Venus Victrix

Tapadora de segell en bronze, amb la representació en relleu de la Venus Victrix. Fotografia: Francesc Navarro Bonamusa.

 Dibuix de la peça anterior. Autor: Francesc Navarro Bonamusa.

Parlarem avui d'una peça bronze, exhumada al carrer de la Beata Maria de Mataró i conservada al Museu d'aquesta ciutat. Està datada entre els segles I i II després de Crist, i presenta un relleu amb la imatge de la Venus Victrix, la Venus Victoriosa.
Joan Francesc Clariana publicà l'any 2000 una fitxa a la revista Felibrejada, on podem llegir que la peça correspon a una tapadora de segell en bronze, en forma de capseta "que no era altra cosa que el precinte o butlla d'un document oficial, la qual està decorada amb la representació de la deessa Venus Victrix. Va ésser trobada l'any 1975, amb motiu d'una rasa de la companyia del gas va obrir al carrer de la Beata Maria. 
En aquesta mena de segells, era freqüent la representació de l'emperador, sobretot quan fèien de precinte a documents imperials (a Mataró en coneixem un altre exemple procedent de la vil.la romana de Torre Llauder), menys freqüents eren les representacions de deïtats.
És interessant el comentari que sobre aquesta peça efectuà el professor Alberto Balil que, en estudiar-la, considerà, entre altres, la possibilitat que la representació de Venus Victrix estigués inspirada en un prototipus escultòric clàssic dels segles IV-III aC, que persisteix sense haver estat identificat, cosa que expressà amb certes reserves atès la posició de torsió que oferia la figura. (Clariana, 2000, pàg. 9).
Es tracta d'una representació de la deessa amb armes, una referència al mite Venus-Ares (Balil, 1981, pàg. 227, citat per Clariana). La família Júlia, a la que pertanyia August, es ventava de descendir d'Enees, fill de Venus (Afrodita), i a ella atribuïa l'emperador la seva victòria a Actium sobre Marc Antoni i Cleòpatra.
No obstant el context poc clar d'aquesta peça, degut a les condicions de la seva troballa, es pot datar, com explica Clariana, entre els segles I i II d.C.
Podeu consultar la fitxa de Clariana clicant aquí.

BIBLIOGRAFIA
Alberto BALIL, "Relieve en bronce con representación de Venus Victrix hallado en Mataró (Barcelona)", Zephyrus, XXXII-XXXIII, pàgs. 227-229
Joan F. CLARIANA ROIG, "Tapadora de segell", Felibrejada, revista del Gup d'Història del casal, Mataró, 2000, pàg. 9
J. GARCIA; X. CELA; V. REVILLA, Iluro. Una ciutat per descobrir. Mataró, Museu Municipal, núm. 15, pag. 35.
Carles MARTÍ GARCIA; Francesc NAVARRO BONAMUSA, "Troballes romanes al carrer de la Beata Maria de Mataró" a Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Mataró i el Maresme, revista del Museu Municipal de Mataró, 1978, pàgs. 5-6.

Una peça de TS Hispànica de Torre Llauder, procedent de Reus

Imatge: fragment de bol de Terra Sigillata hispànica exhumada a Torre Llauder (Mataró) i procedent del taller de Mas d'en Corts (Reus). Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

Un estudi de Joan F. Clariana sobre una peça de Terra Sigillata hispànica exhumada al jaciment de la vil.la romana de Torre Llauder (Mataró), demostra el seu origen en un jaciment reusenc, concretament del taller de Mas d'en Corts (Reus).
Es tracta d'un fragment decorat amb els característics punxons (elements de decoració) d'aquest taller, a saber, cercles secants que volen imitar una corda. Correspon a un fons de bol amb peu, de la forma Drag. 37, provinent de les actuacions de Marià Ribas en els anys 60.
La seva identificació ha estat possible a partir de la publicació del volum 2 de Ager Tarraconensis. Aquest és el primer exemplar del Torre Llauder identificat com fabricat en aquest taller, que va comercialitzar les seves produccions a partir del 50 dC. fins ben entrat el segle II.
Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Identificació d'una peça de terra sigillata hispànica del taller de Mas d'en Corts a Torre Llauder (Mataró)", a Ager Tarraconensis, núm 5, actes del Simposi Internacional. Editat per Prevosti, Jordi López Villar i Josep Guitart Duran. Tarragona, 2013.

Un skyphos decorat de TS Itàlica a Monterols (Reus)

Imatge: Fragment de l'skyphos de TS itàlica de Monterols, on s'observa la màscara de Silè aplicada. Fotografia: Loïc Buffat.

"No són gaire freqüents les peces de terra sigil.lata itàlica decorades que es troben en les vil.les romanes de les nostres contardes, possiblement el fet que correspongui a un moment en que el model d'establiment romà es va consolidant n´és un dels factors. A més, també hem de tenir en compte que, per diverses raons, és molt més abundant la presència de peces llises, possiblement a causa de la utilitat més gran en els usos habituals que devien tenir i el seu preu inferior al mercat. " J.F. Clariana, 2013, pàg. 394.

Així inicia Joan Francesc Clariana el seu estudi "Un skyphos de terra sigillata itàlica de Monterols", presentat al Simposi internacional Ager Tarraconensis i publicat en les seves actes el 1913.
Es tracta, efectivament d'una peça decorada de TS Itàlica, escassament trobada en les nostres contrades, un fragment ben conservat de vora d' skhyphos, una copa profunda amb dues nanses, destinada a beure, exposada actualment al Museu Comarcal Salvador Vilaseca de Reus, provinent dels jaciment romà de Monterols (Reus).
Per la seva forma, Clariana la classifica com a Dragendorff i Watzinger (1948), forma VII. El vernís és uniforme i poc brillant, de color vermell venecià. No es conserva la marca del terrissaire. (Clariana, 2013, pag. 394).
Quin tipus de decoració hi podem observar?:

"Quant a la decoració que es copsa en el fragment, en el cos central hi observen restes d'una ornamentació vegetal composta de grans fulles expandides cap a ambdós costats. De l'extrem superior d'aquestes últimes en surten dues tiges que dibuixen una voluta que finalitza amb el remat d'una roseta de fulles allargassades i dobles. En la faixa superior s'hi observa una sanefa enmarcada pepr perletes  en la zona alta i amb trattini manoscriti a la zona inferior. El motiu central d'aquesta faixa és correspon a una decoració arrissada en sinistrogir, a base de línies configurades en forma de volutes que conflueixen amb rosetes dentades com a element més destacat. Es conserva molt poc la decoració superior del polsador. No obstant això, podem veure en l'extrem dret una voluta en relleu, de les dues que devia tenir cada nansa. Un altre detall força destacat en aquesta peça és la máscara de Silè, en relleu aplicat, que ens indica l'arrencament de la base de la nansa, a semblança d'algunes peces de la torèutica". (Clariana, 2013, pàg. 394).

En total la peça presenta vuit punxons, o elements decoratius, a saber: 1) Máscara de Silè aplicada a la base de la nansa. 2) Roseta de fulles allargassades on s'alternen fulles dobles i simples. 3) Roseta de cercles concèntrics i dentada. 4) Tija vegetal estilitzada. 5) Gran fulla vegetal. 6) Voluta que acompanya la roseta dentada. 7) Sanefa de perles soles. 8) Voluta en relleu a l'extrem lateral del polsador de la nansa. 9) Senefa de trattini manoscriti; no és propiament un punxó, ja que es feia amb un calamus. (Clariana, 2013, pag. 394).
Es tracta d'elements decoratius presents en diversos tallers, si bé predominen els del taller Annius (Gaius i Lucius). La màscara de Silè, característica d'aquest taller, presenta la singularitat d'estar aplicada. El segon punxó o element més característic és la roseta de fulles allargasasades, alternat-se dobles i senzilles. La cronologia de la peça podria entar entre els anys 15 aC. i 15 dC. Clariana estableix un paral.lelisme d'aquest punxó amb una altra d'una peça conservada a Milà, de la col.lecció Pisani-Dossi. (Clariana, 2013, pàg. 395).

Joan Francesc CLARIANA ROIG, "Un skiphos de Terra Sigil.lata Itàlica de Monterols". A Actes del Simposi internacional Ager Tarraconensis 5". Editat per Marta Prevosti, Jordi López Vilar i Josep Guitart. Institut Català d'Arqueologia Clàssica. Tarragona, 2013.

Podeu llegir l'article sencer clicant aquí.

 Imatge: dibuix del fragment d'skyphos de Monterols, es poden observar els seus punxons, o elements decoratius. Dibuix: Joan Francesc Clariana Roig.

Imatge; fotografia del fragment d'skyphos de Monterols. amb la roseta de fulles allargassades on s'alternen fulles dobles i simples. Fotografia: Joan Flancesc Clariana Roig.

La fada contemporània, vista per Sílvia Tarragó

Si bé aquest és un blog dedicat específicament a l'arqueologia i a la història de Cabrera de Mar i la comarca del Maresme, els nostres lectors saben que a voltes incloïm alguna entrada sobre altres indrets o altres temes de la mateixa contrada si creiem que poden interessar.
És el cas d'avui, ja que volem comentar dos llibres que ens han agradat, d'una escriptora que resideix a Cabrera des de fa dècades, na Sílvia Tarragó Castrillon. Es tracta de la sèrie Escola de Fades, amb els títols "Top Fairies. Somerset" i "Top Fairies. Aurora Boreal". Llibres que es presenten amb unes tapes brillants, palpables i atractives. Si bé es pot inclore en el grup de literatura juvenil, crec que pot interessar totes les edats.
Cabrera de Mar, malgrat ésser un municipi petit en població censada i relativament petit en extensió, és terra de poetes, prosistes i artistes. Penso -i això és una opinió personal- que l'ambient estimula la imaginació: entre mar i muntanya, la vall i el pla, els penyals de granit, els boscos de pins perfumats de farigola i romaní i el cant del ocells, el castell que presideix l'indret des del cim de Burriac, la seva gran riquesa arqueològica, plena d'història, les llegendes...i algunes coses que trenquen l'encís, com les altes torres de telecomunicacions. En una anterior novel.la seva, La veu del roure, Sílvia Tarragó la màgia dels boscos cabrerencs servien de marc a l'aventura. L'escola de fades, té, no obstant, una ambient més cosmopolita.
La història de Top Fairies comença quan Èlia, una jove estudiant d'institut -amb la que moltes adolescents s'identificaran- troba a les golfes un llibre amb una invitació a un concurs de relats convocat per una estranya "Societat per a la preservació de la memòria de les fades", que rau a Anglaterra. L'únic problema és que la convocatòria és...de cent anys enrera.
Èlia, no obstant, decideix escriure, i per la seva sorpresa li responen! D'aquesta manera s'inicia una colla d'aventures on es mescla el món contemporani real, amb les seves penes i joies -especialment amoroses- i el món màgic i espiritual, de les tradicions, la màgia i la llegenda, combinant la reflexió i l'acció, la imaginació dins una geografia real.
D'aquesta manera el relat ens posa en contacte amb el nostre propi món espiritual (el arquetips de Jung?), tant sovint i malhauradament oblidat, però present al nostre voltant, si el sabem veure,
Els relats es llegeixen amb interès, dóna ganes de saber el que vindrà, i el llenguatge és ric.
Tota una aventura literària que por fer que moltes noies - i no tant noies- se sentin aspirants a fades.

Sílvia TARRAGÓ CASTRILLON, Top Fairies. Somerset. i Aurora Boreal. Publicats per Edebé, Barcelona, 2013.

Conferència de David Asensio sobre la tecnologia i la cultura dels ibers

El proper dijous, dia 30 de gener, a les 19,30, tindrà lloc a Can Palauet (Mataró) una conferència de David Asensio sobre el tema: "El poble desl ibers: tecnologia i cultura". David Asensio és professor associat de la UB i de la UAB.
La conferència s'inscriu dins el marc de l'exposició itinerant "I+D, Ibers + Desenvolupament, que es troba a Can Serra, Museu de Mataró, fins el 2 de febrer. Organitzen: Museu de mataró i Ajuntament de Mataró.

Joaquim Garcia es doctora amb una tesi sobre la fundació i el període republicà d'Iluro

Imatge: Joaquim Garcia, en un moment de la seva intervenció. Fotos: Núria López Garcia

Joaquim Garcia Rosselló, arqueòleg municipal de Mataró ja obtingut el doctorat en arqueologia amb una tesi titolada: "Gènesi, fundació i període republicà de la ciutat romana d'Iluro (Hispania Tarraconensis), tesi dirigida pel Dr. Joan Sanmartí, i que va ser llegida el passat 14 de gener a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona .
Joaquim Garcia té una llarga trajectòria professional com a arqueòleg i investigador, havent participat o dirigit nombroses excavacions i publicat els corresponents estudis, dedicats especialment als móns ibèric i romà.
Enhorabona al nou doctor.

El bimil.lenari de la mort d'August (3)

Imatge: August com a Pontifex Maximus. Museo Nazionale Romano. Marbre, alçada de l'escultura sencera, 2,07 m. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

"Tu romà, recorda't de regir el pobles amb el teu imperi. Aquest serà el teu art: imposar el costum de la pau, perdonar el vençuts, dominar els superbs". Virgili, Eneida, 6, 851-853.

A més de diversos consolats i el càrrec de Pontifex Maximus, August assolí el govern de diverses províncies de l'Imperi, mentre que la resta restaven en mans del Senat de Roma. A Hispània, superant l'antiga divisió en Citerior i Ulterior, es crearen tres províncies: Bètica, Lusitània i Tarraconensis. Les dues més militaritzades, la Tarraconensis i la Lusitània quedaven sota en comandament de l'emperador, a través d'uns legati.
August visità Hispània entre ens anys 27 i 25 aC., per controlar personalment la submisió dels càntabres i els asturs, que resistien al domini de Roma. A Tàrraco (Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco), centre de la Tarraconensis hi deixà una perdurable petja, duent-se a terme una remodelació de la ciutat. Fou possiblement també el cas de Barcelona (Colonia Augusta Iulia Paterna Barcino).
Si bé l'origen de la majoria de ciutats romanes de la península és encara avui dia incert, no hi ha dubte que en època augústea moltes experimenten una transformació, així com les la xarxa de vies. Colònia també important d'aquest moment fou Mèrida (Colonia Iulia Augusta Emerita), establiment de veterans de les guerres càntabres i capital de la Lusitània. Saragossa (Caesaraugusta), du el nom de l'emperador. Tots aquests fets testimonien l'avenç de la romanització d'Hispània i la seva consegüent explotació econòmica.
L'antiga Ilturo ibèrica i romana, havien ja estat abandonades durant la primera meitat del segle I aC. en benefici d'Iluro (Mataró) No obstant, en època augústea tenim ja proves arqueològiques de l'establiment de Can Modolell, vil.la sumptuosa i centre de culte.
August no va tenir descendència masculina dels seus dos matrimonis, i si una filla, Júlia del seu primer amb Escribònia, la qual va acabar desterrada pel seu pare, acusada de vida llicenciosa, si bé possiblement això encobria la seva implicació en una conspiració contra el propi emperador. Dels seus néts varons, dos moriren abans que ell. Certament en no ser Roma oficialment una monarquia, no es podia designar un successor, si bé no hi havia dubte que el Senat acceptaria com a tal al seu fillastre i fill adoptiu Tiberi Claudi, el qual havia dut un extens cursus honorum.
August morí a Nola, prop de Napols, a l'edat de setanta-set anys, l'any 14 dC., deixant darrera seu un llarg regnat i un imperi transformat. El mes d'agost du el seu nom.

"Si la comèdia us ha agradat, concediu-li el vostre aplaudiment i despedim-nos tots amb joia. (...) Lívia, recorda la nostra unió mentre visquis."
 Paraules d'August abans de morir, segons Suetroni, Vida dels dotze cèsars, II, 99.

 Reconstrucció de la policromia del conegut "August de Prima Porta", exhumat a la vil.la de Lívia. Segons Suetoni " Va ésser un home molt ben plantat i dotat d'un gran atractiu tota la seva vida, no obstant refusava tota ostentació (...) el cabell, lleugerament arrissat tirava a ros, les celles juntes, les orelles mitjanes, el nas prominent (...)la cara entre blanca i morena i l'estatura petita (...) no obstant ho disimulava amb la perfecta proporció del cos. " Suetoni, II, 79.

Tapadora de segell de bronze que representa Venus Victrix, trobat al carrer de la Beata Maria de Mataró. Segles I-II. Una figura molt similar apareix a alguns denaris d'August. Dibuix: Francesc Navarro Bonamusa.
Publicat per A. Balil, "Relieve de bronce con representación de Venus Victrix hallado en Mataró (Barcelona), Zephyrus, XXXII-XXXIII, pàgs. 227-229. També publicat per J. F. Clariana, "Tapadora de segell" a Felibrejada, Mataró, Novembre-desembre 2000, núm, 54.

Restes del mausoleu d'August, a Roma. Fotografia: Joan Francesc Clariana Roig.

Llàntia procedent de Torre Llauder (Mataró) amb una imatge modelada que recorda el mausoleu d'August. Dibuix: Joan Francesc Clariana Roig.
Entrades anteriors: 1 i 2