Les troballes iberes de Can Ricard (Cabrera de Mar), un article de Josep Vinyals Cortés

Imatge: Vista del conjunt del jaciment ibèric de Can Ricard (al costat d'unes escales modernes). Fotografia de Josep López Viñals.

Josep Vinyals i Cortés és autor d'una comunicació presentada enguany a la XXX Sessió d'Estudis Mataronins, que organitza el Museu Arxiu de Santa Maria. La comunicació porta per títol: Actuació de salvament d'unes restes ibèriques a Can Ricard (Cabrera de Mar).
Josep Vinyals va formar part del grup de col.laboradors del Museu Arqueològic de Barcelona de Cabrera de Mar, en el que també estava integrat Josep López Viñals. El grup va dur a terme una meritòria tasca de recuperació i documentació de restes arqueològics que en moltes ocasions s'haurien perdut per sempre, en un moment en que no hi havien els medis ni el grau de protecció dels que gaudeix avui el nostre patrimoni.
Com diu l'autor: 
"Així a primers de novembre de l'any 1973, ara fa quaranta anys! forem avisats que sortien unes restes de murs de pedra en sec, o amb fang com element d'unió, responent al que es coneix com de factura ibèrica, en el talús del camí que porta vers la finca en qüestió."(Vinyals, pàg. 1)
"El jaciment de Can Ricard està ubicat a les rodalies immediates del poblat ibèric de Burriac i, per tant, fora de l'abast defensiu de les muralles de l'oppidum. Es coneixen a l'entorn de Burriac altres jaciments de similars característiques, com són: el del Turó dels Dos Pins, el de Can Borràs, el situat tocant al camp de sitges de Can Bartomeu, el del camí de Can Segarra, les restes de murs a prop de Cal Albages, i les restes prop de la Barceloneta i les del camí de la Font Picant. (Vinyals, pàg. 1)
En aquest sentit, els modestos vestigis de Can Ricard, vindrien a sumar el coneixement que es té d'aquests petits indrets. (Vinyals, pag. 1).
"Les estructures exhumades varen consistir en diferents murs a partir de la visió dels quals es podien intuir un mínim de tres estances. Veiem com a partir d'una paret de capçalera, en la qual s'adossaven perperdincularment altres dos murs, es dibuixen unes habitacions de mides més aviat reduïdes." (Vinyals, pàg. 2).
S'exhumaren les restes de 6 murs de pedra. El mur 1, de capçalera i de contenció, estava excavat a la roca mare de granit, amb una alçada mitjana de 1,50 m. i se'n conservava fins a una longitud de 4 m. 60 cm. El mur 2, perpendicular a l'anterior, conservava una alçada mitjana d'un metre i una longitud d' 1 m. 25 cm.,  perllongant-se vers el camí. El mur 3, també perpendicular a l'1, arribava fins a l'alçada d'uns quaranta o cinquanta cm. i una longitud d'1 m. i 80 cm. Els murs 4, 5 i 6 eren restes d'una alçada d'1 m. i mig i construcció posterior als altres. L'amplada dels murs 2 i 3 feia suposar que disposaven d'una coberta de vigues. Corresponent a la fase final del jaciment es van documentar les restes d'el paviment d'una llar. (Vinyals, pàgs. 2 i 3.)
L'autor fa esment al fet que en un dels petits clots circulars excavats a la roca mare s'hi va trobar una fusaiola, això ens recorda als rituals fundacionals que, fa poc temps, s'han documentat al jaciment tardo-republicà de Can tacó/ Turó d'en Roine al Valles (vegeu entrevista a la doctora Esther Rodrigo  el juliol de 2013 a la web de l'ICAC: "Hem trobat restes de possibles rituals als fonaments de Can Tacó"), fet que ens indica que es tractaria d'un costum estès al món laietà.
Els materials recuperats eren de factura ibèrica, bàsicament ceràmica d'un comú cuita, de cuina i de taula i gris de la costa catalana, i algun de campaniana A. (Vinyals, pags. 3, 4, 5 i 6).
Conclou l'autor que, malgrat el poc material disponible, el jaciment hauria tinguts dues fases diferenciades:
"A la primera, fundacional o més antiga, li poden suposar una datació de cap al segle II-III aC, per la presència de la ceràmica de vernís negre, Campaniana A. A aquests moments correspondrien els murs 1, 2 i 3. La segona fase, ja coincident amb la darrera època dels poblat ibèric, es pot datar entre finals del segle II aC. i fins la meitat del segle I aC., i possiblement el seu moment final que l'abandonament del poblat ibèric. Tot això ens dóna a entendre la estreta vinculació que tindrien els petits establiments aixecats a l'àrea periurbana del poblat. També la conseqüència del seu final, tot i que encara no es disposi encara de gaires evidències, creiem que seria a causa de la ciutat romana republicaba que hi havia a l'àrea on és actualment el centre de Cabrera de Mar (jaciments de Can Benet, Ca l'Arnau-Can Mateu i Can Rodon). En donar-se un suposat trasllat de població, tant de l'autòctona com de la romana nouvinguda, els antics nuclis haurien quedat en desús."  (Vinyals, pags. 6 i 7).

Bibliografia:
Josep VINYALS I CORTÉS, "Actuació de salvament d'unes restes ibèriques a Can Ricard (Cabrera de Mar). Podeu llegir l'article clicant aquí.

 Imatges: Diferents moments de la troballa i excavació de Can Ricard; fotografies de Josep López Viñals. Plànol de situació, planta, estratigrafia i ceràmica de can Ricard; dibuixos de Josep Vinyals i Cortés.

Situació del jaciment de Can Ricard a Cabrera de Mar

Vista del talús abans de l'excavació

Treballs d'excavació en curs

Vista del conjunt de les restes trobades, des de l'extrem est

Vista de la secció estratigràfica

Detall de la llar o paviment de fragments ceràmics

Planta de les restes trobades

Secció estratigràfica (entre quadres 2 i 3, costat est)

Ceràmiques trobades

Ceràmiques trobades

Ceràmiques trobades

Ceràmiques trobades