Una molt interessant conferència del Dr. Josep Antoni Cerdà sobre la producció de ceràmica pisa va tenir lloc al Museu d'Història de la Ciutat de Barcelona el passat dia 13 de febrer.
Josep Antoni Cerdà es va doctorar amb una extensa tesi doctoral que va treballar durant 20 anys: Els Escudellers i la producció de pisa a Barcelona (segles XV-XIX).
Un món desconegut a voltes pel públic, però que, com senyalà Cerdà, la ciutat de Barcelona té una incomparable història i patrimoni, patrimoni que mereixeria un museu específic.
Per què aquesta tradició a Barcelona?: explica el conferenciant que la ciutat tenia aqüífers, terra adequada, combustible, mercat i tradició ceramista, bones vies de comunicació, diferències amb altres centres.
El conferenciant va acompanyar la seva explicació amb gran quantitat d'imatges i referències.
Explicà també l'evolució dels diversos tipus de ceràmica pisa al llarg d'aquests segles: verd i morat, blau, daurat i polícroma.
El periode estudiat per Cerdà s'estén dels segles XV al XIX, i comprèn multitud d'objectes: plats, rajoles, pots de farmàcia...amb multitud de temes: sobre institucions, escuts nobiliaris, oficis, devocions, convents, sants patrons, commemoracions, festes de l'any...
Així mateix, el conferenciant va donar una àmplia i documentada explicació sobre el gremi d'escudellers de Barcelona, dels que s'en coneixen 1300: la seva localizació i importància dins la ciutat i l'antic règim; constituïen unitats fiscals, polítiques, militars, piadoses, assistencials. La dissolució dels gremis el 1836, va deixar desamparada la seva funció assistencial.
Un tret característic de Barcelona, va explicar, és que les èlits locals no importaven massa ceràmica de luxe (al segle XVIII la poca que ha quedat venia de la Reial Fàbrica d'Alcora o era de producció xinesa).
Podeu seguit aquesta conferència clicant aquí.
El conferenciant ha parlat de les guerres com a destructores de convents y monestirs. La gran destrucció de convents i monestirs, i el seu patrimoni, va tenir lloc el 1836, amb la dissolució dels ordres religiosos (tret dels que es dedicaven a la beneficència o l'ensenyament) i la desamortització eclesiàstica. Cert que fou en el context de la primera guerra carlista, però els monjos, monges i frares es van veure obligats a abandonar aquests establiments, que foren abandonats i expoliats, o canviaren de mans, com a conseüència de la desamortització.
ResponElimina