Parlarem avui d'una peça bronze, exhumada al carrer de la Beata Maria de Mataró i conservada al Museu d'aquesta ciutat. Està datada entre els segles I i II després de Crist, i presenta un relleu amb la imatge de la Venus Victrix, la Venus Victoriosa.
Joan Francesc Clariana publicà l'any 2000 una fitxa a la revista Felibrejada, on podem llegir que la peça correspon a una tapadora de segell en bronze, en forma de capseta "que no era altra cosa que el precinte o butlla d'un document oficial, la qual està decorada amb la representació de la deessa Venus Victrix. Va ésser trobada l'any 1975, amb motiu d'una rasa de la companyia del gas va obrir al carrer de la Beata Maria.
En aquesta mena de segells, era freqüent la representació de l'emperador, sobretot quan fèien de precinte a documents imperials (a Mataró en coneixem un altre exemple procedent de la vil.la romana de Torre Llauder), menys freqüents eren les representacions de deïtats.
És interessant el comentari que sobre aquesta peça efectuà el professor Alberto Balil que, en estudiar-la, considerà, entre altres, la possibilitat que la representació de Venus Victrix estigués inspirada en un prototipus escultòric clàssic dels segles IV-III aC, que persisteix sense haver estat identificat, cosa que expressà amb certes reserves atès la posició de torsió que oferia la figura. (Clariana, 2000, pàg. 9).
Es tracta d'una representació de la deessa amb armes, una referència al mite Venus-Ares (Balil, 1981, pàg. 227, citat per Clariana). La família Júlia, a la que pertanyia August, es ventava de descendir d'Enees, fill de Venus (Afrodita), i a ella atribuïa l'emperador la seva victòria a Actium sobre Marc Antoni i Cleòpatra.
No obstant el context poc clar d'aquesta peça, degut a les condicions de la seva troballa, es pot datar, com explica Clariana, entre els segles I i II d.C.
Podeu consultar la fitxa de Clariana clicant aquí.
BIBLIOGRAFIA
Alberto BALIL, "Relieve en bronce con representación de Venus Victrix hallado en Mataró (Barcelona)", Zephyrus, XXXII-XXXIII, pàgs. 227-229
Joan F. CLARIANA ROIG, "Tapadora de segell", Felibrejada, revista del Gup d'Història del casal, Mataró, 2000, pàg. 9
J. GARCIA; X. CELA; V. REVILLA, Iluro. Una ciutat per descobrir. Mataró, Museu Municipal, núm. 15, pag. 35.
Carles MARTÍ GARCIA; Francesc NAVARRO BONAMUSA, "Troballes romanes al carrer de la Beata Maria de Mataró" a Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró i el Maresme, revista del Museu Municipal de Mataró, 1978, pàgs. 5-6.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada