Els mosaics de les destruïdes termes de Can Xammar (Mataró)

Imatges: fotografies dels mosaics de la Gran Sala i del passadís de Can Xammar. Fotos: Marià Ribas i Secció Arqueològica del Museu de Mataró.

Planta de les restes de Can Xammar, de Robert Lleonart.

Una de les  grans tragèdies de l'arqueologia, ha estat la destrucció, en els anys 60, de les restes de les termes romanes de la ciutat d'Iluro (Mataró), en els anys 60. Com a mostra de la indiferència envers aquelles mostres irrecuperables, cal saber que, una part dels mosaics, trossejats, van ser recuperats pels arqueòlegs en un abocador que, a més, s'estava reomplint (Clariana: Notes...pàg.35) per a la construcció de l'institut Alexandre Satorras. 
Joan Francesc Clariana és autor d'un article que, amb el nom de "Notes sobre l'estudi dels mosaics de les termes romanes iluroneses de Can Xammar (Mataró)", va ser presentat a la XII trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme (Dosrius, maig de 2018), treball que ara passem a resumir.
Destruida la casa Xammar per bastir-hi un mercat municipal, aquest tampoc es va arribar a construir, i la zona ha tingut diversos usos, avui és una plaça.
Alguna cosa va arribar a salvar la tasca desinteressada dels arqueòlegs: com en moltes d'altres ocasions, Marià Ribas i els seus col.laboradors varen dur a termes diverses actuacionsen el solar:(Clariana: Notes...pàg. 32).
Les restes d'estructures localitzades en aquell moment foren:
-La gran sala de les termes, recuperant el medalló central, format per un quadrat emmarcat per una senefa de trenes de dues cordes, una circumferència central amb un broquer d'ogives i fulles d'acant en els angles; medalló que, tal i com explicarem un altre dia, va estar maltractat dues vegades més.
-Un passadís o fauces, decorat amb un mosaic en blanc i negre formant un escaquer de tabes.
-Una exedra o sala semicircular, amb el mosaic totalment arrencat el juliol de 1968 per les màquines excavadores; les restes del mosaic foren les que es recuperaren trossejades en un abocador, estava format per tessel.les en blanc i negre (Clariana: notes...pàg. 35).
-Altres estances...
 Així mateix es decobrí les restes d'un exedra o sala semicircular, destruïda lel juliol de 1968, pavimentada amb tesseles en blac i negre
Un cop enderrocat l'edifici del fallit mercat (darrerament era seu de la policia municipal), es varen dur a terme altres excavacions: el 1987 s'exhumaren restes de tubuli, rajols d'hipocaust i grans rajols per a les voltes, tots ells elements propis d'unes termes. L'any 2002, es va produir la troballa dels fragments de la famosa estàtua coneguda com "Venus d'Iluro". (Clariana: Notes...pàg.33).
Trobem paral.lels de la decoració dels mosaics a la vil·la de la Torre Llauder (Mataró), com les fulles d'acant dels angles del medalló de la gran sala, o el de l'escaquer de tabes del fauces. També trobem paral·lels a Itàlia.
És posible que els mosaïstes de Can Xammar i els de Torre Llauder fossin els mateixos; possiblement un taller musivari itinerant (Clariana, notes...pàg. 38) 
Can Xammar estava situat en un lloc elevat, agradable, amb unes excel·lents vistes al mar. La seva datació correspon a l'època severiana (finals del segle II o inicis del III). Era freqüent en l'imperi romà l'existència de mecenes o evergetes, gent acabalada que construïa edificis públics o organitzava espectacles, bé per ser recordat, o elegit per algun càrrec o pel que fos. No sabem qui fou l'evergeta de Can Xammar, però en l'article se'n fa una proposta (Clariana: notes...pàgs. 33, 34 i 39).

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí. 

BIBLIOGRAFIA

Joan Francesc Clariana Roig, "Notes sobre l'estudi dels mosaics de les termes romanes iluroneses de Can Xammar (Mataró)", a XII trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal. Aigua” “Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Dosrius 2018. Publicat el 2019.

Imatges: Fotografia de les restes del mosaic de l'exedra de Can Xammar (foto: Secció Arqueològica del Museu de Mataró)

Reconstrucció del mosaic de l'exedra, de Joan Francesc Clariana

Possible reconstrucció de les termes de Can Xammar, de Riart (publicada per l'Àrea d'Arqueologia de Mataró.



 

Noves troballes a Cal Conde (Cabrera de Mar)

Restes d'una de les cabanes.
Foto: Joan Escriu Paradell.

Cabrera de Mar continua proporcionant noves i sorprenents dades arqueològiques. Segons informa l'alcalde, Jordi Mir Boix, en un programa de ràdio, a les excavacions que tenen lloc a la zona de Cal Conde -on està prevista la construcció de 24 habitatges de caràcter social-, s'han descobert restes de dues cabanes que podrien datar-se de 2000 aC., una de grans dimensions. Això revesteix una enorme importància, pel fet que no és habitual a la plana litoral, on al llarg de segles s'han vingut succeïnt noves formes d'habitatge. Aquest descobriment s'uneix al de quatre sepulcres ibèrics d'incineració. Les dades que els trasmetem les anem perfilant com bonament es pot, donada la poca informació que hi ha del tema.De moment, les excavacions es perllonguen.

Enllaços:

-Programa de ràdio Cabrera de Mar. Línea amb l'alcalde. Minut 16.
-Excavacions de Cal Conde (Cabrera de Mar)
-Descoberta una nova necròpolis ibera d'incineració a Cabrera de Mar

Vista general de les excavacions y de la zona

Convocatòria del 61 Premi Iluro 2019

La Fundació Iluro de Mataró ha convocat el 61è Premi Iluro de monografia història, humanitats i ciències socials, que premia o bé treballs centrats en Mataró i/o la comarca del Maresme, o que, en qualsevol altre àmbit territorial, hi tinguin una presència destacada o un interès important.
A la web: premiluro.cat trobareu les bases d'aquesta convocatòria, així com un extens dossier de premsa.

Lliurament del Premi Iluro 2018 a Joan Giménez Blasco,
per la seva monografia:
“Mataró 1939-1945, La repressió – Paissatge humà després d’una guerra”

 

Excavacions de Cal Conde (Cabrera de Mar)

Excavacions de Cal Conde

El passat dissabte 30 de març es va col.locar la primera pedra dels habitatges previstos a la zona de Cal Conde (Cabrera de Mar). L'Ajuntament de Cabrera parla d'una "estructura prehistòrica", sense més detalls, a la zona on es van exhumar també sepulcres ibèrics d'incineració. No s'informa si la troballa afectarà en alguna mesura la construcció dels 24 habitatges previstos, que hauria de durar entre 18 i 22 mesos.

Excavacions de Cal Conde.
Foto: Joan Escriu Paradell

 

Descoberta d'una nova necròpolis ibera d'incineració a Cabrera de Mar

Imatges: vistes de les excavacions de Cal Conde (Cabrera de Mar). Fotos: Joan Escriu Paradell.
Cliqueu al damunt per ampliar la imatge.

Segons sembla,  i informa l'ajuntament de Cabrera de Mar (Barcelona), durant les excavacions que s'estan duent a terme a la zona de Cal Conde, s'han exhumat uns sepulcres ibèrics d'incineració, datats en els segles IV i III aC. Si això es confirma, seria la quarta necròpolis descoberta dins el municipi de Cabrera, amb les de Can Rodon de l'Hort, del Turó dels Dos Pins i de Cal Ros. No obstant, aquesta nova descoberta podria tal vegada formar part del conjunt proper de Cal Ros, on es varen trobar cinc tombes escapçades.
A més de les esmentades tombes, sembla que ha aparegut més restes ibèrics i també de l'edat del bronze.
Notícies totes elles pendents de confirmar.
Les excavacions de Cal Conde no han estat exemptes de certa preocupació per part de molts veïns que confien es puguin iniciar les obres de construcció d'unes vivendes en aquell indret, i que varen motivar precisament l'inici de prospeccions arqueològiques. L'ajuntament de Cabrera  sempre n'ha assegurat la construcció.

Article en aquest blog: les necròpolis iberes d'incineració a Cabrera de Mar: Can Rodon de l'Hort, Turó dels Dos Pins i Cal Ros

Notícia anterior sobre aquestes esxcavacions (27-12-18): Importants troballes prehistòriques als terrenys de Cal Conde 

Imatge: vista de les excavacions de Cal Conde (Cabrera de Mar:

 

Un important article sobre l'epigrafia ibèrica a Ilduro

Vista parcial d'una zona d'excavacions en el centre de
Cabrera de Mar

Alejandro G. Sinner i Joan Ferrer i Jané són autors d'un article publicat a la revista Paleohispanica 18 (pàgs. 203-216), amb el títol: "Novedades epigràficas de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)".
Aquests arqueòlegs han dirigit i/o participat en diverses excavacions a l'antiga Ilturo o Ilduro, ibera i romana, i han publicat diversos treballs. Podeu consultar la web en llengua anglesa ILDURO.
Senyalen els autors, en primer lloc (pàg. 205), que malgrat que el jaciment romà tardo-republicà d'Ilduro és conegut pel nom de les diverses parcel.les o propietats on s'ha excavat, en realitat formaven un únic conjunt urbà, com ho demostra l'existència, no tan sols espais residencials, sino també magatzems, tallers, carrers...amb trets homogenis (1). Destaquen les termes públiques. El conjunt tardo-republicà es data entre la segona meitat del segle II aC. i el primer quart del segle I aC. coincidint amb la desaparició també del poblat ibèric.
L'article de Sinner i Ferrer tracta específicament sobre grafits ibers gravats damunt ceràmica cuita, i que, malgrat consten en la seva majoria d'un sol signe (pàg. 214) i no ajudin -malhauradament- a la traducció de la desconeguda llengua ibera, demostren l'ús d'aquesta escriptura almenys fins entrat el segle I aC., malgrat que els ibers de la zona es trobaven ja integrats dins les estructures socials i econòmiques itàliques (pàg. 215).
Tretze són els grafits inèdits publicats en aquest article, tres de Ca l'Arnau-Can Mateu, un de Can Rodon de l'Hort, quatre de procedència incerta, possiblement de Can Borràs (2), i cinc de Can Canal. Els tres primers jaciments estan inclosos en el nucli tardo-republicà.
Si afegim aquestes tretze inscripcions iberes a les 66 documentades pels mateixos autors l'any 2016 (3), tenim un corpus de 79 a la vall de Cabrera de Mar (pàg. 213).
Es tracta de grafits incisos damunt ceràmica de Cales o de Campaniana A, i algun d'ibera.
Destaquen els autors la singularitat del jaciment de Can Canal (pag. 206), un establiment ibèric potser de caràcter agrícola datat en la primera meitat del segle II, arrasat abans de l'aparició del nucli republicà, únic i per tant important per interpretar aquest moment de la història de Cabrera.

Podeu llegir l'article clicant aquí.


(1) Podeu consultar l'article d'Albert Martín o el comentari en aquest bloc, sobre el darrer decenni d'excavacions (2018)
(2) Existeix un article sobre aquesta excavació de Can Borràs: Josep Vinyals i Cortés,"Notícia sobre les habitacions ibèriques de Can Borràs (Cabrera de Mar)". revista Ilturo núm. 2. Publicació del Grup d'Arqueologia de Cabrera de Mar, 2000.
 (3)A.G. Sinner y J. Ferrer i Jané, “Del oppidum de Burriac a las termas de Ca l’Arnau. Una aproximación a la lengua y a la identidad de los habitantes de Ilduro (Cabrera de Mar, Barcelona)”, AEspA 89, 2016, 193-223.

Un grup de plats mataronins del segle XIX en el Museu de Mataró i al de Mallorca

Plat 19 amb un edifici (Convent de les Tereses?)
Foto: Joan Francesc Clariana Roig

Plat amb la representació d'una dona (Isabel II?).
Fundació Fontana de Rubí.

Plat amb la inscripció "Viva la república federal".
Del llibre de Rosselló-Coll.

Joan Francesc Clariana, doctor en arqueologia clàssica, és ben conegut com a autor de minuciosos estudis sobre ceràmica romana, i sobre el món clàssic en general. Aquest cop però, ens mostra la seva versatiliat amb un estudi sobre plats decorats procedents de tallers mataronins del segle XIX, plats dels que se conserva una bella mostra al Museu de Mataró i al de Mallorca.
Clariana va presentar el seu treball, cenyint-se en principi a la col.lecció mataronina, a l'11è col.loqui "La història a debat", que va tenir lloc al Grup d'Història del Casal de Mataró el passat mes de novembre, amb el títol: Notícia sobre un grup de plats mataronis del segle XIX conservats al Museu de Mataró i al Museu de Mallorca.
Explica l'autor que es té notícia de l'existència d'un forn, l'anomenat forn de Cal Sord, ubicat a l'actual carrer Argentona 64, que pertanyia a un terrissaire anomenat Llobet, nissaga que roman activa fins al segle XIX.
Sortosament tenim una notable documentació sobre l'existència dels terrissaires mataronins del segle XIX, un bon exemple és el llistat de terrissaires publicat a El subsidio de Comercio, conservat a l'Arxiu Municipal de Mataró.
Cal distingir entre terrissaires o gerrers i els fabricants de totxanes. Marià Ribas diu que els primers feien també figures de pessebre. L'historiador Francesc Costa diu que hi havia 5 fàbriques de totxanes.
Tenim dades dels principals ceramistes i de la continuïtat dels negocis familiars. Un exemple, entre d'altres, seria el de Joaquim Lobet, el qual va continuar la seva vídua i després els seus fills.
Els motius decoratius preferits en la zona central dels plats, són els vegetals estilitzats, essent més rares les representacions d'animals. En un cas hi ha representat l'escut de Mataró i en un altre una corona reial.
L'autor complementa el seu treball amb una molt bona documentació gràfica dels plats, les signatura i la documentació escrita.
Podeu llegir l'article clicant aquí.

Marques de terrissaire