LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

divendres, 5 de novembre del 2021

Conferència del Dr. Joaquim Garcia sobre el sistema defensiu de Burriac

Imatge: Torre del Ponent del poblat ibèric de Burriac. Descoberta el 1984, l'excavació d'aquest tram de muralla, ha permès datar-la en el darrer quart del segle IV aC. 

Fotos: Rosa Isabel Garí Lleixa. Reconstrucció del poblat en 3D: Josep M. Rovira Juan.

Ahir dijous dia 4, va tenir lloc per vídeoconferència, una molt interessant exposició del Dr. en arqueologia Joaquim Garcia Rosselló, arqueòleg municipal de Mataró, dins la sèrie "Guerres i defenses en el món iber català", organitzat pel Museu Arqueològic de Barcelona, amb motiu de l 'exposició "L'Enigme iber", que el pot visitar fins el proper 16 de gener. 
La conferència va estar moderada per David Asensio. Tal com va destacar Asensi, els estudis de Joaquim Garcia sobre el món iber, han estat cabdals per la comprensió d'aquest periode a Catalunya, i això des de institucions d'àmbit local, com són l'Ajuntament i el Museu de Mataró.
Una exposició la de Joaquim Garcia, extensa i de la que nosaltres ens limitarem a senyalar alguns punts destacats:
-Va iniciar J. Garcia la seva intervenció dient que Burriac era un dels jaciments ibers més importants i també dels més desafortunats. 
-Va continuar amb una delimitació del món laietà, que abastava aproximadament les actuals comarques del Maresme, el Vallès Oriental, el Barcelonès i el Baix Llobregat. Situat el poblat en la capçalera de Burriac, dominava la vall de Cabrera, la plana litoral i el mar, constituïnt possiblement el principal centre de poder laietà. L'extensió del poblat iber es calcula entre 10 i 12 Ha.
-Va destacar l'existència d'una colla de jaciments ibers localitzats en el mateix àmbit: a més del poblat, assentaments rurals, sitges, necròpolis, una cova santuari (Montcabrer) i llocs de güaita i control.
- Va fer una breu historia de les excavacions: descobert el poblat el 1916, va ser excavat els anys 50 
per l'equip de l'arqueòleg Marià Ribas, que va posar al decobert unes habitacions en el sector central. Una deforestació a la banda est del poblat, va pemetre resseguir 2 Qm. de muralla.
- Va seguir amb l'excavació dels arqueòlegs Josep Barberà i Ricard Pascual el 1970, que va descobrir les restes dels murs d'un edifici que compartia un mur amb la muralla, edifici de majors dimensions que altres habitacions;  es va pensar que podria correspondre a un "edifici públic". Joaquim Garcia va aclarir que possiblement era una casa, similars a altres megaron mediterranis: sostre sostingut per dues columnes i una llar de foc central. Podia ser l'habitatge d'una família destacada.
- Continuà amb les excavacions de l'any 1984, dins l'anomenat "Pla de l'atur", que es van perllongar sis mesos. Una descoberta important va ser la d'una torre a la muralla occidental, al dessota de la qual hi havia les restes d'una cabana del segle VI aC. La rasa de fonamentació de la torre es va datar en el darrer quart del segle IV aC., una dada més antiga de la que havia pensat Ribas. 
- Va destacar també el conferenciant la importància dels treballs i la tesi de la Dra. Dolors Zamora en la interpretació de Burriac.
- Va explicar Joaquim Garcia que, a partir del 1990, una col.laboració entre el Museu de Mataró i la Universitat de Barcelona, va permetre iniciar excavacions a la banda sud del poblat, en la zona on precisament comença la riera de Cabrera. Les noves intervencions varen posar al descobert una de les portes de la muralla i un empedrat sota el qual hi havia una espasa doblegada tipus La Tène, que formava part probablement d'un ritual. Les excavacions varen també evidenciar la base d'una monumental torre -desmontada després-, en el proper turó, en un pendent del 48 per cent, 11x6 metres de base i unes parets molt gruixudes. Aquesta torre es va bastir el darrer quart del segle III aC. damunt un antic assentament rural, i controlava el pas cap el poblat.
-Fins el 2011 no es va reemprendre l'excavació d'aquesta zona, amb motiu del programa de TV3 "Sota Terra", excavació que ha tingut continuïtat fins avui, amb la col.laboració del Museu de Mataró i la Universitat de Barcelona.
-Joaquim Garcia va dedicar el darrer tram de la seva intervenció a explicar les característiques i la singularitat d'aquesta zona sud de la muralla, un model i una cronologia diferent al que fins aquell moment es coneixia del poblat. Es va excavar una segona i monumental entrada amb un passadís, construïda en el segle II Ac., ja durant la romanització. A ambdues bandas de l'entrada hi ha les restes d'empedrats que possiblement constituïent la base de sengles torres. Explica Joaquim Garcia que s'han trobat restes de claus -possiblement de les torres- i especialment material de militar: moltes bales de fona de plom, tatxes de sandàlies militars i puntes de fletxes que són indicis d'una batalla important. Puntes de flextes i bales de fona de plom, no són habituals en el món iber. Una moneda consular de la seca de Roma, ha permès datar la zona vers els anys 70 i 80 aC., en el moment de les Guerres Sertorianes.
-Explica Joaquim Garcia que possiblement en aquest moment, el poblat ja havia iniciat el seu declivi, malgrat va continuar durant unes dècades amb una important activitat comercial.
-L'arqueòleg va lamentar que no s'hagi declarat encara Burriac Bé Cultural d'Interès Nacional, tot i l'inici de l'expedient l'any 1983, i el moderador David Asensio va demanar una major implicació de l'ajuntament de Cabrera de Mar en la conservació i excavacions del poblat.
 
Imatges, de dalt a baix: L'anomenat "Edifici públic" de Burriac, en realitat, possiblement una casa. Entrada de la muralla sud de Burriac, ja de l'època de la romanització. Reconstrucció del poblat en 3D de Josep M. Rovira, que Joaquim Garcia va presentar durant la seva intervenció.




2 comentaris:

  1. Llàstima que es basés sols en la defensa i no en les troballes: escrits ibèrics en ceràmica i en fusaioles semblants als escrits trobats sobre roca a la Cerdanya

    ResponElimina
  2. És interessant el que dius, cert que no es va estendre en les troballes, potser va ser per les limitacions del temps que tenia assignat.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...