Exposició Ibers + Desenvolupament

El proper divendres 29 de novembre, a les 19,30 h. tindrà lloc al Museu de Mataró, la inauguració de l'exposició itinerant I+D, Ibers + Desenvolupament.
L'exposició romandrà oberta fins el dia 2 de febrer.

XXX Sessió d'Estudis Mataronins

El dissabte dia 23 de novembre començarà, a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, la XXX Sessió d'Estudis Mataronins. Tres dècades són ja dedicades a aquesta meritòria tasca, per part del Museu Arxiu, que permet exposar i conèixer la feina de molts estudiosos interessats per la història i l'arqueologia de Mataró i del Maresme.
Aquestes són les comunicacions presentades enguany:
-Les restes arqueològiques del Rocar d'en Lladó (Cabrera de Mar, el Maresme). Jordi Bagà Pascual i Ramon Coll Monteagudo.
-Actuació de salvament d'unes restes arqueològiques a can Ricard (Cabrera de Mar). Josep Vinyals i Cortés.
-Apunts sobre la Sigillata hispànica decorada de Torre Llauder. Joan Francesc Clariana i Roig.
-La col.lecció de pergamins dels Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Enric Subiñà i Coll.
-Darreres intervencions a l'ermita romànica de Sant Mateu (Premià de Dalt, El Maresme). Un nou atemptat al patrimoni històric? Joan Carles Alay, Laura Bosch, Joaquim Graupera i Jordi Montlló.
-Notícia sobre la troballa d'un complex moliner a Can Jordà (Santa Susanna). Joaquim Graupera i Graupera.
-Els dirigents de Mataró: els Jurats de la Universitat. 1454-1714. Jordi Montoro i Maltas.
-Una aproximació a les estratègies familiars dels Arquer de Mar i els Arquer de Munt a l'època moderna. Alexandra Capdevila Muntadas.
-Notes sobre els panys de Mataró, un reflex de la història. Joan Francesc Clariana i Francesc Navarro i Bonamusa.
-Estudi per a la identificació iconogràfica de les teles de la Sala de Juntes de la capella dels Dolors de la basílica de Santa Maria de Mataró. Ruth Garcia López.
-Intervenció arqueològica al mercat del Carme, antiga Societat Coral, Instructiva, de Mutu Auxili i Cooperativa l'Estrella de Vilassar de Dalt. Gonzalo Berger, Benet Oliva i Marc Pons.
-El procés del mataroní José Puch a la inquisició de Saragossa. 1758. Antoni Llamas i Mantero.
-Biografia d'un diputat mataroní del segle XIX: Joaquim Martí i Andreu. Antoni Martí i Coll.
-La fundació del col.legi Valldemia: un projecte d'ensenyament de l'èlit a mitjan del segle XIX. Montserrat Guerrera i Lluch.
-Correspondència inèdita: cinc cartes de Terenci Thos i Codina a Marià Aguiló Fuster. Jaume Vellvehí i Altimira.
-El tresor de la Mercè. Una vida a partir dels records. Jaume Bruguera i Castellnou.
-La coetera de ca l'Amat (Cabrils, el Maresme). Contribució a l'estudi d'un bé patrimonial pooc conegut dins la Serralada Litoral. Laura Bosch i Jordi Montlló.
-Joaquim Soler i Moreu, un mataroní pioner del cinema català desconegut. M. Encarnació Soler i Alomà.
-L'heroïcitat d'Enric Blanco a bord de l'Evalú. L'extraordinària rebuda de Mataró a l'aventurer català. Nicolau Guanyabens i Calvet.
-Efemèrides d'Arenys de Mar: el dietari de Jacint Arxer (1936-1939). 1ª part. Jordi Amat i Teixidó.
-Diari Llibertat. Òrgan oficial antifeixista del Consell Municipal. Agustí Barrera.

La XXX Sessió d'Estudis Mataronins tindrà lloc el dissabte 23 de novembre de 2013 a partir de les 17 hores, a l'estatge del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. Carrer de la Beata Maria, núm. 3. Amb la col.laboració de la regidoria de cultura de l'Ajuntament de Mataró.

En el dia dedicat als morts

1. Dolmen de la Cova d'en Daina (Romayà de la Selva (Girona).Tipus de sepultura col.lectiva pròpia del neolític final-calcolític. Fotografia d'Enric Juhé Corbalán.

2. Necròpolis talaiòtica de Son Real (Santa Margalida, Mallorca). Segles VII-II aC. Sepulcres en forma de torretes quadrades, circulars o navetiformes. Fotografia de Rosa Isabel Garí Lleixa.

3.Sarcòfags de la necròpolis paleocristiana de Tarragona. A partir del segle II, la inhumació va anar substituïnt la incineració. Fotografia de Rosa Isabel Garí Lleixa.

4.Sepulcre de caixa de lloses de granit (Cabrera de Mar. Barcelona). Contenia les restes d'una dona d'avançada edat. Segle XII. Fotografia de Rosa Isabel Garí Lleixa.

El poblat ibèric de la Torre dels Encantats (Arenys de Mar)

 

Foto: Segell d'àmfora greco-itàlica provinent de la Torre dels Encantats (Arenys de Mar). Fotografia de Joan Francès Farré.

La Torre dels Encantats és un jaciment ibèric situat en el terme municipal d'Arenys de Mar (Barcelona), en el seu límit amb el de Caldes d'Estrach. No obstant tractar-se d'un dels més importants del Maresme, el jaciment ha estat molt trinxat en època recent i continua essent un enigma.
Per donar a conèixer la col.lecció d'objectes procedent de la Torre dels Encantats, el Museu d'Arenys de Mar va organitzar una exposició, amb motiu de la qual es va publicar un catàleg que narra la història de les excavacions i un estudi sobre la ceràmica exhumada.
El nom prové d'una torre medieval que hi ha a l'indret. La primera notícia del jaciment la van proporcionar els membres de l'associació La Catalanista, el juliol de 1881.
A finals del segle XIX, el metge vigatà Joaquim Salarich i Verdaguer, resident a Caldes d'Estrac per motius de salut i membre de l'associació, impulsà una sèrie d'excavacions al costat de la torre. La descoberta d'una gran rasa excavada a la roca es va interpretar inicialment com una estructura d'època romana.
Salarich va prosseguir les excavacions amb l'ajut de Josep Mª Pellicer i un grup d'afeccionats de Mataró; en el transcurs d'aquells treballs es van posar al descobert cinc sitges. Posteriorment aquestes sitges foren destruïdes per l'explotació d'una pedrera.
Noves prospeccions efectuades l'any 1930 per Josep Mª Pons Guri, Marià Ribas, Francesc Prat i Mn. Salvador Riera varen demostrar l'existència d'un petit poblat ibèric.
Durant la guerra civil, una part important del jaciment va quedar destruit, i moltes de les seves pedres foren destinades a la construcció de bateries costaneres.
A la dècada dels quaranta, les intervencions es varen centrar en la conservació d'algunes sitges. Fou al 1949 quan Pons Guri va reemprendre les excavacions, exhumant-se diverses sitges i habitacions, i les restes d'una foneria de ferro.
El mateix Pons Guri dirigí una nova campanya d'excavacions en quatre seccions del poblat l'any 1957.
Malgrat la seva importància i les diverses excavacions, el cert és que les publicacions sobre el jaciment són escadusseres. Una part dels materials van romandre al Museu Fidel Fita d'Arenys de Mar, posteriorment tancat, iniciant un viatge de magatzem en magatzem, fins acabar al Museu d'Arenys de Mar. La resta ede peces estan dipositades al Museu Arqueològic de Barcelona.
L'any 1992, una part dels alumnes de l'institut "Tres Turons" d'Arenys, encapçalats pel catedràtic d'aquell l'institut, Francesc Forn, va intentar treure de l'oblit aquell jaciment amb el lema "Encanta't amb els Encantats" i amb una colla d'activitatscom: visites, conferències...La part arqueològica de les excavacions va estar dirigida pel Dr. José Luis Maya, avui lamentablement desaparegut, que va crear un projecte bàsic per desenvolupar un parc arqueològic.
Amb motiu d'aquella exposició, els arqueòlegs Ramon Bruguera i Riera, David Garcia i Rubert i Àlex Ros i Mateos han publicat un estudi sobre els materials ceràmics exhumats, que ells han classificat de la següent manera:
Ceràmica a mà ibèrica. El tipus més nombrós el constitueix una colla de vasos de perfil en essa i variants de caràcter més globular, destinats a guardar productes o a cuinar.
Ceràmica comuna ibèrica a torn. Aquesta es divideix en dos grans grups: La ceràmica ibèrica oxidada i la ceràmica ibèrica reduïda, de color gris. El tipus de ceràmica oxidada és el majoritari en els poblats ibèrics, i a ell pertany l'àmfora ibèrica. El segons tipus, anomenat grisa emporitana, grisa de la costa catalana o grisa monocroma, està representat per la vaixella de taula: gerretes, pateres...
Ceràmica d'importació. Provinent del comerç amb les colònies gregues i púniques, es tracta sobretot d'àmfores vingudes de fora, que contenien productes. També ceràmica d'ús comú.
Ceràmica àtica. Provinent també de les importacions, i de gran prestigi per la seva qualitat, acostumava a estar pintada amb escenes mitològiques o de la vida quotidiana. La més corrent a la Torres dels encantats és la de vernís negre. Es tracta d'una vaixella de taula.
Ceràmica campaniana. Es començar a fabricar als tallers de la Campània, a la península Itàlica. En trobem de les variants A i B, i no se n'ha trobat de la C a la Torres dels Encantats.
Tampoc s'ha trobat la ceràmica romana sigil.lata, que a finals del segle I aC. substituí la campaniana; aquesta absència podria indicar que el poblat ja no existia en aquests moments.
Ceràmica de parets fines. Producció d'origen itàlic, es tracta d'una ceràmica de gran qualitat amb les parets molt primes, sense vernís. Els materials exhumats són d'epoca republicana.
Quin futur espera a un jaciment tan maltractat? Joan Francès Farré fa dues propostes, una de mínims destinada a conservar el jaciment, i una altra de recuperació integral.
Tant de bo se l'escoltin.

Bibliografia

Ramon BRUGUERA I RIERA i Joan FRANCÈS FARRÉ, Catàleg de l'exposició: El poblat ibèric de la Torre dels Encantats. Editat pel Museu d'Arenys de Mar, 2004.
Ramon BRUGUERA I RIERA, David GARCIA i RUBERT i Àlex ROS i MATEOS,  "El conjunt ceràmic del poblat ibèric de la Torre dels Encantats, dins el catàleg de l'exposició.

La informació continguda en aquesta entrada prové de la citada bibliografia.

Escultures de Josep Vinyals (2)

Divendres dia 11 d'octubre, va tenir lloc la inauguració de la mostra d'escultures en ferro de l'artista cabrerenc Josep Vinyals Cortés. Podeu ampliar les imatges clicant al damunt.

Josep Vinyals, al costat d'una de les seves escultures

Presentació a càrrec del Sr. Antoni Luis, president de l'Associació Sant Lluc per l'Art

                                           

Curs d'arqueologia experimental: tallar el sílex

Els propers dies 18 al 20 d'octubre tindrà lloc a Cabrera de Mar un curs d'arqueologia experimental: "Tallar el sílex. Les primeres matèries objecte de talla i els estris de tallador. Mètodes i tècniques de talla. Des del paleolític a la història recent."
El curs està organitzat pel grup de didàctica i difusió cultural Tanit, i està dirigit a alumnes universitaris, llicenciats, professors, guies, animadors culturals i a tota persona interessada en la matèria. La coordinació i la direcció tècnica estan a càrrec de Gonzalo Berger i Juan Antonio Marín de Espinosa. Les places són limitades.
Podeu veure el programa d'activitats, preu i com fer la reserva clicant aquí

Escultures de Josep Vinyals

El proper dia 11  d'octubre tindrà lloc a Mataró l'inauguració de la mostra d'escultures en ferro del cabrerenc Josep Vinyals Cortés, que ha més de dedicar-se a aquesta tasca, ha treballat tota la vida en favor de la història i l'arqueologia del seu poble.
Inauguració: 11 d'octubre, a les 19,30 hores
Lloc: Sala d'exposicions de la Presó. La Riera, 117, Mataró
Horari de visites:
De dijous a dissabte, de 18,30 a 20,30
Diumenges i festius, d'11,30 a 13,30