propietats, i l'exempció dels pagaments i prestacions.
A partir de l'any 1471, les universitats (ajuntaments) d'Argentona, de Cabrera, de Premià, de Mataró i de Vilassar, passaren a formar part de les possessions de Pere Joan Ferrer, però el 1483, Ferran el Catòlic atorgà una colla de privilegis que significaven el retorn d'aquestes poblacions a la Corona.
Però, ens recorda l'autora, la Sentència Arbitral de Guadalupe, de Ferran el Catòlic, no fa més que consagrar el règim senyorial i les diferències econòmiques entre els pagesos.
La conversió d'alguns pobles del Baix Maresme en "carrers" de Barcelona, l'any 1481, significà en realitat que els seus habitants havien de satisfer ara una colla d'obligacions als Consell de Cent barceloní.
El fet d'obtenir la plena propietat (alou) de les seves terres, no implicava la fi de les jurisdiccions, o sometiment a la justícia senyorial o real, a les que seguien sotmesos, fos una o altra. Les senyories jurisdiccionals perduraren fins el segle XIX, amb l'arribada del règim liberal.

Montserrat RICHOU I LLIMONA, "Contribució a l'estudi del Baix Maresme Medieval: la compravenda de la casa de Cabrera i altres drets (1392)". Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCUM), Universitat de Barcelona.

Altres entrades d'aquest bloc sobre la Casa de Cabrera:
 La Casa de Cabrera i Cal Conde
El "procés gros" a Cabrera al segle XVI