LES MURALLES D'ILTURO. Bloc d'història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dimarts, 20 d’abril de 2021

Un article de sobre el Museu de Mataró i la seva col.lecció numismàtica

Imatge: moneda de la seca d'Ilturo. Procedència: web Cabrera de Mar. Arqueologia i patrimoni.
 
Carles Martí Garcia, veterà membre de la Secció Arqueològica del Museu de Mataró, (SAMM) i actualment del Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAH), és autor d'un detallat article presentat al XV Congreso Nacional de Numismática (Madrid, 28-30 octubre 2014).
Explica Martí la llarga tradició de la ciutat de Mataró en el món de l'arqueologia i l'estudi de la història. Tenim com a notícia més antiga la del notari Joan Cortés, que en l'any 1586, transcriu el text de dos pedestals localizats en el transcurs d'unes reformes, a l'esglésis de Santa Maria. Segueix amb la descripció de diverses troballes així con d'estudis històrics, realitzats al llarg dels segles XVIII i XIX, fins arribar a la consolidació, ja en el segle XX, de l'estudi de Mataró com a ciutat romana -Iluro-, gràcies a figures com Josep de Calasanz Serra Ràfols (1902-1971) i  Marià Ribas Bertran (1902-1996), que desenvolupà un ingent treball en l'arqueologia i la història de Mataró i voltants entre 1930 i 1970, (Vegeu Martí: "El Museo de Mataró...pàgs. 245 i 246).
Pel que fa al creació del Museu, tema de l'article, els antecedents estan en la constitució d'una "Associació Artístich-Arqueológica Mataronesa, el 9 de desembre de 1888, en la que estaven presents personalitats mataronines. El 14 de febrer de 1889, l'ajuntament els cedí un local. El 1894, el consistori acordà la creació d'un museu, que el 15 de febrer de l'any següent, ja estava constituït. Carles Martí inclou en el seu estudi, un inventari de les peces que hi havia en aquell moment, de totes les èpoques de la història de Mataró. (Vegeu: Martí, El Museo de Mataró...pàgs. a 252).
L'any 1915, l'ajuntament adquirí l'edifici renaixentista anomenat Can Serra, que es convertí el la seu del Museu, i que al 2010 va ser objecte d'una important remodelació. (Vegeu: Martí, El Museo de Mataró...pàgs 252 i 253).
Pel que fa a l'origen de les peces que conserva el Museu, bàsicament provenen de donacions de particulars i entitats, i -molt impotant- de les excavacions arqueòlògiques.
Com a expert en numismàtica, Carles Martí dedica un apartat a la interessant col.lecció que custodia el Museu. Aquesta consta actualment de 4.509 monedes, 380 medalles, 1230 bitllets i alguna peça diversa. 710 peces procedeixen del llegat dels senyors Majo. (Vegeu: Martí, El Museo de Mataró...pàg.248). Destaca algunes peces d'especial interès, como el tresor de 19 auris romans, entre altres (Vegeu: Martí, El Museo de Mataró...pàg. 260).
Actualment s'exposa el tresor dels auris, altres 19 monedes romanes de l'alt imperi, 12 monedes més que "pretenden ilustrar unos pequeños ahorros", "1 moneda para explicar los ritos funerarios (el llamado óbolo de caronte) y 11 monedas del bajo imperio". (Vegeu. Martí, El Museo de Mataró, pàg. 261).
El Museo de Mataró compta amb un espai relativament reduït per a la seva exposició permanent, en el que s'ha  d'integrar tota la història de la ciutat, més un altre espai per a exposicions temporals. No ha d'estrañar doncs, que el número de monedas exposades sigui petit. (Vegeu: Martí, El Museu de Mataró...pàg. 262).
Garcia explica també en el seu article la gestió del Museo les seves característiques i problemática, (Vegeu Martí: El Museo de Mataró, pàgs. 260-261)
L'atutor acompanya el seu artícle con amb fotografies de l'interior del Museu i de la seva colecció numismàtica.

Carles MARTÍ GARCIA, "El Museo de Mataró (Barcelona) y su colección numismática. Formación, composición, problemática." a XV Congreso Nacional de Numismática (Madrid, 28-30 Octubre 2014). Pàgs. 254-264.

Cap comentari:

Publica un comentari

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...