Un article sobre l'assentament tardà de Can Modolell

Damunt les escales: murs corresponents al periode tardoromà de Can Modolell, a la banda est. Foto: Rosa I. Garí (1988).

Víctor Revilla i Alejandro G. Sinner, son autors d'un article titolat: "L'assentament tardà de Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme): dinàmiques d'ocupació del territori d'Iluro entre els segles IV/V i VI dC., publicat enguany a la revista Laietània, del Museu de Mataró.

Des del 2017, un equip format per investigadors de les Universitats de Barcelona i de Victòria (Canadà), duen a terme un projecte d'investigació de l'hàbitat en el litoral central català entre els segles I al V-VI dC. El projecte integra Can Modolell (Cabrera de Mar), sobre el que han publicat l'article esmentat, important perque aporta noves llums i canvia de forma important els coneixements que es tenien sobre el periode tardoantic de l'establiment.

Com ja es sabut, s'iniciaren les excavacions a Can Modolell l'any 1974 a càrrec d'un equip del Museu de Mataró, primer com a una actuació d'urgència, a causa d'una acció furtiva, i les campanyes continuaren fins el 1984. Posteriorment es varen dur a terme algunes campanyes més d'excavacions o de neteja del jaciment.  

A partir de 2017 es porten a termes noves campanyes i estudis sistemàtics, fruit dels qual són les publicacions dels doctors Revilla i Sinner, com és la que ara ressenyem.

La zona que ocupa el jaciment és una zona elevada, al peu de la muntanya de Burriac, de roca granítica. La forta pendent i l'activitat humana al llarg dels segles, ha fet que es perdés part del jaciment i de les restes. 

A més dels estudis de caràcter general, Can Modolell ha donat orígen a gran nombre de treballs sobre temes específics, com són els que han fet Joan Francesc Clariana sobre la ceràmica romana i els vidres i, el mateix Clariana i Ramon Jàrrega sobre el periode tardoantic (1).

Com ja han explicat els autors en diversos estudis publicats, la seva tesi principal és que Can Modolell, era un santuari important, erigit per les èlits d'Iluro en els segles I o II. Abona la tesi l'important nombre d'objectes relacionats amb el culte religiós, essent els més coneguts els que s'atribueixen a Mitra.

Aquest possible santuari fou objecte d'una gran remodelació i monumentalització, però al poc temps pateix un abandonament total o parcial (Finals segle II-inicis s. III?).

En una etapa posterior, entre els segles V-VI, s'identifica una nova etapa d'habitage, amb noves construcions i noves activitats econòmiques.

Aquesta etapa, fins ara molt poc coneguda i estudiada, és l'objecte de l'article, oferint dades molt interessants. 

L'arquitectura i la cultura material d'aquesta fase suggereixen que es tracta d'un assentament camperol de certa importància. Les dades recuperades específicament entre 2019 i 20121 semblen indicar la pràctica d'una economia mixta agrícola-ramadera orientada a l'autosuficiència, que explotava una varietat de recursos: diversos cereals, lleguminoses, fruiters. Pero també cal recordar que a les excavacions de 1974-1984 es va recuperar un fragment de mensa d'altar paleocristiana, i un significatiu repertori d'importacions (amb materials nord-africans i orientals dels segles V-VI. Aquests factors han portat a proposar la hipòtesi de l'existència d'un nou centre de culte en el mateix emplaçament o molt a prop. (Revilla i Sinner, 2023, pàgs. 205-206).

D' aquesta etapa tardana son una habitació a la banda est i un edifici de planta rectangular situat a la banda occidental i bastit amb materials reaprofitats damunt les antigues estructures, un forn de pa, un lacus o premsa de grans dimensions i  estructures de combustió que podrien estar relacionades amb el treball del ferro.   Després d'algunes remodelacions, aquestes estructures són abandonades en un moment del segle VI,sense senyals de violència. Posteriorment l'edifici va quedar cobert per un estrat format per l'enderrocament dels murs, produïnt-se més tard una nova ocupació.

Les noves evidències mostren que l'arquitectura de la fase tardana té una entitat més gran del que es podia imaginar, amb independència de la modèstia dels materials utilitzats, incloent-hi serveis específics. (Revilla i Sinner, 2013, pàg. 219). 

REVILLA CALVO, Víctor i G. SINNER, Alejandro: "L'assentament tardà de Can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme): dinàmiques d'ocupació del territori d'Iluro entre els segles IV/V i VI dC. Revista Laietània. Museu de Mataró, núm. 24, 2023. Pàgs. 199-222. Disponible a Academia EDU.

(1) JÀRREGA, R., CLARIANA J.F., (1996) El jaciment arqueològic de Can Modolell (Cabrera de Mar, Maresme) durant l'antiguitat tardana. Estudi de les ceràmiques d'importació, Cypsela, XI, 125-152; CLARIANA, J.F., JÀRREGA, R.(1990), Aportación al conocimiento de una estructuras arquitectónicas tardorromanas del yacimiento arqueológico de Can Modolell (Cabrera de Mar, Barcelona), Archivo Español de Arqueologia, 63, 330-344.

Conferència a Cabrils sobre l'arqueologia a la Laietània ibèrica

 El diumenge 19 de maig, està previst tingui lloc al Museu Comunitari de Cabrils, una xerrada amb el títols: Ibers a Cabrils? l'arqueologia a la Laietània ibèrica, a càrrec dels arqueòlegs Pau Menéndes i Erc Sobrevia, que explicaran les darreres descobertes en jaciments propers.

Dia: 19 de maig.

Hora: 11 h.

Lloc: Hotel d'Entitats (Carrer de Can Campins 11, Cabrils).

Mataró sota terra, un llibre de Josep Antoni Cortés

 

Des de sempre, les llegendes sobre misteriosos túnels subterranis amb els quals es podia fugir des d'un castell assetjat o on s'amagaven tresors, han estat en la memòria popular. Les construccions subterrànies existeixen, però potser la seva funció no és la que ens transmet la tradició oral i escrita, i aquesta funció ha anat cambiant al llarg dels temps.

Josep Antoni Cortés ha inventariat en un llibre: Mataró sota terra. Hipogeus, grutes, Plaça Gran, Refugis, Criptes, totes les que es coneixen a Mataró, un estudi que reuneix treballs propis i d'autors anteriors. Realment, la història que ens ve a mostrar L'autor, és molt rica, i ens diu molt sobre la història de la ciutat. Comença amb una definició de cada un dels espais estudiats: hipogeu, gruta, refugi, cripta, i segueix amb una un estudi cada un d'aquests espais localitzats o coneguts a Mataró: nom, situació, fotografia, plànol o/i secció, història. Un treball sistemàtic molt acurat.

Josep Anton Cortés ha visitat aquests recintes, ha recopilat informació d'estudis anteriors, com poden ser els del Centre d'Estudis d'Arqueologia i Història de Mataró (CEAH) i ha parlat amb persones que saben alguna cosa, perque l'han viscuda o sentida. Trobareu històries molt interessants, com la de la Plaça Gran.

Al llarg dels temps, les diverses construccions subterrànies han estat utilizades: com a lloc de culte religiós, per refugiar-se en cas s'una invasió o un atac de pirates, per amagar béns, per a guardar aliments -la temperatura més baixa o feia necessari-, com a rufugi en cas de bombardeig...Unes són construccions excavades, a voltes ben complexes, altres són coves naturals. 

 

La part final del llibre està dedicat al periode de la Guerra Civil (1936-1939), durant el qual molts d'aquests espais eren aprofitats per amagar-se dels bombardeigs, i fins i tot s'en varen construïr de nous amb aquesta finalitat. Josep Antoni Cortés recopila notícies sobre aquests fets.

 

Sens dubte, un estudi força interessant. 

 

Josep Antoni CORTÉS, Mataró sota terra. Hipogeus, grutes, Plaça Gran, refugis, criptes. Ed. Círculo Rojo, 2023.

La Fundació Burriac us apropa a la història de la sardana

 El proper dijous, 14 de març, a les 19,30, tindrà lloc a la Sala Nova de l'Ajuntament de Cabrera de Mar, la presentació del llibre Història de la sardana i la baula perduda. De l'origen desitjat a un origen raonat, de Pompili Massa i Pujol. Presenten l'esdeveniment, la Fundació Burriac i l'Agrupació Sardanista de Cabrera.

Reparació de les campanes de Santa Maria

 

Les campanes de l'església de Santa Maria de Mataró, seran retirades per a ser restaurades. Per aquest motiu, el dissabte 9 de març, a les 14 hores, donaran temporalment, el seu darrer repic. Dimarts 12 al matí seran baixades del campanar. S'ha organizat una exposició per a la recollida de fons.

La vil·la romana del Roser (Calella) un altre cas que clama

Imatge: Vil.la romana del Roser (Calella). Procedència de la imatge: Grup d'Història del Casal.

Si en anteriors entrades parlàvem del cas malhaurat de la necròpolis de Ca la Madrona de Mataró, destruïda el llarg del temps per obres i ara "traslladada", ara comentem un cas també amb mal final.

La vil·la romana del Roser o del Mujal (1) és una vil.la romana amb termes, datada al segle I, dedicada a la producció vinícola i d'àmfores, en un notable estat de conservació dels murs en alçada, el que no sol ser freqüent en els edificis.  El jaciment podria haver estat conservat tal qual, museïtzat i fet visitable, el que hauria estat important per a l'arqueologia, la història i també per al sector turístic de la població.

La vil·la però, estava en terrenys privats, on estava previst construïr un supermercat. Diem "estava", però el cert és que ja hi ha al damunt un supermercat, amb la vil.la al dessota.  Les demandes d'arqueòlegs, entitats i ciutadans, no ho han pogut impedir.

El que no s'explica és que Catalunya, tenint des de fa dècades les competències, no tingui un pla de preservació del patrimoni a l'altura dels països europeus.

 

Enllaços relacionats amb la vil·la romana del Roser:

 

Grup d'Història del Casal: la vil·la romana del Roser (Calella). 

Wikipedia: Yacimiento arqueológico romano de Calella. 

Tribuna d'Arqueologia: Vídeo de la conferència de la Tribuna d'Arqueologia "La vil.la romana del El Roser-El Mujal, Calella (El Maresme). 

El Temps. Un supermercat sobre la vil·la romana de Calella.

Twitter: Plataforma per la dignificació de la vil·la romana de Calella: @Calellaromana

 Facebook: Plataforma Calella Romana.

 Instagram: Plataforma Calella Romana

(1) Situada a prop del turó del Mujal, on hi havia la capella del Roser.

Ca la Madrona. "Si té sentit és perque ocupa aquest espai" (2)

Imatge: un moment de la intervenció de David Garcia en la taula rodona del passat 23 de febrer.

Aquesta entrada és una continuació de l'anterior, resum de la taula rodona que va tenir lloc a Mataró el dia 23 de febrer, sobre el destí del jaciment de Ca la Madrona.

El discurs de David Garcia, de la Universitat de Barcelona, fou força dur sobre la situació actual del patrimoni català, per la responsabilitat de les autoritats, sigui Generalitat o ajuntament o qualsevol altra administració, tot amb el concurs de la Direcció General del Patrimoni. De nou intentarem destacar algunes de les idees que va exposar.

-David Garcia va elogiar la intervenció de Marta Prevosti com "un discurs de civilització", enfront la situació actual, afirmà que els països avançats tenen resolta des de fa temps la gestió i conservació del patrimoni. En aquesta qüestió, nosaltres estem en un país primitiu i subdesenvolupat, a la cua de tot.

-"El que està a punt de cometre l'ajuntament de Mataró és un atemptat patrimonial".

-"Exposem obvietats, no hem de demostrar res."

-Hi ha una doble mà: Ajuntament/Generalitat.

-L'excusa és sempre que "No podem fer res".

-És un problema de país, cada dia s'està destruïnt patrimoni, "és igual qui governi, han governat tots".

-Què tenen altres països que ho tenen tan ben organitzat? Tots som sapiens, tenim la mateixa capacitat cranial. Què ens passa doncs a nosaltres? "una mescla d'ignorància, analfabetisme i interessos". Les excuses: "no es pot fer", "la resta del món civilitzat no ho fa", "això és impossible"...

-El patrimoni arqueològic és molt fràgil, finit, no renovable, ben distribuït, valuós, singular.

-Tenim un patrimoni riquíssim que podem conservar, gaudir-ne i mostrar al món, però no ens ho permeten. No ens ho permeten perque hi ha interessos.

-El tema de les fake news: les administracions creen un relat, un relat fals, el de que el que és vell i antic és dolent. Ens volen fer creure que són quatre pedres, o quinze. No obstant la conservació i gestió del patrimoni permet que hi hagi gent que pugui viure en aquest món rural.

-Es transmet la idea que el patrimoni és sacrificable en funció d'un bé superior.

-Llei del patrimoni de 1993. Una llei que va néixer caduca i que facilita destruïr patrimoni. Ara en volen fer una de nova. Doncs ens trobem que, en una entrevista, la nova directora general: "La nova llei del patrimoni ha d'incloure l'eliminació i esporga d'alguns elements protegits".

-Opina que el franquisme ha deixat petja en la manera de governar.

-Per finalitzar aquesta densa intervenció, David Garcia ens mostra unes solucions donades al Regne Unit sobre la conservació del patrimoni en un medi urbanitzat. Destaca un mitreum exhumat a Londres als anys 40, que va ser traslladat, però els nous propietaris van decidir que es tornés al lloc i a la mateixa cota. Estaven orgullosos de conservar un mitreum dins seu  edifici.

-Però, aclareix, que sigui possible integrar un jaciment en un edifici, no vol dir que sigui sempre desitjable.

-Els responsables de l'actual situació, han de dimitir, o ser cessats.

Finalitza la intervenció del professor Garcia, que és aplaudit per públic. S'obre el torn de intervencions del públic assistent.

Quedem-nos amb tres idees de la intervenció del públic:

-Per què hi ha dues cadires buides avui?

-A Mataró s'ha destruït molt de patrimoni, pitjor que en temps de Franco, ara es fa amb una pàtina democràtica.

-Excel.lent intervenció.

Despedeix la taula Maria Majó de la Associació per a la Defensa del Patrimoni Cultural de Mataró i el Maresme (ADEPAC), amb agraïments i paraules molt sentides:

-"És l'hora que la ciutadania, unida, ferma i forta, diguem la nostra."

-Hem patit boicots, petits boicots, la no distribució a temps dels cartells, que s'hagi quedat a fora molta gent per fer complir l'aforament, quan en d'altres ocasions s'ha permès entrar tothom. 

-"Defensem l'estimació vers tot allò que ens ha donat gent que ha viscut, ha patit, ha plorat, ha rigut i ha mort en aquesta terra. No ho podem malmetre de cap manera".

-"Convoquem a una concentració davant l'ajuntament en dia del ple muncipal, a dalt hi haurà una companya que farà unes preguntes."

 

Aquesta concentració davant de l'ajuntament de Mataró està convocada pel dijous 7 de març a les 18,30.

 

 Imatge: un altra moment de la intervenció de David Garcia.

Imatge. Les emotives paraules de Maria Majó.

Enllaç: Ca la Madrona. "Si té sentit és perque ocupa aquest espai" (1).