Un llibre sobre l''arqueologia de Cabrera provoca una crisi política (2)

En una anterior entrada sobre aquest tema, comentàvem la inexplicable crisi política que ha provocat la publicació del llibre L'arqueologia a Cabrera de Mar. Ibers. Romans, obra de síntesi sobre els orígens d'aquesta disciplina a
Cabrera i sobre els seus principals jaciments,  que resta tancada en algun armari cabrerenc, a l'espera, potser, de que al.lucinades futures generacions els rescaptin.
Ja varem fer palesa la nostra opinió sobre l'afer en aquella entrada, i creiem que ara toca comentar el llibre en si. 
Es tracta d'un llibret de 152 pàgines, amb un important material gràfic, concebut com una mena de guia pel lector interessat o pel visitant. Sobra recordar, per coneguda, la importància que han adquirit en les darreres dècades els decobriments arqueològics en el municipi.
El llibre ha estat coordinat per Josep M. Rovira, i hi han col.laborat Joan Francesc Clariana, Josep Vinyals i jo mateixa. Per cap de nosaltres ha estat la primera publicació en el camp de l'arqueologia i de la història, ni molt menys.
Està estructurat en tres parts: 1) presentació i història de l'arqueologia a Cabrera de Mar. 2) Ibers, amb una introducció i un estudi dels principals jaciments. 3) Romans, així mateix amb una introducció i un estudi dels principals jaciments. L'obra es completa amb una extensa bibliografia.
En la primera part, tenim notícia de les primeres troballes, com fou el mateix poblat ibèric de Burriac, i els pioners dels estudis arqueològics: Rubio de la Serna, Pellicer, Puig i Cadafalch, Marià Ribas; tot això acompanyat d'imatges de peces cabdals i sovint desconegudes, així com d'excavacions, com la de Can Rodon de l'Hort, que tanta impressió va causar en la Cabrera dels anys 60.
En la segona part, ibers, fem coneixement amb la història apassionat d'aquests pobles i la gran importància de les restes que han deixat: poblat ibèric de Burriac (Ilturo); les seves muralles, torres i fortificacions; la torre dels Dons Pins; les tres necròpolis d'incineració singulars de Cabrera: Can Rodon, Turó dels Dos Pins i Can Ros; el santuari ibèric de la cova de les Bones Dones. Josep M. Rovira inclou una colla de possibles reconstruccions del poblat ibèric i la seva situació en la muntanya, així com unes altres sobre la necròpolis dels Dos Pins i els seus rituals funeraris.
En la tercera part, romans, es parla de romanització i la importància d'aquell poble en la formació de la nosta història i cultura, i dels principals jaciments romans de Cabrera: Ilturo romana; les termes de ca l'Arnau (els banys públics més antics coneguts a la península); la domus de can Benet; el forn de terrissa de Ca l'Arnau; la premsa de vi i el celler de la Peirota; la vil.la i santuari de Can Modolell (en el que destaquen les referències al mitraïsme).
Aquesta segona part compta, a tall d'hipòtesi, amb les acurades reconstruccions de les termes i el forn de ca l'Arnau elaborades per Josep M. Rovira.
Totes les reconstruccions virtuals de Rovira estan ja presents en la seva web sobre el patrimoni, així com en diverses grabacions, i tenen una finalitat eminenment didàctica.
Finalment, com ja hem dit, l'obra es completa amb una bibliografia que ocupa 8 pàgines, més una relació de la procedència del material gràfic.
Moltes de les fotografies publicades són inèdites, realitzades al curs de passades excavacions i irrepetibles. És una pena que continuin inèdites, així com el text.

Enllaços amb el tema:

-Un article sobre el mateix tema a la web del Grup d'Història del Casal: Una guia d'arqueologia provoca el cessament d'una regidora a Cabrera de Mar.
-Pere Pascual, crític d'art, publica un article sobre el mateix tema en el seu blog "Transport públic"; l'article s'anomena: Fharenheit 451 a Cabrera de Mar  
-Entrevista a la regidora Maria José Cortada. El Punt-Avui, 30 de juliol  
-Maresme Medieval: Nou llibre sobre l'arqueologia a Cabrera de Mar amb polèmica.