El retrat de l'emperadriu Faustina procedent de Torre LLauder, a la Viquipèdia

Una escultura de Torre Llauder (Mataró), el retrat de l'emperadriu Faustina, esposa de Marc Aureli, anomenada Minor per distingir-la de l'altra Faustina, esposa d'Antoní Pius, ja es troba a la Viquipèdia; podeu consultar-la punxant aquí.

La riera de Cabrera, sense murs de contenció

Ara que parlem de l'asfaltat i altres obres que duem a terme a les rieres, i sobre la conveniència de fer-ne o no, aprofito per mostrar aquesta imatge de fa una anys, que inclou com a fons la riera i la carretera de Cabrera encara sense voreres, sense murs, i plena de vegetació. El vestit eivissenc d'inspiració "clàssica" dóna el toc propi d'un bloc d'arqueologia! Podeu ampliar la imatge clicant al damunt.

Un informe de Joan Carles Alay evidencia el deficient estat de conservació de la vil.la romana de Sentromà (Tiana)

Un informe de Joan Carles Alay Rodríguez, membre de la Societat Catalana d'Arqueologia, posa en evidencia el mal estat de conservació del jaciment de Sentromà (Tiana, Maresme), no obstant estar dins un conjunt catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional (Resolució de 9 de juliol de 1975, BOE de l'11 d'agost de 1975), la màxima categoria de protecció que es pot donar a un bé patrimonial per a la seva conservació.
L'informe va estar elaborat amb l'assessorament i el guiatge de l'Associó d'Amics de Sentromà, realitzant Alay una visita personal al jaciment el 9 d'abril d'enguany.
La vil.la romana no és l'únic element protegit del conjunt, que comprèn la masia, la capella i el jaciment arqueològic -com ja hem dit, una vil.la romana- tot això ubicat en el Parc de la Serralada de Marina, espai natural que gaudeix així mateix de protecció legal.
Tal com podem seguir llegint en l'informe, la vil.la va descobrir-se l'any 1934, i el propietari, Epifani de Fortuny, baró d'Esponellà, va interesar-se en les excavacions, amb col.laboració amb Josep de C. Serra Ràfols; s'hi dugueren diverses campanyes, fins l'any 1984. Sota el patronatgedel baró, aquestes excavacions foren una autèntic centre de formació d'estudiants i afeccionats a l'arqueologia.
La part conservada de la vil.la correspon, majoritàriament, a la seva pars rustica, dedicada a les activitats agrícoles; es descobriren dipòsits per a la fermentació del vi, un espai per al premsat del raïm i un magatzem, tot això de la segona meitat del segle I; del segle II són set habitacions, unes termes i una gran quadra. En la zona de les termes s'han descobert els fonaments d'una capella romànica, probablement dedicada a Sant Romà; dins el conjunt hi trobem també un forn, d'epoca moderna.
Informa Alay que, després de 30 anys de les darreres excavacions, l'estat d'aquesta vil.la és d'abandonament:
"Les estructures descobertes, mancades de consolidació o protecció física, han iniciat un irreversible procés de degradació. Com es descriu en l'editorial del Butlletí de l'any 2010 de l' Associació d'amics de Sentromà, "les parets s'ensorren, els paviments es malmeten, les argiles dels forns es desfan, i cada any perdem una part de la vil.la".Aquest fet és palès en un recorregut visual del jaciment.". J.C. Alay, pàgs. 4 i 5.
En l'abundant material gràfic que acompanya l'informe, podem veure com part dels murs, ha caigut, i fins i tot cauen les parets de suport que s' havien edificat com a protecció en algunes zones; una paret de factura relativament moderna, que defensava les set habitacion, ha caigut també, provocant l'esllavissament de murs i paviments. L' enrunament es deixa veure per tot  l'establiment, essent les termes l'element millor conservat, si bé hi convindria una consolidació.
Una situació difícil que mereix una actuació immediata: quan un jaciment es perd, es perd per sempre.
Informació procedent de:
Joan Carles Alay Rodríguez, Informe: la vil.la romana de Sentromà (Tiana, Maresme). Estat actual. Podeu llegir l'informe, publicat a la Societat Catalana d'Arqueologia, punxant aquí.
Fotografies de J.C. Alay: Situació abans i en l'actualitat del dipòsit i decantador de vi i de l'estança identificada com a magatzem o dipòsit de gra.

El safareig de Cabrera de Mar

L'escriptora Núria López Garcia ha tingut l'amabilitat d'enviar-nos, per a la seva publicació en aquest blog, unes fotografies, ni més ni menys que del safareig públic de Cabrera, el "comú" que en els temps en que no hi havia o escasejava l'aigüa corrent, l'electricitat o la rentadora a casa, era compartit per les dones de Cabrera per fer la bugada, a més d'altres utilitats.
Un safareig molt popular doncs, en altres temps, i que ja no existeix, es tracta d'unes imatges d'un inestimable valor; dues d'elles varen ser preses pel pare de Núria, en Fèlix López Teixidó, la darrera, la del safareig ja abandonat, és obra de Josep Vinyals.
El safareig de Cabrera estava situat al torrent sant Feliu, pujant a mà dreta, allà on ara hi ha una torre i un bloc de cases amb una perruqueria, abans d'arribar a l'actual camí d'Agell.
Com sempre, podeu ampliar la fotografia clicant al damunt.

Ciutadans de Cabrera soliciten un acte de reconeixement vers Josep M. Modolell

Alguns ciutadans de Cabrera i persones interessades en el món de la la cultura, recullen signatures per demanar al Consistori, un acte de reconeixement i agraïment envers la persona de Josep Miquel Modolell i Ros, nascut el 23 de gener de 1921 -enguany, doncs, compleix noranta anys- vistos els seus esforços en favor de la cultura d'aquesta població, no tan sols com a historiador, sino per la seva donació a la Fundació Burriac, del jaciment de can Modolell, així com la publicació, a càrrec seu, d'una col.lecció de llibres d'arqueologia i història local que ha arribat aquest any al seu setè número, la presentació del qual va tenir lloc el passat dia 15 d'abril, i en el transcurs de la qual es va manifestar aquesta possibilitat.
Fotografia: Josep Miquel Modolell, segon per l'esquerra, a la llibreria Robafaves, en la presentació d'un dels llibres que edita sobre arqueologia i història de Cabrera de Mar.

Presentació del llibre de Joan Bonamusa, guanyador de l'accèssit del premi Iluro 2010

El proper dijous, 5 de maig a les 19,30 hores, a la Sala de l'Ateneu de la Caixa Laietana de Mataró (C/ Bonaire, cantonada amb la Riera), tindrà lloc la presentació del llibre guanyador de l'accèssit del premi Iluro 2010, De la civitas d'Iluro a Alarona (Mataró, Barcelona) entre la tetrarquia i els carolingis, del Dr. Joan Bonamusa Roure.
Aquesta presentació anirà acompanyada d'una conferència de la Dra. Isabel Rodà de Llanza, directora de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica, conferència que porta per títol: "Bonamusa per Mataró".
En la fotografia: Joan Bonamusa el dia de la lectura de la seva tesi doctoral.

Josep Guitart publica un treball sobre les primeres ciutats romanes de Catalunya

Amb el títol: L'origen de les primeres ciutats romanes de Catalunya. Una aproximació des de l'arqueologia, el Dr. Josep Guitart Duran, catedràtic d'arqueologia a la Universitat Autònoma de Barcelona, ha publicat recentment un treball de síntesi sobre l'origen de les ciutats romanes més antigues de Catalunya, fundades durant el període republicà: Tàrraco (Tarragona), Ilturo (Cabrera de Mar), Iluro (Mataró), Baetulo (Badalona), Empúries romana, Iesso (Guissona), Aesso, Gerunda (Girona).
Es tracta d'un conjunt de ciutats fundades, la majoria, en un determinat moment, abans o als voltants de l'any 100 aC. Són ciutats de nova fundació -a voltes a prop d'un nucli ibèric- fortificades i traçades al model itàlic de ciutats noves, amb traçat urbanístic regular, de planta ortogonal, "de la quadrícula". Algunes es troben a prop d'un poblat ibèric, del que prenen el nom (per exemple, Ilturo).
Esment apart el mereix Tàrraco, de la que ja es coneix un nucli originari fundat, a la riba del Francolí, per Cneu Corneli Escipió, vingut a la Pernínsula el 218 aC., en la seva lluita contra Cartago, durant la II Guerra Púnica; una ciutat que s'anirà ampliant i remodelant, fins esdevenir amb el temps, capital de l'extensa província Tarraconense.
Guitart distingeix entre les ciutats costaneres (a banda de Tàrraco, Ilturo, Iluro, Baetulo i Empúries romana), i les de l'interior (Iesso, Aesso).
El fet d'haver-se trobat restes ibèriques en el seu perímetre, no impediex que Iluro sigui una ciutat de nova planta, un oppidum civium romanorum, una petita ciutat habitada per ciutadans romans; Guitart fa esment de  les properes i més antigues restes romanes d'Ilturo (Cabrera de Mar), com les termes o les restes de la vil.la de can Benet, destacant la seva proximitat al gran centre ibèric laietà de Burriac, l'Ilturo ibèrica; un fet que per l'autor demostra la probable col.laboració entre els nou ocupants i la societat indígena, almenys en aquell indret.
"La cronologia de l'abandonament d'aquest jaciment (Ilturo romà) als primers anys del segle I aC., suggereix amb força la seva coincidència amb la fundació de la ciutat d'Iluro. Els problemes arqueològics, encara no resolts, per a afinar la cronologia d'aquesta coincidència, no permet afirmar-ho amb tota la rotunditat que voldríem, però sembla molt versemblant que el nou centre urbà d'Iluro, establert ja amb els paràmetres i models propis d'una ciutat romana, substituís aquest assentament anterior.(Guitart, 2010, pag. 150).
Destaca Josep Guitart que les ciutats costaneres romanorepublicanes, probablement, vindrien a fortificar la costa, amb un paper doncs, eminentment estratègic; es tractaria de nuclis reduïts, habitats per ciutadans romans. Les ciutats de l'interior, com Iesso i Aesso, tindrien un paper diferent: les seves muralles contribuirïen també a fortificar estratègicament el país, però cercarien una mena d'integració amb les comunitats indígenes, el seu nucli urbà englobaria part dels habitants ibers de la zona; destaca l'extensió de Iesso, al voltant de les 18 Ha. d'extensió; els habitants de Iesso gaudien de dret llatí, proper al dret romà.
Tot això en un marc històric fonamental,  després que el cònsol de Roma, Gai Màrius vencés les tribus dels cimbris i els teutons, que procedents del Nord, havien amenaçat seriosament les penínsules Itàlica i Ibèrica. D'aquesta manera, Màrius aconseguiria col.locar part dels seus veterans i alhora enfortir el país enfront una futura invasió, tant a la costa com a l'interior.
Guitart opina que Baetulo, Iluro i la part romana d'Empúries (ciutat originàriament grega, fundada vers el 600 aC.), estarien fundades i habitades per nuclis de ciudatans romans i itàlics immigrats, amb participació dels habitants originaris del territori; no obstant esmenta altres hipòtesis ja plantejades, a saber: que poguessin ser bastides per indígenes sota la supervisió d'enginyers romans; que estiguessin impulsades per les comunitats indígenes, com a resposta als nous models d'ocupació del territori...
No deixa l'autor de fer un esment de Bàrcino (Barcelona), tot i ser una fundació augústea (Ca. 10 aC.) i no republicana: les seves mesures originàriament reduïdes, fan pensar més en un centre administratiu, religiós i polític d'aquella zona, més que un nucli destinat a contenir un gran nombre de pobladors.
Josep GUITART DURAN, "L'origen de les primeres ciutats romanes de Catalunya. Una aproximació des de l'arqueologia"; a Catalan Historical Review, núm. 3, Institut d'Estudis Catalans, Barcelona, 2010.
Fotografia: Restes de la vil.la romana de can Benet (Cabrera de Mar), amb mosaics. Autor desconegut. Tramesa per J. F. Clariana.