L'obra de l'escultor neoclàssic mataroní Damià Campeny, en una exposició (1)

Damià Campeny Estrany, per Vicente Rodés.
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Lucrècia morta, per Damià Campeny.
Original en marbre a la Llotja de Barcelona.
Bronze en el Museu Nacional d'Art de Catalunya. 
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Reflexos. L'obra de Damià Campeny, és l'exposició dedicada a l'escultor neoclàssic nascut a Mataró, Damià Campeny, inaugurada el passat 12 d'abril a Ca l'Arenas, centre cultural del Museu de Mataró, mostra que es podrà visitar fins el 27 d'octubre, i de la que ha estat comissària Anna Riera Mora, experta en l'obra d'aquest artista.
L'exposició reuneix 30 obres, entre escultures, dibuixos i documents. No reuneix les obres de gran format ubicada a la Llotja de Mar de Barcelona, sino prèstecs del MNAC, de la Reial Acadèmia de Belles Arts Sant Jordi, del Museu Frederic Marès, de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando de Madrid, i del Museu Santacana de Martorell.
Damià Campeny (Mataró, 1771-Barcelona, 1855), visqué una època de grans canvis, tant el la societat com en les formes artístiques. Va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona, i va guanyar una pensió per acabar de formar-se a Roma, on va romandre de 1797 a 1815, tornant després a Barcelona. El rei Ferran VII el nomenà "escultor de càmara del rei". Fou també acadèmic de San Fernando i professor.
Damià Campeny és el gran referent del neoclassicisme català, no obstant, sembla que la seva ciutat natal se n'hagi distanciat, segons explica el crític d'art Pere Pascual en el seu blog.
Sols dues escultures seves es conserven a la ciutat natal de l'artista: Sant Vicenç de Paul a la parròquia de Sant Josep, i Sant Jaume, a l'hospital de Sant Jaume i Santa Magdalena. Joan Francesc Clariana parla d'una tercera obra en l'article "Presència d'un mataroní oblidat. Damià Campeny a la nostra ciutat". (Felibrejada. Revista del Grup d'Història del Casal, núm. 76, Mataró, 2005). Un grup escultòric de la Pietat, obra de Campeny, fou destruït en els inicis de la Guerra Civil.
El neoclassicisme és l'art que il.lustra la Revolució Francesa i l'Imperi; pretenia recuperar els valors cívics de la Roma republicana, oposats  l'Antic Règim, així com l'arquitectura i l'escultura clàssiques, però amb l'esperit del nous temps, lluny del barroc i el rococó. No és potser casualitat que també coincideixi amb l'inici de les excavacions de Pompeia.

Un article anterior sobre Damià Campeny publicat en aquest blog: "El grup escultòric del Sant Enterrament, de Damià Campeny".

BIBLIOGRAFIA I WEBGRAFIA

Carles CID PRIEGO, La vida y la obra del escultor neoclásico catalán Damià Campeny y Estrany. Caixa Laietana, 1998.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Presència d'un mataroní oblidat. Damià Campeny a la nostra ciutat" a Felibrejada, revista del Grup d'Història del Casal, núm. 76, Mataró,2005.

Pere PASCUAL, "Reflexos. L'obra de Damià Campeny", al seu blog Transport Públic.

Francesc FONTBONA, "Damià Campeny en Mataró", en el seu bloc Mirador de les Arts.

"El Museo de Mataró profundiza en la obra de Damià Campeny", a El Periódico, 23-4-2019. 

"Damià Campeny", Wikipedia.

Mort de Cleòpatra, de Damià Campeny.
Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig. 

Deianira raptada per centaure Nessos, de Damià Campeny
Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

 

Diana i les seves nimfes, sorpreses per Acteó,
 de Damià Campeny. 
Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.
Foto: Joan Francesc Clariana Roig.

Nova campanya d'excavacions al jaciment de Ca l'Arnau - Can Mateu (Cabrera de Mar)

Com en anys anteriors, s'està portant a terme una nova campanya d'excavacions al jaciment romà de Ca l'Arnau - Can Mateu (Cabrera de Mar); no s'ha informat oficialment, però és de suposar que aquesta campanya està a càrrec pel mateix equip d'arqueòlegs i estudiants canadencs d'anys anteriors.

Actualització (2 de juliol de 2019): L'ajuntament de Cabrera de Mar informa que alumnes de la Universitat de Barcelona i de la University of Victoria, han treballat als jaciments de Can Mateu i de Can Modolell. Podeu llegir-ho aquí.

Festa de les Bruixes a Cabrera de Mar

 Fotos: Anna Gimeno
 Clicar al damunt per ampliar la foto.

Els passats dies, dissabte i diumenge, 4 i 5 de maig, ha tingut lloc a Cabrera de Mar la "Festa de les Bruixes", durant la  qual s'han desenvolupat tallers, visites teatralitzades al  castell de Burriac, exposicions, contes...tot dedicat al món medieval i a les bruixes, seguint la tradició del castell.

Vista de la fira.

Vestits per l'ocasió.

Esgarrifosos instruments de tortura.

Utilizada desde finals del
segle XVIII fins al 
setembre de 1977.
(Si, només fa 42 anys).

Un altre esgarrifós instrument de tortura

 El mateix.

A Cabrera encara es coneix
el lloc on eren les forques.

Roda de Santa Catalina.

Buff, quina sort viure al segle XXI!!

Una altra vista de la fira.

Davant de l'ajuntament.

Programa de la festa.

Excavacions de Cal Conde: de la prehistòria als nostres dies

Imatge: presentació de la conferència. L'arqueòleg municipal, Albert Martín (a la vostra dreta) presenta el director de les excavacions, Albert Castellà Fabré.

Com ja anunciàvem en l'entrada anterior ahir, 8 de maig, va tenir lloc a la sala nova de l'ajuntament, una conferència a càrrec d'Albert Castellà Fabré, director de les excavacions preventives que s'estan duent a terme als antics jardins de Cal Conde/Can Dalmases, a Cabrera de Mar (Barcelona), pel grup ABANS Serveis Culturals.
La conferència estava envoltada d'una certa expectativa, ja que es tenen notícies que les troballes podien ser importants i per altra banda està el tema de les vivendes previstes de construïr a la zona. No obstant, la sala estava mig plena.
L'arqueologia a Cabrera de Mar, mai ens defrauda, i tampoc ho va fer en aquesta ocasió.
Segons explica Albert Castellà, les restes exhumades es poden agrupar en 4 etapes històriques:
-Segle XIX-XX: murs dels antics jardins de Cal Conde.
-Segles XVI-XVIII: retalls d'activitats agrícoles.
-Època ibèrica (segle III aC.): Fons de 3 sepulcres ibèrics d'incineració, potser de dos guerrers; una fossa amb abundants restes animals, possiblement relacionats amb el ritual funerari.
-Època prehistòrica: hàbitat perllongat. Neolític mitjà/ neolític final/ calcolític/ bronze inicial. La cabana de planta circular ha estat datada en època neolítica, així com fragments ceràmics de de tipus campaniforme i de cordons en relleu, així com destrals, peces de sílex i una dena de variscita.
Ràdio Cabrera de Mar ha gravat la conferència i la podrem escoltar per mitjà seu, fet que anonciarem actualitzant aquesta entrada.

ACTUALITZACIÓ (10-5-2019): Podeu escoltar la conferència gravada clicant aquí. 

ACTUALITZACIÓ: (15-5-2019): Informació a la we de l'ajuntament clicant aquí.

Diverses imatges del power point de la conferència:

Objectes ibers de bronze i ferro.

Mandíbula animal de la fossa.

Restes de la cabana neolítica.

Possible reconstrucció.

Ceràmica d'estil campaniforme.

Peces de sílex.

Un moment de la conferència

 

Demà dimecres, conferència sobre les excavacions de Cal Conde (Cabrera de Mar)

Demà, dimecres, 8 de maig, tindrà lloc una conferència sobre "Les excavacions arqueològics als antics jardins de Can Dalmases/ Cal Conde", a càrrec d'Albert Castellà Fabré, director de les excavacions.
Lloc: Sala Nova de l'ajuntament de Cabrera de Mar
Hora: 19 hores (7 de la tarda).


 

Els mosaics de les destruïdes termes de Can Xammar (Mataró)

Imatges: fotografies dels mosaics de la Gran Sala i del passadís de Can Xammar. Fotos: Marià Ribas i Secció Arqueològica del Museu de Mataró.

Planta de les restes de Can Xammar, de Robert Lleonart.

Una de les  grans tragèdies de l'arqueologia, ha estat la destrucció, en els anys 60, de les restes de les termes romanes de la ciutat d'Iluro (Mataró), en els anys 60. Com a mostra de la indiferència envers aquelles mostres irrecuperables, cal saber que, una part dels mosaics, trossejats, van ser recuperats pels arqueòlegs en un abocador que, a més, s'estava reomplint (Clariana: Notes...pàg.35) per a la construcció de l'institut Alexandre Satorras. 
Joan Francesc Clariana és autor d'un article que, amb el nom de "Notes sobre l'estudi dels mosaics de les termes romanes iluroneses de Can Xammar (Mataró)", va ser presentat a la XII trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme (Dosrius, maig de 2018), treball que ara passem a resumir.
Destruida la casa Xammar per bastir-hi un mercat municipal, aquest tampoc es va arribar a construir, i la zona ha tingut diversos usos, avui és una plaça.
Alguna cosa va arribar a salvar la tasca desinteressada dels arqueòlegs: com en moltes d'altres ocasions, Marià Ribas i els seus col.laboradors varen dur a termes diverses actuacionsen el solar:(Clariana: Notes...pàg. 32).
Les restes d'estructures localitzades en aquell moment foren:
-La gran sala de les termes, recuperant el medalló central, format per un quadrat emmarcat per una senefa de trenes de dues cordes, una circumferència central amb un broquer d'ogives i fulles d'acant en els angles; medalló que, tal i com explicarem un altre dia, va estar maltractat dues vegades més.
-Un passadís o fauces, decorat amb un mosaic en blanc i negre formant un escaquer de tabes.
-Una exedra o sala semicircular, amb el mosaic totalment arrencat el juliol de 1968 per les màquines excavadores; les restes del mosaic foren les que es recuperaren trossejades en un abocador, estava format per tessel.les en blanc i negre (Clariana: notes...pàg. 35).
-Altres estances...
 Així mateix es decobrí les restes d'un exedra o sala semicircular, destruïda lel juliol de 1968, pavimentada amb tesseles en blac i negre
Un cop enderrocat l'edifici del fallit mercat (darrerament era seu de la policia municipal), es varen dur a terme altres excavacions: el 1987 s'exhumaren restes de tubuli, rajols d'hipocaust i grans rajols per a les voltes, tots ells elements propis d'unes termes. L'any 2002, es va produir la troballa dels fragments de la famosa estàtua coneguda com "Venus d'Iluro". (Clariana: Notes...pàg.33).
Trobem paral.lels de la decoració dels mosaics a la vil·la de la Torre Llauder (Mataró), com les fulles d'acant dels angles del medalló de la gran sala, o el de l'escaquer de tabes del fauces. També trobem paral·lels a Itàlia.
És posible que els mosaïstes de Can Xammar i els de Torre Llauder fossin els mateixos; possiblement un taller musivari itinerant (Clariana, notes...pàg. 38) 
Can Xammar estava situat en un lloc elevat, agradable, amb unes excel·lents vistes al mar. La seva datació correspon a l'època severiana (finals del segle II o inicis del III). Era freqüent en l'imperi romà l'existència de mecenes o evergetes, gent acabalada que construïa edificis públics o organitzava espectacles, bé per ser recordat, o elegit per algun càrrec o pel que fos. No sabem qui fou l'evergeta de Can Xammar, però en l'article se'n fa una proposta (Clariana: notes...pàgs. 33, 34 i 39).

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí. 

BIBLIOGRAFIA

Joan Francesc Clariana Roig, "Notes sobre l'estudi dels mosaics de les termes romanes iluroneses de Can Xammar (Mataró)", a XII trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal. Aigua” “Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Dosrius 2018. Publicat el 2019.

Imatges: Fotografia de les restes del mosaic de l'exedra de Can Xammar (foto: Secció Arqueològica del Museu de Mataró)

Reconstrucció del mosaic de l'exedra, de Joan Francesc Clariana

Possible reconstrucció de les termes de Can Xammar, de Riart (publicada per l'Àrea d'Arqueologia de Mataró.



 

Noves troballes a Cal Conde (Cabrera de Mar)

Restes d'una de les cabanes.
Foto: Joan Escriu Paradell.

Cabrera de Mar continua proporcionant noves i sorprenents dades arqueològiques. Segons informa l'alcalde, Jordi Mir Boix, en un programa de ràdio, a les excavacions que tenen lloc a la zona de Cal Conde -on està prevista la construcció de 24 habitatges de caràcter social-, s'han descobert restes de dues cabanes que podrien datar-se de 2000 aC., una de grans dimensions. Això revesteix una enorme importància, pel fet que no és habitual a la plana litoral, on al llarg de segles s'han vingut succeïnt noves formes d'habitatge. Aquest descobriment s'uneix al de quatre sepulcres ibèrics d'incineració. Les dades que els trasmetem les anem perfilant com bonament es pot, donada la poca informació que hi ha del tema.De moment, les excavacions es perllonguen.

Enllaços:

-Programa de ràdio Cabrera de Mar. Línea amb l'alcalde. Minut 16.
-Excavacions de Cal Conde (Cabrera de Mar)
-Descoberta una nova necròpolis ibera d'incineració a Cabrera de Mar

Vista general de les excavacions y de la zona