L'hipocaust 2 de Torre Llauder, un article de Joan F. Clariana (1)

Reconstrucció ideal de l'hipocaust 2 de Torre Llauder. Dibuix: Marià Ribas i Bertran.

Joan Francesc Clariana és autor d'un article sobre el segon hipocaust de la vil.la romana de Torre Llauder de Mataró, article que va presentar a la XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins (2016), que organitza el Museu Arxiu de Santa María d'aquella població.
L'autor comença fent història de la descoberta: aquesta va tenir lloc el 1969, en el transcurs de les excavacions dirigides per Marià Ribas, que evidenciaren l'existència d'una segona instal.lació termal a prop de la primera, aquesta darrera exhumada en el transcurs de les primeres excavacions, iniciades l'any 1961.
Això ens porta a parlar de la calefacció romana, emprada a les termes i a les cases del ciutadans que s'ho podien permetre. Els gasos produïts per un forn exterior (praefurnium) anaven, mitjançant tubs  a una sala interior, l'hipocaust, i escalfaven la sala situada al damunt. 

El conegut com a hipocaust 2, consta de tres parts arquitectònicament diferenciades, l'habitació nord, de 15 metres quadrats que estava alterada per una canyeria moderna de desguàs, que la travessava en diagonal. El praefurnium que sols conservava els arrancaments laterals de l'arc de mig punt de rajola, així com el paviment, també de rajols col.locats en posició vertical o cantell, o també dit en sardinell. Finalment la cambra de l'hipocaust, d'una superfície de quasi 35 metres quadrats, la qual conservava en el costat oest dues tires de set columnes, o pilae, i tres més en el costat est, sobre les quals s'assentaria el paviment de la sala que aniria al seu damunt. El mal estat del mur del costat est, així com el del costat sud, força espoliats tots dos, no varen fer possible en aquell moment esbrinar amb un grau de certesa suficient quin hauria estat el lloc d'accés a la cambra caldejada. Clariana, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2..." XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 287.

La cambra caldejada damunt l'hipocaust estava pavimentada sobre un paviment opus sectile, bastit damunt una preparació de morter de calç i materials gruixuts, i compost per plaques de marbre quadrades, triangulars i rectangulars, negres i rosades, i altres de pissarra negra. Clariana "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2..." XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 290.
Pel que fa als materials, molts d'ells registrats per Ribas, Clariana creu que la gran presència de fragments de ceràmica fina, dóna a entendre que, després de l'enderroc, s'hauria cobert l'espai amb terres d'un abocador. L'amortització de l'espai es devia produir entre els anys 120-150 dC , en no haver-hi materials més moderns que els d'aquell moment. S'han exhumat peces ben conservades, com són dues lucernae datables en el darrer terç del segle I, una amb la forma Dressel-Lamboglia 9-C, amb una decoració que representa la deessa Selene i amb la marca L·MVM· SVC i una altra de forma Dressel-Lamboglia 5-A, amb decoració representant al déu Jupiter-Amón. Clariana, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2". XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, pàg. 290.
Ribas documenta la troballa d’altres individus (peces de sigillata) , però no ha estat possible localitzar-los entre el material custodiat al Museu de Mataró.
Entre els fragments ceràmics recuperats, destaca la forma Drag 29 de TS Sudgal.lica; la Drag 29 de TS Hispànica; la Drag 29 de 37-a de TS Hispànica; les Hayes 147 de la TS Africana A, així com un peu de pàtera de la mateixa TS. 
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Aportacions a l'estudi de l'hipocaust 2 de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), dins XXXIII Sessió d'estudis Mataronins, 2016. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró, 2017.

Llàntia amb la imatge del déu Júpiter-Amon, procedent de Torre Llauder. Foto: Joan Francesc Clariana.

Llàntia amb la imatge de la deessa Selene, procedent de Torre Llauder. Foto: Joan Francesc Clariana.