LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dilluns, 8 de gener de 2018

El jaciment de Can Llinàs d'Alella

Situació de Can Llinàs d'Alella

El Museu Arxiu de Santa Maria (Mataró) acaba de publicar una comunicació presentada el novembre de 2016 a la XXXII Sessió d'Estudis Mataronins. Es tracta d'un estudi sobre el jaciment arqueològic iberoromà de Can Llinàs o Cal Mallorquí (Alella, Barcelona), del que són autors els arqueòlegs Marta Prevosti, Ramon Coll i Joan Francesc Clariana.
El treball porta el nom de "Cal Llinàs o Cal Mallorquí (Alella, El Maresme). Noves dades sobre un establiment rural de tradició ibèrica, amb elements de culte domèstic d'època romana i un important conjunt de Terra Sigil.lata". Podeu llegir-lo sencer clicant aquí
Es tracta d'un establiment interessant que, pel que ens diuen els autors, ha estat insuficientment documentat, el que dificulta la seva interpretació.
Com d'altres indrets, les troballes de materials antics a l'indret, ha estat continuada, però no fou fins el 1969 que s'iniciaren excavacions, sota la direcció de Lluis Galera.
D'aquesta intervenció destaca la troballa d'un dipòsit de planta quadrangular amb les parets combades, en el que es documentaren, a més d'altres materials, dues pedres en posició vertical que en sostenien una altra de plana i horitzontal, que formaven una caixa de 30 cm. d'ample, en l'interior de la qual aparegué un tresoret de 37 monedes (...). Cronològicament va de de l'època de Domicià fins a Filipus II." (Vegeu pàg. 256).
Al sud de l'esmentat dipòsit va aparèixer una sitja amb materials d'època ibèrica.
Les conclusions dels arqueòlegs sobre aquesta primera excavació foren:
El fragment de ceràmica protocampaniana juntament amb ceràmiques ibèriques pintades i les campanianes A, en fan pensar en l'existència d'un petit establiment ibèric anterior a la vil.la romana. Aquesta es devia anar romanitzant poc a poc fins a convertir-se en una vil.la o en un vicus. (Vegeu pàg. 256) 
Als anys 80 es varen dur a terme dues excavacions més. La primerà destapà un forn, de planta circular amb praefurnium. No s'ha trobat cap escombrera associada al forn, però l'abundància de material constructiu, concretament tegulae i imbrices, fan pensar que es dedicava a la confecció d'aquests. 
A més del forn, es va  exhumar als anys 80, tres sitges; d'aquesta intervenció no resta pràcticament cap documentació (vegeu pàg. 257), el que ha fet que els autors hagin agrupat l'estudi dels materials per tipologies. La sitja 3 no contenia gairebé cap material, a excepció d'un fragments de bronze possiblement d'una olleta.
Pel que fa a l'estudi dels materials, començant pels materials superficials, aquests són relativament escassos, i incloüen un parell de fragments ceràmics del bronze final i l'edat del ferro. 
Les terrisses d'importació consisteixen essencialment en ceràmica campaniana A i campaniana B de Cales. Entre d'altres materials destaquen: fragments de ceràmica grisa de la costa catalana, una vora de kalathos ibèric amb restes de pintura, un fragment de terracota de color ataronjat i molt erosionat, que representa una figura femenina de cabell llarg, amb un ornament al cap; pot correspondre a una divinitat.
Anant al material exhumat a l'interior de les sitges, com ja hem dit, els autors han hagut de agrupar-lo per tipologies, ja que no hi havia prou documentació escrita.
Trobem fragments de campaniana A, campaniana B de Cales, un fragment d'àmfora púnica centremediterrània, una vora de ceràmica ibèrica pintada, ceràmica grisa de la costa catalana, ceràmica ibèrica d'ús comú, terrissa ibèrica feta a mà, i estan especialment ben representades, la terra sigil.lata itàlica i la terra sigil.lata gàlica (vegeu pàgs. 261 i 262).  Destaca la decoració de dues peces DRAG 37, decorada una amb dues figures humanes o monstruoses, una d'elles tal vegada un Silvanus o un faune, i l'altre amb una Victòria i una Diana.
També s'han recuperats fragments de terra sigil.lata hispànica, terra sigil.lata africana A, terra sigil.lata lucente, terra sigil.lata africana D, ceràmica de parets fines, ceràmica africana de cuina, ceràmica comuna romana, vidre, dolia, àmfora (no especialment abundants les dues darreres), abundant material constructiu: tegulae, imbrices, plaquetes de marbre i altres.
Destaca, per la seva singularitat, la troballa d'un simpulum (una mena de cullerot o cassoleta amb mànec, per les libacions), de bronze.
També estan presents les restes animals: petxines,  ossos i dents (ovicaprids, remugants, pollastres, porc o senglar...).
Com a valoracions, els autors del treball destaquen la presència de troballes de l'epoca del bronze final i del ferro, que provarien la presència humana en aquest indret ja en aquesta època, la presència ibèrica i la posterior romanització, la possible existència d'una vil.la i la importància del ritual i del culte religiós, el primer s'observa potser en el conjunt ded monedes de la caixa excavada el 1969, el segon en les decoracions de peces amb la representació de divinitats. Els fragments marmoris podrien correspondre a una vil.la d'una certa importància.
L'establiment romà acaba (almenys això sembla) la seva història en el segle V dC.

BIBLIOGRAFIA
Marta PREVOSTI MONCLÚS, Ramon COLL MONTEAGUDO, Jon Francesc CLARIANA ROIG, "Can Llinàs o Cal Mallorquí (Alella, El Maresme). Noves dades sobre un establiment rural de tradició ibèrica, amb elements de culte domèstic d'època romana i un important conjunt de terra sigillata", dins XXXIII Sessió d'Estudis Mataronins, Museu Arxiu de Santa Maria, mataró, 2017.

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...