LES MURALLES DE ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

dissabte, 28 de maig de 2022

El vestit femení a Roma


Imatge: retrat idealitzat de l'emperatriu Livia Drusil.la, amb stola i palla. Museu Arqueològic Nacional (Madrid). Foito: Rosa Isabel Garí.

Les pel.lícules i sèries ambientades a l'antic imperi romà, poden haver-nos creat la imatge que sempre era estiu i tothom anava succintament vestit, especialment les dones, però es tracta d'una falsa idea.
El teixits emprats eren especialment la llana i el lli, i posteriorment es varen introduir el cotó i la seda, provinents d'orient.
Com ja hem dit en l'entrada anterior, homes i dones duien com a prenda interior un tapall, el subligaculum i elles, una banda de tela o cuiro per subjectar els pits. El poeta Marcial va dedicar dos dels seus epigrames a una romana de generosa davantera (Marcial, XIV, 66 i 134).
Sostenidor, redueix els pits excessius de la meva estimada, a fi que la meva mà tingui alguna cosa que aferrar i cobrir. (Marcial, XIV, 134).
Sobre aquesta roba interior es col.locava una túnica curta, la subucula que, per qui s'ho podia permetre, era de seda o lli, teixits més suaus que la llana.
La prenda exterior era la stola, túnica llarga, cenyida a la cintura o sota als pits (un estil imitat després en la revolució francesa i l'imperi napoleònic, de "retorn" al classicisme). 
En el cas de les dones, aquestes robes podien tenir mànigues llargues, fet que no estava ben vist en el cas dels homes.
La palla era un mantell que servia de vel o de xal.
Altres tipus de túniques, adaptades dels grecs, foren el chiton i el peplos. Les dues peces de roba d'aquestes túniques no estaven cosides, sino unides per agulles o fermalls, com podem veure en les ecultures.
També s'usaven capes, el supparum, als que a voltes s'afegia caputxa.
El calçat, almenys el que coneixem de les classes avabalades, era de cuiro, i molt ben dissenyat, amb forats que permetien ventilar el peu. 
Els pentinats eren variats i podien ser molt complicats, afegint-se postissos. La moda va variar força i el tipus de pentinat femení permet datar les escultures.
Les joies de les dones riques eren abundants i de tot tipus: tiares, collars, penjolls, braçalets...

 
Imatge: mosaic de la vil.la romana del Casale, Piazza Armerina (Sicília. Autor de la foto: M. Disdero. Procedència: Wikimedia Commons.
 
 
Imatge:  Bust de l'emperatriu Vibia Sabina, amb una túnica amb fermalls. (Museu de Prado, Madrid). Font: Wikimedia Commons.

Webgrafia i Bibliografia

FRANÇOIS BOUCHER, Historia del traje en occidente. Roma. (pàgs. 98-105).Editorial Gustavo Gili, Barcelona, 2009.
JAMES LAVER, Breve historia del traje y la moda. Cap. II: Los griegos y los romanos (pàgs. 23-43). Editorial Cátedra, Madrid, 2017.  
YVONNE DESLANDRES. El traje imagen del hombre. Pàgs. 109-112. Tusquets Editorial, Barcelona, 1976.

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...