Un nou menhir al parc del Montnegre i el Corredor

El nou menhir descobert. Foto: Daniel Daví i Salvanyà

Aquest és el títol d'un article del que són autors Robert Lleonart i Casadevall, Imma Bassols i Fernández, Daniel Daví i Salvanyà, Oriol Font i Cot i Antoni Lou i Martínez.
Donen els autors notícia de la troballa d'un nou menhir en el parc del Montnegre i el Corredor, menhir que fou detectat l'estiu de 2011 per la guarda forestal del parc, Teresa Benet, que observà una pedra grànitica amb les característiques pròpies d'aquests megàlits. La notícia arribà als autors a través d'en Daniel Rangil.
Les seves dimensions són 2,20 m de llarg per 1,15 m. d'ample i 0,40 de gruix. Segons ens expliquen els autors, "S'hi aprecia un treball de retoc i poliment per assolir uns caires arrodonits i suaus" (Pag. 10). A més "Sembla ser que podria tenir una inscultura, atès que s'aprrecia un solc artificial a la part visible de la cara, que actualment reposa a terra, aspecte que es podria confirmar si un dia és drecés la pedra." (Pàg. 19).
Sempre han despertat aquest tipus de monuments un gran interès entre científics i curiosos, tant per la seva tècnica  com per la seva possible significació; avisen, però, els autors, que no tot menhir ha de ser necessàriament prehistòric:
"Des de la prehistòria fins els nostres dies ha existit el costum del marcatge i senyalització del territori, ja sigui en el sentit de delimitar una àrea de poblament, un espai sagrat, el límit d'un terme municipal o bé d'una propietat." (Pàg. 11).
Per aquesta raó, cal prudència en classificar aquest troballa com a prehistòrica, "La millor manera de determinar-ne l'antiguitat és la confirmació mitjançant una excavació arqueològica, però també hi poden ajudar la presència de gravats o inscultures, que es conegui d'antic, la situació dins una zona dolmènica, la situació topogràfica, la morfologia i el fet que es presenti o no isolada en relació rocams naturals amb que es pugui confondre." (Pàgs. 11-12).
No obstant, conclouen: "En el nostre cas, i a manca d'una excavació, sembla que per la forma, per la seva situació carenera, per la possible presència d'un gravat, i pel fet que es trobi isolada a molta distància d'afloraments rocosos més propers, es pugui classificar com a menhir prehistòric." (Pàg. 12).
Cal recordar que, com assenyalen els autors, tota la zona costanera catalana, en especial les zones de les depressions prelitoral i litoral, són riques es restes de monuments megalítics.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Robert LLEONART i CASADEVALL, Imma BASSOLS i FERNÁNDEZ, Daniel DAVÍ i SALVANYÀ, Oriol FONT i COT, Antoni LOU i MARTÍNEZ, "Un nou Menhir al parc del Montnegre i el Corredor", a L'Aulet. La revista del Montnegre i el Corredor, núm 12, desembre de 2012.