Imatge: Retrat de Marià Ribas i Bertran a la galeria de fills il·lustres de Mataró, i la seva filla Maria Dolça. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.
Amb motiu dels 30 anys de la mort de l'arqueòleg, historiador i dibuixant mataroní Marià Ribas i Bertran (1902-1996), va tenir lloc a Ràdio Mataró, dins l'espai sobre tertúlies d'història que organitza el grup d'Història del Casal, una entrevista a la filla de l'arqueòleg, Maria Dolça Ribas i Rosselló, que va ser un repàs a la seva vida i obra. Conduiren l'entrevista: Joan Francesc Clariana, Maria Teresa Diví, Melanie Pérez i Jaume Vellvehí.
No s'entèn la historiografia i l'arqueologia de Mataró i voltants sense la figura de Marià Ribas i Bertrán que desenvolupà una intensa tasca de recuperació, conservació i estudi del patrimoni al llarg de la seva dilatada vida, treballant fins el final.
Va ser Creu de Sant Jordi 1995.
Premi Iluro de monografia històrica 1963 pel seu llibre "Orígens de Mataró".
Declarat pòstumament mataroní il·lustre el 2014, amb la presentació d'un retrat seu realitzat pel pintor Manel Cusachs.
Intentarem aquí fer un resum de la seva vida a partir de l'entrevista i el relat de Maria Dolça Ribas.
Marià Ribas i Bertran va néixer a Mataró el 23 de juny de 1902. Estudià dibuix a l'escola d'Arts i Oficis de la seva població natal.El 1919 treballà per l'arquitecte mataroní Josep Godoy i Casals, cap del Servei d'Arquitectura de l'Ajuntament de Barcelona. Allà va fer amistat amb personalitats de l'època. Explica Maria Dolça Ribas que l'arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch, que arribà a ser president de la Mancomunitat de Catalunya, fou el seu mestre i amic.
Anys 30 del segle passat: Marià Ribas va participar en el projecte de restauració del monestir de Poblet, dirigit per l'arquitecte Eduard Toda, projecte pel qual va realitzar més de 30 dibuixos, que es conserven al museu del monestir.
Durant la Guerra Civil, Marià Ribas participà a l'intent de preservar el patrimoni religiós de la destrucció de la que era objecte a la reraguarda republicana. Formava part d'un grup que anomenava "Creu roja de l'art". Per ell, aquest patrimoni estava per damunt les ideologies.
Pregunta M. Teresa Diví sobre l'amistat de Ribas amb el dirigent anarquista Josep Peiró, home respectuós amb les persones religioses. Sembla que va dissenyar les lletres de la portada del llibre de Peiró "Perill a la reraguarda".
Acabada la guerra hi havia molt de patrimoni destruït: ermites i capelles. El 1943, Ribas va formar part d'un grup anomenat "Obra de sant Francesc", amb Jesús Illa, lluis Ferrer Clariana i Josep Miquel Modolell.
El Museu de Mataró editava una revista anomenada "Museu", en la que hi participava Marià Ribas. Revista publicada en català, va ser prohibida per ordre governativa. Era una revista de força alçada en aquells moments, amb articles interessants. Tot i això, el 1952, Marià Ribas va rebre el premi Rubió i Lluch, de la convocatòria de 1949 l'Institut d'Estudis Catalans.
Els anys 50 van ser d'intensa activitat per part de Marià Ribas. Una de les seves intervencions van ser al poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar).
Als anys 60 va continuar aquesta activitat: Can Xammar i Torre Llauder.
Explica Maria Dolça Ribas que el seu pare ja tenia notícies del jaciment romà de Torre Llauder, on ja s'havien trobat tessel·les. Així es va iniciar l'excavació. Explica la filla, que, la labor del seu pare també era recolzada per la seva mare, es vivia intensament a casa.
Explica Joan F. Clariana que ja en el segle XIX, Pellicer parlava d'indicis a la zona de Can Xammar, en realitat eren les termes de la ciutat romana Iluro. Ribas ho cita en el seu llibre "Orígens i fets històrics de Mataró", publicat el 1934. Si bé i sota la direcció de Marià Ribas es varen iniciar excavacions a Can Xammar, aquestes es van veure interrompudes, el projecte de l'ajuntament era construir-hi un mercat municipal. Mercat que va fracassar totalment, però les restes ja havien estat destruïdes. Recorda Joan F. Clariana que els membres del museu van haver d'anar a recollir els fragments que van poder dels mosaics a l'abocador de runes de darrera el velòdrom.
Jaume Vellvehí comenta el desinterès de l'ajuntament de Mataró pel patrimoni arqueològic d'aquella època.
Pregunta Clariana per l'interès de Marià Ribas en els hipogeus, ja que va participar a França en un congrés sobre aquesta matèria. Per Maria Dolça Ribas, els francesos tenen molt d'interès pels hipogeus, els de França son més amples i amb més sales que els de Mataró. Remarca Clariana que Mataró és una ciutat d'hipogeus, com ho demostra el llibre de Josep Antoni Cortés "Mataró sota terra".
Intervé Melanie Pérez amb al dada que Marià Ribas es va treure, als anys 70, el diploma universitari d'Arqueologia Hispànica. Maria Dolça recorda que el catedràtic de la Universitat de Barcelona Dr. Pere de Palol, va oferir al seu pare anar a les excavacions de la ciutat romana de Clúnia (Burgos), per a la qual va executar uns excel·lents dibuixos. Comenta Joan F. Clariana que un grup d'arqueòlegs alemanys es van creure que Ribas era també alemany, perque era callat i minuciós i dibuixava molt bé.
Als anys 80, Marià Ribas va rebre un homenatge pel Rotary Club, institució que premia els serveis humanitaris i de preservació de la pau. El fet es va commemorar al bar Mundial, amb la presència de figures com Guitart, Palol, Gurt, recorda Joan F. Clariana.
Maria Dolça Ribas té molt clar que el guardó més preciat pel seu pare fou la creu de Jant Jordi que li va concedir la Generalitat l'any 1995. El fet va ser commemorat amb un sopar multitudinari a Can Bruguera, amb la presència de l'alcalde, Manel Mas.
Promogut pel Grup d'Història del Casal i amb l'ajut de les signatures que va recollir l'entitat Llibre Viu, amb Francesc Rogés al capdevant, el 2012, essent alcalde Joan Mora, Marià Ribas fou declarat fill il·lustre de Mataró i se li va dedicar un retrat, obra de Manel Cusachs. Fou el mateix any en que es va posar la coberta de Torre llauder.
A la pregunta de Jaume Vellvehí sobre els orígens familiars, Maria Dolça Ribas diu que el pare tenia tres germans, un d'ells morí a l'edat de 2 anys, el major fou excursionista i una germana monja que visqué fins els 102 anys.
Als anys 80, Marià Ribas ajudà, amb dibuixos del material, a Torre Llauder, en l'època de les excavacions de la zona del subsòl dels mosaics, que portaren a terme Marta Prevosti i Joan Francesc Clariana.
Jaume Vellvehí proposa tornar a demanar sobre l'activitat de Marià Ribas als anys 50 i pregunta si participava en la vida cultural de Mataró, a banda de l'arqueologia. Segons Maria Dolça, sembla que hi havia era un tira i afluixa amb l'alcalde de Mataró, Pedro Crespo. Explica Joan F. Clariana que, en aquells moments, Ribas estava en l'equip de redactors del Diari de Mataró, articles que ell escrivia sempre en català, però que quan calia, ho feia en castellà. La filla de Ribas diu que el seu pare preferia seguir escrivint, que la seva prioritat era el patrimoni. Recorda Joan F. Clariana que Marià Ribas va escriure, el 1980, un article a la revista Laietània sobre l'enderrocament de part de la muralla romana al solar de la Caixa Laietana.
Pregunta Jaume Vellvehí si Marià Ribas va rebre alguna pressió política per part del règim. No ho recorda la seva filla, pqerò a banda d'aquest tira i afluixa, considera que la resistència del seu pare va ser política sino cultural.
Comenta Joan Francesc Clariana que en els anys 50 es van fer descobertes força importants, com podien ser: la lauda sepulcral de Santa Maria de Mataró, Can Sans, Sant Jaume de Traià...Maria Dolça Ribas considera que, en alguns llocs, hi havia un transfons de caire religiós, per tant estava protegit pel "paraigua de l'Església".
Jaume Vellvehí demana una darrera intervenció. Maria Dolça expressa que està "molt agraïda perque hagueu divulgat la obra del meu pare. Mantingueu la vostra labor".
Imatge: Marià Ribas, d'esquena, a Torre Llauder el 1961.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada