Article de Marta Prevosti sobre els canvis de poblament de la protohistòria a l'antiguitat tardana

Muralla d'Ullastret. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Marta PREVOSTI, "Els grans canvis de poblament a Catalunya. De la prehistòria a l'antiguitat". Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Núm XXI, 2010. Pàgs. 45-76.

La doctora Marta Prevosti Monclús és autora d'un molt interessant article en el que analitza els canvis succeïts en el territori de l'actual Catalunya durant el periode que va de la protohistòria a l'antiguitat tardana. Una tasca complexa, com reconeix Prevosti, per la manca de dades concretes, i a la que només s'hi pot apropar per deduccions, sigui de l'arqueologia o de les fonts clàssiques, especialment romanes. 
Dos són els aspectes que Prevosti té especialment en compte: 1) el número d'individus, l'augment o disminució de la població i 2) la distribució en l'espai d'aquest poblament.
Per l'estudi d'aquests aspecte, cita l'autora les teories evolucionistes d' A. Johnson i T. Earle, que posen l'èmfasi en el creixement demogràfic com a factor del desenvolupament econòmic i tecnològic (Prevosti, pàg. 47). Per a la distribució del territori, el Dr. Joan Sanmartí ha aplicat els anomenats polígons de Thiessen, que li han permès establir quatre categories de nuclis d poblament ibers (Prevosti, pàgs. 50-51).
Prevosti ha estudiat els següents periodes:
-Època preibèrica (1.100-550 aC.).
-Època ibèrica antiga (550-400 aC.).
-Època ibèrica plena (400-200 aC.).
-Romanització en l'època republicana (218-27 aC.).
-Alt Imperi (27 aC.-284 dC.)
-Tardoantiguitat (284-714).
 És evident -el fet ja és conegut de fa temps- que les colonitzacions fenícia i grega van tenir una importància trascendental en el desenvolupament de la cultura ibera de la península. Significaren l'increment del comerç, innovacions en l'agricultura i la tecnologia: encunyació de monedes, increment dels tallers de metal.úrgia i ceràmica, diversificació de l'utillatge agrari de ferro, proliferació dels establiments rurals dispersos, abundància de sitges (Prevosti, pàgs. 51.52)
En l'època ibèrica antiga, ja s'observen els primers canvis, dels quals el detonant seria un increment de la població, una competència pels recursos i una millora tecnològica (Prevosti, pàg. 49); es documenten evidències d'una estratificació social, l'existència d'una èlit de guerrers, que monopolitzen el comerç mediterrani (Prevosti, pàg. 49). Les primeres incripcions iberes daten del segle V aC. (Prevosti pàg. 50).
Els canvis demogràfics, socials i econòmics es consoliden durant el periode ibèric ple, en el qual l'arqueologia observa un increment dels assentaments, un engrandiment dels poblats i les fortificacions. Sanmartí i els seus col.laboradors han establert un plantejament nou de la societat ibera, establint quatre tipus d'assentaments (Prevosti, pàgs. 51-52): 
-Ciutats de primer ordre, ben fortificades amb muralles, amb una extensió entre 9 i 17 Ha., centres d'estats arcaics, com serien Ullastret, Burriac o Tarakon-Kese (Tarraco).
-Ciutats de segon ordre, que eren ciutadelles especialitzades en diverses activitats i devien controlar una colla d'altres nuclis, dispersos o agrupats.
-Ciutadelles i aldees fortificades.
-Poblament rural dispers. 
El creixement del nombre i extensió de poblats indica un creixement demogràfic, difícil d'avaluar, però del que s'ha intentat fer una aproximació. Com a exemples: Sanmartí i Santacana admeten una població mínima de 27.000 habitants a la Laietània, basant-se en l'extensió dels poblats (Prevosti, pàg. 53). Un altre exemple, en aquest cas basat en les fonts clàssiques, els ilergetes: si tenim en compte els 20.000 infants i 2.500 genets que van reunir Indíbil i Mandoni contra Roma, segons Titus Livi, i suposant el reclutament d'una persona per família, resultaria una població al voltant de 136.000 ilergetes (Prevosti, pàg. 53).
La romanització suposa un canvi total en l'estructura i explotació del territori. Els poblats ibèrics situats en llocs alçats són progressivament abandonats, des de els inicis del segle II fins a mitjans de l'I aC. S'estableix una centurització del territori, el conreu a les planes i el territori vertebrat al voltant de les ciutats, que ofereixen un tipus de vida i urbanisme molt evolucionats, i un territori sotmès al dret romà. 
El Dr. Guitart opina que la fundació de ciutats romanes en l'epoca republicana al voltant del 100 aC., té a veure amb l'amenaça de les invasions dels cimbris (1) (Prevosti, pàg. 55). S'gnora quina proporció d'itàlics i d'indígenes habitava aquestes primeres fundacions (Prevosti, pàg. 56). Ja en els inicis de l'imperi, August va dur a terme un ampli programa de fundació de ciutats, (Barcino, entre elles) i reestructuració administrativa i militar del territori.  
En l'Alt imperi, el centre de la vida rural són les vil.lae, centres d'explotació agrària i també residències, pertanyents sovint a propietaris adinerats, el que no impedeix que subsistissin petites explotacions (Prevosti, pàg. 61). 
Pel que fa al càlcul demogràfic, com sempre només es poden plantejar hipòtesi, basades en el nombre de vil.les o nuclis rurals i l'extensió de la zones residencials urbanes, i suposant un determinat nombre d'habitants per casa. En el cas de l'ager de Tarraco, s'ha estimat una població de 66.000 habitans , i per la Tarraco urbana, d'entre 9.590 i 15.120 habitants (Prevosti, pàg. 63).
Si és difícil calcular la població en època altoimperial, l'antiguitat tardana presenta encara més incògnites: en el camp de Tarragona, s'observa una disminució de la ceràmica, ignorant-se si es deu a una disminució de les vies comercials o de la demanda (Prevosti, pàg. 65). L'etudi dels jaciments d'aquest periode no dóna tampoc dades prou fiables (Prevosti, pàg. 67).
La ciutat de Tarraco experimenta també en aquest periode un notable canvi: l'antic fòrum provincial es transforma en zona residencial, mentre que l'antiga part residencial esdavé rural. No obstant, apareix un barri mercantil i agrari a extramurs (Prevosti, pàg. 66). Els canvis polítics que tenen lloc en aquest periode, però no semblen però afectar els establiments ocupats. Tampoc significa la interrupció total del comerç. Les àmfores africanes més tardanes son del segle VI o inicis del VII (Prevosti, pàg. 66).
L'article de Marta Prevosti, és un estudi important, que analitza i sintetitza un tema tan complex com és el poblament en el món antic, en aquest cas centrat en el que avui és Catalunya, aportant també notícia de les darreres hipòtesis, com són les de Joan Sanmartí.

(1) A les muralles d'Ilturo varem comentar aquest estudi del Dr. Guitart: "Josep Guitart publica un estudi sobre les primeres ciutats romanes de Catalunya", podeu llegir-lo en aquest enllaç.

Detall de la muralla de Tarragona. Foto pròpia.