LES MURALLES D'ILTURO. Bloc de història i arqueologia de Cabrera de Mar i del Maresme, escrit per Rosa Isabel Garí Lleixa, amb la col.laboració de Joan Francesc Clariana Roig.

diumenge, 19 de novembre del 2023

En memòria de Montserrat Sala Figueras

 
Imatge: presentació del llibre de Montserrat Sala. Procedència: Eix Diari 26-1-2015.
 
El passat dia 13 de novembre va morir, a l'edat de 83 anys, Montserrat Sala Figueras que va ser mestra de l'Escola Parroquial de Cabrera de Mar en els seus inicis. Montserrat Sala va estar casada amb Joaquim Arenas Sampera, que també fou mestre de la mateixa escola.
Montserrat Sala forma part doncs de la història de Cabrera, malgrat que ja molts anys ja no hi habitava, però de ben segur que molts dels seus antics alumnes la recordaran amb afecte.
Fou també autora d'un llibre: La vida quotidiana a l'Alt Penedès (1870-2000), on va aplegar testimonis gràfics,orals
i escrits de la vida rural a la comarca.
 
 Imatge: vista parcial del nucli urbà de Cabrera de Mar, amb instal.lacions de l'actual Escola Sant Feliu.
 

dijous, 16 de novembre del 2023

XL Sessió d'Estudis Mataronins

 

Imatge: Museu Arxiu de Santa Maria. Autor: Josep Ramis. Procedència: Viquipèdia.

Les Sessions d'Estudis Mataronins, que organitza el Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, i que tant ha contribuït a la història i a l'arqueologia de Mataró del Maresme, arriba a la seva 40 edició. També es presentarà el núm. 137 de la revista Fulls dels Museu Arxiu de Santa Maria, que recull els treballs presentats en l'anterior Sessió.

Dia: dissabte, 25 de novembre.

Hora: 17 hores.

LLoc: Museu Arxiu, carrer de la Beata Maria, núm. 5 (Mataró).

dimecres, 25 d’octubre del 2023

Una exposició sobre la locomotora de Mataró. Una icona de la ciutat.

 

El proper dijous 26 d'octubre, tindrá lloc la inauguració de l'exposició La Locomotora de Mataró. Una icona de la ciutat.

L'exposició estarà oberta des del 26 d'octubre fins el 24 de novembre.

Lloc: Sala d'actes del Museu Arxiu de Santa Maria. Carrer de la Beata 3, Mataró.

Oberta dimarts, divendres i dissabte de 6 a 8,30 de la tarda. 

La línea de ferrocarril Barcelona-Mataró, inaugurada el 1848, fou la primera de l'Espanya peninsular.

dijous, 12 d’octubre del 2023

Reviu Ilturo 2023. Algunes imatges

 

Us oferim aquí algunes imatges dels molt anomenats combats de gladiadors i gladiadores que van tenir lloc a Ilturo el passat les passades nones d'octubre (7 d'octubre), així com d'alguns entrenaments militars. No tan sols això, veureu imatges que fan pensar que els habitants de la vall no tenien manies a l'hora de castigar els malfactors.

Fotografies de Francesc Garí Lleixa








 

 

dimarts, 10 d’octubre del 2023

Neix l'Associació en Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme

 

Avui, dia 10 d'octubre, a les 19 hores, tindrà lloc al cafè del Mar del Maresme, la presentació de l'Associació en defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC). 
Com diuen els autors del manifest fundacional de l'ADEPAC, l'entitat neix amb la intenció d'evitar que segueixen les destruccions irreparables dels darrers anys, com "el Teatre Clavé, Can Fàbregas, l'Alberg per a pobres Josep Abril"...
"El primer projecte d'ADEPAC és SALVAR CA LA MADRONA, JACIMENT D'ORIGEN VISIGÒTIC", que ja fou víctima en el passat, de destruccions.
 
Més informació a la web del Grup d'Història del Casal.
 
Enllaços sobre el tema en aquest bloc:
 
 

dimecres, 27 de setembre del 2023

Festival Reviu Ilturo 2023

 

Foto: Francesc Garí Lleixa. Benvinguts a Ilturo!

De nou Cabrera de Mar retorna als seus orígens iberoromans amb el festival cultural Reviu Ilturo, que tindrá lloc els dos propers caps de setmana: 30 de setembre i 1 d'octubre i 7-8 d'octubre.

Gaudireu de tallers, visites, exposicions, recreacions de la vida antiga, gladiadors, jocs...

Podeu trobar el programa a la web de Reviu Ilturo.

 



dimecres, 20 de setembre del 2023

Un article sobre la fundació d'Iluro (Mataró)

 

Làpida honorífica del duumvir d'Iluro Lucius Marcius. Foto: Joan Francesc Clariana Roig.
 
Les darreres dècades, dels anys 80 fins avui, han estat prolífiques en excavacions arqueològiques que han permès respondre part d'incògnites plantejades des de fa temps.
Joaquim Garcia Rosselló i Víctor Revilla Calvo, doctors en arqueologia i amb una extensa carrera en aquest camp, són autors d'un article, "La fundació de la ciutat romana d'Iluro", publicat per la Universitat de Girona. (1)
Quins foren els canvis que va comportar la romanització del territori laietà? Constaten Garcia i Revilla que, en la segona meitat del segle II aC., no hi ha despoblament de centres urbans ibers, com Burriac, sino una redistribució. A la plana del Maresme, s'han localitzat petites explotacions agràries que combinen formes tradicionals amb altres noves (per exemple l'emmagatzamatge de cereals en sitges i amb dòlies d'origen itàlic). (Garcia i Revilla, pàg. 73). El gran canvi però, es produeix a partir de la fundació de noves ciutats:

Al nostre entendre, fou durant la reorganització territorial que es produí a partir de la fundació de les ciutats, entre elles Iluro, quan s'implantaren els models romans d'explotació agrària que progressivament evolucionaren fins a l'època d'August (...) (Garcia i Revilla, pàg. 73).
 
Quins foren aquests canvis?: 

La nova organització territorial sembla suggerir importants canvis de caire econòmic tant pel que fa al sistema d'explotació i producció com a la introducció de nous productes, a l'adopció de nous costums de consum, a la recaptació de tributs i de rendes i segurament a una nova concepció de la propietat de la terra. (Garcia i Revilla, pàg. 73).

Segons les dades arqueològiques més fiables, expliquen els autors, el nou model econòmic es basa en la la vinya i la producció del vi, a partir del primer quart del segle I aC. 

Amb el temps el territori de l'antic país dels laietans esdevingué un indret especialitzat en el conreu de la vinya, l'elaboració del vi i la seva comercialització. (Garcia i Revilla, pàg. 74).

Els indicis més antics coneguts fins ara, es situen a la vall de Cabrera de Mar, en  excavacions com Can Pau Ferrer, Ca l'Arnau la Peirota, amb els forns de producció d'àmfores de producció local i altres indicis.
El nou sistema econòmic feia necessària la reorganització del territori, amb ciutats que fossin centres de gestió econòmica i administrativa. Així cal entendre la fundació d'Iluro i altres ciutats romanes d'aquell moment. (2)
El moment i les circumstàncies de la fundació d'Iluro ha estat sempre un dels centres d'interès de l'arqueologia mataronina. Marià Ribas, que havia localitzat un potent estrat iberoromà, opinava que la fundació havia estat a finals dels segle II aC. o principis del I aC. Joan Bonamusa entenia que Iluro es va fundar, per raons socioeconòmiques, durant el darrer quart del segle II aC. o principis de l'I aC. L'historiador Francesc Gusi, no obstant, opinava que Iluro va néixer en época d'August, amb motivacions econòmiques. (Garcia i Revilla, pàgs. 76 i 77).
Dins les noves generacions d'investigadors a partir del anys 80, Joan Francesc Clariana s'alineava amb les tesis que situaven l'origen d'iluro a finals dels segle II aC. o principis de l'I aC. Unes noves excavacions efectuades el 1984, situaven  Iluro en època d'August. Josep Guitart, enmarcava la fundació d'Iluro en un programa de defensa del territori arrel de la invasió de cimbris i teutons, i en la necessitat d'assentar els veterans de l'exèrcit de Màrius, entre finals del segle II i inicis de l'I aC. A  aquesta tesi s'oposava Oriol Olesti, que creia que Iluro i altres ciutats de la Hispània Citerior foren fundades per Pompeu Magne cap el 75 aC., després de les guerres sertorianes, i per assentar els llicenciats d'origen hispànic. Una tercera proposta, presentada per un grup d'investigadors del Museu de Mataró, dataven la fundació d'Iluro cap a mitjans del segle I aC. Les dades de 1997 obligaven a una datació àmplia, dins el segon quart del segle I aC. (Garcia i Revilla, pàg. 77).

Darrerament, a partir de l'avanç de la recerca arqueològica al jaciment, s'ha pogut concretar aquesta datació vers el 80-70 aC. (Garcia i Revilla, pag. 77).

Esmenten els autors les fonts clàssiques que parlen d'Iluro, en realitat molt escasses, i entre les que està la ben coneguda de Plini el Vell, que descriu Iluro com oppida civium romanorum. Així mateix, dediquen un apartat a l'epigrafia conservada amb el nom d'Iluro.

La visió des de la línia de la costa és d'un petit turó que s'alça enmig d'una zona plana. (Garcia i Revilla, pàg. 80).

L'arqueologia documenta Iluro  com un nucli urbà extens amb un urbanisme planificat, amb cardines i decumani. Coneixem restes de les muralles,de la  xarxa del clavegueram, de cases senzilles, de domus, de les termes, les d'un edifici que pot ser interpretat com un macellum, és a dir, un mercat de notables dimensions, una gran cisterna que podria emmagatzemar 12.000.000 litres d'aigua (Garcia i Revilla, pàg. 83).
Tenia port Iluro? no hi ha cap constància, si bé no descarten els arqueòlegs l'existència d'una zona portuaria amb activitat intensa, tal com es documenta en altres periodes. (Garcia i Revilla, pàg. 93)
Quina era la procedència dels habitants d'Iluro? Suposen els autors que es tractaria d'una societat heterogènia, uns pobladors de diverses procedències geogràfiques, que s'afegí a la autòctona, molts dels que vingueren devein ser itàlics (Garcia i Revilla, pàg. 89).
 
La implantació al territori del sistema de les villae, a les darreries del segle I aC o poc després del canvi d'era, modificà substancialment les estratègies econòmiques que havien funcionat fins llavors, i s'iniciaren nous models que caracteritzaries l'etapa alt-imperial (Garcia i Revilla, pàg. 94).  

Un detallat estudi de la ceràmica d'Iluro, les seves formes i procedència, permet als autors de l'article establir una cronologia. 
L'estudi es complementa amb un valuós material gràfic: mapes, plànols i fotos.

 
(1) Joaquim GARCIA ROSSELLÓ i Víctor GARCIA CALVO, "La fundació de la ciutat romana d'Iluro", dins El gran canvi. La fundació de les primeres ciutats romanes al nord-est de la Hispania Citerior. Pàgs. 71 a 102. Documenta Universitaria. Girona 2023. Disponible a Academia EDU.

(2) L'Emporiae romana (Empúries), Baetulo (Badalona) i Gerunda (Girona), sembl que foren fundades dins el mateix periode que Iluro.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...