El poblat ibèric de la Torre dels Encantats (Arenys de Mar)

 

Foto: Segell d'àmfora greco-itàlica provinent de la Torre dels Encantats (Arenys de Mar). Fotografia de Joan Francès Farré.

La Torre dels Encantats és un jaciment ibèric situat en el terme municipal d'Arenys de Mar (Barcelona), en el seu límit amb el de Caldes d'Estrach. No obstant tractar-se d'un dels més importants del Maresme, el jaciment ha estat molt trinxat en època recent i continua essent un enigma.
Per donar a conèixer la col.lecció d'objectes procedent de la Torre dels Encantats, el Museu d'Arenys de Mar va organitzar una exposició, amb motiu de la qual es va publicar un catàleg que narra la història de les excavacions i un estudi sobre la ceràmica exhumada.
El nom prové d'una torre medieval que hi ha a l'indret. La primera notícia del jaciment la van proporcionar els membres de l'associació La Catalanista, el juliol de 1881.
A finals del segle XIX, el metge vigatà Joaquim Salarich i Verdaguer, resident a Caldes d'Estrac per motius de salut i membre de l'associació, impulsà una sèrie d'excavacions al costat de la torre. La descoberta d'una gran rasa excavada a la roca es va interpretar inicialment com una estructura d'època romana.
Salarich va prosseguir les excavacions amb l'ajut de Josep Mª Pellicer i un grup d'afeccionats de Mataró; en el transcurs d'aquells treballs es van posar al descobert cinc sitges. Posteriorment aquestes sitges foren destruïdes per l'explotació d'una pedrera.
Noves prospeccions efectuades l'any 1930 per Josep Mª Pons Guri, Marià Ribas, Francesc Prat i Mn. Salvador Riera varen demostrar l'existència d'un petit poblat ibèric.
Durant la guerra civil, una part important del jaciment va quedar destruit, i moltes de les seves pedres foren destinades a la construcció de bateries costaneres.
A la dècada dels quaranta, les intervencions es varen centrar en la conservació d'algunes sitges. Fou al 1949 quan Pons Guri va reemprendre les excavacions, exhumant-se diverses sitges i habitacions, i les restes d'una foneria de ferro.
El mateix Pons Guri dirigí una nova campanya d'excavacions en quatre seccions del poblat l'any 1957.
Malgrat la seva importància i les diverses excavacions, el cert és que les publicacions sobre el jaciment són escadusseres. Una part dels materials van romandre al Museu Fidel Fita d'Arenys de Mar, posteriorment tancat, iniciant un viatge de magatzem en magatzem, fins acabar al Museu d'Arenys de Mar. La resta ede peces estan dipositades al Museu Arqueològic de Barcelona.
L'any 1992, una part dels alumnes de l'institut "Tres Turons" d'Arenys, encapçalats pel catedràtic d'aquell l'institut, Francesc Forn, va intentar treure de l'oblit aquell jaciment amb el lema "Encanta't amb els Encantats" i amb una colla d'activitatscom: visites, conferències...La part arqueològica de les excavacions va estar dirigida pel Dr. José Luis Maya, avui lamentablement desaparegut, que va crear un projecte bàsic per desenvolupar un parc arqueològic.
Amb motiu d'aquella exposició, els arqueòlegs Ramon Bruguera i Riera, David Garcia i Rubert i Àlex Ros i Mateos han publicat un estudi sobre els materials ceràmics exhumats, que ells han classificat de la següent manera:
Ceràmica a mà ibèrica. El tipus més nombrós el constitueix una colla de vasos de perfil en essa i variants de caràcter més globular, destinats a guardar productes o a cuinar.
Ceràmica comuna ibèrica a torn. Aquesta es divideix en dos grans grups: La ceràmica ibèrica oxidada i la ceràmica ibèrica reduïda, de color gris. El tipus de ceràmica oxidada és el majoritari en els poblats ibèrics, i a ell pertany l'àmfora ibèrica. El segons tipus, anomenat grisa emporitana, grisa de la costa catalana o grisa monocroma, està representat per la vaixella de taula: gerretes, pateres...
Ceràmica d'importació. Provinent del comerç amb les colònies gregues i púniques, es tracta sobretot d'àmfores vingudes de fora, que contenien productes. També ceràmica d'ús comú.
Ceràmica àtica. Provinent també de les importacions, i de gran prestigi per la seva qualitat, acostumava a estar pintada amb escenes mitològiques o de la vida quotidiana. La més corrent a la Torres dels encantats és la de vernís negre. Es tracta d'una vaixella de taula.
Ceràmica campaniana. Es començar a fabricar als tallers de la Campània, a la península Itàlica. En trobem de les variants A i B, i no se n'ha trobat de la C a la Torres dels Encantats.
Tampoc s'ha trobat la ceràmica romana sigil.lata, que a finals del segle I aC. substituí la campaniana; aquesta absència podria indicar que el poblat ja no existia en aquests moments.
Ceràmica de parets fines. Producció d'origen itàlic, es tracta d'una ceràmica de gran qualitat amb les parets molt primes, sense vernís. Els materials exhumats són d'epoca republicana.
Quin futur espera a un jaciment tan maltractat? Joan Francès Farré fa dues propostes, una de mínims destinada a conservar el jaciment, i una altra de recuperació integral.
Tant de bo se l'escoltin.

Bibliografia

Ramon BRUGUERA I RIERA i Joan FRANCÈS FARRÉ, Catàleg de l'exposició: El poblat ibèric de la Torre dels Encantats. Editat pel Museu d'Arenys de Mar, 2004.
Ramon BRUGUERA I RIERA, David GARCIA i RUBERT i Àlex ROS i MATEOS,  "El conjunt ceràmic del poblat ibèric de la Torre dels Encantats, dins el catàleg de l'exposició.

La informació continguda en aquesta entrada prové de la citada bibliografia.