LES MURALLES DE ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimarts, 28 de gener de 2020

La necròpolis de Cal Guardià d'Argentona


Imatge: excavació de la necròpolis de Cal Guardià (Argentona). Procedència de la imatge: Bloc Maresme Medieval, de Joaquim Graupera.

Emiliano Hinojo García i Daniel Vazquez Álvarez són autors d'un treball que, amb el títol de "La necrópolis de Cal Guardià (Argentona, Maresme)" varen presentar a la taula rodona dedicada als Contextos funeraris a la Mediterrània nord-occidental (segles V-VIII), que va tenir lloc a Sant Cugat dele Vallès, entre els dies 1 i 3 d'octubre de 2009.
Es tracta d'una necròpolis composta per 25 tombes, excavada en l'actual nucli urbà de la població d'Argentona (Barcelona), en procedir-se a l'enderrocament d'unes construccions. L'espai estava format per tres terrases que dividien el terreny en 4 parcel.les (pàg. 264). En els seus orígens, aquesta necròpolis estava a prop, però a fora dels límits de la parròquia d'Argentona organitzada a finals del segle X al voltant de l'església de sant Julià (pàg. 265). 
Els materials associats a les tombes són escassos, i corresponen sobretot a un anterior nivell de formació natural, amb materials rodats d'època romana, assentat aquest sobre el sauló de granit. Això fa difícil la seva datació, però els autors dels treball creuen com a més pososible els segles IX o X, per la seva ordenació, tipologia i el fet de no estar associades a cap temple (pàg. 269).
En època posterior, els terrenys varen ser rebaixats per convertir-los en camps de conreu, això ha malmès part de les estructures (pag. 265).
Per la seva tipologia, els autors han establert la següent classificació: fossa de tipus banyera, el més freqüent; fossa rectangular amb angles arrodonits; fossa antropomorfa (pàg. 267); fossa antropomorfa amb possible encaix; fossa indeterminada (pàg. 268). Els esquelets tenen sempre el crani a l'oest i els peus a l'est. (pag. 268), això era habitual a les tombes cristianes (pag. 266), i la majoria dels individus eren adults o madurs, tret de dos; per sexes, 13 individus masculins i 9 femenins.
És important destacar que la necròpolis presenta una organització clara; les sepultures estan alineades, tant en sentit nord-sud com est-oest, tret d'alguna desplaçada (pàg. 266). 
Com ja s'ha dit més amunt, l'escassetat dels materials fa difícil precisar la cronologia de la necròpolis, no obstant, alguns elements fan que els autors la situin en una forquilla que va de la segona meitat del segle IX al darrer quart del segle X. (pàg. 269): l'absència de temple associat, fet característic de l'antiguitat tardana; l'ordenació de l'espai sepulcral en filades, característica de les necròpolis visigòtiques i merovíngies; La presència de tombes de banyera, posteriors als segle VIII. (pàg. 269).
La necròpolis de Cal Guardià permet documentar doncs, la presència d'un nucli de població en aquella zona anterior a la formació de la vila. (pàg. 271)

Emiliano HINOJO GARCIA; Daniel VÁZQUEZ ÁLVAREZ, "La necrópolis de Cal Guardià (Argentona, Maresme)", dins Contextos funeraris a la Mediterrània nord-occidental (segles V-VIII). Sant Cugat del Vallès, 2009. Es pot trobar a Academia Edu.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...