Congres Internacional de Portalades Gòtiques de la Corona d'Aragó, el proper desembre

Els dies 10, 11 i 12 de desembre, organitzat pels Amics del Romànic, tindrà lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona, el I Congrés de Portalades Gòtiques de la Corona d'Aragó.
Podeu trobar el programa aquí.

"Mons Observans", el jaciment de Can Tacó-Turó d'en Roina ja és visitable

El passat 27 d'octubre es va inaugurar el parc arqueològic i de la natura de Can Tacó-Turó d'en Roina, situat entre els pobles de Montmeló i Montornès del Vallès; la creació d'aquest espai ha estat possible gràcies a l'esforç de les administracions locals corresponents i a la protecció de l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica. El 2008, l'establiment va ser declarat Bé Cultura d'Interès Nacional.
Està previst que es pugui visitar els diumenges que queden del mes de novembre i els tres primers de desembre; les visites es poden efectuar entre les 11 i les 14 hores, i hi ha una visita guiada cada hora. Estan previstes també diverses activitats. Podeu informar-vos a la web de l'ajuntament.
Podeu veure l'anterior entrada sobre aquest jaciment clicant aquí.

Les crisis dels segles III i V

Fotografia: Damunt les escales: mur del baix imperi romà bastit damunt els murs precedents. Can Modolell (Cabrera de Mar). Autora: Rosa I. Garí.

Molts historiadors han vessat rius de tinta intentant parlar de les causes de la caiguda de l'mperi romà. Potser el que passa és, senzillament, que tot té un començament i un final. No és el moment d'insistir-ho nosaltres.
En canvi no hem pogut resistir la temptació de llegir alguns textos d'autors coetanis, textos que ha voltes ens han semblat sorprenentmen moderns. L'ésser humà no canvia tant com ens pensem.
La crisi del segle III va acabar, i la formidable -per la grandària- estructura de l'estat imperial va resistir, potser a un elevat preu, fins al segle V, en que la destitució de Ròmul Augústul l'any 476 és vist com el final "oficial" de l'imperi occidental.
Però el que més ens crida l'atenció no són els grans esdeveniments als nivells més elevats dels poder, sino el sofriment i la penúria dels més desvalguts.
Les ciutats, abans el puntal de l'imperi, centres de població, economia, administració, cultura...van perdent població; el el camp, els pagesos perden les seves propietats i es veuen obligats a posar-se sota la protecció -i el poder- d'un gran terratinent.
La pèrdua de territoris conforme els pobles germànics ocupen l'imperi occidental, fa que l'administració romana vulgui compensar la pèrdua d'ingressos amb una alça desmesurada de tributs, la fiscalitat arriba a ser agobiant.
Moltes coses podriem dir, però a partir d'aquest moment ens limitarem a reproduir algunes cites d'autors que visqueren aquells moments:

"Els tributs augmentaren d'una manera alarmant, el nombre dels que percebien era major que el dels que pagaven, de manera que els colons arruinats abandonaren les terres i els camps van quedar sense conrear. Pitjor va ser el fet que les províncies fossin dividides en parts, i que a cada una de les ciutats s'enviés una multitud de funcionaris i recaptadors." Lactanci (segle III), "Sobre la mort dels perseguidors, 7)

 "La multitud dels pobres i dels miserables, espoliats els seus ramats i perdudes les seves propietats, les han d'abandonar, no obstant continuen pagant el tribut" Salvià de Marsella (segle V) "De Gubernatione Dei".

"Molts prefereixen llibertat amb pobresa entre els bàrbars que no poder pagar tribut entre els romans". Salvià de Marsella (S.V) "De Gubernatione Dei"

 "Els pobres, les vídues i els orfes, despullats de tot, i oprimits, havien arribat a tal desesperació que molts, que havien fins i tot rebut una bona educació, es veien obligats a buscar refugi entre els enemics dels seu poble. Anaven als bàrbars a la recerca de la humanitat romana, ja que no podien soportar entre els romans la inhumanitat bàrbara." Salvià de Marsella (S. V.), De Gubernatione Dei, 5.

BIBLIOGRAFIA
Jose Maria BLAZQUEZ MARTÍNEZ, La crisis del Bajo Imperio en la obra de Salviano de Marsella. Problemas económicos y sociales. Antigua: Historia y Arqueologia de las civilizaciones (Web). 

Joan Giménez guanya el Premi Iluro 2012 amb un treball sobre Mataró i el mar

"Economia marítima i conflictes socials a la província de Mataró 1750-1870", de Joan Giménez Blasco va obtenir el Premi Iluro 2012 (54 edició), convocat per la Fundació Caixa Laietana i dotat amb 9.000 €, un estudi de la intensa relació de la ciutat de Mataró amb la mar, i per realitzar el qual va recórrer arxius de tota Espanya. És la tercera ocasió en que Giménez obté el premi, ja que també ho va fer els anys 2000 i 2004.
El jurat va concedir també un accèssit, dotat amb 2000 €, a Rafael Luque, per "La Junta de Reformes Socials de Mataró. 1900-1923", sobre les relacions patrons i obrers al Mataró de les primeres dècades del segle XX.
El premi fou presentat, com és habitual, pel president de la Fundació Caixa Laietana, Josep Ibern, seguit de les paraules de Joaquin Pera, director del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de la Universitat Autònoma de Barcelona, i vinculat a l'arqueologia del Maresme. El Dr. Pera va parlar de l'arqueologia catalana en general, va destacar el valor econòmic que genera i pot generar el patrimoni, fent especial incidència en Mataró, a qui va convidar a lluir el seu sense complexes.
Joan Giménez va recordar la importància vital que havia tingut el comerç marítim per Mataró i la seva industrialització, i va tenir unes paraules de record per la seva sogra, traspassada el dia anterior.
Antoni Pladevall va destacar la qualitat i la importància que tenien tots els treballs que aspiraven al premi, especialment un sobre l'arquitectura gòtica al Maresme.
L'alcalde de Mataró, Joan Mora, va tancar l'acte demanant a l'entitat patrocinadora, Caixa Laietana, que commemorés els 150 anys de la seva existència atorgant tres premis, com s'havia fet amb motiu dels cent anys.
Tant Joaquim Pera com Josep Ibern van tenir paraules de record pel desaparegut Joan Bonamusa, guanyador fa dos anys d'un accèssit amb el seu treball: "De la Civitas d'Iluro a Alarona".
No van faltar en l'acte les protestes dels afectats pel tema de les preferents.
Fotos: Joan Francesc Clariana i Roig.
De baix a dalt: Parlament de Joan Giménez; parlament de Rafel Luque; parlament de Joaquim Pera; d'esquerra a dreta de la taula: Antoni Pladevall, Joan Mora (Alcalde de Mataró)  Josep Ibern (Fundació Caixa Laietana) i Joaquim Pera.

1er Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic

Els propers dies, 29 i 30 de novembre i 1 de desembre, tindrà lloc a Tarragona el 1er Congrés Internacional d'Arqueologia i Món Antic. Podeu trobar la informació en aquest enllaç.

54a convocatòria del Premi Iluro de monografia històrica

El proper dimarts, 30 de novembre, a 2/4 de 8 del vespre, tindrà lloc a l'Ateneu de la Caixa Laietana de Matarò, el lliurament del 54 Premi Iluro de monografia històrica, amb una conferència del Dr, Joaquim Pera Isern, director del Departament de Ciències de l'Antiguitat i de l'Edat Mitjana de l'UAB, que tractarà del tema: "L'Arqueologia Catalana vista des de Mataró. Evolució i perspectives pel segle XXI".

100 anys del descobriment de la basílica de Son Peretó (Mallorca)

Fonts baptismals de Son Peretó (Manacor)

Mosaic procedent de Son Peretó (Manacor)

La ciutat de Manacor (Mallorca), commemora els 100 anys del descobriment de la basílica paleocristiana de Son Peretó amb una exposició al Museu d'Història.
Bona exposició, exquisidament preparada, on podrem conèixer -fins on la ciència ho permet- l'estructura de la basílica, el seu entorn, els seus habitants, la seva forma de vida; tot amb les peces precises i una colla de panells explicatius a base de textos, dibuixos, plànols, reconstruccions i fotografies.
Son Peretó fou descoberta per Mossèn Aguiló l'any 1912, tot buscant els orígens del cristianisme a Mallorca. Ell mateix va dirigir una colla de campanyes d'excavació i va efectuar els primers estudis. No obstant, a l seva mort l'any 1924 aquestes activitats varen quedar interrompudes i la basílica fou coberta de nou, fins els anys 60, en que s'efectuaren noves troballes a la zona del baptisteri a càrrec de D. Iturgáiz. El 1967 la Dirección General de Bellas Artes va autoritzar noves excavacions, que va estar dirigides per Pere de Palol.
No obstant, va ser entre 1982 i 1984 en que es va posar tota la basílica al descobert, amb un equip a càrrec del Museu de Mallorca, la Universitat de Barcelona i la Universitat de Palma, dirigit per Pere de Palol, Guillem Rosselló Bordoy i Margarita Orfila.
Després de les campanyes dels anys 80, les excavacions varen quedar novament interrompudes. El 2005 es va presentar un projecte nou de conservació i estudi, impulsat per l'ajuntament de Manacor, i fruit del qual es l'exposició.
Son Peretó és una basílica orientada d'est a oest, té tres naus, amb capçalera triple, cor i contracor; hi ha senyals de cancells. L'absis és quadrat exteriorment i semicircular a l'interior, mentre que les dues cambres laterals són quadrades per fora i per dins. L'entrada ve precedida d'un baptisteri amb dues fonts baptismals cruciformes, una gran i l'altra petita, la primera la més antiga.
El Dr. Pere de palol va establir tres fases constructives: 1) abans de la meitat del segle VI, en que possiblement l'absis sobresortia de la capçalera; 2) a mitjans del segle VI es remodela l'edifici i es pavimenta amb mosaics opus tessellatum. 3) Al segle VII s'amplia l'edifici. Posteriorment, aquest cau en l'abandonament i es degrada.
La basílica estava inclosa dins un nucli habitat, potser un vicus. S'han exhumat 100 enterraments, dins i fora de la basílica, que han permés establir interessants estudis antropològics; així, per exemple, llegim als panells que l'esperança de vida era baixa (sobretot les dones) i pocs arribaven als 60; en canví, l'alçada mitjana era similar a l'actual: 1,70 els homes i 1,57 les dones.
La forma de vida dels habitants de la zona la podrem també conèixer -fins on és possible- gràcies a les restes d'altres estructures properes, de les restes animals, de la ceràmica i d'altres objectes.
Són peces molt conegudes de Son Peretó la lauda sepulcral de Balèria, la làpida de Bassus o la mesa d'altar.
Una altra entrada sobre Son Peretó, podeu clicar aquí
Podeu consultar el programa a la web de l'ajuntament de Manacor, clicant aquí
Hi ha també 3 conferències associades i dues visites guiades.
Imatge: piles baptismals de Son Peretó.

BIBLIOGRAFIA

Miguel Ángel CAU; Mateu RIERA RULLAN; Magdalena SALAS, Cent anys dels descobriment de Son Peretó: descobrint el passat cristià. Editat pel Consell de Mallorca, el Museu d'Història de Manacor i l'Ajuntament de Manacor, 2012.
Pere DE PALOL, "Les excavacions del conjunt de Son Peretó (Manacor, Mallorca)", dins "L'arqueologia cristiana hispànica després del 1982". Actes III reunió d'arqueologia cristiana hispànica. Barcelona, 1994.
Pere DE PALOL et alii, Les illes Balears en temps cristians fins als àrabs, Textos del primer curs Joan Ramis i Ramis, organitzat per Trobades científiques de la Mediterrània, i dirigits pel professor Dr. Pere de Palol. Editat per Institut d' Estudis Menorquins, Maó, 1984.
Noël DUVAL, "Les places des églises de Baléares dans l'archeologie chrétienne de la Mediterranée occidentale". Actes III reunió d'arqueologia cristiana hispànica. Barcelona, 1994.
Ferran LAGARDA MATA, Las basílicas paleocristianas de las Baleares, Sobradiel, Ferran Lagarda Mata editor, 2012.
Rafel MASSANET FERRER, Basílica de Son Peretó, Manacor, 1982.
Cels CALVIÑO et alii, Història de les Illes Balears, Palma de Mallorca, 2003.
Javier ARAMBURU et alii, Guía Arqueológica de Mallorca, Palma de Mallorca, 1995.

INTERNETGRAFIA
La basílica paleocristiana de Son Peretó (Manacor)- Sal i Llum